viernes, 1 de febrero de 2013

CAPITANIA MIQUEROS 2002




L'Associació de Sant Jordi va demanar a les filaes de càrrec que reduïren el nombre de participants als boatos i així evitar una duració excessiva de les Entrades. Per això, la filà Miqueros, capitana 2002 va proposar un boato més centrat en la qualitat que en la quantitat però sense renunciar al luxe que envolta una capitania mora a Alcoi. Com és normal, l'esquadra oficial va obrir la desfilada amb la banda tocant "El moro del Sinc" i junt a la carrossa de savis de la filà. Els vells més veterans de la filà saludaven desde una carrossa amb elegants trages moruns. La percussió d'un grup de mores roges amb turbant negre es feia notar. El creador d'aquest senyorial boato va ser Alejandro Soler, un dels grans dissenyadors de la festa alcoyana que va faltar fa un mes aproximadament. Desde así donar el condol a la família i homenatjar l'artista que va revolucionar el mon fester alcoyà amb els seus atrevits dissenys que han sigut admirats per milers de persones. Per als Miqueros a l'any 2002 va dissenyar trages senzills de color marró per a uns percussionistes vigilats per uns guardians blaus fortament armats. Després d'una carrossa musical que interpretava la melodia de "La morisca", va fer acte d'aparició un dels ballets que més han agradat per la seua originalitat i dificultat. Es tractava del ballet de Inma Cortés que escenificava el manantial de Kufrà d'on brollava aigua. Aquest efecte es va aconseguir amb un grup de ballarines de blau que movien els braços desde una carrossa amb la música oriental "Hasret" d'Omar Faruk. Mentre, les aiguadores recollien l'aigua amb els seus cànters i els sostenien damunt al mateix temps que executaven els difícils passos de ball. També el vestuari va causar impacte per la força dels tons rogencs que dominaven el trage, que deixava veure el melic per a que ballaren la dansa del ventre. La grandària dels cànters i l'equilibri que havien de tindre les ballarines per aguantar-lo al cap va ser premiat amb incessants aplaudiments. Un grup de dones de tostat i blau feien sonar campanetes anunciant l'arribada del rodella del capità que estava custodiat per una nombrosa guàrdia femenina amb llançes i trages negres amb turbant roig. Un grup d'homes de taronja i blanc defensaven al rodella sobre una carrossa que emulava un canó gegant que llançava fum i desde el qual el rodella saludava amb la seua espasa. De fet, aquest fragment del boato va ser l'únic que feia referència al mon de la guerra ja que la capitania pretenia llançar un missatge de pau, mostrant la cultura i saviesa dels pobles àrabs que tenien com a religió l'Islam. El rodella portava un casc metàl·lic i un trage amb diferents tons de marró depenent de les parts del trage que mesos abans havia dibuixat Alejandro Soler amb el seu llapis prodigiós. La marcialitat es trencava amb l'espiritualitat i senzillesa del ballet del vent i la música de "Moros de l'Alqueria". Unes ballarines amb trages vaporosos de color gris movien uns ventalls de plomes blanques mentre que unes ballarines es movien sinuosament damunt d'una carrossa al so de la música sensual. Aquesta va ser una de les parts més criticades del boato miquero però tot es va oblidar quan darrere de l'estranya coreografia van sorgir les tres favorites del capità. Les dos primeres anaven pujades a uns grans palanquins. El blau, gris i roig van ser els colors predilectes de les dos favorites, mentre que la esposa del capità moro es va decantar per un preciós trage blau de diferents tonalitats amb unes mànegues amples. El trage d'Alejandro Soler conjuntava a la perfecció amb la carrossa sobre la que anava desfilant baix un cel ras. Les favorites del bàndol moro desfilaven amb la "Marxa del centenari". Sobre una sòbria carrossa saludaven les dames de les favorites portant trages de diferents colors, entre ells el roig, verd i negre que tant identifiquen a la filà Domingo Miques. De nou, el ball s'apoderava dels carrers amb la coreografia de Ana Calvo titulada "L'univers". L'astronomia va ser una de les aficions més conegudes de les persones cultes que creien en Alà. El descobriment dels planetes i les estreles va inspirar un bonic ballet als sons de la eròtica melodia de "Marco Polo". Amb trages negres i blau fosc i per mitja d'una màscara es distingien les ballarines que representaven les estreles. Altres amb màscares redones de color taronja representaven els planetes del Sistema Solar, alguns d'ells descoberts pels musulmans. Un ballarí esotèric, sobre un pòdium, representava el sol com a centre de l'univers. Amb els seus gestos demostrava que l'astre rei és qui ho mou tot. Darrere anaven un grup de dones vestides amb fins trages en blau i gris i un turbant negre que els tapava la cara amb un vel que representaven l'alquímia. Els cavallers del capità van desfilar de distintes formes, uns a camell, altres a carrossa, i altres a peu, però tots amb un trage negre i blanc amb alguns tocs de color i una gran profusió de brodats al trage creat per Alejandro Soler. A destacar el gaiato que portaven i que els dotava d'una aparença de savis consellers del gran capità moro que va aparèixer somrient sobre una plataforma sostinguda per llibres i amb una jaima a les seues esquenes. La carrossa es movia gràcies a dos gegantesques rodes plenes d'adorns. Un grup de dones de roig va fer real una cosa que semblava impossible fer durant l'Entrada Mora: exparcir perfum pel recorregut al pas del capità moro. I es va aconseguir amb un bon resultat, que els carrers olgueren bé durant la presència majestuosa de Paco Verdú que a més de ser capità miquero, té l'honor de tindre una marxa mora dedicada amb el seu nom. Aquesta peça musical va ser una de les últimes creacions del compositor alcoyà Amando Blanquer que al igual que l'autor del trage del capità, també ha mort. I és que d'Alejandro Soler hem heretat multitud de trages de capità però sense cap dubte, un dels millors trages que va dissenyar va ser el pensat per a Paco Verdú al 2002. El color imperant era el blau, un blau del mateix color que el cel d'abril de 2002, amb un anticicló que li va donar més brillo a les festes de Sant Jordi 2002. Paco Verdú portava adorns daurats per tot el trage que destacava per un bonic turbant blanc del mateix color que la capa i per una faixa que alternava roig i blanc i de la que penjava una daga enfundada. Però si el capità moro portava un trage ric, l'esquadra de negres no podia ser menys i va lluir un senyorial trage que s'allunyava de l'estètica africana per tindre un aire elegant. Els nobles esquadrers van baixar als sons de "No ho faré més" i el pas lent de l'esquadra de negres va provocar un tall considerable. Davant d'ells l'escolta de dones feia la rèplica del trage amb un apropiat disseny femení. El turbant que va idear Jordi Sellés trencava amb tot el que s'havia vist en aquesta part imprescindible d'un trage morú. A base d'enrotllar tela s'aconseguia crear un turbant bicolor que causava un gran impacte visual per la bona combinació del blanc i granat. Com ve sent habitual, la capa negra i groga duia colgant un escut identificatiu. Normalment, el calçat dels esquadrers passa desapercebut però aquesta vegada va ser molt cridaner al igual que la pell d'animal i les lletres àrabs que portaven al pit. A la part inferior del trage destacava una túnica blanca sobre la qual hi havia una tela roja amb brodats daurats. Però no sols van estar presents aquests colors, també es podia apreciar el color verd, el blau, el taronja en els innombrables detalls del trage de Jordi Sellés que va proporcionar un toc distingit a l'esquadra de la capitania miquera 2002, una capitania centrada en les aportacions culturals que el mon islàmic va transmetre a la humanitat.

 




No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites