JOSÉ MARIA VALLS DIRIGIRÀ L'HIMNE I LA TAULA FARÀ EL CARTELL 2026

L'any 2026 tenia que ser especial per tants motius que ni tan sols la designació dels protagonistes artístics es faria a l'ús. Jordi Martínez, com a regidor de tradicions, es va proposar trencar amb tot. Cap aposta haguera encertat i els nombrats oficialment no estaven en les quinieles. L'Ajuntament d'Alcoi porta 15 anys en mans del Psoe, però mai havien sigut tan innovadors en les propostes festeres. Ni tan sols quan el regidor era Raül Llopis i apostava per donar-li més pes a les dones o a projectes transgressors. Al pont del 9 d'octubre es van desvetllar els noms dels dos protagonistes de les Festes d'Alcoi 2026. Ja al Mig Any de fa unes setmanes José Maria Valls va rebre les felicitacions de tot Alcoi. Especialment de l'alcalde a la Presentació de Càrrecs, encara que Toni Francès ja l'havia nombrat fill predilecte d'Alcoi en juny de 2025. Les propostes de cara a 2027 podrien ser el director del Conservatori de Música, Juan Antonio Recuerda, o l'artista del disseny Jordi Sempere Vicedo. Són dos homes amb talent al piano i sobre el paper que mereixen aquest reconeixement desprès de tants anys de tasca laboriosa.

"La Taula" és el col·lectiu de pintors que farà de forma cooperativa el Cartell de Festes d'Alcoi 2026. Una idea original que ve desde un nou plantejament de com es crea una obra d'art. La Taula Hub Coop és un projecte conjunt especialitzat en creativitat i branding. La seua proposta es basa en un procés col·laboratiu i participatiu, que implicarà festers, músics, dissenyadors, cosidores, cabos i veïns de totes les edats. El procés inclourà reunions amb entitats festeres i un taller obert de cocreació, on es recopilaran idees i testimonis que serviran d'inspiració per al quadre final. El cartell es descobrirà el dia 1 d'abril de 2026, i l'equip de La Taula, format per 8 professionals, persegueix un doble objectiu: donar veu als protagonistes de la Festa i posar en valor el talent local, reforçant l'ecosistema creatiu de la ciutat dels ponts. Desde l'Ajuntament d'Alcoi destaquen que comptar amb figures com José María Valls Satorres i amb un equip creatiu com La Taula permet unir tradició i innovació, música i creativitat, en un any tan emblemàtic com el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. Les Festes de Moros i Cristians de 2026 seran molt més que una commemoració: "Seran una oportunitat per a mostrar l'essència d'Alcoi i de la seua gent. El cartell i l'Himne són 2 símbols molt estimats de Nostra Festa, i tindran un significat encara més profund, perquè naixen del sentiment col·lectiu i de l'arrelament dels qui viuen Sant Jordi amb passió", va dir el socialista veterà Jordi Martínez.

I més veterà serà el director de 2026 de l'Himne de Festes d'Alcoi, una peça musical de la zarzuela "La bella Zaida" de Gonzalo Barrachina. Serà el 110 aniversari de la mort de l'autor alcoyà i José Maria Valls Satorres ja li va demostrar respecte al compositor quan en 1984 va dirigir l'Himne de Festes. Dècades desprès repetirà l'experiència de rebre la batuta del Sant Jordiet i pujar al pòdium. Però ho farà amb l'experiència de tindre 81 anys i sabent la responsabilitat del moment. Serà aleshores quan el 24 d'abril de 2026 començaran les anhelades Festes d'Alcoi del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. No hi ha canvi en el número de dies de Festes i seguirà sent una Trilogia Festera Alcoyana a l'ús. José Maria Valls Satorres té una llarga trajectòria en la composició de marxes mores i cristianes i el seu repertori és tan ample que sols podem destacar algunes de les seues obres musicals com "Cavaller Taumaturg", "Mitja lluna", "Magenta", "Doro el gat", "Soc Marrakesch", "Desperta ferro", "Esquadra alferis 95", "Fanfàrria Gusmans 99", "Mozàrabes i Alfarrasí", "Als Judíos" o "Marxa dels Creuats". La filà Marrakesch podria recuperar "Un chava capità" de José Maria Valls, dedicada al seu últim capità moro de 2010 que ja ha faltat. També la filà Almogàvars podria traure la marxa cristiana "Madriles" al carrer, aprofitant l'esquadra d'enmig per a fer-li un homenatge a José Maria Valls. Com a últim consell, la filà Realistes podria incloure en el seu boato d'alférez moro la fanfàrria que José Maria Valls li va dedicar a la filà al càrrec de 1983.

José Maria Valls va ser un xiquet nascut a la post guerra i compaginava el solfeig amb el treball en una fàbrica tèxtil. La seua banda de música sempre va ser la Societat Musical Nova d'Alcoi, fins hi tot durant la seua vida a Madrid. Allí va estudiar al Real Conservatori en les assignatures de Violoncel, Harmonia, Contrapunt i Fuga, Composició, i Direcció d'orquestra. També va dirigir la Unió Musical d'Alcoi en 1980. José Maria Valls va ser docent al Conservatori d'Alcorcón, però mai va perdre les seues arrels. Sempre va ser un home cabal i humil, per això desde la seua joventut se li va notar una serenitat que es veia reflectida en les seues obres musicals. José Maria Valls va revolucionar el gènere de les marxes cristianes, per exemple amb "Als cristians", "Pas als Maseros", "Almogàver i alcoyà", "Ix el cristià", "El conqueridor" "Farolero" i "Els Contrabandistes". El compositor alcoyà té gravades en disc quasi totes les seues composicions de música festera, sent en la col·lecció "Ja Baixen" on es concentra la majoria dels enregistraments. Va veure la necessitat de donar-li un paper més gran a la música incidental, creant fanfàrries per als boatos alcoyans. També se'l considera el propulsor de les obres musicals contrabandistes i maseres. Li ha dedicat tantes obres musicals transcendentals a filaes que han acabat anomenant-lo fester o soci d'honor. Ho és als Cruzados d'Ontinyent i varies filaes d'Alcoi: Almogàvars, Realistes, Maseros, Vascos, Andaluces i de la pròpia Associació de Sant Jordi. El periòdic Ciudad li va entregar "la Peladilla d'or 2011" i també ha sigut homenatjat per l'Associació Cultural Samarita i el Círculo Industrial. En l'any 2006, l'assessor musical del Casal de Sant Jordi d'Alcoi buscava fomentar la música original per a Processons. Amb eixa finalitat es va instituir el Premi de Composició de Música Festera en la modalitat de Marxa Solemne amb el nom de "José María Valls Satorres". Ha escrit en diverses revistes i periòdics multitud d'articles musicals.

L'Associació de Sant Jordi ha anunciat que la portada de la Revista de Festes de 2026 serà obra de l'artista alcoyana Mónica Jover Calvo, reconeguda creadora i festera de la Filà Cides, molt vinculada a la tradició cultural de la ciutat. És una artista amb una destacada trajectòria nacional i va exercir fins a 2024 com a assessora artística del Casal de Sant Jordi. Un càrrec que va desenvolupar amb compromís i amb una visió estètica profundament arrelada a la identitat de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. La seua sensibilitat i coneixement fester la converteixen en una elecció idònia per a la portada de la Revista en el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, Jover compta amb una sòlida formació artística que inclou estades a Florència i Brussel·les. Al llarg de la seua carrera ha realitzat més de trenta exposicions individuals. L'art de Mónica Jover està íntimament lligat al paisatge, la memòria i els materials tèxtils, com ja va demostrar al pintar el Cartell de Festes d'Alcoi 2014. Tal volta hi haja a la Portada alguna referència a la mort d'Al-Azraq. En 2026 també es compleixen 750 anys desde que va perdre la vida a la Batalla d'Alcoi de 1276, i s'espera una extensa agenda cultural al voltant del visir musulmà. El dissabte 15 de novembre de 2025 es va celebrar el Concurs de Sergentets per a la Glòria Infantil de 2026. A la seu social de filà Llana es van veure les aptituds com a cabo dels pocs participants. El primer lloc va ser per a Marc Ferràndiz Baudín, i com pertany a la filà Mudéjares va elegir ser el Sergentet Moro. Enzo Cañadas Llopis és un xiquet de la filà Aragonesos i per això preferia ser el nou Sergentet Cristià. Enhorabona als dos!