A les Entrades els xiquets més bebés desfilen en braços dels seus pares. Desprès arriba la divertida desfilada en la carrossa del cop llançant confeti al públic. Totes les filaes tanquen la seua desfilada en les Entrades amb una carrossa repleta de xiquets i xiquetes acompanyades del fester més veterà de la filà. L'alegria dels xiquets és patent en aquestes senzilles carrosses escalonades desde les que no paren de brotar serpentines i somriures. Porten els trages oficials de les filaes i ni la pluja els impedeix participar, resguardant-se amb plàstics.
A més a més Alcoi i altres municipis tenen actes festers dedicats exclusivament als festers infantils. Es tracta de la Segona Diana i la Glòria Infantil. La Glòria Infantil va sorgir en 1965 com una reproducció semblant a la Glòria del dia de Pasqua de Resurrecció. La Glòria Infantil també es celebra en diumenge, però normalment una setmana més tard que la dels majors. L'excepció va passar fa 40 anys, quan la Glòria Infantil es va celebrar abans que la Glòria d'adults. El motiu va ser que 1979 va ser declarat l'any internacional de la infància i l'Associació de Sant Jordi ho va utilitzar al seu favor per a promocionar les Festes d'Alcoi entre les noves generacions. 28 xiquets desfilen en representació de la seua filà comandats pels Sergentets Moro i Cristià que fan de cabo. Al 2020 la Glòria Infantil tindrà un nou Sergentet Cristià. Juan Abad va guanyar el concurs fa unes setmanes, sent una gran alegria per a la filà Alcodianos.
La Segona Diana dona l'oportunitat als més menuts de sentir-se protagonistes i de formar en diferents esquadres. La Segona Diana es celebra el matí del dia Sant Jordi i està concebuda com un homenatge als xiquets d'Alcoi. Per desgràcia la Segona Diana és molt semblant a la del dia anterior i no rep la mateixa atenció per part dels espectadors. És un acte que degut a l'horari no té massa popularitat entre el públic, però si és viu intensament dins de les filaes. De fet algun any ha resultat ser un acte tan massiu en participació que quasi s'ha enllaçat amb l'inici de la Processó de la Relíquia. Desde 2015 els Sergentets infantils arranquen la Segona Diana, un bàndol desde la Font Redona i l'altre desde l'Avinguda País Valencià.
A la Processó de la Relíquia s'estrena el trage romà del Sant Jordiet. És el càrrec infantil més important i té preferència per damunt de la resta de càrrecs. Un xiquet de 9 anys representa al patró Sant Jordi i ho fa portant la seua bandera. Al Sant Jordiet se li llança un mantell de flors al carrer Sant Llorenç. Es forma una preciosa estora de clavells rojos i blancs que adornen el pas del personatge principal de les Festes d'Alcoi. Al mes de juny s'elegeix per sorteig el Sant Jordiet de l'any següent que està sempre acompanyat per una filà, normalment a la que pertany. Encarna al patró durant tots els actes previs i al Mig Any, encara que la seua despedida en la Trilogia Festera Alcoyana és a l'Aparició del dia els Trons. El Sant Jordiet puja al Castell de Festes i sobre un cavall blanc va tirant fletxes de pau als alcoyans i alcoyanes que desde la Plaça d'Espanya entonen l'Himne de Festes. És l'apoteòsic final de les Festes de Moros i Cristians, recordant aquell miracle de la batalla de 1276. És curiós que la primera participació d'un Sant Jordiet es remunta a l'any 1882, quan també es va celebrar per primera volta l'Aparició de Sant Jordi. Antigament el Sant Jordiet era un orfe de la Casa de la Beneficència i poc a poc va anar derivant en xiquets de famílies riques i poderoses que podien permetre's el luxe de vestir al seu fill amb casc, corassa i faldellí d'estil romà. En moltes ocasions els candidats a Sant Jordiet han superat la desena i l'atzar ha decidit qui és el xiquet afortunat. Desde 1980 el Sant Jordiet té l'honor d'entregar la batuta al director de l'Himne de Festes i per tant també participa en la desfilada del dia dels músics. Però el seu dia principal és el 23 d'abril, quan també pren la primera comunió. A la Processó General es situa davant l'estàtua de Sant Jordi Eqüestre i és rebut al carrer Santo Tomás amb bengales.
Els festerets són la llevadura del fester, capitans i alferes del demà i els encarregats de transmetre de generació en generació unes Festes que han de seguir vives i en constant evolució. A principis del segle XX els xiquets van començar a participar activament en les Festes d'Alcoi. Ho feien per mitjà de carrosses i poc a poc es van anar incorporant als boatos d'anys de càrrec. Hi ha hagut capitanies en les que la presència de xiquets ha sigut multitudinària. Per exemple la capitania de la filà Mozàrabes en 1988, la capitania de la filà Judíos en 2001 o la capitania de la filà Alcodianos en 2008. Ara que arriba desembre i està prop la Cavalcada de Reis Mags és el moment idoni per a reivindicar la importància de les generacions futures en el manteniment de les tradicions alcoyanes, i no sols en quant a les Festes de Moros i Cristians.
La figura del rodella ha tingut varies connotacions al llarg de la història de Nostra Festa. És el personatge infantil que acompanya al càrrec, encara que en moltes ocasions hi ha més d'un rodella. Són els fills i nets del capità o alférez i poden ser desempenyats tant per xiquets com per xiquetes. La rodella va aparèixer fins hi tot abans de la favorita. En la capitania cristiana 1998 de la filà Cides es va estrenar una marxa cristiana dedicada al rodella i el compositor Josep Lluís Valldecabres la va titular "Fidel Rodella". Antigament el rodella tenia la funció de defensar al capità cristià. El xiquet portava un escut redó amb el que parava els dispars del contrincant. Per tant, el moment culminant del rodella ocorria a l'Alardo, quan en la batalla de trabucs i pólvora el xiquet es possicionava davant del capità cristià. El rodella actuava com a àngel de la guarda del capità i movia un mocador blanc. Aquesta costum es va perdre i en 1945 el rodella va agafar altre rol en l'alferecia mora de la filà Llana. El xiquet saludava desde un palanquí, convertint-se en la figura infantil que es coneix en l'actualitat. El rodella té un paper més passiu, omplint de tendresa i innocència el boato del càrrec. Als anys 70 la figura del rodella va fer la seua reaparició amb un nou concepte: Portar el mateix trage que el capità o alférez però en una versió diminuta. Per això és molt comú que el fill o nét del capità o alférez porte un trage semblant o igual que el del seu pare o iaio. Hui en dia continuem veient rodelles que desfilen al costat del càrrec en la carrossa, ocupant un lloc merament decoratiu.
Les xiquetes també tenen papers festers reservats per a elles. Mai se li ha negat a una xiqueta ser rodella, i ja en 1915 hi ha fotografies de l'alférez xano amb les seues dos rodelles femenines a cavall. En 2013 Alèxia Gandia va ser la primera xiqueta en entregar-li les claus al capità cristià. A la Segona Diana es poden veure moltes esquadres femenines de xiquetes i elles esperen de majors poder seguir sent components de la filà amb tots els drets i deures. Les Festes de Moros i Cristians estan buscant la fórmula perfecta per a arribar a la igualtat entre gèneres. La coreògrafa Ana Botella va ser la primera d'Alcoi que va veure el potencial que tenia un ballet infantil. Les seues alumnes de ball es van estrenar al boato de l'alférez moro 2007 de la filà Mudéjares. El primer ballet infantil de l'Entrada Mora va ser senzill i va tindre una versió pareguda a la capitania mora 2008 de la filà Mudéjares. Ana Botella va titular el ballet com "dunes del desert". Les filaes Realistes, Berberiscos, Llana i Judíos també van incorporar ballets de xiquetes als anys de càrrec i al bàndol cristià Ana Botella va preparar una coreografia cortesana per al capità 2015 de la filà Vascos. Els ballets infantils van ser tot un èxit que arrancaven els aplaudiments més forts del públic. La última en sumar-se a aquesta moda va ser Carmina Nadal amb un ballet floral de xiquetes per a l'alferecia mora 2017 de la filà Verds. Gràcies per aquestes iniciatives que li donen més protagonisme a la infància en Nostra Festa.
Altra funció que té un xiquet cada any és entregar les claus de la ciutat al capità cristià. Un xiquet o xiqueta de la filà Alcodianos porta per la Plaça d'Espanya les claus d'Alcoi. Quan arriba al Cantó Pinyó puja a la carrossa del capità cristià per a donar-li les claus. Un acte curt i simbòlic que està acompanyat pel so de les campanes de l'Església de Santa Maria. Es tracta del moment més emotiu de l'Entrada Cristiana. L'explicació històrica és que els alcoyans van aclamar a Jaume I per enviar 40 cavallers per a lluitar contra les tropes mahometanes del visir Al-Azraq. Abans de 1974 l'entrega de claus estava en mans de la filà Aragonesos, però es va decidir que serien els Alcodianos per representar als antics pobladors de la vil·la medieval d'Alcoi. El xiquet alcodianet és escollit per sorteig i està acompanyat de l'Alcaide, qui també li mostra els seus respectes al capità cristià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario