ALBERTO ACOSTA SÁNCHEZ ELEGIT SANT JORDIET 2027

L'Associació de Sant Jordi va celebrar el 4 de juny la tradicional Assemblea General Ordinària. El llanero Mateo Vilaplana va vindre desde Londres per a ser la ma innocent com a Sant Jordiet 2026. El xiquet Alberto Acosta de la filà Mudéjares va ser escollit com a Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi 2027. No sempre és així, però ahir el càrrec més important estava present al Teatre Principal en el moment en què va escoltar el seu nom. Junt a la seua germana, sa mare i son pare, va pujar a l'escenari, radiant de felicitat.

En les seues primeres paraules ha mostrat que està content, i que espera "el moment de llançar les fletxes" com el més desitjat del que serà la seua aventura representant al patró d'Alcoi. Alberto Acosta ha contat que li agrada el futbol, però més el tenis. Entrena a Muro i estudia al Col·legi Esclaves. Les matemàtiques són la seua assignatura favorita, juntament amb l'educació física, ja que és molt esportista i seguidor del Reial Madrid. La seua germana Carmen, tres anys més gran, ja va ser gloriereta de la filà Mudèjars fa un any. Els seus pares Alberto i Carmen, tots dos metges, són festers dels populars Palominos desde fa pocs anys pel seu grup d'amics. Carmen afirmava que el fill té l'habitació plena de Sant Jordis i que l'acte de l'Aparició el veia en un vídeo que tenen gravat. "Si el vam presentar al càrrec va ser per ell perquè li encantava la figura del Sant Jordiet". L'últim xiquet de la filà Mudéjares que va ser Sant Jordiet és Juanjo Valls a l'any 2018.

S'havien presentat 7 candidats de les filaes Mudéjares, Maseros, Marrakesch, Berberiscos, Cordoneros, Almogàvars i Miqueros, però l'elegit per sorteig ha sigut Alberto Acosta Sánchez. Desde 2023 que cap Sant Jordiet era un xiquet que vivia a Alcoi. Per als mestres de l'escola concertada és una alegria ja que mai havien tingut un Sant Jordiet. Així que el Col·legi Esclaves ha sigut una festa i els periodistes han acudit a l'hora del pati per a fer-li entrevistes a Alberto Acosta. Li costa parlar en valencià i se'l veu un xiquet tímid, una característica normal als 7 anys. Amb una maduresa impròpia de la seua edat ha confessat que tindre aquest càrrec és el somni de la seua vida.

Paco García, com a president del Casal, va comunicar que l'entitat presentaria al Consell Econòmic i Social i a l'Ajuntament les dates de dijous 22, divendres 23 i dissabte 24 com les de la Trilogia Festera Alcoyana 2027. Es tracta de les dates tradicionals, encara que fa molts anys que s'acorda passar-les a cap de setmana. Quan el president de l'Associació de Sant Jordi va fer la clàssica pregunta als assistents sobre si estaven d'acord amb aquestes dates es va poder sentir al Teatre Principal veus que deien que no. Paco García va entendre les opinions en contra però va afirmar que la proposta es vota a l'Assemblea de conformen junta directiva, primers trons i majorals. Paco García va fer balanç general de les Festes del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi explicant que no es va baixar ràpid com diuen alguns, sinó complint l'horari de les Entrades 2026. Que les dones ja no són protagonistes de les notícies, sinó que és normal la seua presència a les esquadres, fins i tot mixtes amb el mateix disseny. I que les Entraetes es fan eternes i es continua sense corregir els vianants, especialment a les Glòries. La crònica de les passades Festes d'abril, l'aprovació del pressupost i la renovació de la Junta Directiva també van ser punts del dia en la reunió de l'Associació de Sant Jordi.

També es van presentar les esquadres d'enmig 2027 de les filaes Navarros i Magenta, que seran dissenyades per Jordi Sellés i Santi Carbonell respectivament. Es van nombrar públicament els altres 4 càrrecs per a l'any que ve. De la Filà Realistes, el Capità Moro estarà representat per Abacuc Maiques; de la Filà Asturianos, José Luis Sancha serà el Capità Cristià; Antonio Ríos, encarnarà la figura de l'Alférez Moro amb la filà Berberiscos, i Jorge Ferre serà l'Alférez Cristià de la Filà Cides. Els primers trons de les filaes Berberiscos i Cides van presentar les fiançes dels seus anys de càrrec 2027-2028. Juanjo López de la filà Berberiscos va explicar que la fiança era una peana de l'estrela bequetera subjectant el clàssic cavallet de cartó. És el símbol de la filà Berberiscos reinterpretat pel pintor Rafael Guarinos, ja que la Cavalleria de Bequetes va passar al bàndol moro fa un segle, en 1926. Com a diners es podia veure una moneda de l'Any Jubilar. Juanjo Quiñonero, primer tro de la filà Cides, va presentar la seua fiança en un cofre representatiu del Desterrament de Rodrigo Díaz de Vivar. Es tracta d'una càpsula de memòria on guardar un llibre amb el nom dels components de la filà Cides d'Alcoi. També es preservaven els bocetos masculí i femení de la filà Cides, junt a 11 monedes. Enhorabona a tots!

FITUR 2026: L'ANY JUBILAR D'ALCOI

Per a donar-li difusió al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, els polítics alcoyans i els encarregats del turisme de la ciutat s'han traslladat a Madrid. Desprès d'anys dedicats al turisme d'interior, la Cavalcada de Reis Mags, la gastronomia, les rutes per paratges naturals o la Setmana Modernista, enguany el protagonisme de la promoció turística és el patró d'Alcoi. No és per a menys, ja que les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi tenen per davant uns mesos molt intensos degut a l'Any Jubilar. És un dels pocs decrets d'Any Jubilar que ha firmat el Papa León XIV per a 2026. A la capital d'Espanya es celebra la Fira Internacional de Turisme més gran del país, en una setmana centrada en els greus accidents ferroviaris. Amb 45 víctimes al descarrilament i xoc d'un Iryio i un Alvia a Córdova, els ànims no estaven per a celebracions. Però l'agenda obligava a promocionar les tradicions valencianes i de la resta de comunitats autònomes. Al stand de la Generalitat Valenciana es van poder presentar les Festes d'Alcoi 2026. Les setmanes anteriors havia hagut acusacions entre el govern local socialista i el PP valencià per no deixar que Alcoi es presentara en el lloc principal. Finalment va haver mediació entre partits polítics i es va aconseguir que l'Any Jubilar no quedara relegat a un segon pla.

 

El matí del divendres 23 de gener les autoritats locals van presentar les novetats dels pròxims mesos a Alcoi. Lorena Zamorano, com a regidora de turisme, va obrir la presentació deixant que també parlaren altres organitzadors o la Diputació d'Alacant. El president de l'Associació de Sant Jordi i l'alcalde d'Alcoi van remarcar la importància que té el patró desde el seu nomenament en 1276 desprès de la Batalla d'Alcoi. El turisme religiós està a l'alça i s'aprofitarà per a l'Any Jubilar que ha donat la Santa Seu del Vaticà a Alcoi pel 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. El pelegrinatge a esglésies de culte es pot alternar amb rutes senderistes. S'ha preparat una que aniria desde València fins a Alcoi. Així es podria plantejar un Camí de Santiago, tractant que totes les poblacions per on passaria la ruta s'integraren, sobretot perquè són localitats de l'interior que pateixen falta de visibilitat. En això pretenen treballar desde el govern del Psoe d'Alcoi, incloent els diferents atractius que pot tenir cada municipi i que perduraran més enllà del propi Any Jubilar, com és el patrimoni cultural, de natura o els plats típics. Lorena Zamorano avançava que s'està plantejant una idea sobre fer una "ruta gastronòmica per les filaes" per al turista que ve i vol tastar la idiosincràsia de la cuina festera.

A la plaça central de Fitur es van mostrar 2 vídeos sobre les Festes de Sant Jordi. El primer era més curt i es centrava en les peregrinacions a la ciutat en un any tan catòlic. El segon vídeo resumia la Trilogia Festera Alcoyana en meravelloses imatges dels actes festers, centrant-se en les Entrades i les cases burgeses del modernisme per les que es celebren les Festes de Moros i Cristians. El logotip de Silvia Sempere per al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi va presidir tots els discursos diplomàtics de Paco García, Toni Francès o Israel Martínez. A l'acte institucional a Fitur també van acudir regidors de dretes de l'Ajuntament d'Alcoi, autèntic organitzador de la promoció turística. Lorena Zamorano va fer al·lusió a no tindre presència de mandataris de la Generalitat Valenciana i de la Diputació d'Alacant, i que les 2 administracions no mostraren el suficient  suport institucional. Tot i això, va haver molta afluència de gent a Fitur per la repercussió mediàtica que desperten les Festes d'Alcoi. 

Fins hi tot el Club Deportivo Alcoyano s'està bolcant en els atractius del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. La tercera equipació de l'equip de futbol té una camiseta en homenatge a la creu de Sant Jordi. "La georgiana” la van lluir els quatre capitans de l’Alcoyano, rebent els aplaudiments del públic assistent. La presentació va comptar amb la intervenció del vicepresident de l'Associació de Sant Jordi, Ismael Juan Gisbert va agrair el gest de la Societat Anònima Esportiva del CD Alcoyano en dedicar la tercera equipació a la figura del patró i a l'entitat que el vetla. La iniciativa “dignifica la Festa i reforça el vincle històric entre Alcoi, el seu equip i el seu patró”. Es va anunciar la signatura d'un conveni marc de col·laboració entre el CD Alcoyano i l'Associació de Sant Jordi per als pròxims 2 anys. Un acord que beneficia les 2 parts i servirà per unir encara més Festa i esport. S'establiran línies de treball conjunt però que no contemplen aportacions econòmiques, sinó sinergies institucionals i de promoció cultural.

JOSÉ MARIA VALLS DIRIGIRÀ L'HIMNE I LA TAULA FARÀ EL CARTELL 2026

L'any 2026 tenia que ser especial per tants motius que ni tan sols la designació dels protagonistes artístics es faria a l'ús. Jordi Martínez, com a regidor de tradicions, es va proposar trencar amb tot. Cap aposta haguera encertat i els nombrats oficialment no estaven en les quinieles. L'Ajuntament d'Alcoi porta 15 anys en mans del Psoe, però mai havien sigut tan innovadors en les propostes festeres. Ni tan sols quan el regidor era Raül Llopis i apostava per donar-li més pes a les dones o a projectes transgressors. Al pont del 9 d'octubre es van desvetllar els noms dels dos protagonistes de les Festes d'Alcoi 2026. Ja al Mig Any de fa unes setmanes José Maria Valls va rebre les felicitacions de tot Alcoi. Especialment de l'alcalde a la Presentació de Càrrecs, encara que Toni Francès ja l'havia nombrat fill predilecte d'Alcoi en juny de 2025. Les propostes de cara a 2027 podrien ser el director del Conservatori de Música, Juan Antonio Recuerda, o l'artista del disseny Jordi Sempere Vicedo. Són dos homes amb talent al piano i sobre el paper que mereixen aquest reconeixement desprès de tants anys de tasca laboriosa.

"La Taula" és el col·lectiu de pintors que farà de forma cooperativa el Cartell de Festes d'Alcoi 2026. Una idea original que ve desde un nou plantejament de com es crea una obra d'art. La Taula Hub Coop és un projecte conjunt especialitzat en creativitat i branding. La seua proposta es basa en un procés col·laboratiu i participatiu, que implicarà festers, músics, dissenyadors, cosidores, cabos i veïns de totes les edats. El procés inclourà reunions amb entitats festeres i un taller obert de cocreació, on es recopilaran idees i testimonis que serviran d'inspiració per al quadre final. El cartell es descobrirà el dia 1 d'abril de 2026, i l'equip de La Taula, format per 8 professionals, persegueix un doble objectiu: donar veu als protagonistes de la Festa i posar en valor el talent local, reforçant l'ecosistema creatiu de la ciutat dels ponts. Desde l'Ajuntament d'Alcoi destaquen que comptar amb figures com José María Valls Satorres i amb un equip creatiu com La Taula permet unir tradició i innovació, música i creativitat, en un any tan emblemàtic com el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. Les Festes de Moros i Cristians de 2026 seran molt més que una commemoració: "Seran una oportunitat per a mostrar l'essència d'Alcoi i de la seua gent. El cartell i l'Himne són 2 símbols molt estimats de Nostra Festa, i tindran un significat encara més profund, perquè naixen del sentiment col·lectiu i de l'arrelament dels qui viuen Sant Jordi amb passió", va dir el socialista veterà Jordi Martínez.

I més veterà serà el director de 2026 de l'Himne de Festes d'Alcoi, una peça musical de la zarzuela "La bella Zaida" de Gonzalo Barrachina. Serà el 110 aniversari de la mort de l'autor alcoyà i José Maria Valls Satorres ja li va demostrar respecte al compositor quan en 1984 va dirigir l'Himne de Festes. Dècades desprès repetirà l'experiència de rebre la batuta del Sant Jordiet i pujar al pòdium. Però ho farà amb l'experiència de tindre 81 anys i sabent la responsabilitat del moment. Serà aleshores quan el 24 d'abril de 2026 començaran les anhelades Festes d'Alcoi del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. No hi ha canvi en el número de dies de Festes i seguirà sent una Trilogia Festera Alcoyana a l'ús. José Maria Valls Satorres té una llarga trajectòria en la composició de marxes mores i cristianes i el seu repertori és tan ample que sols podem destacar algunes de les seues obres musicals com "Cavaller Taumaturg", "Mitja lluna", "Magenta", "Doro el gat", "Soc Marrakesch", "Desperta ferro", "Esquadra alferis 95", "Fanfàrria Gusmans 99", "Mozàrabes i Alfarrasí", "Als Judíos" o "Marxa dels Creuats". La filà Marrakesch podria recuperar "Un chava capità" de José Maria Valls, dedicada al seu últim capità moro de 2010 que ja ha faltat. També la filà Almogàvars podria traure la marxa cristiana "Madriles" al carrer, aprofitant l'esquadra d'enmig per a fer-li un homenatge a José Maria Valls. Com a últim consell, la filà Realistes podria incloure en el seu boato d'alférez moro la fanfàrria que José Maria Valls li va dedicar a la filà al càrrec de 1983.

José Maria Valls va ser un xiquet nascut a la post guerra i compaginava el solfeig amb el treball en una fàbrica tèxtil. La seua banda de música sempre va ser la Societat Musical Nova d'Alcoi, fins hi tot durant la seua vida a Madrid. Allí va estudiar al Real Conservatori en les assignatures de Violoncel, Harmonia, Contrapunt i Fuga, Composició, i Direcció d'orquestra. També va dirigir la Unió Musical d'Alcoi en 1980. José Maria Valls va ser docent al Conservatori d'Alcorcón, però mai va perdre les seues arrels. Sempre va ser un home cabal i humil, per això desde la seua joventut se li va notar una serenitat que es veia reflectida en les seues obres musicals. José Maria Valls va revolucionar el gènere de les marxes cristianes, per exemple amb "Als cristians", "Pas als Maseros", "Almogàver i alcoyà", "Ix el cristià", "El conqueridor" "Farolero" i "Els Contrabandistes". El compositor alcoyà té gravades en disc quasi totes les seues composicions de música festera, sent en la col·lecció "Ja Baixen" on es concentra la majoria dels enregistraments. Va veure la necessitat de donar-li un paper més gran a la música incidental, creant fanfàrries per als boatos alcoyans. També se'l considera el propulsor de les obres musicals contrabandistes i maseres. Li ha dedicat tantes obres musicals transcendentals a filaes que han acabat anomenant-lo fester o soci d'honor. Ho és als Cruzados d'Ontinyent i varies filaes d'Alcoi: Almogàvars, Realistes, Maseros, Vascos, Andaluces i de la pròpia Associació de Sant Jordi. El periòdic Ciudad li va entregar "la Peladilla d'or 2011" i també ha sigut homenatjat per l'Associació Cultural Samarita i el Círculo Industrial. En l'any 2006, l'assessor musical del Casal de Sant Jordi d'Alcoi buscava fomentar la música original per a Processons. Amb eixa finalitat es va instituir el Premi de Composició de Música Festera en la modalitat de Marxa Solemne amb el nom de "José María Valls Satorres". Ha escrit en diverses revistes i periòdics multitud d'articles musicals.

L'Associació de Sant Jordi ha anunciat que la portada de la Revista de Festes de 2026 serà obra de l'artista alcoyana Mónica Jover Calvo, reconeguda creadora i festera de la Filà Cides, molt vinculada a la tradició cultural de la ciutat. És una artista amb una destacada trajectòria nacional i va exercir fins a 2024 com a assessora artística del Casal de Sant Jordi. Un càrrec que va desenvolupar amb compromís i amb una visió estètica profundament arrelada a la identitat de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. La seua sensibilitat i coneixement fester la converteixen en una elecció idònia per a la portada de la Revista en el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, Jover compta amb una sòlida formació artística que inclou estades a Florència i Brussel·les. Al llarg de la seua carrera ha realitzat més de trenta exposicions individuals. L'art de Mónica Jover està íntimament lligat al paisatge, la memòria i els materials tèxtils, com ja va demostrar al pintar el Cartell de Festes d'Alcoi 2014. Tal volta hi haja a la Portada alguna referència a la mort d'Al-Azraq. En 2026 també es compleixen 750 anys desde que va perdre la vida a la Batalla d'Alcoi de 1276, i s'espera una extensa agenda cultural al voltant del visir musulmà. El dissabte 15 de novembre de 2025 es va celebrar el Concurs de Sergentets per a la Glòria Infantil de 2026. A la seu social de filà Llana es van veure les aptituds com a cabo dels pocs participants. El primer lloc va ser per a Marc Ferràndiz Baudín, i com pertany a la filà Mudéjares va elegir ser el Sergentet Moro. Enzo Cañadas Llopis és un xiquet de la filà Aragonesos i per això preferia ser el nou Sergentet Cristià. Enhorabona als dos!

LES FESTES D'ALCOI 2026 SERAN EL 25-26-27 D'ABRIL

El 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi no es celebrarà en les dates tradicionals. L'Ajuntament d'Alcoi ha atrassat les Festes de Moros i Cristians 2026 al cap de setmana del 25 d'abril. Es busca que el 23 d'abril de 2026 siga també festiu local, per a així donar-li importància a l'efemèride. És el desig de Paco Garcia i tota la seua junta directiva de l'Associació de Sant Jordi. La celebració en cap de setmana facilita la participació, i també fa que hi haja més visitants. Eixe és el motiu principal pel que el Consell Econòmic i Social va confirmar que la Trilogia Festera Alcoyana seria el 25, 26 i 27 d'abril de 2026. Hi ha hagut crítiques perquè sent l'Any Jubilar els més catòlics volien que caiguera en els dies de sempre: 22, 23 i 24 d'abril. Però les Entrades serien un dimecres laborable a la resta d'Espanya i s'ha preferit que el festiu local siga el dilluns 27 d'abril. El turisme, el comerç i l'hosteleria si es veuran beneficiats amb aquesta decisió, pròpia dels últims governs municipals del Psoe desde 2013. Va ser la primera volta que les Festes d'Alcoi van modificar les dates, però també es van canviar en 2014, 2015, 2019, 2022, 2024 i 2025. No sols s'han adaptat al calendari per raons polítiques o turístiques, sinó també per la tardia Setmana Santa com aquest any. El 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi durarà tot l'any, però els dies centrals es faran en abril. Una diferència gran amb el 700 aniversari de fa mig segle, quan les Festes de Moros i Cristians es van celebrar el 26, 27, 28, 29 i 30 de maig de 1976 i les dos Entrades van ser de vesprada.

La Glòria 2026 serà el Diumenge de Ressurrecció, que en 2026 ve fixat com el 5 d'abril. Això donarà un marge de varies setmanes per a celebrar la Glòria Infantil i altres actes previs els caps de setmana anteriors. Hi haurà 2 Sergentets nous que dirigiran als xiquets del bàndol moro i cristià. El dia dels músics serà el divendres 24 d'abril de 2026. José Maria Valls dirigirà l'Himne de Festes per segona volta, com ja va fer en 1984. Es tracta d'un reconeixement de la regidoria de tradicions cap al recentment nomenat fill predilecte d'Alcoi. Per a José Maria Valls és un honor ser el director de "El Sig" en un any tan important religiosament.  Passarà a la història com l'únic músic en repetir en la direcció de l'Himne de Festes, junt a Amando Blanquer.

Les 2 Entrades seran el dissabte 25 d'abril de 2026. A pesar de ser un any commemoratiu, es faran en el format tradicional: L'Entrada Cristiana pel matí i l'Entrada Mora per la vesprada. Haguera sigut interessant veure la capitania cristiana de la filà Andaluces amb la llum vespertina. El Sargento Cristià arrancarà de contrabandista la Diana, i a les 10:30 desfilaran les 14 filaes del bàndol de la creu. A part de Javi Ferràndiz, l'altre càrrec fester serà Fernando Jordà com a alférez cristià de la filà Asturianos. Curiosament l'antiga filà de "La Creueta" ja va tindre l'esquadra d'enmig en l'extraordinari any de 1976. Al igual que la filà Realistes, que fa 50 anys va desempenyar el Mig Moro i en 2026 deixarà l'alferecia mora en mans de Miguel Espí. Però el primer en estar al Partidor en la vesprada del 25 d'abril de 2026 serà José Ignacio López com a capità moro de la filà Marrakesch. Les esquadres d'enmig estaran formades per integrants masculins de les filaes Almogàvars i Verds.

Les filaes de càrrec van presentar al llarg del mes d'octubre i el primer cap de setmana de novembre els seus boatos. Hi ha expectació i segur que molta gent s'apuntarà a participar en un any transcendental. La filà Andaluces tindrà trages de César Vilaplana i Santi Carbonell, qui finalment no s'ha retirat del disseny fester i també és regidor de l'oposició als Plens Municipals. Juan Climent ha preparat els bocetos de l'alferecia cristiana per a la filà Asturianos. Pertany a ella desde xicotet i fa 16 anys es va estrenar amb l'anterior alferecia cristiana de 2010. Desprès de tants èxits, també la capitania mora de la filà Marrakesch ha confiat en Juan Climent. Al boato de César Vilaplana contaran la història d'Al-Azraq, en el 750 aniversari de la seua mort a la Tercera Revolta. La filà Realistes ja va apostar per algú nou en els boatos dels anteriors càrrecs, i en l'alferecia mora 2026 s'estrenarà la il·lustradora Glòria Segura.

El 26 d'abril de 2026 farà redó un moment molt especial per als catòlics. Desprès de totes les activitats solemnes i de ritual religiós, la fe eixirà al carrer en el volgut dia de Sant Jordi. Ja s'hauran fet Processons els dies 17 i 23 d'abril amb el Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, però el gran moment arriba amb la Processó de la Relíquia. En eixe matí el Sant Jordiet de la filà Llana xafarà el carrer Santo Tomás per primera volta. El xiquet anglès, holandès i espanyol Mateo Vilaplana Blaak lluirà per primera volta el seu trage romà, dissenyat per la seua iaia paterna. Aitana Martín ja va fer el Cartell de Festes 2009 i els trages de capitans moros per als seus familiars, però mai el del Sant Jordiet. Un repte que s'apreciarà al detall per la vesprada, en la Processó General de desprès de la Diana Vespertina del Cavallet. En principi, el guió d'actes no variarà massa del de qualsevol any normal.

L'últim dia del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi serà el dilluns 27 d'abril de 2026. Conegut desde sempre com "El dia dels Trons", inclou el Contrabando que necessita reformular el seu horari per a atraure a més públic. Els actes centrals seran, tant de matí com de vesprada, les Estafetes, Ambaixades i Alardos amb trabucs i pólvora. Desprès de dècades, serà un xiquet llanero qui tire les fletxes desde el cavall a l'Aparició de Sant Jordi. Mateo Vilaplana està molt il·lusionat amb l'acte final de les Festes d'Alcoi amb focs artificials i l'Himne de Festes sonant. Serà curiós escoltar en accent britànic les seues impressions sobre estar damunt del Castell de Festes i rebre les ovacions de tota la ciutat per a aconseguir una fletxa dels 750 anys de "la Batalla d'Alcoi". Tot apunta a que serà un any mític i inigualable.

ESQUADRES MIXTES A LES FESTES D'ALCOI

Les Festes de Sant Jordi 2025 s'esperen a Alcoi amb molts canvis socials. Nostra Festa és cada volta més accessible i està agafant uns nous valors que s'allunyen prou d'aquells arguments tradicionalistes de la primera dècada del segle XXI. Hi haurà que esperar fins al dissabte 3 de maig per a veure la desaparició dels primers trages femenins exclusivament. Les filaes Maseros, Magenta i Benimerines han aprovat recentment la unificació dels seus dissenys oficials per a homes i dones. Una decisió històrica en les seues Juntes que permetrà que homes i dones puguen eixir en esquadra mixta. La normativa les impedia perquè els trages no eren el mateixos en xics que en xiques. Amb la unificació la qüestió queda resolta i el president del Casal de Sant Jordi ho veu amb total normalitat. Hi ha altra dona al grup d'assessors de l'Associació de Sant Jordi. Silvia Sempere Ripoll ha sigut nombrada assessora artística gràcies a ser professora de dibuix a l'Universitat de València. A més a més, posseeix el títol de Tècnica Superior en Imatge i So i una àmplia experiència en el món de la creació artística i el disseny gràfic. Serà membre del jurat per al logotip del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, i per això espera amb anhel les Festes de 2026 en les que la seua filà Marrakesch té la capitania mora.

En el cas de la filà Benimerins, l'assemblea extraordinària de gener va ser un èxit rotund. Amb una participació de 142 festers, la proposta va obtenir 121 vots a favor i només 21 en contra. Aquesta modificació d'estatuts no sols permetrà la creació d'esquadres mixtes a la filà, sinó que també garanteix la igualtat plena de drets i obligacions entre homes i dones. No obstant, queda per determinar si enguany es podrà veure alguna esquadra mixta al carrer, ja que la decisió final es prendrà a l'assemblea de Rams d'abril. Seria bonic que alguna filà desfilara a la Diana amb "Campanario de mi pueblo", ja que el pasdoble de José Carbonell ha complit 100 anys recentment.

Pel que fa a la filà Labradores, la seua assemblea extraordinària per a la modificació d'estatuts es va celebrar el passat 13 de desembre de 2024, amb un resultat aclaparador de 89 vots a favor i només un en contra de la unificació de dissenys. El seu Primer Tro, Rafa Cerdà, ha destacat que, tot i que encara no poden assegurar la presència d'esquadres mixtes en l'Entrada del 3 de maig, és molt probable que en la Diana sí que es puga veure aquest canvi.

Per altra banda, la filà Magenta es prepara per a ser protagonista en les pròximes Festes d'Alcoi, consolidant la seua aposta per la igualtat. El disseny únic serà l'únic visible a partir d'enguany en totes les seues esquadres i dianes, després de que hagen superat l'any de moratòria que atorga l'Associació de Sant Jordi per a que convisquen dos dissenys. Aquesta decisió va ser aprovada el 2024 amb un suport majoritari, reflectint el compromís de la filà amb l'actualització dels seus estatuts. Es nota que són 3 filaes obertes i humils de les Festes d'Alcoi. A més a més el primer tro de la filà Magenta és Marius Ivorra, antic regidor de Compromís i portaveu del partit polític d'esquerres.

En quant a les esquadres de negres, l'honor de tindre la primera esquadra mixta serà per al bàndol cristià. L'alferecia contrabandista de José Cortés es tancarà amb una esquadra de negres formada per 2 dones i 8 homes més el cabo i el cabo batidor. En 2023 la filà Ligeros va tindre a l'esquadra de blancs a la primera xica cabo batidor, però la filà Andaluces no ha desvetllat si hi haurà un genet i una amazona o sols un cabo batidor per a l'esquadra de negres. Ni als sainets més masclistes d'Armando Santacreu es podrien imaginar situacions com les de hui en dia. Està clar que aquelles frases i clixés de "Les xiques del boato" i altres obres de teatre d'humor han quedat obsoletes.

A la transcendental noticia de la primera dona en exercir un càrrec fester, se li sumen les esquadres mixtes. El nomenament d'Ana Gisbert Mira-Perceval com a alférez mora de la filà Marrakesch és altre esdeveniment històric que tindrà lloc en les pròximes Festes de Moros i Cristians 2025. Desde la Junta Directiva del president Paco García, “la situació la considerem absolutament normalitzada en aquest tema. Les filaes tenen l'autonomia de completar el procés com vulguen en els pròxims anys”. Està clar que 2025 serà un any de canvis forts per als més conservadors de Nostra Festa. I a més a més els avanços en inclusió venen en el context de la preparació del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi, acordats per a les Festes d'Alcoi 2026.

FRANCISCO CARCHANO DIRIGIRÀ L'HIMNE I XIMO CANET PINTARÀ EL CARTELL 2025

Una volta més, al transcurs del Mig Any 2024, es van desvetllar els noms dels dos protagonistes de les Festes d'Alcoi 2025. I una volta més les expectatives no van acabar de complir-se i dos homes poc coneguts han sigut els escollits. El regidor de Tradicions va nombrar a Francisco Carchano com a director de l'Himne de Festes i a Ximo Canet com a pintor del Cartell de Festes 2025. Segons el socialista Jordi Martínez "Tant Ximo Canet com Francisco Carchano són dos alcoians amb una llarga trajectòria professional, i aquest nomenament és un acte de reconeixement de la seua ciutat. Als dos els ha fet molta il·lusió. Estic segur que amb Ximo Canet tindrem un cartell de gran qualitat i que totes les bandes i el món de la música s'alegraran perquè el director de l'himne siga aquest compositor veterà”. Amb 89 anys dirigirà l'Himne de Festes el divendres 2 de maig de 2025, sent un dels més majors en tindre aquesta responsabilitat musical.

FRANCISCO CARCHANO MOLTÓ: Va nàixer a Alcoi el 4 de març de 1936. Entra a formar part de la banda Unió Musical d'Alcoi de la qual és nomenat subdirector. Realitza estudis superiors a València i Alacant i és especialista en cursos de direcció de música contemporània i anàlisi musical. Amb posterioritat també forma part de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi com a instrumentista de baix. En aquesta última banda també va ser nomenat subdirector. Ha dirigit les bandes d'Alcoleja, Gorga, Benilloba, Penàguila i la Unió Musical del Serpis d'Alcoi. Cal destacar la seua relació amb Torrevella, on dirigeix la banda Unió Musical Torrevejense i és creador del Conservatori de música d'eixa ciutat. En el seu haver té un repertori tant d'obres simfòniques com música festera. La més important és "Ramón Petit" dedicada al capità cristià 1993 de les Festes d'Ibi. Però també és la marxa cristiana de referència de la filà Tomasines d'Alcoi.

XIMO CANET SANZ: Nascut a Alcoi en 1967, serà el primer en ser protagonista dels Moros i Cristians d'Alcoi. El dia 1 d'abril vorà com es descorre la cortina en la façana de l'Ajuntament per a descobrir la imatge que representarà la Festa. Format en  la EASD Alcoi, València i Barcelona, és un artista autodidacta polifacètic i multidisciplinari. Treballa diversos procediments pictòrics i es considera pintor matèric amb un estil d'abstracció figurativa. Treballa moltes voltes la pintura al tremp amb pigments naturals, de vegades buscant com incorporar el sentit de l'olfacte a la seua obra. També ha realitzat monotips amb la tècnica del jaspiat a l'oli sobre diversos suports. Tal volta l'obra incloga detalls de les filaes de càrrec de 2025: Aragonesos, Abencerrajes, Andaluces, Marrakesch i Miqueros. 

A més a més a les últimes setmanes també s'han celebrat els concursos de Sargento Major i Sergentet Infantil del bàndol moro. Mauro Camáñez Català, de la filà Judíos, va ser elegit el 14 de setembre de 2024 com a Sargento Major Moro d'Alcoi dels pròxims 4 anys. Era el candidat preferit desprès de presentar-se en varies ocasions. Per fi va obtindre el resultat de no rendir-se i l'experiència va fer que fora el més votat pel jurat. Hi havia 14 candidats i això va fer que el concurs s'allargara durant 4 hores. Això va preocupar al nou president de l'Associació de Sant Jordi, Paco García Carrillo, ja que la durada era excessiva i es necessitaven canvis. Els aspirants que van passar a la segona ronda van ser Gemma Carbonell, Nicolás Pérez, Rubén Català, Antonio Mora, Xavier Ferrándiz, Diego Ortiz i el ja nou Sargento, Mauro Camáñez. Cada un va participar amb el pasdoble que ells mateix han triat, destacant a Carlos Díaz que va quedar segons i substituiria al fester de la filà Judíos en cas d'accident. Mauro Camáñez s'estrenarà en la Glòria Major del diumenge de Resurrecció: 20 d'abril de 2025. Curiosament fa 25 anys el seu pare va ser l'alférez moro 2000 de la filà Judíos i Mauro va ser el rodella en unes Entrades que també es van celebrar a principis del mes de maig.

El dissabte 14 de novembre va ser el torn del concurs de xiquets i xiquetes. Hi havia 4 candidats a Sergentet Moro per a la Glòria Infantil del 27 d'abril de 2025. Dos eren de la filà Berberiscos, però finalment va guanyar una xiqueta de la filà Realistes. La jove festera Valeria Abad Botí és la nova Sergenteta Infantil Mora després de guanyar a la seu social del Sant Jordiet 2025. El miquero Martín Bellver va fer d'amfitrió donant l'enhorabona a Nicolás Agulló per quedar segon i a Valeria Abad. La jove succeeix d'aquesta manera Aitana Cantó i a Abril Albero, per la qual cosa ja són tres les xiquetes que han ostentat de forma consecutiva el càrrec de Sergenteta Infantil Mora. A més compartirà càrrec amb Ona Santonja, Sergenteta Infantil Cristiana. Valeria Abad té 9 anys i va al col·legi Santa Ana, sent filla i néta de festers de la filà Realistes. La composició obligada va ser 'Aitana' de Tomás Olcina, i a la segona ronda es va interpretar 'Tayo' de Francisco Esteve, 'Remigiet' de Julio Laporta Hellín i 'El k'sar El Yedid', de Camilo Pérez Monllor, que va ser el pasdoble amb el que va desfilar la guanyadora. Tots els temes van ser interpretats per l'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi.

LES FESTES D'ALCOI 2025 SERAN EL 3-4-5 DE MAIG

 Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2025 se celebraran finalment al maig, tal com va proposar l'Associació de Sant Jordi en l'Assemblea General que la institució va celebrar abans de la festivitat del Corpus Christi. El motiu de desplaçar la Trilogia Festera Alcoyana al 3, 4 i 5 de maig és culpa de la tardia Setmana Santa. La Glòria eixirà al carrer el 20 d'abril per ser Diumenge de Resurrecció i per tant no dona temps a programar tots els actes previs en dos jornades. El 27 d'abril es celebrarà l'estimada Glòria Infantil on xiquets i xiquetes agafaran el relleu com a protagonistes.

Els festius locals serà en el dissabte 3 de maig, coincidint amb el Dia de les Entrades, i el dilluns 5 de maig que seran el Dia del Alardo. Queda per resoldre si el 23 d'abril serà festiu o no ja que l'Associació de Sant Jordi va demanar en el seu moment a l'Ajuntament que instara a la Generalitat Valenciana a aprovar la possibilitat d'adaptar un festiu autonòmic a les circumstàncies de la ciutat. Aquesta petició va ser portada al ple en forma de moció i va tirar avant sense comptar amb el suport dels partits de l'oposició. “El Consell Econòmic i Social ha ratificat les dates que ha marcat l’Associació de Sant Jordi, que ha sigut present en aquest Consell. Apostem pel diàleg i consens entre la Institució i l'Ajuntament" va dir el regidor de Festes, el socialista Jordi Martínez. Desde 2013 el govern local aposta per les Festes de Sant Jordi en cap de setmana, i les polèmiques del passat han quedat enrere. No obstant, si es demana que el 23 d'abril es celebra alguna commemoració civil, religiosa, cívica i festiva per a recordar al patró d'Alcoi i contentar als més conservadors.

El divendres 2 de maig el paper principal ja no serà dels Sargentos i Sergentets, sinó del director de l'Himne de Festes. Francisco Carchano és conegut per les seues marxes cristianes, però passarà a la història com qui dirigeix a les bandes en el dia dels músics. Desprès de l'interpretació de "El Sig" de Gonzalo Barrachina es faran les últimes Entraetes. Quan encara siga de nit arrancara els primers pasdobles en la Primera Diana.

El dissabte 3 de maig la matinera Diana donarà pas a l'Entrada Cristiana. A les 10:30 arrancarà el capità cristià de la filà Aragonesos: Salvador Albero Gonzàlez. El següent punt d'atenció serà l'esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes i per a tancar la desfilada estarà l'alférez cristià de la filà Andaluces: José Cortés Blasco. Esperem que la pluja no afecte als boatos com en anteriors càrrecs contrabandistes. Els dos boatos cristianes estaran dissenyats per César Vilaplana.

La vesprada pot ser lluminosa o nuvolada, però està clar que qui més brillarà serà Indalecio Carbonell Pastor. El capità moro de la filà Abencerrajes deixarà pas al Sant Jordiet de la filà Miqueros: Martín Bellver Sevila. El xiquet viu a València i segur tindrà algun record per als afectats pel desastre de la Dana a l'Horta Sud. L'esquadra d'enmig de la filà Xanos i l'alférez moro de la filà Marrakesch seran altres moments esperats de l'Entrada Mora. Ana Gisbert Mira-Perceval es convertirà en la primera dona en desempenyar un càrrec fester principal a Alcoi. Juan Climent s'encarrega dels trages de l'alferecia mora, mentre que Santi Carbonell es despedirà del disseny fester amb la capitania mora abencerraje. 

El diumenge 3 de maig serà el dia central de les Festes de Moros i Cristians. Els catòlics tenen una cita en la Missa Major i la Processó General. Però és en la matutina Processó de la Relíquia on es pot contemplar per primera volta el trage romà del Sant Jordiet, com també al detall la de la resta de càrrecs, favorites, cavallers i dames. A part dels dinars de les filaes, l'ambient festiu dels passacarrers farà viure l'alegria a l'aire lliure. Esperem que el fet de que en maig la primavera està més avançada permitisca unes bones temperatures. Al 2024 va fer molt de fred i actes com la Segona Diana o la Retreta es celebraren en condicions gèlides. 

L'estafeta, les ambaixades i l'Alardo centraran una jornada sorollosa i amb molt de fum. Serà el dilluns 4 de maig, conegut com el dia dels Trons. La culminació del dia i de les Festes de Moros i Cristians serà l'acte de l'Aparició de Sant Jordi desde les almenes del Castell de Festes. Fa 30 anys va ser un xiquet miquero qui va tirar les fletxes damunt d'un cavall blanc. Esperem que Martín Bellver tinga més sort que en 1995 i no ploga.

PACO GARCÍA ESCOLLIT PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI

Paco García Carrillo és desde el dijous 30 de maig el nou president de l'Associació de Sant Jordi. El fester de la filà Judíos porta molts anys vinculat a Juntes Directives i aspirava al càrrec junt a altres dos festers més majors que ell. En l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi es van designar els càrrecs festers de les Festes de Moros i Cristians 2025 en els dies 3, 4 i 5 de maig. No es complirà el calendari tradicional degut a la Setmana Santa, ja que la Glòria es farà el 20 d'abril. També es va llegir la crònica de la Trilogia Festera Alcoyana 2024, per part de Natxo Lara que va destacar que cada volta hi ha menys talls a les Entrades. La votació més important va ser entre els 3 aspirants a presidents del Casal de Sant Jordi. Eren tres moros: Juan Antonio Canalejas Valenciano (filà Benimerines), Francisco García Carrillo (filà Judíos) i Luis Sorolla Gisbert (filà Llana). Paco García va ser l'escollit amb 34 dels 53 vots possibles, mentre que el segon candidat va ser el conservador Luis Sorolla. Les idees més progressistes les tenia el candidat "Cana" que va ser alférez moro 2012 de la filà Benimerines i apostava pel trage únic d'home i dona. Per primera volta desde 2012 hi havia varies opcions per a ser president de l'Associació de Sant Jordi. Això demostra pluralisme i també algunes discrepàncies sobre el tema de les esquadres mixtes. 

Paco García defen la normalització plena de les dones en les filaes, independentment de si porten trage masculí o femení. Per a ell és un privilegi ser president d'una entitat festera amb tants anys d'història. El compromís de Francisco García és trobar una solució a la gran quantitat de festers a les Entrades, tenint en compte que ell pertany a la nombrosa filà Judíos. Vol agilitzar les desfilades, ja que hi ha problemes d'organització actualment i en els horaris i número de participants. Paco García també pretén modernitzar l'Associació de Sant Jordi, que siga transparent, actual i amb idees del segle XXI i no retrògrades. Ha après molt de l'anterior Junta Directiva i està content d'haver sigut elegit president i poder treballar per Nostra Festa. Amb 55 anys era el candidat més jove dels 3 i per tant és coneixedor del moment d'eufòria festera que hi ha, deixant-se a banda la religiositat i el component de fe relacionat amb el patró. Els 19 vots restants dels altres candidats no apostaven per la línia continuista entre Juan José Olcina i el nou president del Casal. La Junta Directiva de Paco García Carrillo està formada per festers de filaes com Berberiscos i Cruzados. El vicepresident segon, Tomàs Cantó; el vicesecretari, Victor Hugo Ribes; com a tresorer, Raul Ponsoda; i els 4 vocals, Manuel Llorca, Silvia Gómez, Enrique Gisbert i Antonio Arques. El grup de treball de Paco García cooperarà ma a ma amb els nous majorals i els 28 primers trons, entre els que hi ha molts novats. 

Un dels punts negatius de l'Assemblea és que continua sense haver sufragi universal i els festers i festeres no poden votar al president, sinó que ho han de fer per mitjà de primers trons. Els recentment nombrats majorals també tenen veu en l'elecció. Juan José Olcina es va despedir del seu càrrec de presidència desprès de 8 anys en els que ha viscut fins hi tot la suspensió per la pandèmia global. Uns anys complicats on va saber complir, al igual que en la resta d'anys en que ha tingut grans reptes per davant. "Miki" pot estar satisfet de la seua gestió i dels avanços socials que s'han viscut desde 2016, obrint les portes de les filaes a les festeres. Juan José Olcina podrà tornar a viure com una persona més l'alegria de la filà Mozàrabes en el seu any de Centenari i esquadra d'enmig. A part de les discrepàncies que poden sorgir, li va donar el seu reconeixement a Paco García al acabar-se l'Assemblea General Ordinària. Al Teatre Principal també es va procedir al sorteig del Sant Jordiet 2025. Mauro Abellán va traure la boleta de Martín Bellver, un xiquet valencià de la filà Miqueros.

Martín Bellver Sevila va tindre la seua estrena com a Sant Jordiet 2025 el diumenge passat. En la vesprada del 2 de juny de 2024 desde el carrer Santo Tomás es va celebrar el Corpus Christi. La processó estava encapçalada pels cabuts, que ja havien tingut el seu moment estelar unes setmanes abans amb la "Trobada de Nanos i Gegants". En aquesta cercavila popular es van incoporar els nous cabuts del cantant Ovidi Montllor i l'escriptora Isabel Clara Simó. La festa del Corpus es celebra a Alcoi desde 1410, encara que va ser en 1990 quan el Grup de Danses Sant Jordi va recuperar els balls que acompanyen al "Santísimo Sacramento". L'emoció va ser molt gran per a Martín Bellver que debutava com a Sant Jordiet portant la bandera amb la creu roja. Ni el ball de la moma amb els 7 pecats capitals, ni els càrrecs festers, ni els comuniants van eclipsar al xiquet de 7 anys de la filà Miqueros.

BLANCA CARBONELL DIRIGIRÀ L'HIMNE I JOAN CASTEJÓN PINTARÀ EL CARTELL 2024

Abans del Mig Any del passat octubre de 2023 es van desvetllar els noms dels protagonistes artístics de les Festes de Sant Jordi 2024. L'Ajuntament d'Alcoi, per mitjà del nou regidor de tradicions, va anunciar que Joan Castejón farà el pròxim Cartell de Festes 2024, mentre que la flautista Blanca Carbonell serà la directora de l'Himne de Festes durant el Dia dels Músics. Són noms poc reconeguts mentre la societat alcoyana anhela que se li encarreguen aquestes tasques a altres persones. Per exemple al director del Conservatori de Música, Juan Antonio Recuerda, o l'artista del disseny Jordi Sempere Vicedo. Són dos homes amb talent al piano i sobre el paper que mereixen aquest reconeixement i a més a més són de la ciutat.

BLANCA CARBONELL: Va nàixer a Alcoi el 21 d'abril de 1974, com si el seu futur estaguera predestinat a ser la protagonista del Dia dels Músics. Blanca Carbonell va iniciar els seus estudis musicals al Conservatori Joan Cantó d'Alcoi de la mà de José Miguel del Valle, continuant la seua formació en el Conservatori de València amb María Dolors Tomás. Després d'obtindre el Premi Extraordinari Fi de Carrera es va traslladar a França, on residirà des de 1992 fins a 2002 aconseguint varies beques. A París i Versalles va rebre el primer Premi de flauta, piccolo i música de cambra. Ha col·laborat amb orquestres com a Jove Orquestra del Mediterrani, Crous de París, Ópera Éclate, Orquestra Francesa de Flautes, Orquestra Sinfònica de Madrid, Orquestra de l'escola Superior Reina Sofía. Desde l'any 2006 és funcionària de carrera de la Comunitat de Madrid en l'especialitat de flauta travessera i actualment imparteix classes al centre musical de l'Escorial. Blanca Carbonell coneix molt bé la música francesa i l'òpera però el pròxim 19 d'abril s'enfrontarà a altre tipus de cant alcoyà: L'obra "El Sig" de la zarzuela "La Bella Zaida" de Gonzalo Barrachina (1869-1916). Totes les mirades estaran posades en la seua batuta quan les bandes de música arranquen i a la Bandeja s'escolte "Nostra Festa ja, cridant-nos està".

JOAN CASTEJÓN: Va nàixer en desembre de 1945 a Elx. En 1963 es va traslladar a València com a alumne a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles. Tan sols dos anys després ja va participar en la seua primera exposició col·lectiva a València. En 1966 va tindre la seua primera exposició individual en la Galeria Mateu de València, i li'n van seguir moltes més a galeries de València, Alacant i altres capitals comarcals. Joan Castejón és pintor, escultor i dibuixant, un dels principals representants del realisme social del grup d'Elx en la renovació plàstica valenciana de postguerra. Se solen atribuir les seues habilitats pictòriques a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Joan Castejón té l'habilitat de forjar un estil personal i reconeixible que no el lliurarà dels habituals debats entorn al Cartell de Festes d'Alcoi. Estem segurs de que rebrà tantes crítiques com elogis, sempre partint de que la qualitat tècnica de l'il·licità és innegable.

Eren dos incògnites ja descobertes dels dies previs a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2024, tenint com a filaes de càrrec a Alcodianos, Mudéjares, Aragonesos, Abencerrajes i Judíos. El Cartell de Festes es descobrirà el dia 1 d'abril, un dia desprès de la Glòria Major que caurà el diumenge 30 de març de 2024. Blanca Carbonell tindrà el seu gran moment més prompte que mai, ja que és la primera volta que el Dia dels Músics és un 19 d'abril. A més a més serà la sèptima dona en dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi, la segona consecutivament ja que li agafa el relleu a Silvia Gómez. El protagonisme femení de les Festes de Sant Jordi 2024 no acaba así. Lluny de posar límits, l'Associació de Sant Jordi ha escollit a dos xiquetes com les pròximes Sergentetes de la Glòria Infantil. 

El concurs de Sergentets Infantils a la filà Abencerrajes es va celebrar el dissabte 11 de novembre de 2023, mentre que els carrers del casc antic s'omplien de grups de tuna que cantaven als balcons. Al concurs de Sergentets Infantils van sonar els pasdobles "Primavera" d'Antonio Gisbert, "Al cel" de Francisco Valor i "Brisas de Mariola" de Francisco Esteve. Es van presentar els següents 7 aspirants: Ona Santonja Aracil (Filà Alcodianos), Aitana Cantó Jordá (Filà Cordoneros), Jimena Vicens Cánovas (Filà Tomasines), Mateo Coderch Pastor (Filà Gusmans), Yago Zapata Sempere (Filà Navarros), Nicolás Agulló Monllor (Filà Berberiscos) i Martina Montava Caballero (Filà Aragonesos). Desprès de la deliberació del jurat, les guanyadores es van anunciar entre nervis i aplaudiments. Aitana Cantó com a primera classificada va escollir ser la Sergenteta del bàndol moro, ja que pertany a la filà Cordoneros. L'emocionada Ona Santonja de la filà Alcodianos serà la Sergenteta del bàndol cristià en la Glòria Infantil del dia 14 d'abril de 2024. Abril Albero deixa el càrrec de Sergenteta Mora desprès de passar a la història com la primera xiqueta en encarnar aquest paper. Molt contentes, Aitana Cantó i Ona Santonja van alçar la llança al compàs de "El Desitjat".

LES FESTES D'ALCOI 2024 SERAN EL 20-21-22 D'ABRIL

Amb la plena normalitat amb la que s'estan vivint les tradicions en aquest 2023, sembla que per fi hem deixat enrere al 100% tot el malson de la pandèmia mundial. I mirant cap al futur l'Ajuntament d'Alcoi ha establit les dates per a les Festes de Sant Jordi 2024. Hi ha novetats en els dies en que caurà la Trilogia Festera Alcoyana ja que s'han avançat uns dies. Una decisió gens habitual que no ha sigut ben vista pels majorals i directius de l'Associació de Sant Jordi. Les queixes es van fer públiques al passat Mig Any però va ser el govern local socialista qui va constatar que el dia dels Músics seria el 19 d'abril, les Entrades el 20 d'abril, Sant Jordi el dia 21 d'abril i es finalitzarà amb el dia dels Trons al 22 d'abril.

Jordi Martínez reprèn la seua activitat política com a regidor de tradicions. Ja va tindre aquest paper organitzatiu als anys del Tripartit de 2011, però a les següents legislatures la regidoria ha estat en mans d'altres membres destacats del PSOE: Raül Llopis i Carol Ortiz. Amb Jordi Martínez es van avançar les Festes de Moros i Cristians per primera volta. Va ser l'any 2013 i les Entrades es van celebrar el 21 d'abril. Per a 2024 també s'avançaran 2 dies a les dates tradicionals, ja que cap dia coincideix amb el cap de setmana. L'actual govern socialista de Toni Francés no li té cap por a "La guerra del calendari" com si ho va patir al passat el famós alcalde Josep Sanus als anys 90.

En altres ocasions en que les Festes de Moros i Cristians van caure entre setmana, es va arribar al consens traslladant els dies principals al cap de setmana posterior o als primers dies de maig quan les dates eren massa properes a la Setmana Santa. Que el 23 d'abril de 2024, dia del patró d'Alcoi, no vaja a ser festiu ha sentat mal a alguns sectors conservadors. Especialment a aquells devots o els creients catòlics que opinen que s'hauria de respectar l'onomàstica i que el dia de Sant Jordi no hi haguera que treballar. Però de totes formes el dia 21 d'abril de 2024 se li rendirà honor a la figura eqüestre de Sant Jordi Matamoros, a la Relíquia i al Sant Jordiet de la mateixa forma. El dia 23 d'abril es faran misses al Temple de Sant Jordi i hi haurà actes litúrgics coincidint amb el dia del descans, que seran del gust del president del Casal: Juan José Olcina.

La Glòria serà el Diumenge de Resurrecció que caurà 31 de març i per tant els Sargentos arrancaran sense que s'haja destapat el Cartell de Festes. Desprès del descobriment el dia 1 d'abril, la Glòria Infantil es farà el diumenge 14 d'abril i amb nous Sergentets. Passat el Triduo i el Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, arribarà el dia dels Músics. La jornada coincidirà amb el dia de les Festes Patronals de Cocentaina. Mai havia coincidit el dia de la Mare de Déu del Miracle amb les Festes de Moros i Cristians, ja que al 19 d'abril encara no hi ha actes en Alcoi. La nit de l'olla i les Entraetes es faran desprès de que Blanca Carbonell dirigisca l'Himne de Festes: "El Sig" de Gonzalo Barrachina.

La Diana mai ha sigut tan prompte com en 2024, ja que arrancarà a les 5:45 del 20 d'abril de 2024. Unes hores més tard al Partidor començarà l'estimada Entrada Cristiana. La filà Alcodianos serà la primera amb el seu capità cristià Dani Cano. Desprès de l'esquadra d'enmig de la filà Vascos serà el torn de l'altre protagonista: Santi Castelló com a alférez cristià de la filà Aragonesos. 

L'Entrada Mora arrancarà a les 5 de la vesprada i esperem que el temps siga més estable que al 2023. La capitania mora està en mans de filà Mudéjares i especialment del capità moro Jordi Peidro i la seua favorita Pepa Puchades. Els coneguts com Palominos a més a més viuran la seua dècima capitania mora en els seus 120 anys d'història. L'esquadra d'enmig mora serà de la filà Miqueros i l'últim càrrec principal de 2024 serà l'alférez moro de la filà Abencerrajes: Quico Cano.

El diumenge 21 d'abril de 2024 serà el dia de Sant Jordi, quan les mirades es centren en el xiquet Sant Jordiet. Mauro Abellán de la filà Judíos portarà un trage romà de Juan Climent i li llançaran clavells al carrer Sant Llorenç. En aquest dia ceremonial hi haurà Processons tant a Alcoi com a Cocentaina però dedicades a patrons diferents. Desprès de la Processó General, els festers i festeres eixiran a divertir-se en la Retreta nocturna.

Com a tancament espectacular està programat el dia dels Trons del 22 d'abril de 2024. Normalment és el dia de les Entrades però l'any que ve es canviarà el so de les bandes de música pel dels trabucs. L'estafeta, les ambaixades i l'Alardo centraran una jornada sorollosa i amb molt de fum. La culminació del dia i de les Festes de Moros i Cristians serà l'acte de l'Aparició de Sant Jordi desde les almenes del Castell de Festes. Desde 1936 no hi havia un xiquet de la filà Judíos llançant les fletxes i per això no sols la família madrilenya de Mauro Abellán està entusiasmada, sinó tota la filà. Realment la il·lusió és una de les bases de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Les filaes de càrrec van presentar al llarg del mes d'octubre els seus boatos per a que la gent s'apuntara a participar. La filà Alcodianos tindrà trages de César Vilaplana, al igual que l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos. Per part del bàndol moro, la filà Mudéjares tindrà un boato dissenyat pel propi capità moro i ambientat en la Tercera Revolta muladí. Santi Carbonell tancarà la seua trajectòria com a dissenyador fester amb el boato de l'alferecia mora de la filà Abencerrajes. Fent memòria, les filaes capitanes van desenvolupar una història conjunta fa 16 anys: "Cruïlla de cors". L'innovadora idea no va tindre continuïtat per la rebuda gelada dels mirons al carrer. Els boatos de les alferecies de 2008 també van tindre un nivell fluixet que esperem que puguen remuntar les filaes Aragonesos i Abencerrajes en 2024.