Analytics

domingo, 29 de diciembre de 2019

LA DEPENDENT AL TIRISITI

Ara fa 30 anys, la companyia teatral "La Dependent" va començar a encarregar-se de la representació del famós "Betlem de Tirisiti". L'espectacle de titelles més alcoyà té les seues arrels al segle XIX i ha passat per moltes èpoques fins l'actualitat. Tirisiti és un Bé d'Interès Cultural Immaterial però no sempre ha gaudit d'èxit i ha passat moments de intranquil·litat. Se'l considera un símbol del Nadal Alcoyà, no obstant abans dels anys 80 va estar a punt de desaparèixer. Pep Cortés va fundar el grup de teatre en 1987, i procedia de "La Cassola".

Els inicis del "Betlem de Tirisiti" es remunten a 1870, i encara que tinga certs anacronismes, és una joia que representa molt bé el pas d'un Alcoi rural a altre més industrial. Al principi tan sols era un Betlem en moviment, amb la novetat de figures animades que cridaven l'atenció dels més menuts. José Esteve Carbonell era un betlemer que degut a la forta competència, va incorporar a Tirisiti com un personatge del seu barracó, lloc on plantava el tradicional portal de Betlem. D'ahí naixen les escenes costumistes com la del clero, el sereno o el torero Clásico. El "Betlem de Tirisiti" no sols conta la història de la Sagrada Família, sinó també recrea la vida quotidiana.

El text actual del teatre data de 1900, quan José Esteve Carbonell va unificar tots els Betlems de la ciutat. Als anys 20 es consolida el format i argument del Betlem, diferenciat en dos parts i amb el final del globus de Milà. El contingut va sobreviure a la Segona República Espanyola i a la Guerra Civil. En 1940 el "Betlem de Tirisiti" es va seguir representant amb prou assistència de públic. Rafael Coloma va comprar les titelles a la família Esteve als anys 50 i de 1961 a 1967 no es va fer el "Betlem de Tirisiti". Desprès l'Associació d'Amics dels Reis Mags, "Diamant i rubí" i José Peidro es van encarregar de reprendre l'activitat de Tirisiti.

"El Betlem de Tirisiti" va estar vagant per varies ubicacions durant dècades: La casa de la Cultura, Sant Roc, el passeig de Cervantes, el local de la Cassola, al Viaducte, la plaçeta del Fossar,  la casa sindical i algunes escoles d'Alcoi. Als anys 80 era la companyia teatral "Diamant i rubí", la responsable de portar a terme el "Betlem de Tirisiti". En 1981 es va estrenar al "Betlem de Tirisiti" una nadaleta antiga del folklore alcoyà: "Barrabàs" de Francisco Carchano. Finalment l'Ajuntament d'Alcoi va evitar que Tirisiti es mercantilitzara, convertint-lo en patrimoni públic de tots els alcoyans i alcoyanes. L'Ajuntament d'Alcoi va impulsar el "Betlem de Tirisiti", veient el poder cultural i històric que podia significar per a la ciutat. Se li va encarregar a Alejandro Soler la reconstrucció íntegra del "Betlem de Tirisiti". En 1990 "El Betlem de Tirisiti" tenia un nou barracó de Manuel Vidal, instal·lat a la Plaça de Dins de forma provisional. A més a més Alejandro Soler incorporava noves figures de vareta, per exemple els 3 Reis Mags d'Orient.

Alejandro Soler va ser l'artista creador d'una nova visió per al Betlem de Tirisiti. Un geni alcoyà que va lluitar pel manteniment del "Betlem de Tirisiti" i va indagar en els orígens del seu atrezzo. Alejandro Soler va restaurar les titelles principals, donant-li molta importància a Tereseta, la dona del protagonista. Uns elements i decorat que daten de 1985 i han anat fent-se molt populars. Va idear un nou escenari que mantenia l'essència del retaule costumista i religiós. Un gran treball en el que destaca la casa de Tirisiti, l'església i el fons. 


Altres persones també van ajudar a que Tirisiti es consolidara com un fenomen nadalenc: Els integrants de la companyia teatral "La Dependent". José Peidro va assessorar als nous encarregats del Tirisiti, ja que s'havia encarregat de la posada en escena durant 14 anys. En 1989 es va utilitzar una nova llengüeta que proporcionava la veu aguda tan característica de Tirisiti. El gerent Joanfra Rozalén assumia el repte de mantindre viva la tradició. Va preparar una campanya escolar amb més de 200 actuacions i altres per al públic general a partir del 20 de desembre. 1991 és el primer any en el que el barracó de Manuel Vidal es planta al parc de la Glorieta, ubicació que va agradar als espectadors i va passar a ser el lloc de referència de Tirisiti.

La companyia teatral "La Dependent" va posar en funcionament el taller de Tirisiti, on s'explicava als xiquets i xiquetes la tècnica de les titelles de vareta. L'objectiu principal era ensenyar com es movien les titelles, per a garantir la seua continuïtat en futures generacions. Als anys 90 la Dependent va portar el Tirisiti fins a Alacant i Cocentaina i més recentment a València. La demanda del públic augmentava anys rere any, passant pel barracó més de 15000 persones de totes les edats i fent-se conegut fora de les nostres fronteres. Això va repercutir en el preu de les entrades, que ha anat pujant cada volta més...

Altre moment crucial en la història del Tirisiti va ser quan en 2002 se'l va declarar BIC, és a dir Bé d'Interès Cultural Immaterial. Els tràmits van començar per part de l'Ajuntament a finals del segle XX. El Sant Jordiet de l'any 2000, Jorge Ferrando Ponsoda de la filà Maseros, va ser el primer xiquet en signar en un gran llibre que recollia firmes per a demanar la declaració de BIC. Una sol·licitud que va donar resultats a finals de 2001, quan es va recuperar la titella del sagristà, desapareguda durant dècades de la part del clero. El Consell Valencià de Cultura va veure amb bons ulls la declaració de la totalitat del "Betlem de Tirisiti" com a BIC, i no sols del personatge principal. La Generalitat Valenciana va aprovar el BIC del teatre de titelles i la companyia teatral "La Dependent" va repartir retallables i souvenirs de Tirisiti en la campanya de 2002-2003.

Alejandro Soler va fer un duplicat de Tirisiti i Tereseta en cas d'accident, o per a que es prestaren en exposicions d'altres poblacions. Sols la neu i un enfonsament van produir desperfectes a les titelles al llarg del segle XX. Les filaes capitanes de 2002, Mozàrabes i Miqueros, van sufragar les titelles que representen una esquadra dianera. Una tradició que va agradar i es va consolidar, repetint-se en tots els anys de càrrec de la resta de 28 filaes. Amb el canvi de moneda, el preu de l'entrada de Tirisiti va ser de 1,5€ per als adults i un euro per als xiquets. 

Al 2006 el "Betlem de Tirisiti" es va traslladar definitivament al Teatre Principal, on continua fent les seues representacions a dia de hui. 17000 espectadors i 104 grups escolars van visitar a Tirisiti en la seua nova casa. La venta anticipada d'entrades permetia evitar fins a 3 hores d'espera i cua. Encara que ja existia la pàgina web de Tirisiti, encara no es venien entrades per internet. Es van estrenar les titelles dels festers de les filaes Cruzados i Ligeros, que al igual que en 2020 desempenyaven l'alferecia en 2006. Un any molt important perquè Alcoi celebrava el 750 aniversari desde l'otorgament de la Carta Pobla, data de naixement de la vil·la medieval. La Dependent estava molt orgullosa de que el "Betlem de Tirisiti" es traslladara al Teatre Principal", on adquiriria més prestigi que al barracó de la Glorieta. L'escenari i pati de butaques es va adequar per al retaule bíblic i es va inaugurar el 26 de novembre, mantenint l'ambient acollidor. 

La companyia teatral "La Dependent" està molt contenta per portar 30 anys al costat de Tirisiti. Els actors i actrius opinen que la representació té un magnetisme que atrapa a majors i xicotets. És molt satisfactori per a ells estar tot el mes de desembre i els primers dies de gener a la seua segona casa, compartint moments amb els xiquets i els propis personatges. El Teatre Principal d'Alcoi està inspirat en els de Itàlia i es va tindre que adaptar al "Betlem de Tirisiti", un teatre dins d'un teatre amb bambalines. Paqui Denia, la dona d'Alejandro Soler, va retocar el vestuari de les titelles, millorant detalls que no s'havien reparat desde 1991.

L'equip humà de "La Dependent" està format per molts actors i actrius d'Alcoi. Entre els més destacats: Jordi Carbonell, Jonathan García, Joan Gadea, Pep Sellés, Estela Tormo o Joanfra Rozalén. Destaca el paper de la narradora, interpretat amb gràcia per Pepa Miralles. Molts més alcoyans han dignificat el "Betlem de Tirisiti" en els seus més de 150 anys d'història, sense oblidar mai la tasca artística d'Alejandro Soler. Ell va protegir l'aspecte general del muntatge i el va restaurar sense alterar la idiosincràsia de l'espectacle. El Teatre Principal és el lloc ideal per al "Betlem de Tirisiti" i ofereix molta comoditat per als espectadors. La companyia teatral "La Dependent" fa un excel·lent treball i a més a més divulga el Tirisiti per mitjà de difusions turístiques, fires de llibres, punts informatius i una original unitat didàctica per a les escoles. És un privilegi tindre un teatre en valencià amb tant de carisma i els alcoyans i alcoyanes tenim el deure de preservar la tradició del "Betlem de Tirisiti". 

La loteria de Nadal ha deixat 60 milions d'euros en Alcoi. A l'administració del carrer Santo Tomás es van vendre 15 series del primer premi. Aquest any el sopar del pobre si va atraure la sort dels alcoyans, que no rebien un premi de la loteria desde 2014. Al 2012 la filà Marrakesch va repartir el quint premi. "El Gordo" de 2019 va eixir molt prompte i la noticia va pillar als venedors alcoyans desprevinguts. Els dècims premiats del número 26590 el jugaven els treballadors alcoyans de Telefònica, els quals han repartit el premi més important de la història d'Alcoi. Al 2006 va caure en Alcoi el primer premi del sorteig de "El Niño", però mai havia tocat el Gordo del dia 22 de desembre. Pàgina 66, en el seu 10 aniversari, es va fer ressò de l'alegria dels premiats pujant un vídeo desde l'administració de loteria d'Alcoi.


Amb la sort de part dels alcoyans i amb la població creixent per primera volta en molts anys, sols queda desitjar un pròsper 2020. Desde el blog www.moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ volem que siga un any magnífic especialment per a les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros, Ligeros, Maseros i Llana. També per a les famílies dels càrrecs i com no per al Sant Jordiet: Fernando Rius Mestre. Que tot Alcoi estiga unit fraternalment i que disfrute de la màgia íntima de Tirisiti, l'icono més universal del Nadal Alcoyà.

lunes, 23 de diciembre de 2019

HISTÒRIA FILÀ MASEROS D'ALCOI

Encara que el nom oficial de la filà a l'Associació de Sant Jordi siga Labradores, és cert que en Alcoi aquesta filà cristiana és anomenada per tothom com filà Maseros. En alguna ocasió també se'ls ha anomenat Llauradors, per representar als treballadors de l'horta valenciana. Al cap i a la fi es tracta d'una filà anacrònica que ha sobreviscut als canvis de mentalitat gràcies a la seua idiosincràcia única. La filà Maseros és molt peculiar i sempre ha gaudit de la simpatia dels alcoyans i alcoyanes. Tant és així que es van salvar de la renovació dels trages que no eren medievals i conserven un trage folklòric del segle XIX. La majoria de filaes anacròniques van desaparèixer o van variar la seua indumentària, quedant les filaes Maseros i Andaluces com una demostració dels temps passats de Nostra Festa.

La filà Maseros pot semblar la més antiga de totes, però els historiadors daten la seua fundació durant el regnat de Isabel II. La filà Maseros va presentar el seu disseny en la Junta General del 16 de maig de 1842. La filà Maseros va causar sensació en les Festes d'Alcoi de 1843 pel colorit de les mantes i les borles. Tot el poble es sentia identificat en aquesta filà rural que recordava el passat agricultor d'Alcoi. Cal recordar que Europa estava vivint un canvi en el sistema social i la industrialització estava agafant força en Alcoi. Pedro Gisbert va ser el primer tro de la filà Maseros als anys 40, però uns anys desprès de la fundació es van retirar del bàndol cristià. Juan Seguí va presentar de nou a la filà Maseros en 1855 però van renunciar al càrrec d'alférez cristià en 1858, que va acabar en mans de la desapareguda filà Antigua Veneciana. L'escàs número de membres a la filà i els eterns problemes econòmics farien perdre l'ordre d'antiguitat de la filà Maseros fins a 1865. En 1866 les filaes Verds i Maseros van reaparèixer amb més fermesa i ja s'han mantingut fins l'actualitat.

El trage oficial de la filà Maseros ha canviat molt poc amb el pas dels anys i és similar al que va aparèixer a les Festes d'Alcoi de 1866. Espardenyes amb cintes verdes, calces blanques, saragüells blancs a mode de pantaló curt, camisa blanca, faixa roja i xaleco adamascat amb brodats florals i tela blanca. També és molt característica la manta al coll que sol ser roja a ratlles i amb borles i també l'escapulari amb la imatge de Sant Jordi. El mocador que tenen nugat és de color roig i groc i rep el nom popular "Ou en tomaca". La montera negra és el barret tradicional de la filà Maseros i està decorat amb espigues de blat i flors i també amb una estampa del Jesuset del Miracle, una tradició religiosa que Alcoi celebra al mes de febrer.

Els primers càrrecs de la filà Maseros van ser en 1871 i 1872. L'alférez i capità cristià va ser Miguel Giner Miralles. En 1889 la filà Estudiants va declinar el compromís de l'alferecia cristiana i li va tocar a la filà Maseros. Per a donar-li més rellevància al càrrec del senyor Antonio Segura es va fer una proposta trencadora als membres de la filà: Tots els Maseros desfilarien en l'Entrada Cristiana muntats en burretes i mules. La novetat va agradar molt i va quedar estipulada per a tots els anys, convertint-se en una tradició pròpia de la filà Maseros. Encara que la filà Maseros no ha modificat mai el seu trage oficial, el de l'alférez cristià 1889 no va ser un càrrec d'aparença llauradora, sinó cortesana. Destacava la bandera i la creu cristiana al pit. A la capitania cristiana de 1890 es va seguir desfilant sobre burretes i matxos d'arar els bancals. Va ser un any molt important, ja que es celebrava el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi.

José Pascual va acceptar els següents càrrecs cristians de la filà Maseros: Alférez 1898 i capità 1899. Durant el segle XX s'instauraria a la filà Maseros la tradició de que el mateix home que desempenyava l'alferecia cristiana es comprometia també a tindre l'honor de ser capità cristià de forma consecutiva. José Pascual va compartir càrrec en 1899 amb Miguel Vilaplana, alférez cristià de la filà Navarros. El capità cristià de la filà Maseros es va enfrontar al capità moro de la desapareguda filà Turcos. En les Festes de 1899 es va celebrar un acte molt important el dia 21 d'abril. Baix un cel radiant es va fer la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers del rei Jaume I. En 1899 encara no existien boatos moderns i la forma de desfilar de la filà Maseros va continuar sent amb cavalleries. A l'any 1989 la filà Maseros també va desfilar sobre burretes, matxos i mules per a recordar el centenari d'aquella costum que es va perdre.

En uns anys en que el mal oratge feia malbé la Trilogia Festera Alcoyana, a la filà Maseros els tocava de nou els càrrecs d'alférez i capità. El segle XX havia començat i la filà ja estava consolidada amb el suport de la societat alcoyana. José Sanchis va lluir un noble disseny amb casc medieval als anys 1907 i 1908. El seguici va ser molt curt, però va destacar per una monumental carrossa que era igual a la típica barraca valenciana. L'escriptor valencià Vicente Blasco Ibàñez estava de moda i els seus llibres "Cañas y barro" o "Arroz y tartana" servien de inspiració per a la filà Maseros.

La filà Maseros anava calant entre les masses i a principis del segle XX era una de les filaes més populars i nombroses. A més a més moltes filaes cristianes estaven desapareixent i la filà Maseros va avançar fins al 4rt lloc en l'ordre d'antiguitat. Gonzalo Pascual Masià va personificar a l'alférez i al capità cristià en 1917 i 1918 respectivament. El trage de l'alférez cristià 1917 reproduïa el trage regional propi dels valencians i el del capità 1918 tenia una capa negra. L'arma de la filà ja era per aquella època la forca, encara que també s'han vist molts Maseros amb corbelles, gaiatos, rastrells i l'aixà.

Antonio Jordà, conegut com el tio Mona, va obtindre un gran renom al ser l'alférez i capità cristià de la filà Maseros. Corria l'any 1925 quan el tio Mona va lluir un trage verd de terratinent valencià com a alférez cristià. La pluja va fer malbé l'Entrada Cristiana i l'alferecia masera. En 1926 va ser molt comentat el boato i la pompositat del capità masero Antonio Jordà, sobre un cavall adornat i vestit de llaurador ric amb barret. També desfilava a cavall una llauradora que podria considerar-se l'origen de l'actual càrrec de la favorita. Els boatos de la filà Maseros seguien basant-se en els animals del camp, les ferramentes de fer faena i el folklore de la zona del Llevant i el mar Mediterrani.

10 anys desprès el tio Mona va tornar a ser l'alférez i capità cristià de la filà Maseros. Antonio Jordà va repetir el seu èxit en 1935, al tornar a traure al carrer una versió renovada del trage de llaurador ric. Els botons del xaleco eren d'or pur, en una època en la que no es vivia una bona situació econòmica. Les Festes d'Alcoi 1935 es van viure en un ambient estrany i desangelat a causa de les disputes entre catòlics i anticlericals. Uns enfrontaments que van arribar fins hi tot a l'Associació de Sant Jordi i l'Ajuntament d'Alcoi. Per a la capitania cristiana de 1936 Antonio Jordà va restaurar el seu trage retocant alguns detalls i provocant l'admiració del públic. La Segona República estava a punt de caure i els franquistes ja estaven mobilitzant-se per a una guerra civil que deixaria a Alcoi sense celebracions durant 3 anys. El colp d'estat militar contra la Segona República es va produir el dia 18 de juliol de 1936, quan anaven a celebrar-se les Falles d'Alcoi en agost. Pilar Cortés no va poder exercir com a Fallera Major d'Alcoi.

Passada la Guerra Civil Espanyola, les Festes d'Alcoi tornen a la normalitat. Més o menys tot va seguir igual que en els anys anteriors a la Segona República. Van reaparèixer la majoria de filaes i Sant Jordi va recuperar el seu protagonisme com a patró d'Alcoi. La filà Maseros va pegar un gir cap a la dreta i va viure canvis importants. Un d'ells va marcar el futur de la filà en 1942. La filà Maseros va abandonar la tradició de desfilar en burretes, matxos i cavalls. Els components de la filà volien disfrutar de l'esquadra, com la resta de filaes alcoyanes. En la solejada Entrada Cristiana de 1942 la filà Maseros trau al carrer la seua primera esquadra de blancs. Alguns van criticar la pèrdua de les cavalleries, però la resposta col·lectiva va ser entusiasta i l'Associació de Sant Jordi va decretar que la filà Maseros podia desfilar en esquadra, al igual que la filà Andaluces. Sols en 1989 es van tornar a veure grans quantitats de genets maseros pujats a burretes i cavalls, però la tradició es conserva en certa mesura. Tots els anys un grup de Maseros desfila sobre matxos adornats en l'Entrada Cristiana. El fet de que la filà Maseros podia tindre esquadra de blancs incorporava la novetat de que a partir dels anys 40 també hi haurien esquadres de negres d'estètica llauradora.

Federico Vilaplana va ser un gran fester de la filà Maseros, encarregat de revitalitzar-la als anys de la postguerra. Federico Vilaplana va fer dos càrrecs: Alférez cristià 1944 i capità cristià 1945. El trage recordava al del tio Mona, però en tons més clars. El cavall de Federico Vilaplana també estava molt adornat amb borles. L'esquadra de negres de la capitania 1945 recordava la indumentària dels segadors de blat. Els trages del boato van tindre cert paregut amb els trages de filaes cristianes que s'havien extingit. La filà Maseros compartia una estètica semblant amb antigues filaes acacròniques com Somatenes i Voluntaris Catalans. Va haver una carrossa en forma d'àguila i molts carros i palanquins replets de maserets i maseretes.

Alcoi va celebrar en 1953 el 300 aniversari del miracle de la Verge dels Lliris. L'aparició d'una Mare de Déu en el bulb d'un lliri del paratge del Carrascal va convertir a la Verge dels Lliris en patrona d'Alcoi desde 1653. 300 anys desprès la filà Maseros va ser l'encarregada de transportar als muscles a la Verge dels Lliris. La religiositat del moment va tindre el seu punt àlgid al matí del 31 de maig de 1953. A la Plaça d'Espanya es va celebrar una missa i la Coronació de la Verge dels Lliris com a patrona d'Alcoi. La imatge blanca va recórrer els carrers de tot Alcoi i la Romeria a la Font Roja va ser multitudinària. La filà Maseros va participar activament en els actes del 300 aniversari de la Verge dels Lliris, però vestits amb el trage de ditet que s'utilitzava en Fontilles.

Als anys 1956 i 1957 Bernardo Blasco Pastor va desempenyar els càrrecs de la filà Maseros. Van ser els últims boatos de la filà inspirats en l'horta valenciana de tarongers. La Barraca va seguir sent un símbol de la filà en l'alferecia cristiana de 1956, però l'esquadra de negres ja va tindre una inspiració més guerrera. Ja en 1957 l'esquadra de negres del capità cristià va ser totalment salvatge i fins hi tot se'ls va comparar amb cavernícoles. Al boato del capità Bernardo Blasco van participar molts xiquets i dones vestides de falleres. Els 2 trages de Bernardo Blasco Pastor en 1956 i 1957 continuaven l'estil valencià amb barret negre i van ser un poc criticats per considerar-se antiquats. Els càrrecs de la filà Maseros portaven dècades repetint la fórmula del cavall adornat i ja no tenien el mateix impacte. A més a més l'alferecia cristiana 1956 va rebre la visita del sol, però en 1957 l'Entrada Cristiana del 28 d'abril va quedar molt deslluïda per la pluja. En 1957 la filà Maseros va ser una de les que va acompanyar al Sant Jordiet, el xiquet Carlos Silvestre García, que també pertanyia a la filà Mozàrabes.

El segon Sant Jordiet de la filà Maseros va ser Rafael Pastor Blanes. En 1960 la filà va compartir l'honor amb la filà Andaluces. El xiquet Rafael Pastor va lluir un trage diferent, en el que no hi havia roig, el color més associat al Sant Jordiet. La corassa era de bronze i la capa de color verd. La casualitat va fer que en 1960 el Sant Jordiet recaiguera en un fester de les dos filaes que protagonitzen l'acte del Contrabando. Antigament la filà Andaluces tenia una lluita dialectal amb components de les filaes Navarros, Somatenes i Estudiants. Però a partir de 1916 és la filà Maseros l'encarregada de plantar-los cara als contrabandistes d'Andalucia. L'acte teatral i a mode d'ambaixada es realitzat el dia dels trons a les 7 del matí. L'horari fa que no siga un acte amb públic nombrós, però hi ha grans amants del diàleg humorístic que manté el masero amb el contrabandista. La filà Maseros es situa damunt del Castell de Festes, com a defensor d'Alcoi, mentre la filà Andaluces entra a la Plaça d'Espanya sobre cavalls per a pactar. L'argument del Contrabando és que la filà Andaluces vol comerciar amb objectes il·legals i la filà Maseros ho vol impedir. Els declamants discuteixen fins que arriben a un acord i s'uneixen per a lluitar contra les tropes mahometanes. És el moment previ a l'Alardo que ompli de pólvora tot Alcoi. Paco Brotons, José Luis Giner o Amando Rovira han sigut els festers de la filà que més fama han aconseguit en l'acte del Contrabando, sobretot per les seues improvisacions jocoses i les bromes relacionades amb els successos del moment.

En 1966 es va decidir celebrar el 100 aniversari de la filà Maseros. En 1942 s'havia instaurat la primera esquadra de blancs de la filà Maseros però no s'havia fet referència al centenari de la fundació de la filà. El primer tro, Benedicto Vilaplana, va proposar que en 1966 es celebrarien els 100 anys desde la refundació de la filà Maseros amb molts actes culturals. I és correcte que en 1866 la filà Maseros va reaparèixer definitivament a les Festes d'Alcoi i mai més deixaria d'estar present. El pintor Rafael Llorens va crear el disseny de l'esquadra commemorativa del fals centenari de la filà Maseros en 1966. El cabo batidor, el saragüell curt i la faixa verda va ser lo més comentat de l'esquadra especial.

L'alférez cristià 1970 va ser Claudio Abad Cantó, fester veterà de la filà Maseros. Com la resta de càrrecs va desfilar a cavall i acompanyat d'un seguici diferent als que havia tret la filà Maseros anteriorment. Va destacar una carrossa d'uns molins i altra on es columpiaven xiquetes vestides de valencianes. El trage estava inspirat en el de l'esquadra commemorativa de 1966, però canviant els colors i donant-li més presència al blau. La modificació més evident va ser la del barret. La nova estètica de la filà Maseros als càrrecs va tindre els seus detractors, sobretot pel disseny de l'esquadra de negres que alguns van batejar com "els jugadors de tennis". El sol va acompanyar a Claudio Abad, com un premi per la seua dedicació festera com a primer tro de 1957 a 1964. Els més nostàlgics trobaven a faltar aquella indumentària elegant del tio Mona, encara que verdaderament estava passada de moda i no tenia cap referent històric.

El trencament definitiu de l'estètica masera antiga es va produir en 1971. És amb el trage que Luis Solbes quan realment es va apreciar un canvi notable en els trages dels capitans cristians de la filà Maseros. Rafael Silvestre García anava vestit com un senyor feudal i fins hi tot se'l va comparar amb Jaume I per les similituds amb el trage del rei conqueridor. La filà Maseros s'apropava a la recreació històrica de la batalla de 1276, encara que per a sempre anaven a mantindre el seu origen del típic llaurador del segle XIX. A Alcoi començava a recuperar-se el so de les xirimites i es van poder escoltar al boato del capità masero, desprès de dècades sense que es tocara aquest instrument tan valencià. El trage de Luis Solbes per a Rafael Silvestre tenia els colors de la bandera de València i la túnica blanca tenia brodades les espigues de blat. El xaleco blau estava conjuntat amb la capa i el casc roig acabava amb plomes blanques. L'esquadra de negres era d'un estil més bèl·lic i rudimentari que les seues antecessores, destacant una arma en forma de crani de búfal. Com a anècdota, les inclemències meteorològiques van afectar el transcurs de la Trilogia Festera Alcoyana. Les Entrades es van aplaçar fins al 24 d'abril, perquè el dia 22 d'abril la pluja era massa torrencial. El dia 23 d'abril els càrrecs van estrenar els seus trages a la Processó de la Relíquia. Un dia més tard tots els boatos van poder lluir completament a les Entrades. La uniformitat del bàndol cristià va ser molt aplaudida, i també la primera esquadra d'enmig cristiana, honor de la filà Muntanyesos. Fins hi tot el 24 d'abril es va produir una espontània Tercera Diana abans de la desfilada aplaçada. Les Festes de Sant Jordi 1971 es van allargar un dia més, sent la jornada del 25 d'abril l'Alardo i l'Aparició de Sant Jordi, quan normalment és el dia del descans.

1975 era un any important per a l'Associació de Sant Jordi, centrat en els actes religiosos que antecedien a les grans Festes de Moros i Cristians 1976. A les portes del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi, la filà Maseros va tindre un Sant Jordiet. De fet el xiquet Miguel Moltó Llorca va ser el primer Sant Jordiet únic de la filà. Per primera volta els Maseros no compartien el càrrec infantil amb cap altra filà, ni amb la filà Andaluces ni Mozàrabes. L'alegria va ser màxima, sobretot per a la família del primer tro masero: Miguel Moltó Verdú. El seu fill va prendre la primera comunió el dia 23 d'abril al Temple de Sant Jordi i amb el trage romà. Però el dia de Sant Jordi de 1975 va estar aiguat i durant l'Aparició de Sant Jordi del 24 d'abril també va ploure. Unes festes passades per aigua les del Sant Jordiet Miguel Moltó Llorca. El trage de Luis Solbes combinava els colors blau i blanc amb la capa roja. La corassa platejada incorporava les espigues de blat com a símbol de la filà Maseros. Miguel Moltó va viure amb molta intensitat el Mig Any i també la visita de Fontilles. Era octubre i ja s'apropava la celebració extraordinària de les Festes d'Alcoi 1976.

La primera esquadra d'enmig de la filà Maseros va eixir al carrer en l'Entrada Cristiana de 1978. Era una època en la que la filà Maseros vivia un gran creixement en el número de festers, superant la xifra de 100. A més a més a finals dels anys 70 es va recuperar una antiga tradició masera: Llançar paperets que tenien escrits poemes populars en valencià. Els paperets feien referència a crítiques que podien ser censurades, però eren llançades al vol pels xiquets desde les carrosses o els matxos. Els paperets es segueixen repartint actualment i utilitzen la ironia per a parlar de fets reals o situacions socials i polítiques. Ja en 1895 existia una octavilla que versava: "Xiques, si es voleu casar i tindre un home guapo i en diners, nosaltres estem riquets, aprofiteu l'ocasió i mireu als maserets. No feu cas dels senyorets, que alguns d'ells estan baló". A finals del segle XX els autors dels paperets dels Maseros eren Armando Santacreu, Joan Valls, Enrique Abad, Jordi Valor, Rafael Coloma o Adrián Espí, encara que també hi ha molts paperets anònims. L'esquadra d'enmig de la filà Maseros en 1978 es va caracteritzar pel cap al descobert i el color roig. L'utilització de nous teixits i de la llana d'ovella en la falda va marcar un nou camí en l'estètica de les esquadres de negres de la filà Maseros. 

Jorge Ilario Pérez va ser el Sant Jordiet masero de 1984, coincidint també en any d'alférez. Enrique Moltó Verdú va exercir d'alférez cristià. Com va desfilar a peu, el seu original trage blanc amb saragüells va ser contemplat pel públic de prop. El veterà va estar acompanyat d'un curt seguici valencià organitzat pel primer tro: El seu germà Miguel Moltó. L'esquadra de negres va causar un gran impacte, sobretot pel singular casc negre i la gran quantitat de borles. A més a més l'esquadra de negres va estrenar la famosa "Pas als Maseros". La colla de xirimiters la Xafigà de Muro va interpretar per primera volta la marxa cristiana de José Maria Valls, convertint-se en un gran èxit del compositor alcoyà. "Pas als Maseros" no està dedicada a Enrique Moltó Verdú, sinó al fester masero Francisco Sanjuán Moltó. José Maria Valls es va inspirar en melodies populars de la serra Mariola per a composar "Pas als Maseros", la marxa cristiana que desde 1984 acompanya a l'esquadra oficial de la filà de l'ou en tomaca. L'alferecia cristiana 1984 va estar acompanyada d'un sol que poc desprès trobarien a faltar tots els Maseros.

Enrique Moltó va compartir la seua capitania cristiana 1985 amb el seu germà: Miguel Moltó que exercia de primer tro. Va ser el primer càrrec en estrenar el nou recorregut de les Entrades, amb una ampliació per darrere del Castell de Festes. Aquest canvi a causa de la remodelació de la Plaça d'Espanya va oferir noves imatges de l'Entrada Cristiana, també amb una enramada novedosa que començava a instal·lar-se pel recorregut. Enrique Moltó Verdú portava un preciós trage amb faixa verda, manta negra i un xaleco de metall daurat. Els saragüells estaven tapats per un delantal amb símbols valencians com la quatribarrada. El mocador verd del cap conjuntava amb un casc daurat amb espigues de blat. La carrossa del capità cristià 1985 va agradar molt per estar repleta de flors i la Senyera valenciana creava un conjunt molt vistós. Els bous arrastraven la carrossa del capità masero, precedit per un grup de danses tradicionals. El so de les xirimites va acompanyar a tot el boato, excepte a les esquadres. L'esquadra de negres recordava a la del Mig de 1978 per els cabells al descobert i les pells d'ovella. Però la diferència més cridanera van ser les forques amb tires de color groc i roig que formaven la quatribarrada. Quan la capitania cristiana ja havia arrancat una forta pluja va sorprendre a l'extens boato masero. L'Entrada Cristiana es va tindre que paralitzar durant 45 minuts fins que la tempesta baixara d'intensitat, un fet poc habitual que encara és recordat. Durant les Ambaixades del 24 d'abril de 1985 també va ploure, malbaratant el dia de l'Alardo. 

La pluja present en la capitania cristiana 1985 va augmentar la creença popular de que la filà Maseros estava gafada. Tants anys de mal temps van acabar resultant en un pensament col·lectiu: "La maldició dels capitans Maseros". En 1957 Bernardo Blasco va ser el primer capità cristià de la filà en patir les inclemències meteorològiques. L'Entrada Cristiana 1957 va estar aiguada per torrencials i reincidents tempestes. En 1971 el problema va ser major ja que es va tindre que suspendre l'Entrada Cristiana i Mora. Els càrrecs festers, entre ells el masero Rafael Silvestre, van estrenar el seu trage el dia Sant Jordi i van desfilar en les Entrades el tercer dia de la Trilogia Festera Alcoyana. Per últim Enrique Moltó va viure amb preocupació els núvols que amenaçaven l'Entrada Cristiana 1985. Van descarregar la seua força quan el capità cristià ja havia rebut les claus de la ciutat. Les filaes Maseros, Cides, Asturianos, Andaluces i Aragonesos van ser les que van patir la forta pluja del 22 d'abril de 1985. La violència de la pluja va fer que el públic fugira en desbandada. Desprès d'un parèntesi de 45 minuts l'Entrada Cristiana es va reprendre a un ritme accelerat i l'alférez cristià de la filà Gusmans va desfilar amb sol. Enrique Moltó va acceptar la mala sort de la filà Maseros amb bon humor i va lluir un magnífic trage de Luis Solbes Payà. En 1989 la filà Maseros va recordar com feia 100 anys va començar a desfilar sobre burretes i matxos. La maledicció de la filà Maseros i la pluja es trencaria en la següent capitania cristiana, acabant el segle XX.

A l'any 1992 tota Espanya es preparava per als Jocs Olímpics de Barcelona, però la filà Maseros organitzava la seua segona esquadra d'enmig. Entre el capità cristià de la filà Muntanyesos i l'alférez cristià de la filà Cruzados va desfilar una esquadra masera millorada per la llum del sol. I és que el disseny de Jordi Sellés tenia com a color principal el negre. Les pells d'ovella i la faixa verda tornaven a ser les protagonistes del disseny, però en aquesta ocasió el casc recordava a un turbant moro. La capa de borles formava l'escut de la filà, semblant a la bandera de la Comunitat Valenciana. A l'any següent la filà Maseros va celebrar el seu 150 aniversari desde la fundació en 1842. L'esquadra commemorativa va desfilar veloç amb "Ragón Falez", pasdoble associat a la filà Andaluces. El trage de Luis Solbes era d'estil campestre i no tenia casc. El disseny incorporava una manta verda a quadres i els tradicionals saragüells valencians de color blanc. El xaleco era marró i la faixa roja, com la del trage oficial de la filà Maseros. Una esquadra clàssica dels 150 anys molt especial perquè estava formada pels festers veterans.

La filà Maseros competia en 1998 amb grans càrrecs que havien creat gran expectació: El capità cristià renaixentista de la filà Cides, el capità moro de les mil i una nits de la filà Berberiscos i el segon alférez moro africà de la filà Benimerines. La filà Maseros ja s'havia acostumat a compartir càrrec amb la jove filà Benimerines i en 1998 va presentar un curt i senzill boato. L'alférez cristià va ser Alfonso Torres Cardador, molt conegut per la seua professió. De fet va estrenar la peça musical "El sabater", amb la qual ballava el recordat ballet d'espantapalls de Carmina Nadal. L'alferecia cristiana 1998 va sorprendre per la seua ambientació bucòlica i pastoril, fins hi tot amb una pira que cremava timonet. Grups de masoveres repartien herbes medicinals i el boato incorporava carros plens de verdures com els de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Llauradores amb barrets de palla es tapaven del sol i els cavallers i dames van desfilar junts en una carrossa. La peça musical "Cotes" va sonar en la part més guerrera del boato i l'espectacular esquadra de negres va ser obra de José Moiña. El dissenyador alcoyà va començar una intensa col·laboració amb la filà Maseros a partir de l'alferecia cristiana de 1998. Va dissenyar el majestuós i ric trage d'Alfonso Torres, i també el de la seua favorita amb un delantal brodat igual que les teles de l'alférez cristià. La carrossa dels dos va causar sensació al reproduir l'absis del Temple de Sant Jordi, on hi ha un icònic mural del pintor Fernando Cabrera.

La capitania cristiana 1999 de la filà Maseros va estar desempenyada de nou pel sabater: Alfonso Torres Cardador. Es continuava així la norma de que el mateix fester desempenyara els dos càrrecs consecutivament. Un fet molt freqüent antigament però que ja havia perdut vigència en la resta de filaes alcoyanes. Alfonso Torres va ser anomenat "el capitanísimo", per portar a terme el boato més gran i participatiu de la història de la filà Maseros. Era 1999 i els seguicis ja eren enormes, fins hi tot per a una filà humil com els Maseros. Va ser molt comentat que el capità cristià desfilara a peu, portant una capa de 14 metres que subjectaven els cavallers i tenia brodat els escuts de les 14 filaes cristianes alcoyanes. Alfonso Torres va lluir un trage roig, blanc i daurat que, com el de l'any anterior, era obra de José Moiña. Va estrenar una segona peça musical dedicada a ell: "Alfonso alférez i capità" de Jordi Ribera. La favorita va desfilar en una carrossa amb un ametler en flor i darrere del ballet de Carmina Nadal, que representava la sembra de les llavors. El boato va tindre molts grups de percussió ,de guerreres, d'arlequins, de monjos i unes dones que representaven al Rat Penat, símbol de la conquesta de Jaume I. Una part del boato feia un homenatge als patrons d'Alcoi: Sant Jordi i també la Verge dels Lliris, amb un grup de danses que va transportar als espectadors fins la Romeria a la Font Roja de setembre. Es van veure torres medievals en el boato més guerrer de la filà Maseros, on es van escoltar obres musicals de xirimites com "El Terrós", "El Regall", "Dimonis de Massalfassar" o "L'altet dels canons". L'esquadra de negres de José Moiña va agradar molt pel seu casc amb plomes. El color blanc va predominar en el disseny ferotge, sobretot per les teles i els ossos.

La filà Maseros havia superat totes les expectatives en la seua capitania cristiana 1999. Però el nou segle els deparava més reptes. Van arribar quasi a continuació, ja que a la filà li va tocar a l'atzar el Sant Jordiet de l'any 2000. El xiquet afortunat va ser Jordi Ferrando Ponsoda que portava un trage romà de Paco Aznar. El propi masero Jordi Ferrando va traure la boleta del següent sorteig per al Sant Jordiet. I la sorpresa va ser general perquè per segona volta consecutiva el Sant Jordiet seria masero. Francisco García Linares és, de moment, l'últim Sant Jordiet de la filà Maseros. És una realitat irrefutable que el primer Sant Jordiet del segle XXI és llaurador. Francisco García va lluir un excel·lent trage de Sant Jordiet fet per Alejandro Soler. Els dos Sant Jordiets Maseros del 2000 i 2001 tenien en comú un detall: Les espigues de blat en la capa roja. Dos xiquets de la mateixa filà que van viure el càrrec amb sentiments diferents.

Al segle XXI les noves generacions s'han apropat més als origens històrics de les Festes de Moros i Cristianes. Internet ha aconseguit que cada volta més gent investigue sobre l'Edat Mitjana i han sorgit noves corrents estètiques a les Festes d'Alcoi. És una evidència que el vestit masero és incorrecte i no té car relació amb el segle XIII, quan va succeir la batalla que es recorda a les Festes d'Alcoi. L'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi pretenia borrar tots els anacronismes que seguien existint, per exemple les ulleres de sol d'alguns esquadrers. Però resulta impossible modificar la vestimenta i les característiques de la filà Maseros. El mateix passa amb la filà Andaluces, perquè estan tan arrelades a la memòria col·lectiva alcoyana que qualsevol canvi seria un sacrilegi i despertaria una forta polèmica. Un purisme tan estricte entre els festers feia perillar l'anacronisme de les dos filaes. Però el sentit històric no ha pogut amb el sentit comú d'Alcoi, una ciutat que s'esforça en mantindre la seua autenticitat. Els propis components de la filà Maseros entenen que seria un error eradicar els anacronismes dels llauradors del segle XIX, perquè conten amb l'estima i el suport de tot Alcoi. El trage masero està plenament justificat i el va defendre l'alcalde socialista Josep Sanus. La filà Maseros és diferent i aporta una visió distinta quan ix a l'Entrada Cristiana, sumant un ritme més fresc. La filà Maseros és un cant romàntic a les fèrtils terres valencianes. Per això en 2003 la filà Maseros va tornar a portar a la Verge dels Lliris pels carrers d'Alcoi. El trage masero per al 350 aniversari de la patrona d'Alcoi no va ser el de sempre: Envés de portar saragüells portaven pantalons negres d'estil torrentí. Són l'única filà que ha tingut la responsabilitat de portar a la Verge dels Lliris.

I d'efemèride en efemèride, Alcoi celebrava uns anys desprès el 750 aniversari de l'otorgament de la carta pobla. Al 2006 havien passat 750 anys desde que en 1256 Jaume I condecira el naixement d'Alcoi com a vil·la medieval. La filà Maseros es va implicar en la citada celebració i va participar en la Glòria Històrica. A més a més li tocava l'esquadra d'enmig. Durant l'Entrada Cristiana de 2006 el cel es va anar ennuvolant, però no va ploure fins la vesprada. Els esquadrers van lluir un bonic trage de Jordi Sellés que va agradar pel colorit de la manta i la sobrietat del xaleco blau. L'esquadra d'enmig 2006 va estrenar la marxa cristiana "Pròleg al tio Pep", que Francisco Valor va composar a partir de la cançó de Muro.


José Luis Giner va ser el protagonista de l'alferecia cristiana 2012, en la que la filà Maseros volia recordar els antics oficis alcoyans. Les tasques del camp i del poble es van veure representats en un reduït i cohesionat boato, obra de Juan Climent. Una volta més Carmina Nadal participava en un càrrec de la filà Maseros i en aquesta ocasió va oferir el ballet de la sega d'espigues de blat. La favorita i les seues dames van desfilar al so de la marxa cristiana "De Quiroga a Séneca". Però la catarsis musical de l'alferecia cristiana va arribar amb "Tabal i saragüells". La fantàstica marxa cristiana de Mario Roig va acompanyar als cavallers i al propi alférez cristià. José Luis Giner va baixar pels carrers d'Alcoi sobre una carrossa que simbolitzava el Barranc del Sinc. El trage en tons blancs i negres tenia molts brodats i amagava distints detalls característics de la filà Maseros, així com també la senyera valenciana. La creació d'objectes d'espart i de fang també va tindre un moment estel·lar al boato masero. L'esquadra de negres va ser la millor de 2012, per la combinació de l'espart i la palla amb altres teles i metalls platejats. Roberto Pérez va pensar en una estampa per darrere, amb una capa roja i un escut. L'alferecia masera es va salvar dels núvols plujosos gràcies a la continuïtat, cohesió i rapidesa amb la que va transcórrer l'Entrada Cristiana 2012, ajudada per un innovador programa informàtic.

Les Festes d'Alcoi 2013 es van celebrar en un ambient poc optimista per culpa de la forta crisi econòmica que assolava a Alcoi, al país i al mon sencer. Els boatos van tocar fons en les Entrades 2013, considerades les més fluixetes de tot el segle XXI. No obstant, la filà Maseros tenia la capitania cristiana i es va esforçar de valent per a traure el càrrec endavant. Fernando Muñoz Escarcena va lluir un impactant trage guerrer com a capità cristià 2013. El disseny de David Verdú, en tons blancs i rojos, anava en consonància amb la dels cavallers i la carrossa que representava l'esquelet d'un murciélago. La favorita i les dames també portaven molts metalls daurats, convertint-se en el càrrec més medieval de la història de la filà Maseros. Un boato on el rat penat va tindre un fort protagonisme, sobretot en un original ballet sobre la batalla del Puig. L'argument del boato es contava a partir de l'auca sobre la llegenda de Jaume I. El Penó de la Conquesta estava protegit amb ballestes per les tropes valencianes del Centenar de la Ploma. "Xafiguem", "Nit de bruixes", "Thor" o "Llebeig" van ser algunes de les obres musicals interpretades en la capitania cristiana 2013 de Fernando Muñoz. L'esquadra de negres no era d'estil masero i no va ser ben compresa pel públic. En definitiva, no va ser el càrrec més recordat de la filà Maseros però va superar les adversitats de la millor forma possible.

Al mateix 2013 les Festes d'Alcoi van pegar un pas endavant en la incorporació de la dona a les Festes. La filà Maseros va tindre una esquadra de dones en la solejada Segona Diana, sent un fet destacable que comparteixen amb la filà Marrakesch. Al 2014 van augmentar el número de maseres que eren membres de ple dret, però encara no podien arrancar la Diana i el trage femení no era l'adequat. Alejandro Soler no havia encertat amb el disseny femení i no tenia cap relació amb el trage oficial masculí, on els saragüells i el mocador són signes d'identitat. La filà Maseros té actualment 111 membres de ple dret, amb un percentatge considerable de dones, 142 xiquets i xiquetes i 60 socis.

El canvi en el disseny femení no es va produir fins a l'Assemblea General Ordinària de maig de 2016 i el nou disseny femení es va estrenar a les Festes d'Alcoi de 2017, sense cap polèmica. La vestimenta de les maseres és quasi igual que la dels homes, sols canvia el brodat del xaleco i el color de la faixa: El verd i no roig. És una rèplica del trage de llaurador masculí valencià amb alguns retocs cromàtics. La filà Maseros és defensora de la inclusió de les dones en les filaes i a més a més el seu disseny femení manté l'essència d'aquell de 1866, quan es va refundar la filà. Les festeres femenines van rebre amb emoció la noticia de que arrancarien la Diana en 2018. Ho van fer a la Plaça d'Espanya al so del pasdoble "València" de José Padilla. L'himne faller acompanya sempre la Primera Diana dels Maseros i les Maseres.

S'espera que en 2021 les Maseres tornaran a tindre esquadra i desfilaran en l'Entrada Cristiana al ritme de "Pas als Maseros". La banda de música de la filà és la Societat Musical de Toris, que els acompanya desde l'any de la capitania cristiana 1971. Al 2021 celebraran el 50 aniversari d'aquesta unió entre filà i banda, però abans la filà Maseros té l'esquadra d'enmig. En la propera Entrada Cristiana de 2020 es veurà un disseny inèdit de Raül Botella. El pintor era membre de la filà Maseros i tristament va faltar en 2012. Uns mesos abans havia pintat un genial Cartell de Festes en l'any en que la seua filà desempenyava l'alferecia cristiana. Els esquadrers del Mig 2020 li volen fer un homenatge al masero Raül Botella, traent al carrer l'únic disseny fester que va realitzar abans de la seua mort prematura. La Junta Directiva d'ara, encapçalada pel primer tro Alfonso Torres ha començat una iniciativa infantil molt aplaudida. Durant l'Entrada Cristiana els xiquets i xiquetes de la filà juguen a jocs populars en moviment, mentre les xirimites interpreten l'obra "Vicedo capità". Una idea que substitueix a les pesades roponaes i als malditos. No hi ha dubte de que la filà Maseros ha sabut afrontar les dificultats i ha eixit airosa al llarg de la seua veterana història a les Festes d'Alcoi.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites