LES ENTRADES DE 1983

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de fa 40 anys van transcórrer en la més absoluta tranquil·litat. Va ser l'any de la inauguració del monument de ferro de Sant Jordi, com un homenatge al patró de la ciutat. El Cartell de Festes 1983 tenia als trompeters com a protagonistes. La pintura de Salvador Sellés es va destapar minuts abans de l'arrancà de la Glòria Major del 3 d'abril, Diumenge de Resurrecció. Es va estrenar el Sargento Moro, Salvador Vilanova, baix un cel blau que també va estar present a la Glòria Infantil i el Trasllat del Sant Jordi el Xicotet del diumenge 17 d'abril. El 21 d'abril de 1983, a part de la direcció de l'Himne de Festes per part de Alfonso Sellés, es va descobrir el surtidor i escultures del moro, el cristià i Sant Jordi de "La Rosaleda", obra de Pepe Gonzalvo.

Capità Cristià filà Asturianos 1983: Paulino Vallejo Giner.

Capità Moro filà Realistes 1983: Juan Ferrer Canet.

Alférez Cristià filà Cides 1983: Jorge Palasí Calatayud.

Alférez Moro filà Berberiscos 1983: Rafael Torres Blanes.

El capità cristià 1983 i el seu rodella van desfilar a peu i amb un trage negre auster en concordança amb la filà Asturianos. Els nans i bufons i les donzelles a la carrossa de Covadonga conformaren un boato curt tancat per una magistral esquadra de negres. Va ser la primera volta que es va escoltar al carrer la marxa cristiana "L'ambaixador cristià" del conegut Rafael Mullor, mentre que la senzilla esquadra d'enmig de la filà Navarros va desfilar amb "Ix el cristià". Per a l'esquadra de negres de la filà Cides va sonar "Salmo", la segona marxa cristiana de la història. L'alférez cristià va desfilar galopant a cavall i això va provocar que el públic no contemplara bé la seua túnica ocre. La climatologia va canviar i l'Entrada Mora va estar amenaçada per núvols grisos. Però el colorit de la filà Realistes i el seu escut de clavells animaven als mirons, expectants davant un boato amb parasols, palmiters i escuders. Els cavallers a cavall precedien al capità moro 1983 sentat en la seua carrossa, mentre que en altra anaven les huríes amb gàbies de coloms. Es va estrenar la marxa mora "Fanfàrria capità realista 83" de José Maria Valls i l'espectacular esquadra de negres va desfilar amb "No ho faré més". La filà Magenta va traure al carrer una desconcertant esquadra d'enmig, acompanyada de la marxa mora "Als berebers". La filà Berberiscos va revolucionar els boatos de les Festes de Moros i Cristians implicant a la dona en els seguicis. La favorita a cavall va tindre el mateix protagonisme que l'alférez moro de blanc i a cavall. Cavallers i dames, i varios grups femenins i carrosses donaves pas a l'esquadra de negres amb la marxa mora "El president" i un bonic trage.

Esquadra de negres capità filà Asturianos. Disseny de Francisco Borrell.

Esquadra d'enmig filà Navarros. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres alférez filà Cides. Disseny d'Antonio Piñero.

Esquadra de negres capità filà Realistes. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig filà Magenta. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres alférez filà Berberiscos. Disseny de Luis Solbes.

Desprès d'un 22 d'abril marcat pels càrrecs festers, el dia de Sant Jordi de 1983 va tindre un inqüestionable protagonista: Nicolás Cots Tortosa. El xiquet de la filà Vascos va lluir un trage romà clàssic de Rafael Guarinos amb una preciosa capa roja, tires marrons sobre falda blanca, corassa daurada amb la creu de la filà Vascos i casc amb plomes blanques. Desprès de la Processó de la Relíquia es va interpretar la "Missa a Sant Jordi" d'Amando Blanquer que s'havia estrenat un any abans pel "Centenari de la Música Festera". El dia dels Trons va estar marcat per un Alardo massiu on els trabucs dels 1800 festers van silenciar les paraules diplomàtiques dels ambaixadors. Desprès de l'Aparició de Sant Jordi va actuar el conjunt musical alcoyà "La bufa la gamba" i els Soparets nocturns de 1983 van ser més participatius que mai. 

LES ENTRADES DE 1982

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de fa 40 anys van estar repletes d'efemèrides commemoratives. Es celebrava el Centenari de la Música Festera, ja que en 1882 Joan Cantó Francés va composar "Mahomet". Està considerat el primer pasdoble dianer i va ser estrenat exclusivament per a les Festes de Moros i Cristians. En les Festes de Sant Jordi de 1982 se li van fer molts homenatges a Joan Cantó, qui va inventar el gènere musical del pasdoble sentat. "Mahomet" li va otorgar més elegància a les desfilades alcoyanes, que al segle XIX tenien un caràcter més militar. Per aquest motiu Amando Blanquer Ponsoda va crear les obres musicals "Marxa del centenari" i la "Missa a Sant Jordi" aquell any. També en 1982 el Sant Jordiet anava a tindre un protagonisme encara més gran. Es complien 100 anys desde que un xiquet encarnava al patró d'Alcoi i a més a més va ser en 1882 quan es va crear l'acte final de l'Aparició de Sant Jordi. El Cartell de Festes 1982 va ser una pintura clàssica de Fernando Jordà Botella on es veia la silueta de Sant Jordi i l'Església de Santa Maria amb la cúpula i el Campanar. Els trages dels Heraldos es van estrenar en la Glòria del 10 d'abril. La pluja sols va estar present a la Glòria Infantil del dia 18 d'abril i els xiquets van tindre que parar a l'Ajuntament pel fort temporal. Com ja havia passat l'any anterior, la Glòria Infantil no va acabar el seu recorregut, però si el Trasllat del Sant Jordi el Xicotet. En un any tan excepcional per a les bandes de música, la direcció de l'Himne de Festes va estar en mans del mismíssim Amando Blanquer.

Capità Cristià filà Andaluces 1982: Octavio Pérez Payà.

Capità Moro filà Marrakesch 1982: Francisco Cortés Tenedor.

Alférez Cristià filà Asturianos 1982: Antonio Camús Martínez.

Alférez Moro filà Realistes 1982: Juan Ferrer Canet.

El luxe contrabandista i els falcons van acompanyar al capità cristià de la filà Andaluces, els cavallers i la seua rodella. La filà Almogàvars tenia l'esquadra d'enmig i va estrenar la marxa cristiana "Almogàver i alcoyà" de José Maria Valls. L'alférez cristià de la filà Asturianos també va desfilar a peu i complint l'horari. L'esquadra de negres va arrancar amb la primera marxa cristiana de la història: "Aleluya". Al capità moro a cavall de la filà Marrakesch li feien escolta portadors de parasols, nòmades, huríes, presoneres i escuders. Al boato van sonar 3 marxes mores impressionants: "Un moro mudèjar", "Marrakesch" i "Marxa del centenari". L'esquadra d'enmig de la filà Verds era de gran efecte pel maquillatge de betún negre que recordava als patges de la Cavalcada de Reis Mags. La filà Realistes va traure molts cavalls al seu boato, però l'alférez moro va desfilar sentat en un trono sobre una carrossa. L'esquadra de negres va baixar amb "Als Ligeros", marxa mora que s'havia endut el primer premi al Concurs de Música Festera que en aquella edició va tindre les 3 modalitats pel 100 aniversari de "Mahomet".

Esquadra de negres capità filà Andaluces. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig filà Almogàvars. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Asturianos. Disseny de Francisco Borrell.

Esquadra de negres capità filà Marrakesch . Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig filà Verds. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Realistes. Disseny de Paco Aznar.

El xiquet Joel Vicente Juan Botella va ser el Sant Jordiet de la filà Marrakesch. La corassa de Luis Solbes va brillar al sol durant el dia Sant Jordi. Desprès de la Processó de la Relíquia del 23 d'abril, l'obra litúrgica "Missa a Sant Jordi" es va escoltar en presència del compositor. Gregorio Casasempere ja havia dirigit la monumental peça de música sacra el dia 9 d'abril. Les andes del Sant Jordi Eqüestre van tindre que ser empentades per festers durant la Processó General per problemes en l'arrastre. La Retreta es va convertir en una batalla floral de clavells, com a pròleg de la batalla de pólvora del dia següent. Ramón Micó es va estrenar com a Ambaixador Cristià i l'Alardo no va tindre cap incident. L'Aparició de Sant Jordi anava a ser especial pel Centenari de l'acte i de la pròpia figura infantil del Sant Jordiet. Va ser el primer any en que l'empresa "Agudo" va gravar un reportatge complet de la Trilogia Festera Alcoyana, sent el pioner dels coneguts vídeos de Festes de Moros i Cristians que s'han comercialitzat de 1982 a 2019.

LES ENTRADES DE 1981

Les Festes de Sant Jordi de fa 40 anys es van aplaçar fins els dies 24, 25 i 26 d'abril per la Setmana Santa. El Cartell de Festes de 1981 va ser obra de Jaume Aragonès Sanchis, amb un moro i un cristià en tons pastel. La Glòria del 19 d'abril es va veure afectada per un diluvi molt fort, com també la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet. La Trilogia Festera Alcoyana 1981 es preparava baix l'amenaça d'un temporal de fred i pluja. Finalment els grans damnificats de les tempestes van ser els xiquets en la plujosa Glòria Infantil. Pilar Mompó Aracil va ser la primera dona en dirigir l'Himne de Festes i també va patir les inclemències meteorològiques. Baix un mantell de paraigües els alcoyans i alcoyanes van cantar "Nostra Festa ja cridant-nos està" i al dia següent va lluir el sol. Les Entrades es van desenvolupar amb normalitat i alegria.

Capità Cristià filà Aragonesos 1981: Antonio Miralles Gandia.

Capità Moro filà Abencerrajes 1981: Gonzalo Matarredona Llopis.

Alférez Cristià filà Andaluces 1981: Francisco Aracil Català.

Alférez Moro filà Marrakesch: Antonio Pérez Pérez.

La senzilla capitania cristiana de fa 40 anys va tindre al·lusions a la Corona d'Aragó al estar en mans de la filà Aragonesos. En canvi, al·lusions a la mitja lluna va tindre l'esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes. L'alférez cristià de la filà Andaluces va desfilar a peu, mentre que al boato es van contar 90 cavalls i carrosses amb pous i cofres. Sobre una quadriga saludava l'auster capità moro de la filà Abencerrajes. Burretes i patis nazarites amb fonts van completar el boato vespertí. Va ser el segon any amb l'ordre de "La Roda" i la filà Xanos va tindre l'esquadra d'enmig. La filà Marrakesch es va avançar a l'horari previst en el seu any d'alferecia mora. I és que a les Entrades d'Alcoi de 1981 va haver puntualitat, però es van repetir molt les obres musicals "Zoraidamir" i "Jamalajam".

Esquadra de negres capità filà Aragonesos. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig filà Mozàrabes. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Andaluces. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres capità filà Abencerrajes. Disseny de Gonzalo Matarredona.

Esquadra d'enmig filà Xanos. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres alférez filà Marrakesch. Disseny de Luis Solbes.

La filà Cruzados va tindre al seu primer Sant Jordiet en 1981 i va ser Jorge Enrique Cantó Pastor. El xiquet portava un trage de Luis Solbes Payà i va passar molt de fred a les Processons. Per la vesprada del dia de Sant Jordi va ploure de nou. Els glorierets infantils de les 28 filaes van participar en un escacs vivent. Les Estafetes del dia de l'Alardo van ser brillants i les baixes temperatures es van notar en la vesprada de dispars i a l'Aparició de Sant Jordi. Un any més les Festes d'Alcoi agermanaven a Moros i Cristians. 

LES ENTRADES DE 1980

 Les Festes de Sant Jordi de fa 40 anys van sorprendre amb moltes novetats que van revolucionar la Trilogia Festera Alcoyana. La dècada dels 80 provoca molta nostàlgia entre els espanyols i per a Alcoi va començar amb unes Festes de Moros i Cristians trencadores i brillants. El sol va acompanyar durant tots els dies per quart any consecutiu, tan sols va ploure a la Glòria Infantil. El Cartell de Festes va ser obra de Salvador Sellés i representava una carta amb un moro i un cristià. El dia 21 d'abril el director de l'Himne de Festes va ser Enrique Castro Gamarra. L'Associació de Sant Jordi havia promulgat un itinerari distint a l'habitual. Es proposava que les Entrades arrancaren en "El Camí" i no al Partidor. Però els festers no volien renunciar al tram de Sant Nicolauet i el canvi no es va fer efectiu. La reforma que si es va tirar avant era una molt anhelada per varies filaes: "La Roda". Per fi s'aconseguia que l'antiguitat de les filaes no fora un privilegi i totes anaren rodant en l'ordre de formació. Cada any les filaes retrocedien un lloc fins donar la volta sencera a "La Roda". La idea del bequetero Rafael Insa va ser un èxit. Una decisió molt important per a filaes com Cruzados, Alcodianos, Aragonesos, Realistes, Berberiscos i Benimerines. Precisament 1980 va ser l'any de l'estrena de la filà Benimerines. El guió de les Entrades va ser rotatiu a partir d'aquell any, però a la Diana es continua mantenint l'ordre d'antiguitat. La fundació de la filà Benimerines va equilibrar els dos bàndols en 14.

Capità Cristià filà Alcodianos 1980: Francisco Agudo Valdés.

Capità Moro filà Mudéjares 1980: Antonio Martínez Serrano.

Alférez Cristià filà Aragonesos 1980: Antonio Miralles Gandia.

Alférez Moro filà Abencerrajes 1980: Luis Mataix Arañó.

El capità cristià de la filà Alcodianos tenia referències a les ales blanques tant al trage com a la carrossa. L'ordre de la desfilada fins a 1979 era tan poc democràtic que sempre beneficiava a les mateixes filaes. En 1980 darrere del capità cristià va desfilar la filà Cruzados, ja que havia desempenyat el càrrec l'any anterior. La filà Vascos va traure la seua primera esquadra d'enmig. L'alférez cristià de la filà Aragonesos va desfilar a peu junt al seu rodella. Amb uns minuts de retràs va arrancar el capità moro de la filà Mudéjares, també a peu. La filà Llana no va desfilar darrere la capitania mora com era habitual, sinó que ho va fer la filà Ligeros. La jove filà Benimerines, amb disseny de Paco Aznar, va desfilar 2 filaes desprès de l'espectacular esquadra d'enmig de la filà Miqueros. Per a tancar, l'alferecia mora de la filà Abencerrajes va presentar un boato original d'estètica tuareg, incloent l'esquadra de negres.

Esquadra de negres capità filà Alcodianos. Disseny d'Enrique Galbis.

Esquadra d'enmig filà Vascos. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Aragonesos. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres capità filà Mudéjares. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig filà Miqueros. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Abencerrajes. Disseny d'Alejandro Soler.

La concepció artística del dissenyador Alejandro Soler per a l'alferecia mora 1980 de la filà Abencerrajes va rebre tantes crítiques com elogis. La falta de colorit no desentonava en l'ambientació nòmada. Més clàssics en quant als trages van ser els artistes Luis Solbes i Paco Aznar. El dia del patró va tindre un clar protagonista: El xiquet José Francisco Molina Cáceres. El primer i únic Sant Jordiet de la filà Navarros va lluir un trage amb corassa daurada i capa roja. El dia dels Trons va ser més càlid que de normal i la pólvora no va donar problemes. Per tant les Festes d'Alcoi de fa 40 anys van resultar perfectes.

LES ENTRADES DE 1979

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de fa 40 anys es van viure amb gran intensitat. El Cartell de Festes es va destapar el dia 1 d'abril, mentre es celebrava la Glòria Infantil. Amb motiu de l'any internacional de la infància, en 1979 el pròleg de la Trilogia Festera Alcoyana va ser l'acte dedicat als xiquets. La Glòria Infantil va recórrer els carrers d'Alcoi en un matí solejat i al arribar a l'Ajuntament els glorierets van destapar l'obra de Manuel Mora. L'autor ja havia pintat un colorista Cartell en l'any anterior, però per a 1979 va canviar la papallona per un heraldo moro-cristià. Com els xiquets van tindre carta de preeminència en 1979, la Glòria Major es va celebrar més tard, el diumenge 15 d'abril. La pluja va fer que l'ambient estiguera més gelat i la mascletà es va suspendre. El compositor de "El moro del Sinc", Rafael Giner Estruch, va dirigir l'Himne de Festes. El bon temps regnant va afavorir l'arribada massiva de visitants per a contemplar les meravelloses Entrades del dia 22 d'abril. 1979 va estar marcat per les poques estrenes musicals i sols va destacar "Aitana" de Tomás Olcina. El pasdoble va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi.

Capità Cristià filà Cruzados 1979. Jorge Verdú Català.

Capità Moro filà Ligeros 1979. Juan Bordera Llorens.

 
Alférez Cristià filà Alcodianos 1979. Àngel Silvestre Lario.

Alférez Moro filà Mudéjares 1979. Antonio Martínez Serrano.

El capità cristià més jove de la història va desfilar sobre una carrossa molt apropiada per a la filà Cruzados, amb una gran àguila imperial d'or. Per tractar-se de l'any internacional de la infància, la filà Andaluces va tindre problemes per a ordenar els grups de xiquetes vestides de sevillanes, gitanes i cordoveses. No obstant l'Entrada cristiana es va desenvolupar amb exacta puntualitat fins a l'alférez de la filà Alcodianos. El rodella i més xiquets, junt a la bandera quatribarrada van centrar totes les mirades. L'Entrada Mora va començar amb el capità moro desfilant a peu. El boato de la filà Ligeros va destacar per les carrosses d'animals: Camells i cavalls de color blanc i negre. L'alférez moro de la filà Mudéjares portava un pompós turbant blau amb ploma blanca que va lluir en la seua desfilada a peu.

Esquadra de negres capità filà Cruzados. Amb la marxa cristiana "Als cristians".

Esquadra d'enmig filà Gusmans. Amb la marxa cristiana "Roger de Llúria".

Esquadra de negres alférez filà Alcodianos. Amb la marxa cristiana "Bonus Christianus".

Esquadra de negres capità Ligeros. Amb la marxa mora "Sergen 78".

Esquadra d'enmig filà Judíos. Amb la marxa mora "Guàrdia Jalifiana".

Esquadra de negres alférez filà Mudéjares. Amb la marxa mora "Mudéjares".

Luis Solbes es va encarregar de la majoria d'esquadres de negres i va dissenyar els trages dels càrrecs festers, incloent el dels nous Sargentos i el del Sant Jordiet. Fernando Pastor Llorens va ser el segon Sant Jordiet de la filà Verds. El socialista Josep Sanus s'estrenava com a alcalde d'Alcoi vestit de masero en les Festes de 1979. Va estar en el poder durant 20 anys. Fa 40 anys també es va interpretar la Muixeranga d'Algemesí el dia els músics, quan es va produir un accident amb el Castell de focs artificials. Sense més problemes van acabar les Festes d'Alcoi 1979, amb l'Aparició de Sant Jordi i la frase de que "no han sigut unes Entrades més, sinó unes grans Entrades".