MARXES MORES FILÀ BENIMERINES

Quan ens disposem a celebrar el Nadal i passar uns dies molt familiars, al blog volem acabar un apartat musical. Aquesta és la última entrega del repàs de marxes mores i cristianes de les filaes alcoyanes. Tanquem "Marxes mores i cristianes" amb la filà més recent: La filà Benimerines. La més jove de les Festes d'Alcoi té un complet repertori de marxes mores que valen la pena escoltar. La filà Benimerines, amb menys de 40 anys d'història, pot presumir de tindre dedicat un clàssic de la música festera com és "Benimerines". Les obres de Francisco Esteve Pastor tenen un lloc privilegiat en el cor de la filà Benimerines d'Alcoi. La majoria de càrrecs de la filà Benimerines han estrenat marxa mora, destacant "Al-er" en 2013 que va tindre un fort impacte i situacions de debat. Encara és un secret amb quina marxa mora desfilarà la pròxima esquadra d'enmig mora de 2019, responsabilitat de la filà Benimerines d'Alcoi.

"BENIMERINES" és la marxa mora que el murer Francisco Esteve Pastor va dedicar a la filà Benimerines d'Alcoi. I per això el títol és tan clar i concís. Personalment estava pensada com a homenatge al fester Eduardo Pascual, però l'autor va decidir que tota la filà mereixia una marxa mora pròpia. I és que la marxa mora "Benimerines" es va composar en 1982, tan sols dos anys desprès de la fundació de la filà Benimerines. La creació de la última filà mora va equilibrar el número de filaes a les Festes de Sant Jordi. Un fet molt celebrat en 1980, tan celebrat com la marxa mora "Benimerines". El seu estil seriós i obscur ha fet que no siga una de les marxes mores més identificatives de l'Entrada Mora d'Alcoi. Però el seu ritme cadenciós va calar en els festers de la filà Benimerines i sempre desfilen amb aquesta magistral marxa mora.

"EL KABILA" és una coneguda marxa mora de José Maria Ferrero Pastor. El temps no passa per a aquesta marxa mora i la seua melodia és constant en les Festes de Moros i Cristians. En 1965 "El Kabila" va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. Però en realitat està dedicada a un fester i amic del compositor ontinyentí: El president de la Societat de Festers d'Ontinyent entre 1964 i 1967, el kabila Francisco Martínez. L'esquadra d'enmig mora 1991 de la filà Benimerines va desfilar amb "El Kabila" i "El negro Sansón" pels carrers d'Alcoi.

"EL GUERRER" és una marxa mora molt original que incorpora instruments ètnics d'Àfrica i també les tradicionals xirimites valencianes. Una marxa mora misteriosa i inquietant que va estrenar l'alférez moro 1998 de la filà Benimerines. Francisco Berenguer Sanchis i els seus cavallers van desfilar amb "El guerrer" en una nit plujosa. La marxa mora és obra de l'alcoyà Àngel Lluís Ferrando i crea un conjunt musical unit amb altres marxes mores estrenades al boato tribal de 1998. La resta d'obres també tenien un toc exòtic, innovador i africà. Les amazones desfilaven amb "La tribu", el ballet de Virginia Bolufer amb "El bruixot" i la favorita amb l'espectacular marxa mora "L'elegida". Desafortunadament aquestes marxes mores no es tan enregistrades i sols es poden escoltar en vídeos en directe de l'Entrada Mora 1998. "El guerrer" si està pujada al Youtube i té moltes visites, tractant-se d'una marxa mora poc coneguda. 

"TARIKS" és la marxa mora amb la que va desfilar la guerrera esquadra de negres de la filà Benimerines en 1998. Es tracta d'una bèl·lica marxa mora molt adequada per a dissenys agressius, ferotges i africans com era el cas de l'alferecia mora de fa 20 anys. La marxa mora de Francisco Esteve Pastor es complementava a la perfecció amb l'esquadra de negres, en el final d'una Entrada Mora memorable. Al igual que "Benimerines", la marxa mora Tariks" també es va composar en 1982 i porta per títol el nom d'una filà. Es tracta de la estimada filà mora de Muro, els Tariks. El seu ritme ràpid i la dificultat de la marxa mora ha fet que mai més haja sonat en Alcoi i estiga prou infravalorada a la majoria de pobles.

"FRAN-SEMP" és una sumptuosa marxa mora que destaca pel so de les xirimites. Tractant-se d'una peça musical de 1952 sorprèn que s'incorporen les xirimites, ja que en aquella època la popularitat de l'instrument valencià no tenia bona salut. Quasi ningú tocava la xirimita, però Miguel Picó Biosca va arriscar en "Fran-Semp", donant-li tot el protagonisme a les xirimites. Al ser una marxa mora vella ha perdut certa frescura, però continua sonant original i no es pot comparar amb cap altra marxa mora, ni tan sols del mateix autor. El compositor d'Alcoleja va jugar amb el nom i els cognoms de Francisco Sempere per a poder dedicar-li la marxa mora "Fran-Semp" d'una forma subtil. A la multitudinària  capitania mora 1999 de la filà Benimerines "Fran-Semp" va sonar a la part inicial del boato, amb molta participació femenina.

"HABIBI" és una calmada marxa mora que va sonar en la capitania mora 1999. Concretament en el ballet de Virginia Bolufer que la filà Benimerines va anomenar "Rosa del desert". Alfredo Anduix Rodríguez sols ha composat una marxa mora en la seua vida. Va ser "Habibi" en 1989 i ho va fer per la seua dona. El títol "Habibi" es tradueix de l'àrab com carinyo i és una mostra d'amor. A Cocentaina o Onil "Habibi" és una marxa mora prou recurrent, però en Alcoi sona a la llarga. Un fet incomprensible ja que la marxa mora és meravellosa i és 100% adequada per a una Entrada Mora vespertina, com ho és la d'Alcoi.

"EL MAHDÍ" és altra marxa mora poc escoltada en Alcoi però que sempre sona amb la filà Llana de Cocentaina. L'autor José Pérez Vilaplana la va dedicar al capità moro 1976 de la filà Llana de Cocentaina. La part més característica i emblemàtica de la marxa mora és la que protagonitzen els clarinets abans del fort. "El mahdí" és l'enviat d'Alà segons la religió musulmana i en això es va inspirar el mestre de Cocentaina. Com la capitania mora 1999 de la filà Benimerines tenia una ambientació magrebí, era normal que al boato sonara "El Mahdí".

"ANY D'ALFERIS" és la marxa mora amb la que curiosament va desfilar el capità moro 1999. El benimerí José Figuerola Jordà va elegir una marxa mora d'Amando Blanquer que fins aquell moment s'havia reservat per a acompanyar al càrrec d'alférez moro. Però "Any d'alferis" era la marxa mora preferida del fester i no va haver problema per a desfilar amb ella sobre una carrossa on també anava el rodella. El capità moro de la filà Benimerines i "Any d'alferis" com a banda sonora van sorprendre al públic. També l'estrena de la marxa mora "Any d'alferis" en 1967 va sorprendre al públic. La Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, banda de la que formava part Amando Blanquer, va tocar per primera volta "Any d'alferis" en l'esquadra de negres de l'alférez moro de la filà Abencerrajes. Desde 1967 "Any d'alferis" ha rebut l'aclamació dels festers de generació en generació. Continua sent una de les gran obres del desaparegut Amando Blanquer.

"SAHARA" és una marxa mora que Joaquim Sanjuán va composar en 1999 per al ballet d'Inma Cortés. La coreògrafa alcoyana estava saturada desde feia anys de ballets per a les Entrades, però al escoltar "Sahara" es va animar per a tornar al mon artístic de les Festes de Moros i Cristians. Les xirimites tenen tot el protagonisme en una marxa mora alegre i moruna que recorda a les dunes del desert saharià. La inspiració de l'obra musical i del ballet era les terres de tuaregs que hi ha en Àfrica. De fet el ballet es titulava "El jardí del Teneré" i les ballarines es vestien d'arena, aigua i palmeres per a recrear un oasi.

"GUÀRDIA JALIFIANA" és una espectacular marxa mora del contestà José Pérez Vilaplana. En 1952 es va estrenar aquesta marxa mora per a la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina, els populars Sahorins. El cap de filà Antonio Briva Agulló era amic del músic i li va prometre un llibre de solfeig per a que seguira els seus estudis d'harmonia. A canvi del llibre de Theodor Dubois, José Pérez Vilaplana li va regalar a la filà aquesta mítica marxa mora. Les favorites del capità de la filà Benimerines van desfilar amb "Guàrdia Jalifiana" baix el sol del dia 22 d'abril de 1999.

"ALS BEREBERS" és una marxa mora tan famosa com "Guàrdia Jalifiana". Les dos són del compositor José Pérez Vilaplana, les dos estan dedicades a una filà de Cocentaina i les dos van sonar a la capitania mora 1999 d'Alcoi. La filà Benimerines tancava el seu boato amb "Als berebers", dedicada a la filà Bereberes de Cocentaina, els polèmics borts. Una marxa mora que traspassat fronteres i ha sonat fins hi tot en Marroc gràcies a la banda Unió Musical Contestana. La sonoritat de la marxa mora ha fet plorar a més d'un alcoyà, i per supost a molts socarrats. És una de les obres de música festera que més han emocionat als festers, desde l'any 1972.

"EL MORO DEL SINC" és la peça musical que va marcar el pas de l'esquadra de negres a la capitania mora 1999 de la filà Benimerines. Aquesta marxa mora clàssica no falla en cap recopilació de música festera de filaes alcoyanes. Rafael Giner Estruch la va composar en 1954 i per decisió pròpia no va voler repetir mai la fórmula de l'èxit. El títol és tan obert que qualsevol fester pot identificar-se amb aquell moro del Barranc del Sinc, símbol paisatgístic d'Alcoi.

"ALI GEABÀ-SPYROS" és la marxa mora que va sonar per a l'esquadra d'enmig de la filà Benimerines. En 2005 la filà no sols estava al centre de l'Entrada Mora, sinó que també complia 25 anys. Per a celebrar-ho va sonar la magnífica "Ali Geabà-Spyros". Vicente Pérez Esteban va composar la marxa mora en 1998 i va sonar per primera volta amb la filà Tuaregs d'Albaida. D'estil nòmada també va ser l'esquadra d'enmig de l'Entrada Mora d'Alcoi a l'any 2005.

"ZOC" és una peça musical per a xirimites amb una melodia extremadament àrab i exòtica. Jordi Bernàcer va composar "Zoc" en l'any 2000 per a un dels ballets de la capitania mora de la filà Llana d'Alcoi. La inspiració li va vindre al músic desprès de visitar un bazar a la ciutat de Fez. "Zoc" no té una versió d'estudi a Youtube, però ha acompanyat a alguns boatos a les Festes de Moros i Cristians. En concret al 2012 va acompanyar a unes palmiteres a l'alferecia mora de la filà Benimerines. També va sonar "Noches de Arabia", una adaptació de la banda sonora de la pel·lícula de Disney "Aladdin" de dibuixos animats.

"PACO EL CHOLLAT" està repleta de matisos i és una impressionant i moruna marxa mora. "Paco el chollat" és el malnom de Francisco Pastor, un dels fundadors de la filà Berberiscos de Crevillent. En 1992 l'ontinyentí Daniel Ferrero Silvaje va composar "Paco el chollat" i 20 anys desprès va sonar per primera volta en Alcoi. A l'esquadra de negres de l'alférez moro 2012 de la filà Benimerines no li va afectar la pluja, perquè van disfrutar molt de la desfilada amb "Paco el chollat". tocada pels músics de la banda de Xixona.

"AL-FARIS" és una marxa mora on les xirimites dominen la partitura. Una marxa mora bonica, trepidant i novedosa que va tancar l'Entrada Mora 2012 d'Alcoi. La dificultat de la marxa mora i que s'estrenara baix l'aigua ha provocat que no es torne a escoltar, ja que diuen que està gafada. "Al-Faris" té una versió adaptada per al ballet de Virginia Bolufer. Una coreografia ràpida i tribal que precedia als cavallers i dames. El músic Andrés Guerrero va dedicar "Al-Faris" a l'alférez moro de la filà Benimerines. Juan Antonio Canalejas va estrenar la seua marxa mora sobre una carrossa junt a tota la seua gent: Família i amics.

"XABAT" és la marxa mora que els festers associen al prestigiós compositor Saül Gómez. És la primera marxa mora que va fer i tan sols tenia 21 anys. El jove d'Ontinyent li la va dedicar a Salvador Gramage, capità benimerí a l'Entrada Mora d'Ontinyent de 2003. 10 anys desprès era la filà Benimerines d'Alcoi qui desempenyava la capitania mora. En 2013 "Xabat" ja havia sonat molt en Alcoi, però encara mantenia l'encant d'una marxa mora de indubtable qualitat. En un boato ple de percussió "Xabat" va sobreeixir al acompanyar a la carrossa dels cavallers. "Xabat" és el dissabte en la cultura dels jueus i es tracta d'un dia sagrat, com el diumenge per als catòlics. "Xabat" també significa "company espiritual del poble israelí".

"10 DE SETEMBRE" és la marxa mora que va acompanyar a la favorita i les dames de la filà Benimerines. Sols ha sonat en Alcoi a la capitania mora de 2013. "10 de setembre" és una esplendorosa marxa mora que no té massa popularitat perquè a part de ser llarga, té un ritme molt lent. Però dins de la monotonia de la peça, sorprèn un fragment amb instruments ètnics que és molt bonic i alegre i ens transporta a l'ambient èxotic d'un poblar marroquí. La marxa mora té dos parts que estan basades en un romanç del segle XV. S'inclou una melodia mora i altra cristiana que representa la convivència entre les dos religions a la Península Ibèrica. "10 de setembre" va ser composada per l'alcoyà Francisco Amaya en l'any 2007 i la va estrenar la banda l'Aliança de Mutxamel. La raó és que "10 de setembre" va ser un encàrrec de la filà Abencerrajes de Mutxamel per a celebrar el seu 25 aniversari. Els Martxosies de Mutxamel es van fundar en 1982 i no tenien marxa mora pròpia amb la que desfilar amb la filà Abencerrajes. El títol "10 de setembre" fa referència al dia en que es celebra l'Entrada Mora de la localitat de Mutxamel. "10 de setembre" i "Al-er" estan a l'altura d'altres composicions musicals que han sonat a les capitanies mores d'Alcoi d'aquesta dècada. Per exemple "Un chava capità", "Ishtar", "Belsaí", "El guardià de l'arca" o "Kapytan".

"AL-ER" és la marxa mora que va estrenar Jordi Pascual Ferrer, capità benimerí de les Festes d'Alcoi 2013. Ignacio Sánchez Navarro va composar una monumental obra musical de llarga duració per al capità moro més recordat d'aquesta dècada. "Al-er" incorporava una coral femenina que va sorprendre més per l'estètica i el conjunt negre i blanc que formava l'escut de la filà Benimerines. "Al-er" va portar una polèmica a nivell nacional degut a que la coral anava vestida amb niqab i molta gent ho va malinterpretar pensant que era una burla al burka que porten les dones als països d'extremisme islàmic. Sobre la instrumentació de "Al-er" és destacable l'ús de les campanes i les trompetes per avisar que s'acosta un gran moment. L'arribada del capità moro d'Alcoi va ser efectista i es manté en la memòria dels alcoyans. També es va discutir molt sobre si era adient que la melodia de la marxa mora "Al-er" s'inspirara en la banda sonora de "Terminator". Clarament la pel·lícula de l'actor Arnold Schwarzenegger no té res a veure amb la història dels moros i cristians d'Alcoi. Molta gent també coneix "Al-er" amb el títol de "Marxa mora de Terminator". Mai més s'ha escoltat per la situació controvertida que va tindre, però la marxa mora "Al-er" és grandiosa i inoblidable.

"ITNA ASSAR KARIM" és la marxa mora que va acompanyar a l'esquadra de negres de la filà Benimerines en 2013. Desprès de que al capità moro l'acompanyara "Al-er", l'estrena de la marxa mora "Itna Assar Karim" va quedar en segon lloc, eclipsada al sonar quasi a continuació de "Al-er". Encara que la marxa mora del músic Andrés Guerrero estiga oblidada, el desig de l'autor era que els esquadrers s'identificaren amb ella, ja que tenia una dedicatòria molt especial: A Manuel, el sogre de Andrés Guerrero que formava part de l'esquadra de negres. "Itna assar karim" vol dir "Bona idea" en àrab i és una frase per a animar als festers de la filà Benimerines a apuntar-se a l'esquadra de negres. 2013 va ser un any complicat per a l'economia de les filaes i va haver problemes per a completar els integrants d'una esquadra de negres. És més difícil fer un càrrec en anys de crisi i per això volem felicitar a la filà Benimerines per aquella pletòrica capitania mora de 2013.

MARXES CRISTIANES FILÀ ARAGONESOS

La filà Aragonesos és una filà guerrera per naturalesa. Així que és lògic que les seues marxes cristianes tinguen un marcat estil bèl·lic. Al llarg de la història no destaca per tindre grans obres dedicades però a l'última dècada el seu repertori s'ha ampliat notablement. La raó és la bona amistat que conserva la filà amb el músic d'Albaida Vicente Pérez Esteban. La filà Aragonesos d'Alcoi està agermanada amb la filà Templaris d'Albaida desde fa 10 anys i part de la culpa la té Coleto, com l'anomenen els seus amics. José Maria Valls va composar "Óscar Moreno" com a homenatge pòstum a un fester de la filà. Amb el repàs de les marxes cristianes d'aquesta filà nombrosa donem quasi per acabat aquest apartat del blog.

"ARAGONESOS 99" és la marxa cristiana que més identifica a la filà. Desde la seua estrena en 1999 s'ha convertit en la marxa cristiana preferida dels festers de Batoi. Va ser un èxit immediat, estrenant-se al carrer en la plujosa Entrada Cristiana de l'any 2000. El compositor Daniel Ferrero Silvaje va dedicar la seua marxa cristiana més guerrera a tota la filà Aragonesos d'Alcoi. El metall i la percussió són els protagonistes i segueix l'estil rítmic de les marxes cristianes de principi del segle XXI. 

"ALS CRISTIANS" és un dels clàssics de la música festera més coneguts. Alcoi li té una especial estima a aquesta marxa cristiana de 1975. Segurament és perquè el músic José Maria Valls va dedicar "Als cristians" a tots els components de les 14 filaes cristianes d'Alcoi. I això és molta gent. Quasi totes les filaes han desfilat alguna volta amb aquesta peça musical elegant i guerrera al mateix temps.  Es va estrenar al carrer a l'Entrada Cristiana d'Alcoi de 1976, quan ja havia guanyat el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1975. La filà Aragonesos va triar "Als cristians" tant per a l'esquadra d'enmig de 1988 com per a l'esquadra de negres del capità cristià de 1995. 2 dissenys molt ferotges però ben diferents entre ells.

"EL BARRANC DEL SINC" és la marxa cristiana amb la que va desfilar l'esquadra de blancs en 1994, any de l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos. L'obra de Rafael Mullor Grau va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera de 1985. L'autor va dedicar la marxa cristiana a dos alcoyans enamorats del Barranc del Sinc: Els seus pares en l'any que complien 25 anys de casats. Una forma magnífica de recordar les bodes de plata. 

"DANZAS TERPSICORE" és música de l'època renaixentista. Però en Alcoi ha sonat en ballets de la filà Cruzados i Vascos. Per a la filà Aragonesos va sonar en el medieval boato de l'alférez cristià 1994: Javier Rufino. L'alemà Michael Praetorius va composar en 1612 un conjunt d'obres musicals anomenades "Danzas Terpsicore". En la mitologia grega Terpsicore era la mussa de la dansa i es representava com una jove filla de Zeus que recitava poemes amb una lira a la ma.

"RAMÓN PETIT" és la marxa cristiana que va tancar l'alferecia cristiana 1994 de la filà Aragonesos. En un boato en el que es va notar l'absència de marxes cristianes es va agraïr que l'esquadra de negres decidira desfilar amb aquesta obra de Francisco Carchano Moltó. "Ramón Petit" agafa el nom del capità cristià 1993 de la filà Almogàvars de la veïna localitat de Ibi. Una marxa cristiana que sense ser un gran èxit si es imprescindible en l'Entrada Cristiana d'Alcoi.

"SALMO" és la segona marxa cristiana de la història. Al igual que la primera, "Aleluya", també va ser d'Amando Blanquer. En 1962 el compositor alcoyà li va dedicar "Salmo" al seu amic Adrián Espí Valdés. Un fester de la filà Navarros que va aconseguir el respecte de molts festers conservadors per escriure l'enciclopèdia festera "Nostra Festa" i encapçalar les manifestacions de la Guerra del Calendari de 1997. "Salmo" recorda als càntics gregorians i la música sacra. Aquesta és la visió que Amando Blanquer tenia de les marxes cristianes i al no tindre èxit va abandonar el subgènere durant molts anys. Les esquadres no desfilen amb "Salmo" perquè és música religiosa amb un ritme lent i litúrgic. Però "Salmo" si encaixa en certs boatos com el del capità cristià 1995. La filà Aragonesos va escollir "Salmo" per a uns monjos amb martells gegants. Àngel Lluís Ferrando va estrenar varies obres musicals a la gelada Entrada Cristiana de 1995. Entre elles "Postludi" o "L'adalid", que va sonar per al capità cristià Pedro García.

"BATALLERS" és la marxa cristiana amb la que va desfilar l'esquadra d'enmig de la filà Aragonesos. Era la segona volta que sonava aquesta marxa cristiana en Alcoi i ho va fer a la solejada Entrada Cristiana de 2002. Ramón García Soler va composar "Batallers" per a la filà d'Albaida en el seu any de capitania cristiana 1999. Amb el temps "Batallers" és una de les marxes cristianes més estimades per la filà Aragonesos.

"ADALID DE LA CRISTIANDAT" és una peça musical d'Àngel Lluís Ferrando que va estrenar en 2008. Dins del boato de l'alférez cristià es van poder escoltar tambors de Calanda, albades valencianes de ma de Pep Gimeno Botifarra i algunes obres noves. Una d'elles era "Adalid de la cristiandat", en referència al militar que dirigia un grup de soldats cristians. La melodia d'Àngel Lluís Ferrando tenia un marcat caràcter medieval i era senzilla però original.

"ALCAIDE D'ALCOI" és altra composició que va estrenar la filà Aragonesos a l'alferecia cristiana de 2008. Àngel Lluís Ferrando va tindre molt de treball en 2008 perquè també va composar "Cruïlla de cors" per al capità cristià de la filà Alcodianos. "Alcaide d'Alcoi" recupera una melodia medieval per a xirimites. Separant fragments e l'obra es recitaven poemes en honor de l'alférez cristià i Jaume I. "S'acosten dies de festa, i la festa va per dins. Nos que valem tant com vos i tots junts més que vos us elegim rei". "Alcaide d'Alcoi" agafa el títol del personatge que acompanya al xiquet que entrega les claus al capità cristià. 

"EL DIVÍ" va sonar per primera volta a Alcoi amb l'alférez cristià 2008. Javier Pérez Payà i els seus cavallers de la filà Aragonesos van escollir aquesta marxa cristiana de Francisco Valor en la seua versió sense cor. Posteriorment s'ha convertit en una de les marxes cristianes més escoltades dels últims anys. També el ballet de Maria José Albors ballava al ritme de "El diví" i els seus càntics sobre "Jerusalem". La traducció de la lletra en llatí és "Clameu cants de guerra, no tingueu por perquè la victòria és nostra". Tot un crit de batalla per a una marxa cristiana molt guerrera. Una primera part anima a unir-se a la fe de Jesucrist i la segona part de "El diví" clama a l'atac cap als musulmans. "El diví" és el malnom del capità cristià 2007 de la filà Hospitalaris de Torrent: Àngel Llàcer, que no hi ha que confondre amb el jurat de "Tu cara me suena".

"AMBAIXADORA CONTRABANDISTA 1998" és una marxa cristiana amenaçant del músic Miguel Àngel Sarrió. L'ontinyentí li va dedicar aquesta peça musical a la seua germana, ja que en 1998 va ser l'ambaixadora cristiana de les Festes d'Ontinyent. 10 anys desprès de la seua estrena, "Ambaixadora contrabandista 1998" va marcar el pas d'un ballet colorista de l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos.

"TEMPLARIS D'ALBAIDA" és una excel·lent marxa cristiana de Vicente Pérez Esteban. Als seus 6 minuts de duració ens transporta a altra època, a dies de caça a l'Edat Mitjana amb els seus sons de trompes alpines. O també a l'interior d'una ermita, on els templaris resaven abans d'iniciar les Croades. El so de les campanes no li lleva ambient bèl·lic i misteriós a "Templaris d'Albaida". El compositor d'Albaida Coleto és membre de la filà Templaris i per això va composar aquesta marxa cristiana per als seus amics i paisans. Es va estrenar en l'any 2005 i en 2008 va sonar en Alcoi. "Templaris d'Albaida" va concloure l'alferecia cristiana amb la impressionant esquadra de negres de la filà Aragonesos.

"DANZA COLORISTA" va ser una idea innovadora del compositor alcoyà Rafael Mullor Grau. Estava pensada per al ballet de pitonisses de l'alferecia cristiana 1995 de la filà Andaluces d'Alcoi. Per això mesclava melodies contrabandistes, amb altres més místiques. El conjunt crea una obra simfònica de ritme trepidant i misteriós que recorda els balls espanyols més flamencs i també un ambient bèl·lic, de màgia, bruixeria. Per això Ana Botella va escollir "Danza colorista" per a un ballet terrorífic que no tenia res colorista. El ballet de la campana de Huesca es completava amb terrorífiques ballarines vestides de negre i amb un maquillatge espectral. Al ser una dansa en Alcoi sempre ha sonat per a ballets. Primer amb les gitanes de Virginia Bolufer en 1995 i en 2009 a la capitania cristiana de la filà Aragonesos.

"TUBMA" és una marxa cristiana de Francisco Valor en la que predomina el so de les xirimites, intercalat amb fragments per a banda de gran intensitat. És una de les obres musicals més desconegudes del compositor contestà. Va ser un encàrrec dels cavallers del capità cristià 2009. Van baixar amb "Tubma" sobre una carrossa i amb un trage meravellós amb els colors de la filà Aragonesos. "Tubma" és la paraula "ambut" escrit del revés i aquest és el malnom del capità cristià 2009. Al igual que "Ambut", "Tubma" mereix més reconeixement social. 

"AMBUT" és altra marxa cristiana estrenada a la capitania de la filà Aragonesos en 2009. Al igual que "Tubma" el títol fa referència al malnom de José Vicente Olcina Seguí. Al capità cristià 2009 l'anomenaven "Ambut" desde la infància perquè un mestre li va dir que tenia una veu molt forta i estrident. La frase d'on extrau "Ambut" és "Xiquet, al parlar sembla que a la boca tingues un ambut". El símbol del lleó es va unir a l'embut i el capità cristià va desfilar amb "Ambut" sorprenent al públic. La marxa cristiana del músic Andrés Arévalo era molt senyorial i bonica, però no s'ha tornat a escoltar a les Festes d'Alcoi.

"LA VICTÒRIA" és una sensacional marxa cristiana de l'any 2001. Es va estrenar a l'Entrada Cristiana de Bocairent per desig de l'autor Enrique Alborch Tarrasó. El so de les campanes a la melodia anuncia la victòria de les tropes cristianes i a més a més li dona molta emoció a la marxa cristiana. El ritme, marcat pels plats i la percussió, va en ascens creant un ambient màgic. Les dames de les favorites de la filà Aragonesos van baixar pletòriques sobre carrossa al compàs de "La victòria". La joventut de la capitania cristiana 2009 va ser notable, ja que la filà Aragonesos és una filà amb una mitja d'edat gens elevada. 

"TIZONA" és la marxa cristiana que va acompanyar al ballet de la Ferreteria, coreografiat per Maria José Albors. Els propis ferrers s'encarregaven de marcar la percussió de "Tizona", amb utensilis metàl·lics desde una carrossa. Va ser un dels ballets de la capitania cristiana 2009 de la filà Aragonesos. El compositor Pedro Joaquim Francés va trobar una autèntica font d'inspiració en la història del Cid Campejador. "Tizona" era el nom d'una de les espases de Rodrigo Díaz de Vivar. Tan famosa com Colada, s'ha convertit en l'arma més mítica de l'Edat Mitjana i també és una gran marxa cristiana. El seu ritme marcat es va escoltar per primera volta en Callosa d'en Sarrià a l'any 1996, aconseguint el primer premi en un concurs.

"SIGNUM" és la marxa cristiana més ben valorada de Saül Gómez Soler. Va ser composada en 2007 per a Ricardo Pons Sala, alférez cristià de la filà Alcodianos. 2 anys desprès es reafirmava el triomf de "Signum" al sonar en la capitania cristiana 2009. L'esquadra de negres de la filà Aragonesos no va deixar indiferent a ningú amb l'enigma de les 3 dagues. Un concepte molt original que es va veure ressaltat per un disseny trencador de Santi Amador. L'esquadra fantasmal d'alquimistes sorprenia encara més al so de "Signum", una marxa cristiana relativament nova. "Signum" es tradueix del llatí com "Ensenya".

"ZORAIDAMIR" és una marxa cristiana antiga de José Pérez Vilaplana. Va ser escrita en 1969 i ha sobreviscut al pas del temps gràcies a la seua frescura i alegria. El principi recorda a un pasdoble sentat però va agafant velocitat i crea un ambient fester inigualable. En 2011 la filà Aragonesos va celebrar el seu cinqüentenari. L'esquadra commemorativa dels 50 anys va desfilar a un ritme pausat amb l'artística marxa cristiana "Zoraidamir".

"L'ARAGONÈS PERFECTE" és una marxa cristiana plena de sobrietat. A pesar de ser l'obra més austera de Vicente Pérez Esteban, no deixa de sorprendre perquè afegeix algunes notes musicals de la marxa cristiana "Aragonesos 99". L'autor li la va dedicar a un amic d'Alcoi que havia faltat. En 2011 la filà Aragonesos li va fer un homenatge a Perfecto Valero Payà, que havia sigut primer tro de la filà. Per això el títol és "L'aragonès perfecte", recordant la tràgica mort del fester a la seu social de la filà. Més d'un any la filà Aragonesos ha recordat a Perfecto Valero arrancant al Partidor amb "L'aragonès perfecte".

"DIES IRAE" és la marxa cristiana que va estrenar l'esquadra d'enmig de la filà Aragonesos a l'Entrada Cristiana de 2016. La traducció del llatí significa "Dies de ira", recordant les guerres per qüestions religioses que tantes morts van deixar en l'Edat Mitjana, i continuen deixant hui en dia... La part positiva és que aquesta frase medieval ha servit d'inspiració per a una de les millors composicions de música festera que s'han fet als últims anys. Vicente Pérez Esteban, conegut com Coleto, va composar aquesta marxa cristiana per la seua amistat amb la filà Aragonesos. La música té reminiscències històriques com melodies de cants gregorians i el so d'una campana de 1883 que s'anava tocant en directe a la desfilada. La llegenda d'aquesta impactant esquadra d'enmig era l'assassinat de 12 nobles de la cort aragonesa de Ramiro II. Els caps decapitats dels 12 corruptes i un bisbe rebel van servir per a fer sonar les campanes de la catedral de Huesca.

MARXES MORES FILÀ BERBERISCOS

La filà Berberiscos té un repertori de música festera en el que destaca el bon gust i l'elecció de marxes mores precioses, tant antigues com dels últims anys. L'antiga cavalleria de Bequetes no té massa marxes mores dedicades, així que té més llibertat per a variar i canviar d'obra. Per nombrar algunes estrenes de la filà Berberiscos, aquestes serien "Marxa berberisca" i "Belsaí". No es tracta de marxes mores excessivament conegudes, però són boniques i estan desaprofitades. Amando Blanquer i Saül Gómez són compositors de diferents èpoques, però els dos músics apareixen constantment en les marxes mores de la filà Berberiscos, els coneguts Bequeteros. El proper 2019 la filà Berberiscos celebra els seus 150 anys d'història. En 1869 va començar sent una filà de cavalleria però en 1926 es va traslladar al bàndol moro. Desfilant amb marxes mores s'ha consolidat com a filà, però encara recorden els seus orígens quan trauen al carrer els cavallets de cartó. Ho fan a la Diana Vespertina del Dia Sant Jordi amb el graciós pasdoble "El petit Souet" de l'alcoyà Evaristo Pérez Monllor.

"ALS BEREBERS" és la marxa mora amb la que habitualment desfilen les esquadres oficials de la filà Berberiscos. Encara que no és la única, és la que més identifica als tradicionals bequeteros. Tal volta és l'elegida per el paregut entre el nom "Berberiscos" i "Bereberes". Com diu el títol la marxa mora està dedicada a la filà Bereberes Borts de Cocentaina, sent una de les obres contestanes més escoltades i que la filà defen amb intensitat. "Als berebers" és una de les marxes mores més conegudes de José Pérez Vilaplana. En 1972 el mestre de la Unió Musical Contestana estava segur de la qualitat i grandesa de la marxa mora i li la va dedicar a la filà de la que es sentia part. Una marxa mora lenta que posa els pèls de punta.

"L'AMBAIXADOR" és una marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda. La va composar en 1959 per a la figura de l'ambaixador moro i va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. Però és una marxa mora llarga i complexa que hui en dia no es toca al carrer, sols als concerts. Va ser Rafael Insa en 1984 l'últim capità moro d'Alcoi que va desfilar amb "L'Ambaixador". La filà Berberiscos va sorprendre aquell any amb una capitania mora plena de palanquins, un ballet sorprenent, esclaus i animals exòtics. "L'Ambaixador" és una marxa mora molt enèrgica que marcaria el camí compositiu d'Amando Blanquer en marxes mores posteriors. L'harmonia de l'obra té acords dissonants que dificulten que al públic li agrade en una primera escolta. "L'Ambaixador" es considerada música de vanguardia dins de les marxes mores.
 

 "MARXA DEL CENTENARI" és una peça musical del irrepetible Amando Blanquer Ponsoda. La "Marxa del centenari" es va composar amb motiu del primer centenari de la música festera. És a dir, feia 100 anys que Juan Cantó Francés havia composat "Mahomet", sent el punt de partida de la història de la música festera. Tal efemèride va succeir en 1982 i aquell any la capitania mora la tenia la filà Marrakesch. Per això va ser l'esquadra de negres la que va estrenar "Marxa del centenari" al carrer. En 1990 la filà Berberiscos va escollir aquesta famosa marxa mora per a la seua esquadra d'enmig, dissenyada per Luis Solbes.

"EL NEGRO SANSÓN" està en segon lloc actualment, però durant el segle XX va tindre prou èxit. José Picó Biosca va composar "El negro Sansón" en 1954. Sansón és un personatge que pertany a la cultura d'Israel i es nombra a la Biblia. També és un dels moros que apareix als peus del cavall de l'escultura de Sant Jordi, feta en 1940 per Enrique Galarza. Sansón té tantes històries que ha inspirat a artistes a la pintura, el cine i també a la música. Per això té una marxa mora dedicada que destaca per la seua curta durada i seriosa i noble melodia. Els instruments van contestant-se entre ells per a crear una meravellosa obra musical. En 1997 "El negro Sansón" va acompanyar al boato de l'alférez moro de la filà Berberiscos. També és la marxa mora amb la que la filà va arrancar al Partidor en les passades Festes d'Alcoi 2018.

"JUANJO" és altra de les marxes mores que van sonar a l'alferecia mora 1997 de la filà Berberiscos. El murer Francisco Esteve Pastor li va dedicar en 1986 "Juanjo" al seu nebot Juan José Rico Esteve. L'èxit de la marxa mora radica en la seua senzillesa i melodia efectiva.

"SISCO" és una marxa mora que segueix l'estil de "Juanjo". Fins i tot el títol també és un diminutiu d'un nom d'home. Degut a que "Juanjo" va agradar, el compositor ontinyentí Daniel Ferrero Silvaje va copiar la formula per a altra marxa mora, però el resultat va ser diferent. Tal volta "Sisco" no es va fer tan famosa com "Juanjo" però la seua melodia és fàcilment identificable, sobretot en Ontinyent. I és que "Sisco" està dedicada a un primer tro dels Saudites: Francisco Miró. L'amistat que hi havia en 1988 entre els dos festers va donar com a resultat aquesta marxa mora emotiva. Els cavallers de l'alférez berberisco 1997 van desfilar amb "Sisco".

"XAVIER EL COIXO" és una marxa mora per a xirimites de José Rafael Pascual Vilaplana. Està dedicada a un fester veterà de la filà Tariks de Muro. En la seua estrena a l'any 1985 ja va captar l'atenció del públic i desde els anys 80 s'ha convertit en una marxa mora de referència per a altres autors. En 1997 ja era considerada un clàssic de la música festera i la favorita i les dames de la filà Berberiscos van desfilar juntes amb "Xavier el coixo". Un dels grans moments de l'alferecia mora que va desempenyar José Tomás Miró. El propi alférez moro va estrenar una innovadora marxa mora anomenada "Déu del foc". Rafael Mullor Grau va voler repetir la mateixa temàtica que l'any anterior havia utilitzat la filà Realistes per a "Cavall de foc", però "Déu del foc" no va aconseguir el mateix paregut que la marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana.

"ANY D'ALFERIS" és una marxa mora que quasi totes les filaes alcoyanes han aprofitat per al seu any d'alferecia mora. Amando Blanquer li va dedicar "Any d'alferis" a José Sanz Llopis, però en general a tota la filà Abencerrajes, que tenia el càrrec d'alférez moro en 1967. Notes musicals d'inspiració àrab i una melodia sibil·lina que ens anuncia un fort indescriptible. Una marxa mora que ompli el carrer i que finalitza amb forts aplaudiments. Les dos últimes esquadres de negres de la filà Berberiscos en anys d'alférez moro han desfilat amb aquesta obra maestra del músic alcoyà. L'esquadra de negres de 1997 i la de 2011 comparteixen més coincidències. No sols van desfilar amb la mateixa marxa mora, sinó que les dos van ser jutjades, criticades i qüestionades pels seus dissenys trencadors. A més a més es dona la casualitat que en les dos esquadres de negres va eixir l'empresari Lionel Grau, un fester que mai deixava indiferent i que sentia predilecció per desfilar en una esquadra de negres amb "Any d'alferis".

"GUÀRDIA JALIFIANA" és una marxa mora de José Pérez Vilaplana, músic que ens va deixar fa 20 anys. La marxa mora està dedicada a tots els Sahorins, és a dir a tots els membres de la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina. En 1952 va ser creada la marxa mora "Guàrdia Jalifiana", a canvi d'un llibre de solfeig i harmonia. El compositor José Pérez Vilaplana era jove i necessitava seguir els seus estudis musicals, però no tenia diners. El cap de filà era Antonio Briva Agulló i al ser amic de José Pérez Vilaplana li va demanar una marxa mora, rebent com a regal un llibre de Theodor Dubois. La sensual melodia de "Guàrdia Jalifiana" va sonar a l'esperat boato del capità moro 1998 de la filà Berberiscos.

"VOLUNTAT DE FER" és altra marxa mora de José Pérez Vilaplana. Va sonar per a Carmina Grau, filla del capità moro Lionel Grau. La favorita estava acompanyada del ballet d'Ana Calvo i del impressionant geni de la làmpara. Com es pot veure, a la capitania mora 1998 de la filà Berberiscos va haver molta música festera d'autor contestà. Açò es va fer en clar homenatge al mestre de Cocentaina, ja que va faltar en abril de 1998, poques setmanes abans de les Festes d'Alcoi. "Voluntat de fer" complia 30 anys en 1998, ja que va ser composada en 1968. La va estrenar la filà Guàrdia Jalifiana a l'Entrada Mora de Cocentaina d'aquell any, com a desig de José Pérez Vilaplana i amb la voluntat de seguir composant molta música festera.

"LAWRENCE D'ARABIA" és la marxa mora amb la que va desfilar el capità moro 1998, el berberisco Lionel Grau Mullor. Tot el boato va girar al voltant dels contes de les 1000 i una nits i el tema principal en quant a la música va ser "Lawrence d'Arabia". La partitura per a banda va sorgir de la banda sonora de la famosa pel·lícula de Hollywood, inspiració recurrent en la música festera. En "Lawrence d'Arabia" un militar fa una travessia pel desert per a unificar les tribus guerreres del Nord d'Àfrica. La versió marxa mora de l'obra de Maurice Jarre es va estrenar en 1986, a l'esquadra de negres de l'alférez moro de la filà Judíos d'Alcoi. Els arranjaments per a marxa mora van ser del músic Ignacio Sánchez. Un rumor popular diu que Lionel Grau va baixar pels carrers d'Alcoi amb la banda sonora de "Superman", però no va ser en aquesta ocasió. Com a capità moro de 1998 va volar sobre una estora màgica amb "Lawrence d'Arabia" de fons i passant a la història de Nostra Festa.

"LLEÓ I REMÍ" és la marxa mora que Amando Blanquer Ponsoda li va dedicar al conegut empresari alcoyà Lionel Grau Mullor. Una llegenda molt recordada en la ciutat. A part de ser capità moro en 1998, també es va implicar en l'esport, el futbol i la cultura local. Era mecenes i va promoure molts actes festers a la filà Berberiscos. El títol fa referència al nom de Lionel Grau i no a l'animal de la sabana. Remi és Remigio Sempere, un amic de Lionel Grau. L'empresari tèxtil i immobiliari no va desfilar en l'Entrada Mora amb "Lleó i Remi" per la dificultat de la marxa mora. Es va composar en 1997, un any abans del càrrec i amb idea de que s'estrenara a les Festes de Sant Jordi de 1998. Però "Lleó i Remi" és una marxa mora avançada al seu temps. Fins hi tot hui en dia es poc entesa i ningú s'atreveix a desfilar amb ella. Es basa en les notes musicals de la marxa mora del mateix autor "Any d'alferis", però té una estructura més anàrquica i uns compassos de percussió pensats per a que els músics improvisen amb els seus instruments. Això fa molt difícil poder desfilar amb ella sense perdre el pas. Fins hi tot Amando Blanquer la va descriure com una marxa mora aleatòria i innovadora. Amb la marxa mora "El somni" ja hi havien complicacions per a marcar el ritme, però en "Lleó i Remi" és quasi impossible no estranyar-se. Una marxa mora que no va arribar a ser polèmica ja que es va escoltar molt poc i no va donar lloc a controvèrsies. Els seus 12 minuts de duració també són un obstacle per a que el públic i els festers la disfruten al carrer. Tècnicament està molt ben composada i la originalitat és innegable, però "Lleó i Remi" s'ha convertit en un dels invents fallits d'Amando Blanquer. No obstant, la filà Berberiscos i la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi no volen oblidar-la, sobretot desde la mort de Lionel Grau en 2016. A més a més va ser la banda vella d'Alcoi la que va tocar per primera volta "Lleó i Remi", tal i com volia Amando Blanquer. Ho va fer baix la direcció de Gori Casasempere al Concert del Diumenge de Rams de 1998, sent un repte per als músics.

"SOC MARRAKESCH" està dedicada a la filà Marrakesch d'Alcoi, però també va sonar al boato del capità moro d'Alcoi 1998. La filà Berberiscos va incloure una part de tribus africanes a la plujosa Entrada Mora de 1998. José Maria Valls va composar "Soc Marrakesch" en 1986 per a la seua filà preferida del bàndol moro. El so estrident de la marxa mora agrada molt als alcoyans, tal volta perquè està escrita per un alcoyà profundament amant de les tradicions.

"TARIKS" és una marxa mora de Francisco Esteve Pastor. En 1982 la va composar i li va posar de títol "Tariks" per ser una filà mora de la localitat de Muro. "Tariks" sona tan vibrant com altra marxa mora de l'autor que també està dedicada a una filà murera: "Moros del Rif". Una marxa mora trepidant, seriosa i molt ràpida que va servir per al ballet de la caça del tigre. Tal volta el ritme veloç i guerrer era l'adequat per al ballet que va preparar Virginia Bolufer per a la capitania mora de la filà Berberiscos. Curiosament "Tariks" sona tots els anys a Muro, però en Alcoi sols ha sonat en l'any 1998. Sorprèn que fa 20 anys sonara varies voltes a l'Entrada Mora, ja que també va ser una de les marxes mores de l'alferecia mora de la filà Benimerines.

"MARXA BERBERISCA" és la marxa mora que Rafael Abad va composar i dedicar als membres de l'esquadra de negres de la filà Berberiscos. L'esquadra de negres va agradar pel disseny de José Moiña i la música estrenada per a l'ocasió. "Marxa berberisca" s'adaptava perfectament al misteri que envoltava la part africana de la capitania mora 1998. Lionel Grau Mullor va acabar el recorregut de l'Entrada Mora envoltat de paraigües i dirigint l'esquadra de negres al compàs de "Marxa berberisca". Un càrrec inoblidable que continua sent mencionat 20 anys desprès.

"NO HO FARÉ MÉS" és una marxa mora molt coneguda de Vicente Català Pérez. Un clàssic de 1949 que va quedar oblidat durant dècades fins que la filà Abencerrajes la va recuperar en 1987. Va ser José Maria Valls qui va arranjar la marxa mora per a que s'adaptara a una Entrada Mora actual i va resultar tot un èxit. Significa que és una marxa mora d'autor múltiple i que ha adquirit prestigi amb el pas del temps. A més a més el títol "No ho faré més" té teories que va fer Vicente Català Pérez per a anomenar-la així. A la filà Berberiscos "No ho faré més" va sonar amb l'esquadra d'enmig de l'any 2004.

"ZOC" és una peça musical per a xirimites amb una melodia extremadament àrab i exòtica. Jordi Bernàcer va composar "Zoc" en l'any 2000 per a un dels ballets de la capitania mora de la filà Llana d'Alcoi. "Zoc" no té una versió d'estudi a Youtube, però ha acompanyat a alguns ballets a les Festes de Moros i Cristians. En concret al 2011 va obrir el boato de l'alférez moro de la filà Berberiscos. Al ballet infantil d'Ana Botella va sonar " Zahir Avlu".

"DIMNI" és una marxa mora preciosa de l'ontinyentí Saül Gómez Soler. No és l'obra més coneguda de l'autor i de fet sols va sonar en Alcoi amb les dames de l'alférez moro 2011 de la filà Berberiscos. "Dimni" es va estrenar en l'Entrada Mora d'Ontinyent 2003. Al boato de l'abanderat mossàrab hi havia un ballet que mesclava les dos cultures: Cristiana i musulmana. Per això "Dimni" es divideix en dos parts molt distintes en ritme. La primera part sona àrab i és més llarga. La segona part sona cristiana i alegre, però sempre amb referències a la realitat social dels cristians que vivien en territori dominat per la religió islàmica. "Dimni" simbolitza la convivència entre cultures i l'obra acaba amb una unió a través de les notes musicals de les dos parts de la peça musical. Tota una declaració d'idees de Saül Gómez reflectit en una fantàstica marxa mora.

"XABAT" és la marxa mora més emblemàtica de Saül Gómez. Es va estrenar en l'Entrada Mora d'Ontinyent a l'agost de 2003 i poc temps desprès ja era una de les marxes mores preferides de molts festers. En Alcoi va sonar pocs anys desprès i en 2011 ja estava molt cremada. Va marcar el pas del ballet de Virginia Bolufer i les favorites de l'alférez moro de la filà Berberiscos. "Xabat" va ser un encàrrec del capità moro Salvador Gramage dels Benimerines d'Ontinyent i el títol fa referència al dia sagrat dels jueus.

"KABYLIE" és una marxa mora que fusiona els sons clàssics d'una marxa mora amb una instrumentació més moderna, sobretot a la percussió. Aquesta idea original va eixir de la ment imaginativa del contestà Francisco Valor i la va estrenar la seua banda: La Unió Musical Contestana. El títol es trau d'una regió d'Algèria que encara existeix i està al nord del país africà. El títol tenia relació amb la filà a la que va dedicada: La filà Kabilenyos de Cocentaina. José Enrique Moltó va estrenar "Kabylie" com a capita moro 2010 de Cocentaina. Un any desprès sonava en Alcoi per als cavallers de l'alférez moro 2011 de la filà Berberiscos.

"ABENSERRAIG" és la marxa mora amb la que va desfilar l'alférez moro 2011: Ernesto Doménech de la filà Berberiscos. "Abenserraig" ja havia sonat anteriorment en les Festes d'Alcoi i la marxa mora de Saül Gómez ja no sorprenia tant als espectadors. La qualitat de la marxa mora "Abenserraig" ja va destacar a la seua estrena en la capitania mora dels Abencerrajes d'Ontinyent. Toni Morales va rebre com a regal de Saül Gómez la partitura de la seua marxa mora en 2004. "Abenserraig" té un títol al·lusiu a la filà Abencerrajes, però ja ha sonat en moltes altres filaes mores, tant d'Alcoi com d'altres poblacions festeres.

"FANTASIA MEDITERRÀNIA" és una obra musical d'estil oriental però de gran rapidesa. Antonio de la Asución la va composar imaginant-se un conte ambientat en el mar Mediterrani durant les batalles entre cristians i Berberiscos. Per això va guanyar un premi en Muro a l'any 2002, any de la composició d'aquesta fantasia musical. Va sonar en l'alferecia mora 2011 de la filà Berberiscos amb el sexy ballet de Carmina Nadal. La sumptuositat i erotisme de la melodia de xirimites combinava molt bé amb els moviments de les ballarines a la festa i orgia oriental.

"L'ENTRÀ DELS BEQUETEROS" és la marxa mora que va estrenar l'esquadra oficial de la filà en l'any de capitania mora 2012. L'últim càrrec que fins l'actualitat ha tingut la filà Berberiscos va tindre més estrenes musicals que de costum. "L'entrà dels Bequeteros" va passar desapercebuda, com altres obres del músic José Maria Valls. La marxa mora està pensada per a baixar pels carrers d'Alcoi, però resulta un poc insubstancial en comparació a altres obres. Durant els 5 minuts de duració es nota un clar protagonisme de les xirimites. "L'entrà dels Bequeteros" finalitza amb unes notes musicals que recorden la cançó popular "Serra de Mariola".

"KEL-TENERÉ" és l'obra musical que va acompanyar al memorable ballet del surtidor d'aigua. Ana Botella va imaginar una font de gotes blaves en moviment. El gran impacte de la carrossa i els ventalls va convertir la capitania mora 2012 de la filà Berberiscos en una de les més atractives d'aquesta dècada. Juan Carlos Sempere Bomboi va dedicar "Kel- Teneré" al Ballet Masters d'Ontinyent. "Kel-Teneré" significa "els del desert" i el títol va ser escollit amb motiu de la capitania mora de la filà Tuaregs d'Albaida. "Kel-Teneré" es va estrenar en 2008, un any en que les Festes d'Albaida van ser arruïnades per la pluja. El ritme el marca una imparable pandereta, ja que Juan Carlos Sempere Bomboi li dona molta importància a la percussió i a les xirimites. "Kel-Teneré" s'ha escoltat fins hi tot en Hong Kong, quan en 2015 les ballarines d'Ana Botella van viatjar per a fer un espectacle a l'any nou de Xina.

"IEL·LAS" és una genial marxa mora del prolífic Saül Gómez Soler. En 2012 va ser l'obra de les favorites del capità moro de la filà Berberiscos. "Iel·las" es va estrenar en l'Entrada Mora d'Ontinyent de l'any 2009, quan els Mozàrabes desempenyaven la capitania mora en la persona de Antoni Donat. La delicadesa i sumptuositat que aporta la percussió i altres instruments a "Iel·las" és exquisida i digna de destacar. Al segle XXIII el Barranc de la Morera d'Ontinyent s'anomenava "Iel·las" i el títol està relacionat amb la temàtica d'aquella fastuosa capitania mora d'Ontinyent. Al regal que els amics li van fer a Antoni Donat també es sumen altres dos marxes mores de Saül Gómez, tenint a "Iel·las" com a nexe d'unió entre obres. Una marxa mora que aporta pau, tranquil·litat i serenitat a qui l'escolta.

"PACO VERDÚ" és una de les últimes marxes mores del compositor alcoyà Amando Blanquer. La va composar 3 anys abans de la seua trista mort en 2005. Es tracta d'una marxa mora esplendorosa i elegant que emula anterios obres del musicòleg. Però ni la inspiració ni la salut d'Amando Blanquer eren les mateixes que quan va composar "Any d'alferis". En 2012 "Paco Verdú" va marcar el pas dels camells sobre els que anaven els cavallers del capità berberisco. "Paco Verdú" havia sigut composada 10 anys abans per al capità moro 2002 de la filà Miqueros. "Paco Verdú" es com anomena tot Alcoi al capità culte i poeta. Curiosament Paco Verdú va ser l'únic banquer de Bankia que va rebutjar les vergonyoses targetes black del corrupte Rodrigo Rato, i no va voler formar part dels lladres que han saquejat Espanya durant la crisi econòmica.

"BELSAÍ" és la marxa mora que va estrenar Juan Miguel Miró, l'últim capità moro de la filà Berberiscos. "Belsaí" data de 2012 i va ser un encàrrec del propi capità moro per a dedicar-li una marxa mora a la seua dona. Per això el títol "Belsaí", que és Isabel escrit al revés. La marxa mora té semblances amb altres obres de Saül Gómez, en especial amb "Iel·las" que té el mateix estil amable i delicat i que a més a més va sonar al boato de la capitania mora.

"ALS JUDÍOS" és una bèl·lica marxa mora pensada per a esquadres de negres amenaçants i tribals. La melodia transmet por i ferocitat. José Maria Valls va dedicar aquesta marxa mora en l'any 1986 a la filà Judíos d'Alcoi, quan tenien l'alferecia mora. No va ser un gran èxit, però en aquesta dècada s'ha recuperat i ha sonat bastants voltes a l'Entrada Mora d'Alcoi. Una d'elles va ser amb l'esquadra de negres del capità moro de la filà Berberiscos en 2012.

"PACO EL CHOLLAT" és una espectacular marxa mora de Daniel Ferrero Silvaje. Moltes voltes es tendeix a comparar "Paco el chollat" amb "Sisco" i "Quinze moros", ja que són tres obres del mateix compositor amb algunes parts paregudes. Segurament l'èxit de "Sisco" en 1988 va portar a l'ontinyentí a repetir la formula en 1992, quan va composar "Paco el chollat". Està dedicada a Francisco Pastor, membre fundador de la filà Berberiscos de Crevillent. "Paco el chollat" ha sigut la marxa mora de la més recent esquadra d'enmig de les Festes d'Alcoi. Aquest 2018 va ser la filà Berberiscos la que estava a l'equador de la roda i ho va celebrar amb "Paco el chollat".

"BERBERISCOS 1869-2019" és un pasdoble de Jordi Ribera Francés. Està dedicat a la filà Berberiscos d'Alcoi i pensat per a commemorar els 150 anys desde la fundació de la filà, o de la Cavalleria de Bequetes. El pasdoble encara no s'ha sentit al carrer, ja que s'espera que s'estrene a la Diana del pròxim 4 de maig de 2019, en ple 150 aniversari dels Bequeteros. De moment es pot escoltar l'assaig intern dels músics interpretant "Berberiscos 1869-2019". Amb aquesta nova obra de música festera tanquem el recopilatori de marxes mores de la filà Berberiscos. A seguir complint anys en les Festes d'Alcoi!

MARXES CRISTIANES FILÀ ALCODIANOS

La filà Alcodianos és una de les filaes d'Alcoi que més estrenes musicals ha tingut als seus anys de càrrec. Desde "El capità i els cavallers 1980" fins "Fill del Sinc" hi ha més de 30 anys. Cal destacar que les noves marxes cristianes que van estrenar en l'alferecia cristiana de 2007 van agradar molt, convertint-se en obres famoses de la música festera. La filà també té importants pasdobles de diferents èpoques com "Alcodianos", "El fusteret" o "De fusta a metall". D'entre els músics més destacats estan Rafael Mullor Grau i recentment Francisco Valor Llorens. Però no es pot passar per alt les nombroses composicions per a la filà Alcodianos que ha fet el director de la Banda Primitiva d'Alcoi: Àngel Lluís Ferrando. Música inspirada en l'època medieval per a la filà que representa als primers pobladors d'Alcoi, aquells que es nombren en la Carta Pobla de 1256.

"BONUS CHRISTIANUS" és la marxa cristiana que desde 1994 ha acompanyat a l'esquadra de blancs de la filà Alcodianos. Per aquest motiu s'ha convertit en la peça musical més unida a la filà Alcodianos. "Bonus Christianus" és una de les marxes cristianes més antigues, però va ser tan innovadora que continua sonant actual i no ha passat de moda. José Maria Ferrero Pastor li la va dedicar a l'ontinyentí Antonio Cambra. Va ser el president de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia de 1961 a 1963. Per agrair-li la dedicació festera, José Maria Ferrero va composar "Bonus Christianus" en 1966. El significat és "Bon cristià" referint-se a Antonio Cambra, però quedava més èpic en llatí, la llengua mare que s'utilitzava molt en l'Edat Mitjana. La originalitat de la marxa cristiana ja s'aprecia en el seu inici amb trompes alpines. "Bonus Christianus" trencava amb les anteriors marxes cristianes d'Amando Blanquer. "Aleluya" o "Salmo" eren més pausades i religioses mentre que "Bonus Christianus" és festiva, intensa i amb un fort alegre i vibrant. "Bonus Christianus" va revolucionar el subgènere de les marxes cristianes i la producció de obres musicals es va disparar als anys 70. La filà Alcodianos li té molta estima a aquesta marxa cristiana, encara que no siga d'autor alcoyà.

"APÒSTOL POETA" és una marxa cristiana estrenada en les Festes d'Ontinyent de 1978. Està dedicada a Rafael el pregoner, volgut per ser un poeta molt fester i un gran devot del Santíssim Crist de l'Agonia. El músic José Maria Ferrero Pastor es va inspirar en un dia de caça a l'Edat Mitjana per a composar "Apòstol poeta". Va ser una de les marxes cristianes més interpretades als anys 80 i una mostra d'açò és que la filà Alcodianos va escollir "Apòstol poeta" per a la seua esquadra d'enmig de 1987.

"MASCARADA" és una estrena musical de l'alferecia cristiana 1993 de la filà Alcodianos. Àngel Lluís Ferrando va composar una divertida peça musical per al ballet de Carmina Nadal en la seua primera coreografia festera. La melodia graciosa recordava al Carnestoltes venecià i per això el títol és "Mascarada". Destaca l'utilització de cascavells, xirimites, trombons, tambors i altres instruments estranys que van animar al públic de l'Entrada Cristiana 1993. "Mascarada" s'ambientava en la història de Sant Jordi i el drac per a salvar a la princesa Margarita. La lluita entre el bé i el mal es veia representat per les ballarines amb màscares negres i blanques. "Mascarada" s'ha escoltat molt poc al carrer però en la seua estrena a Alcoi va sorprendre gratament. Té parts molts ceremonials i medievals, mentre que altres són ràpides i estridents.

"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" va ser la marxa cristiana amb la que va desfilar l'alférez cristià 1993 de la filà Alcodianos. Jordi Seguí i els seus cavallers van sorprendre amb una de les posades en escena més guerreres i metàl·liques que es recorden. I un espectacle tan bèl·lic i poderós sols podria tindre com a fons musical una marxa cristiana igual de guerrera. És el cas de l'obra maestra de Rafael Mullor Grau. Desde l'estrena per part de l'alférez cristià de la filà Asturianos en 1982, "L'ambaixador cristià" no ha parat de sonar en cada Entrada Cristiana d'Alcoi repetitívament. És l'obra que més toquen les bandes de música any rere any i encara no ha cansat als festers ni als espectadors. Un clàssic dedicat al personatge que declama les Ambaixades cada 24 d'abril. En 1982 "L'ambaixador cristià" es va endur el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi.

"EL BARRANC DEL SINC" és la marxa cristiana que va acompanyar a la favorita i els rodelles de l'alférez cristià 1993 de la filà Alcodianos. Rafael Mullor Grau va dedicar aquesta fantàstica marxa cristiana als seus pares amb motiu de les seues bodes de plata. Celebraven els seus 25 anys casats en 1985 i al carrer va sonar per primera volta amb la filà Gusmans. Segons l'autor era imprescindible que el símbol muntanyós d'Alcoi tinguera una marxa cristiana dedicada. El Barranc del Sinc i la seua impressionant silueta forma part de la Serra Mariola.

"ALS CRISTIANS" és una marxa cristiana 100% alcoyana que manté l'essència d'una Entrada Cristians. José Maria Valls li la va dedicar a les 14 filaes cristianes d'Alcoi, sense mostrar cap preferència per ninguna i titulant la seua obra com "Als cristians" per a incloure'ls a tots. Es va estrenar al carrer a l'Entrada Cristiana d'Alcoi de 1976, quan ja havia guanyat el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1975. En 1993 "Als cristians" va sonar per a l'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Alcodianos.

"REMUGA CAPITÀ 1994" és la peça musical que més va transcendir de totes les escrites per a la capitania cristiana 1994 de la filà Alcodianos. Àngel Lluís Ferrando va composar per al boato música d'estil medieval que va quedar molt bé al carrer. Eren per ordre cronològic "Nanos i gegants", "L'entrà del capità cristià 1994", "Remuga capità 1994", "Eques", "Titellam" i "Aixadelles". Les més reconegudes són "Titellam" i "Remuga capità 1994", la qual va acompanyar a la carrossa dels cavallers. L'esquadra de negres va desfilar amb un pasdoble sentat i l'esquadra de blancs amb "Bonus Christianus" per primera volta. En 1994 Àngel Lluís Ferrando també va composar música per a la filà Aragonesos. A l'alferecia cristiana es va estrenar "Preludi", "Auca" i "Postludi". Un any molt productiu en la carrera del músic alcoyà. Remuga és el malnom de Vicente Gisbert Torregrosa, capità cristià 1994 de la filà Alcodianos.

"CID" és la famosa marxa cristiana que va marcar el pas de l'esquadra d'enmig de la filà Alcodianos en 2001. Pedro Joaquim Francés, músic de Beneixama va composar "Cid" en 1995. El títol es refereix a Rodrigo Díaz de Vivar, l'heroi castellà del segle XI. El Campejador és el protagonista de la història del "Cantar del Mío Cid", que narra les aventures del senyor de Burgos. En 3 parts es conta el desterrament del Cid i les conquestes per a que siga perdonat pel rei. Desprès les bodes de les filles del Cid amb els infants de Carrió. La humillació dels infants per l'aparició d'un lleó fa que tramen una venjança i maltracten a les seues dones. Les filles del Cid queden abandonades i nugades a uns roures. Amb el Cid deshonrat comença l'afrenta de Corpes i el robust heroi medieval venç als infants de Carrió en una lluita amb la seua espasa Tizona. L'argument acaba amb el projecte de boda de les filles Elvira i Sol amb els prínceps de Navarra. "Cid" no sols va acompanyar a una esquadra de negres de la filà Alcodianos, sinó que en 2010 també va ser la marxa cristiana de l'esquadra commemorativa dels 50 anys.

"ZAPHIRUS" es va estrenar en l'alferecia cristiana 2007. La filà Alcodianos va apostar per estrenar tota la música del seu boato i va triomfar totalment. La majoria de marxes cristianes d'aquell càrrec s'han convertit en èxits de la música festera. Entre ells està "Zaphirus" de Francisco Valor Llorens. El contestà li va posar aquest títol a la marxa cristiana per la pedra preciosa dels safirs. I és que "Zaphirus" està dedicada a Anabel Pérez Rico. La favorita de l'alférez cristià té uns brillants ulls blaus com els safirs. Els alcoyans esperaven amb emoció l'estrena de "Zaphirus" perquè va ser la segona marxa cristiana de la història en incorporar una coral. El precedent era "Tempora Belli" 2 anys abans, però per a "Zaphirus" no es va experimentar amb cants gregorians i es van decantar per una coral de veus femenines. La va tocar expressament la Banda de Penàguila per a la favorita i les dames al migdia del 22 d'abril de 2007, quan començava a ploure un poc. "Zaphirus" va rebre una valoració més positiva que "Tempora Belli", a pesar de ser menys ambiciosa i seguir la línia d'èxits anteriors de l'autor com "Creu daurà" o "Aralk". Desde "Zaphirus" el número de marxes cristianes amb parts cantades va augmentar considerablement.

"SAGITTARIE" és una peça musical de Saül Gómez Soler. La junta directiva de la filà Alcodianos tenia un compromís amb la música festera i va encarregar obres noves per a l'alferecia cristiana de 2007. Van confiar en els compositors més prestigiosos del moment: Francisco Valor i Saül Gómez que continuen mantenint el seu estatus. "Sagittarie" és una adaptació per a ballet de la marxa cristiana principal del càrrec: "Signum". Va ser estrenat pel ballet dels coloms de Carmina Nadal. Les plomes blanques de les ales es movien al ritme ràpid de "Sagittarie". Les xirimites i la percussió dels metalls predominen en l'obra, que té la mateixa estructura i algunes melodies en comú amb "Signum".

"SIGNUM" és la marxa cristiana amb la que va desfilar Ricardo Pons Sala, l'alférez cristià 2007 de la filà Alcodianos. La seua afició per la xirimita i la música festera es van veure reflectits en com va mimar tot l'apartat musical de la seua alferecia cristiana. L'ontinyentí Saül Gómez li va composar "Signum", tota una demostració de força per a afrontar una batalla. Les notes de "Signum" transmeten poder, calma i intel·ligència. La marxa cristiana puja en intensitat fins arribar a un fort ple d'emoció i mescla d'instruments. "Signum" forma una mateixa unitat temàtica amb l'anteriorment mencionada "Sagittarie". De fet les 2 obres musicals de Saül Gómez van sonar seguides en el transcurs de l'Entrada Cristiana d'Alcoi. "Signum" es tradueix del llatí com "senyal", "símbol" o "ensenya" en referència a les heràldiques i banderes que utilitzaven les famílies dels nobles en l'Edat Mitjana.

"DRAPS BRUTS" està formada per 2 parts de temàtica medieval i costumista. La primera té una melodia més pausada i quotidiana mentre que la segona té un ritme veloç i transmet nerviosisme pel so agut de les xirimites. Francisco Valor va escriure la partitura de "Draps bruts" pensant en un llavador on les dones anaven a rentar la roba a ma. La inspiració li va vindre en el llavador de Sant Vicent i per això al boato de l'alférez cristià 2007 apareixien escenes de llocs d'Alcoi. El contestà Francisco Valor es va involucrar en la creació de la música per al boato de la filà Alcodianos i "Draps bruts" va ser una de les estrenes més aclamades. El ballet de Carmina Nadal va dansar amb "Draps bruts" mentre teatralitzava l'encontre de les llavadores per a xafardejar entre sabó, aigua i els draps bruts. La última part de l'alferecia cristiana va ser molt colorista i simpàtica, a pesar d'estar acompanyada de la pluja.

"PENYALBA" és una peça musical de Xavier Richart que moltes colles de xirimiters havien tocat desde la seua composició en 1996. L'esquadra de negres de la filà Alcodianos li va demanar a Francisco Valor Llorens que l'adaptara a un ritme més lent per a poder desfilar amb "Penyalba". Per la implicació que Francisco Valor tenia amb la música de l'alferecia cristiana va acceptar. L'arranjament de "Penyalba" a marxa cristiana versió 2007 va formar una amistat entre el compositor, Ricardo Pons i els membres de l'esquadra de negres de l'alférez cristià. "Penyalba" és un cim situat en Simat de la Valldigna, un municipi de la comarca de "La Safor", encara que Xavier Richart va nàixer en Algemesí. A partir de les notes de "Penyalba" es va crear "La Penya de l'Alba", marxa cristiana que va tancar l'alferecia cristiana 2007 de la filà Alcodianos.

"EL DIMONI MORO" és una peça musical per a xirimites composada en 2008. Àngel Lluís Ferrando va llegir la història de "Cruïlla de cors" i es va comprometre en posar-li banda sonora al conte de Sigfrid i Yazid. La vida dels dos germans es contava als boatos de les capitanies d'Alcoi de 2008. Una de les parts de l'argument de la filà Alcodianos era com els cristians li feien creure al xiquet Sigfrid que els moros eren dimonis, persones malvades amb banyes. En la imaginació del protagonista de "Cruïlla de cors" apareixien personatges monstruosos que es feien realitat al ballet de Carmina Nadal. La melodia de l'obra musical "El dimoni moro" era ràpida i aguda, transmetent l'odi que Sigfrid li va agafar als àrabs.

"SEDUÏTS PER LA CORT" està extreta de música antiga del Renaixement. Àngel Lluís Ferrando va agafar la melodia principal per a crear música festera per al boato de la filà Alcodianos. La capitania cristiana de 2008 va tindre molta música pregravada que no va agradar gens. L'execució de la història de "Cruïlla de cors" al carrer el 22 d'abril va rebre dures crítiques. Però "Seduïts per la cort" estava interpretada en directe per músics i va rebre forts aplaudiments. "Seduïts per la cort" formava part del ballet d'Ana Calvo en el que es mostraven les infidelitats de les princeses i els nobles en un castell feudal. "Seduïts per la cort" també va sonar aquest any en la capitania cristiana de la filà Navarros.

"ALELUYA" és la magistral marxa cristiana d'Amando Blanquer que va obrir el camí per a que la música festera ampliara el seu mon. En 1958 va ser la primera marxa cristiana de la història. Una peça musical alcoyana, d'autor alcoyà i per a una filà alcoyana: Els Vascos. En un primer moment es va dir que la marxa cristiana donava mala sort. L'esquadra de negres de l'alférez cristià la va estrenar baix la pluja i damunt els va costar desfilar al seu ritme senyorial. Als anys 50 els festers alcoyans ja notaven una falta de música pròpia. Desde 1907 els moros podien desfilar amb marxes mores mentre que els cristians continuaven utilitzant pasdobles dianers i obres de música militars sense cap referència medieval. Amando Blanquer va composar una obra ambientada en les esglésies, com una peça musical religiosa però amb un marcat ritme de desfilada que transmet solemnitat. Els cavallers del capità cristià 2008 van desfilar amb "Aleluya" en el cinqüentenari de la seua composició. Amando Blanquer ja havia mort en 2008 però la filà Alcodianos li va voler fer aquest homenatge 50 anys desprès. A més a més es donava el cas de que "Aleluya" quasi no es va interpretar a les Entrades d'Alcoi de la dècada dels 2000.

"CRUÏLLA DE CORS" va ser la marxa cristiana principal del conte de "Cruïlla de cors" i també de la capitania cristiana 2008 de la filà Alcodianos. Àngel Lluís Ferrando va composar una meravellosa marxa cristiana dedicada a Fernando Santonja, el capità sense casc. Al durar 6 minuts "Cruïlla de cors" resulta ser una marxa cristiana molt completa en la que no falten crits de guerra, parts elegants, cants gregorians i el so d'un òrgan. Al carrer no va acabar de quallar l'utilització d'un òrgan electrònic i va recordar un poc al cas "Superman". Però la marxa cristiana "Cruïlla de cors" té un protagonisme instrumental per als clarinets i les trompetes. Realment "Cruïlla de cors" és una peça musical incompresa, al igual que ho va ser "Tempora Belli" que va innovar moltíssim. Àngel Lluís Ferrando va incorporar uns compassos de "Aleluya" d'Amando Blanquer per a recordar els 50 anys desde la creació de les marxes cristianes. El timbre, velocitat i religiositat de la marxa cristiana són un nexe d'unió entre "Aleluya" i "Cruïlla de cors". El discurs musical de "Cruïlla de cors" és una síntesi entre les marxes cristianes clàssiques i aquelles contraries a l'estil alcoyà. La lletra cantanda nombra a Sant Jordi, el walí triomfant. Aquesta part es basa en l'himne del patró: "Insigne Màrtir". S'escolten influències de "La Missa a Sant Jordi", l'obra més litúrgica d'Amando Blanquer Ponsoda, a qui Àngel Lluís Ferrando li va un clar homenatge. El projecte global de la filà Alcodianos i la filà Mudéjares no s'ha tornat a portar a terme per cap altra filà, però ha quedat en el record i "Cruïlla de cors" és el detall musical d'aquesta original proposta festera.

"XAMARCAI" va acompanyar a l'agressiva, ferotge i guerrera esquadra de negres del capità cristià 2008. Desprès de varies gravacions en altaveus i algunes marxes cristianes de poca qualitat per fi arribava bona música a la capitania cristiana de la filà Alcodianos. "Xamarcai" no és tan novedosa ni complexa com "Cruïlla de cors" però és evident que agrada al públic. Francisco Valors Llorens ho sap i ha creat marxes cristianes molt paregudes a "Xamarcai". L'èxit de la marxa cristiana va ser quasi instantani desde la seua primera escolta a l'Entrada Cristiana 2005 de la localitat de Ibi. El títol prové dels noms Xavi, Marc i Aitana. Eren els fills del mossàrab Ramón Climent Bernabeu, capità cristià de la vil·la joguetera. Francisco Valor va incloure per primera volta el sac de gemecs. En aquell moment aquest instrument musical de remembrança celta no era gens habitual a la música festera però amb el pas dels anys s'ha fet prou recurrent degut a la seua efectiva sonoritat.

"FILL DEL SINC" tanca aquest recopilatori de marxes cristianes al ser l'última peça musical dedicada a la filà Alcodianos. La va estrenar l'esquadra d'enmig a l'Entrada Cristiana de 2015. Els membres de l'esquadra de negres de la filà Alcodianos li van fer l'encàrrec a Francisco Valor Llorens com a in memoriam de Marcos Muñoz Trelis. Per a recordar-lo se'l va nombrar "Fill del Sinc" per ser un alcoyà enamorat del paisatge del Barranc del Sinc. És una de les marxes cristianes preferides del propi Francisco Valor i el percussionista de Cocentaina admet que és l'obra més alcoyana que ha composat. La tristesa per la mort d'un component de la filà es nota en alguns compassos de "Fill del Sinc" ja que és una marxa cristiana seriosa, profunda i fúnebre. "Fill del Sinc" va guanyar a la Gala Samarita 2015 el premi a millor composició de música festera.