CAPITANIA MARRAKESCH 1996

No es pot parlar de l'Entrada de Moros 1996 sense anomenar allò que va marcar tota la vesprada: la pluja. Pràcticament tota l'Entrada Mora transcorregué sota un vertader diluvi, arruïnant vestits, turbants, boatos i creant moments de certa tensió, donat que algunes bandes de música es plantejaren la possibilitat de no tocar. Però el coratge de tots els implicats aconseguí fer una de les Entrades més emocionants que s'han pogut veure, davant un públic fidel, que s'ha guanyat per sempre més l'admiració, el reconeixement i el respecte de tot el món de la Festa. Quants festers baixaven amb els ulls plens de llàgrimes de veure que estava produint-se una identificació tan forta! Com un públic entregat i banyat deixava, si era necessari, els paraigües per poder aplaudir! I si l'Entrada no pogué estar brillant, sí va estar emotiva, produint moments d'exaltada afectivitat, perquè malgrat la pluja, és la Festa i és Alcoi! Però abans de parlar de la capitania mora dels Marrakesch, es deuria de contar un desgraciat accident que va ocurrir el dia 14 d'abril de 1996 a pocs dies de festes. Les carrosses de la capitania mora es van cremar en un incendi. Una mala noticia per al capità moro Jaume Navarro Sielva. Tota la seua escenografia s'havia convertit en cendra. Però el mon fester es va bolcar en ajudar a que tot el boato fora recuperat i la filà Vascos es va oferir a baixar el capità en andes, els Realistes a prestar les carrosses de la seua alferecia, l'Associació de Sant Jordi a ajudar. Va ser tot un miracle que els festers en pocs dies reconstruïren les carrosses treballant nit i dia, que col·laboraren gent inclús de fora d'Alcoi per a que la vesprada del 22 d'abril tot eixira al carrer. Després de la desolació inicial, la voluntat i la germanor van vençer. Amb un cel gris amenaçant pluja, el boato del capità moro dels Marrakesch va iniciar la seua desfilada triomfal. Un grup de homes amb espindargues i trages blaus, negres i blancs eren acompanyats per un grup de percussió a carrossa amb gran efecte visual pels metalls que brillaven a pesar de no fer sol. Les 14 filaes del bàndol moro apareixien representades en el boato pels genets a cavall amb els trages de les filaes mores d'Alcoi, que feien les seues evolucions arriesgant la vida per l'estat del carrer banyat. El ballet del sol de Carmina Nadal eixia a continuació, amb al·legories del foc, recordant potser l'incendi de feia una setmana. Els raigs de sol que necessitaven els Marrakesch per fer la seua entrada els van posar aquest ballet espectacular amb altes teles simulant flames de foc que envoltaven altre trage diferent per poder ballar amb comoditat, format per una falda acabada en punta de color groc i roig. La imaginació i la creativitat també es van traslladar a la música, ja que Joan Enric Canet Todolí va composar la marxa per a ballet "Tonatiuh". Els xiquets de la filà repartien dàtils entre els espectadors que obrien els paraigües per protegir-se de l'aigua que cada vegada cobrava més intensitat. Un grup de dones vestides totalment de roig donaven pas a les dames de les favorites que desfilaven a cavall amb trages on predominava el negre amb algun toc de roig. El turbant tenia una part metàl·lica i unes discretes plomes de faisà. Anaven acompanyades de ambaixadors i esclaus que portaven parasols però també de les xirimites tocant la marxa mora "Ben Milianah". Els cavallers del capità baixaven en quadrigues arrastrades per cavalls. Luis Sanus havia dissenyat tots els trages de la capitania mora i també el trage roig i ocre dels cavallers amb una corassa daurada al pit amb l'estrella de cinc puntes. Els turbants rojos dels cavallers tenien una forma original, com també ho era el utilitzar el cuero marró per a uns trages tan nobles que es remataven amb capes negres. Un grup de guerreres de negre amb un espectacular casc ple de plomes, alçaven llançes i escuts per anunciar l'arribada del capità moro sobre una impressionant carrossa plena de banyes que protegien a Jaume Navarro Sielva i el seu rodella. Els dos lluïen trages de Luis Sanus en tons blancs baix un xaleco marró que li arribava als peus. Els metalls i brodats eren d'or i el turbant incloïa banyes i tons marrons que l'identificaven amb la filà. La majestuosa marxa mora d'Amando Blanquer "Tarde de abril" va sonar millor que mai quan Jaume Navarro Sielva va entrar a la Plaça Espanya creant-se un ambient màgic a pesar de la pluja que arreciava. El capità moro 1996 es mostrava visiblement emocionat pels forts aplaudiments d'un públic que no abandonava les cadires i l'aclamava reconeixent l'esforç d'una gran capitania que va superar tots els obstacles: el foc i l'aigua. Un grup de banderers amb senzills trages en blau i turbant blanc contrastaven amb unes xiques de blau i blanc amb banyes i plomes blaves i blanques que li donaven volum al casc. I si per alguna cosa destacava l'esquadra de negres, era pel volum del increïble casc que duien amb valentia, ple de banyes i xicotetes però incomptables plomes que li donaven altura. El conjunt del trage de Luis Sanus impactava per la profusió de metalls daurats i per les túniques blaves i roges que es mullaven cada volta més. A la capa roja i blanca amb banyes i estreles de cinc puntes se li apegava el confeti banyat que desde els balcons llançaven sense importar-los el diluvi que en tan sols quatre hores va deixar 15 litres per metre quadrat. L'original esquadra de negres era acompanyada pels músics que no deixaven de tocar "El president". Darrere una tribu africana portava un trage trencador amb pells de zebra sobre túniques roges, verdes i grogues. El ample casc de la tribu africana tenia plomes de faisà. De nou els genets es feien amos del carrer, fent evolucions amb els seus cavalls però amb cautela ja que havien de ser prudents davant un carrer que ja mostrava fileres d'aigua per les vores. Uns acròbates africans lluitaven amb pals gràcies a la comoditat d'uns trages tribal negre, amb plomes roges i pells de zebra. La vistosa indumentària groga de les guerreres amb llançes i casc amb plomes roges demostraven la uniformitat del boato de Luis Sanus. La part guerrera del boato es movia amb la cadència de la marxa mora "Aben Bazel". Desde un palanquí portejat per esclaus, les favorites podien veure les capes roges de la seua escolta. La primera portava falda blanca i xaleco curt i marró molt detallista mentre que la segona favorita portava una túnica roja adornada amb metalls daurats. Els grans cascs no els impedien escoltar els vítols, ni tampoc les notes de "Xavier el coixo". La sumptuositat de la marxa mora "Marrakesch" tancava una insuperable capitania mora, junt a l'esquadra oficial pletòrica al veure la meravella de capitania que havien aconseguit. Tota la filà Marrakesch va saber estar a l'altura amb una inesborrable capitania que va superar totes les adversitats.