El sol s'ha resistit a eixir als 2 anys de càrrec de la filà Mudéjares. Però al menys a la capitania mora 2024 no va ploure i el guionista Jordi Peidro va poder dur endavant el seu argument sobre Al-Azraq. Una idea novedosa en forma de flashback en la que s'havia involucrat molt Pepa Puchades. La parella va ser la creadora de tot el boato, excepte de l'esquadra de negres que era una iniciativa dels germans Piñero. La policia a cavall en el seu 200 aniversari va obrir l'Entrada Mora 2024. Els animals van donar algun esglai, sobretot al Sargento Moro que en el seu últim any va caure del cavall en el moment de l'arrancà. Els primers en eixir del Partidor van ser l'esquadra de blancs i la banda de música interpretant "El kabila". La següent sorpresa va deixar descol·locats als mirons ja que l'esquadra de negres habitualment va al final del seguici. La marxa mora elegida va ser "Soc mudèjar" del director de la banda Primitiva d'Alcoi. La filà Mudéjares va innovar amb un trage elegant confeccionat per José Moiña i basat en la ceràmica nazarita. Les teles estampades amb mosaics eren la base d'aquest disseny senyorial en tons clars. El blau i el blanc imperaven desde el calçat fins al turbant rematat en punta i amb un antifaç que tapava part de la cara. El peto dels esquadrers simulava rajoles islàmiques de gran valor i també inscripcions àrabs presents en l'Alhambra de Granada. La falda floral en tons blaus i la capa blanca amb un escut i lletres àrabs remataven un disseny original. No va deixar indiferent a ningú, com tampoc el ballet de Paola Taléns. Les banderes de les 14 filaes mores d'Alcoi i els guardians de turbant roig donaven pas al ballet de la mort d'Al-Azraq amb cert aire místic. Una oradora feia càntics desde una carrossa on s'estava enterrant el cos del visir Al-Azraq. Era realment el final de la història, quan el guerrer de la Vall d'Alcalà va fer la Tercera Revolta de 1276 morint a Alcoi. Les ballarines amb túnica blanca i màscara daurada es despedien del visir musulmà amb laments i moviments misteriosos. A partir del funeral començava una mirada enrere a tota la vida d'Al-Azraq, sent el penúltim capítol la seua entrada a Alcoi per a reconquerir la vil·la medieval. Els Muhaidins que vestien en tons apagats portaven empresonats a un exèrcit de cristians de Jaume I. Les arqueres de groc, roig i verd feien crits de guerra per a aconseguir els aplaudiments del públic. Realment el boato palomino va resultar molt pastoset i li va faltar animació musical. El grup mixte del capítol "A les portes de la vil·la" vestia amb trages rojos i verds del segle XIII. Els camperols del poble portaven forques i a la carrossa de les portalades hi havia sentats uns nazarites. Unes burretes anaven vigilades pels exploradors berebers amb turbant negre, bombatxo de color tostat i faixa a ratlles. El ballet Gawazi despertava als espectadors de l'aburriment gràcies al moviment dels vels al compàs de "Yanna". El ballet tenia molta energia gràcies als guerrers morts que eixien dels seus fèretres al ser ressuscitats per uns àngels d'ales daurades. Les ballarines del paradís d'Alà portaven llargues faldes de colors apagats com el verd o el granate, destacant els detalls daurats. Alguns dels àngels en tons blaus i ocres portaven màscares de calaveres al casc, sobretot el zancut amb guadanya. Els jueus del Wazir teatralitzaven un conflicte al mercat del barri de l'Albaicín. En Granada va ser on Al-Azraq va viure el seu exili quan els cristians es van apoderar de les seues terres desprès del Pacte del Pouet. Unes huries amb cistelles de flors vestien bonics trages formats per bombatxos rojos, mànegues blanques i mocadors blaus tapant els cabells. Les mercenàries nazarites vestides de blanc i taronja també participaven en el dinàmic capítol de la despedida del Regne de Granada". El ballet d'Ana Botella recreava els frondosos jardins de l'Alhambra plens de herba verda, heura silvestre i colorides flors. Fins hi tot uns paraigües i ventalls servien d'arrels per a les plantes verdes que decoraven els vestits de les maquilladíssimes ballarines. Les aus exòtiques del ballet d'Ana Botella desentonaven prou en l'Entrada Mora ja que eixos vestits de plomes vistoses i colors cridaners eren més propis d'una disfressa de pardal en Carnestoltes. En la carrossa de la vegetació verda un lloro engabiat ballava al compàs de la peça musical "Jardins de l'Alhambra". Les serventes amb pètals de roses portaven delicats vels i trages en blau i taronja. Una cort nazarita amb colorits trages en roig o verd portaven rams de flors precedint la plataforma dels Alssids. Els trages austers destacaven per la sobrietat dels colors apagats i però al mateix temps per la varietat de tots ells. Les Qaids saludaven en la carrossa d'un arc àrab, seguint la mateixa uniformitat que els Alssids però amb llargues túniques de color roig, blau o verd. La marxa mora "L'adéu a Granada" estava composada per Àngel Lluís Ferrando, qui ja va col·laborar en la banda sonora de "Cruïlla de cors" de l'anterior capitania mora de la filà Mudéjares. Els cavallers a camell vestien uns trages increïbles i molt diferents entre ells. Alguns eren més guerrers i altres més distingits, destacant l'ús del metall en corasses i molts colors en les teles brillants. El conjunt va resultar molt interessant pels escuts mudèjars d'or penjats de les capes. La riquesa i policromia també eren peculiars en les dames i cada vestit reflectia la personalitat de les amigues de la favorita. La banda de música interpretava la marxa mora "Exèrcit en ruta" darrere de la carrossa escalonada de les dames i la dels joves nobles nazarites. La plataforma infantil estava protegida per una nombrosa guàrdia rifeña vestida en distints tons de blau. Els Sidis a camell i els rodelles a cavall mostraven de nou la prolífica imaginació del dissenyador Jordi Peidro. Era el moment culminant, amb l'aparició del propi capità moro. S'estrenava la marxa mora "Amira i Al-Azraq" i en la carrossa un quartet de corda incorporava sons de violí a l'obra musical d'Àngel Lluís Ferrando. En un serrallo musulmà molt adornat davant d'una arcada de color gris apareixia la favorita. Realment semblava la primera capitana mora de les Festes d'Alcoi, en una posició de poder i un trage luxós. Les riques teles de les mànegues combinaven el gris i el roig, també en el pompós turbant. La falda blanca estava coberta per moltíssima pedreria i les perles formaven precioses simetries. La capa era roja, com les roses que portava a la ma oferint-les al públic. El capità moro 2024 portava un trage més discret, apostant més pels teixits que pels metalls. Jordi Peidro Torres va lluir el seu propi disseny de bombatxos blancs a ratlles. No era l'única referència a la filà Mudéjares, ja que la faixa groga també tenia ratlles verdes com als pantalons palominos. El cuero marró estava reservat per al calçat, el cinturó i el bolset i el metall daurat sols apareixia al punyal i l'escut redó de la capa blanca. L'altra arma era una espasa i el turbant blanc tenia cordes enrotllades. La part central del trage del capità mudèjar era de passamaneria, aportant-li una textura original al color crema. Jordi Peidro sobre una roca agraïa les mostres d'afecte dels alcoyans i alcoyanes. La particularitat de contar la història al revés va fer que el capità moro fora l'últim del boato. Així es tancava una capitania mora de la filà Mudéjares plena de talent artístic.
