FESTES DE MOROS I CRISTIANS D'ALCOI: CARTELLS MOROS I CRISTIANS D'ALCOI

jueves, 15 de octubre de 2020

CARTELLS MOROS I CRISTIANS D'ALCOI

A continuació presentem una recopilació de tots els Cartells de Festes de Sant Jordi de 1970 a 2020. Als últims 50 anys la qualitat artística dels quadres alcoyans ha anat variant i és una representació pictòrica de les modes de cada dècada. Desde la part sociològica, la presentació del Cartell de Festes de Moros i Cristians desperta un gran interès en la població. Cada 1 d'abril es col·loca el Cartell anunciador a la façana de l'Ajuntament i a partir d'ahí es crea tot un debat públic. No és tan sols d'una rellevància local, sinó que tota la comarca fa els seus comentaris i crítiques sobre el Cartell. A aquesta manifestació cultural, se li suma també la creació de paròdies i de molts memes virals últimament. Hi ha autors que s'han sentit condicionats per la por als xiulits, que s'han escoltat quan l'obra no és del gust dels alcoyans. Tal volta per això es veuen poques innovacions en l'àmbit del Cartell de Festes, pel temor a que inclús pengen el Cartell cap per avall en alguna filà.

Cartell 1970. Luis Solbes.

Cartell 1971. Rafael Aracil.

Cartell 1972. Mila Gómez.

Cartell 1973. Juan Castanyer.

Cartell 1974. Ramón Castanyer.

Cartell 1975. José Anduix.

Cartell 1976. Enrique Ruiz.

Cartell 1977. Enrique Galbis.

Cartell 1978. Manuel Mora.

Cartell 1979. Manuel Mora.

Ja en 1862 hi ha escrits que parlaven del Cartell anunciador on s'explicaven tots els actes. No hi havia cap il·lustració i eren anomenats pòsters. L'exemplar més antic que es conserva és de 1876. En 1889 ja es veien Cartells amb dibuixos sobre la indústria i als últims anys del segle XIX es van introduir les arts plàstiques de forma definitiva. A principis del segle XX es van poder contemplar els primers Cartells de Festes d'Alcoi, alguns amb molt de text i altres d'estètica modernista i nouveau. Altres eren més publicitaris o seguien l'estil francés. Desprès dels peculiars Cartells sense motius religiosos que es van veure a la II República Espanyola, la figura de Sant Jordi va recuperar protagonisme. Durant la dictadura franquista també va haver cartells de marcada estètica historicista. Un moro va ser el protagonista del Cartell en més d'una ocasió, per a anys més tard notar-se una inspiració més abstracta.

Cartell 1980. Salvador Sellés.

Cartell 1981. Jaume Aragonès.

Cartell 1982. Fernando Jordà.

Cartell 1983. Salvador Sellés.

Cartell 1984. Rosana Crespo i Enrique Soler.

Cartell 1985. Vicent Girbes.

Cartell 1986. Rosana Crespo i Enrique Soler.

Cartell 1987. Manolo Boix.

Cartell 1988. Rafael Armengol.

Cartell 1989. Antonio Miró.

El patrimoni artístic que ha quedat registrat gràcies a l'Associació de Sant Jordi té el seu mèrit en aquells pintors i fotògrafs que s'atreveixen a que la seua obra siga comentada per tots els alcoyans i alcoyanes. Fernando Cabrera, Julio Pascual, Camilo Llàcer, José Balaguer, Lorenzo Aguirre, Alfonso Saura, Luis Solbes, Rafael Guarinos, Blas Silvestre, Antonio Pérez, Rafael Raga i Gonzalo Matarredona van guanyar més d'un concurs i són artistes molt recurrents en la cartellística alcoyana del segle XX. Als anys 60 i 70 va imperar la senzillesa, ja que s'utilitzava molt el símbol de la creu i la mitja lluna. El Cartell de Festes d'Alcoi s'escollia per concurs i les formes geomètriques i dualitat dels Cartells es tenien en compte. Alguns són propietat de l'Ajuntament d'Alcoi i altres del Casal de Sant Jordi, però estaria bé que hi haguera algun espai per a exposar tots els Cartells de Festes. El Museu Alcoyà de la Festa seria un bon lloc.

Cartell 1990. Miguel Calatayud.

Cartell 1991. Alejandro Soler.

Cartell 1992. Adrià Pina.

Cartell 1993. Enric Solbes

Cartell 1994. Jordi Ballester.

Cartell 1995. José Anzo.

Cartell 1996. Artur Heras.

Cartell 1997. Manolo Boix.

Cartell 1998. Joan Genovés.

Cartell 1999. Sento Masià.

El realisme de les imatges ha estat millor valorat que aquells Cartells que s'han apropat a un art més abstracte. De fet el més transgressor va ser Arjona en 1968 i fins hi tot es van recollir firmes per a que substituïren el Cartell. Als anys 80 ens acostàvem al costumbrisme i comencen a ser identificables emblemes d'Alcoi. Aquesta direcció va continuar als anys 90, quan el Consistori va decidir encarregar el Cartell cada any a un pintor prestigiós valencià. Havia acabat l'època del concurs, ja que en 1987 es va declarar desert. El "pop-art" es va veure reflexat en alguns Cartells. Desde l'any 2000 el cartell s'encomana a un artista alcoyà, amb els avantatges i desavantatges que té limitar tant la procedència de l'autor. Aquesta és la línia actual que es segueix a l'hora de buscar qui crea el Cartell. Als anys 2000 la iconografia de Sant Jordi té un clar protagonisme, sense abandonar les clàssiques figures del moro i el cristià i altres tòpics alcoyans.

Cartell 2000. Manolo Antolí.

Cartell 2001. Paco Barrachina.

Cartell 2002. Jorge Cerdà.

Cartell 2003. Marga Llín.

Cartell 2004. Francisco Parreño.

Cartell 2005. Miguel Peidro.

Cartell 2006. Carlos Sempere.

Cartell 2007. Germán Aracil.

Cartell 2008. Luis Sanus.

Cartell 2009. Aitana Martín.

Amb l'arribada del moviment feminista hi ha hagut més igualtat i al segle XXI han sigut 5 dones les que han pintat el Cartell. A la dècada de 2010 els Cartells han sigut molt més decoratius i en varies ocasions abarrotats de detalls i escenes coloristes. L'impacte cromàtic sempre ha sigut important i per això la majoria de Cartells són multicolors, com ho són les pròpies Entrades d'Alcoi. I és que primordialment la funció del Cartell es pregonar els dies de la Trilogia Festera Alcoyana. La ràpida lectura de les paraules no sempre ha sigut l'adequada. La mentalitat conservadora d'alguns festers ha fet que al segle XXI no s'aposte per la originalitat i s'han vist obres mediocres però molt típiques de la ciutat dels ponts. Així que el disseny gràfic és prou tradicional en Alcoi, sobretot si es compara amb els Cartells de la Cavalcada de Reis Mags. Al 2021 serà Jordi Sellés qui presentarà el seu Cartell de Festes, ja que la pandèmia no li ha deixat fer-ho aquest any.

Cartell 2010. Ignacio Trelis.