domingo, 30 de septiembre de 2018

MARXES CRISTIANES FILÀ MUNTANYESOS

D'entre l'extens repertori musical de la filà Muntanyesos destaca per damunt de totes la marxa cristiana "Alcoi, escata i destral" de Rafael Mullor Grau. Però en la seua pròxima alferecia cristiana de 2019 segur que la filà de les xapetes incorporarà noves peçes musicals. A l'últim càrrec les composicions de Francisco Valor Llorens van tindre un gran protagonisme. L'estil bèl·lic de les seues marxes cristianes s'adapta perfectament a la idiosincràcia d'una filà tan guerrera com els Muntanyesos, habitants del bosc que envolta Alcoi. Si aquestes característiques s'apreciaven als boatos de la filà, també és normal que la música seguira aquesta tendència. És fàcil de comprovar escoltant la següent llista de música festera.

"ALCOI, ESCATA I DESTRAL" és la marxa cristiana que més sona en la filà Muntanyesos. Una raó de pes és que està dedicada a la pròpia filà, però també l'altíssima qualitat que té la peça. Rafael Mullor Grau la va allargar fins als 6 minuts i mig, sent una de les marxes cristianes més llargues. Es va estrenar en la plujosa Entrada Cristiana de 1996, any en el que la filà Muntanyesos celebrava el seu 75 aniversari. Ara estan a punt de complir 100 anys i "Alcoi, escata i destral" continua estant vigent, perquè és la marxa cristiana que acompanya a l'esquadra oficial sempre. Intensa i guerrera és aquesta marxa cristiana d'enorme sonoritat i matisos increïbles, destacant el so de les campanes i els metalls de percussió que protagonitzen la marxa cristiana. El títol nombra a la destral com a arma de la filà, a l'escata com a part de la indumentària i Alcoi com a ciutat dels membre de la filà.


"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" és altra marxa cristiana de l'alcoyà Rafael Mullor Grau i certament guarda alguna similitud harmònica amb "Alcoi, escata i destral". Però "L'ambaixador cristià" va ser composada anteriorment, marcant un abans i un desprès al mon de les marxes cristianes. En 1982 "L'ambaixador cristià" es va endur el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. Un reconeixement molt merescut que va convencer a la filà Asturianos per a estrenar-la amb l'esquadra de negres de l'alférez cristià. També la filà Muntanyesos va escollir "L'ambaixador cristià" per a una esquadra de negres: La de l'alférez cristià 1991. Encara es recorden aquelles paraules de "Palomera un alférez de primera".

"PAVANA" sorprèn per haver sonat moltes voltes en les Festes d'Alcoi. I no és una composició del segle XIII ni una marxa cristiana actual. Es tracta d'una obra del Renaixement del compositor alemà Tylman Susato. Forma part de la seua famosa "Suite de danses", d'estil elegant i noble. En 1992 "Pavana" va fer ballar al grup de Inma Cortés amb un ballet molt original per a aquella època. En la capitania cristiana de la filà Muntanyesos també va haver altres peçes musical d'Europa del segle XVI com "Bransle" o "Susato". Al capità cristià Antonio Valor i a les seues favorites els va acompanyar "Lloança" i "Gaudança" respectivament. Dos fanfàrries escrites per a l'ocasió per Gregorio Casasempere Gisbert.

"EL BARRANC DEL SINC" és una de les marxes cristianes més exitoses de Rafael Mullor Grau. Està reconeguda pel públic i també per la crítica professional. I és que va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1985, any de la seua composició. Va dedicada als pares de l'autor en el seu 25 aniversari de casats. Sense cap dubte un gran regal per les bodes de plata. El Barranc del Sinc és el símbol de la ciutat d'Alcoi i una de les rutes de senderisme més boniques de la Serra Mariola. Gràcies a les Festes de Moros i Cristians també és el títol d'una de les marxes cristianes més nostàlgiques i vibrants del gènere.

"CAPITANIA CIDES 1986" és una marxa cristiana d'Antonio Carrillos. Abans de l'arribada de la marxa cristiana "Alcoi, escata i destral" la filà Muntanyesos desfilava en algunes ocasions amb "Capitania Cides 1986". És el cas de l'esquadra oficial en l'any de capità cristià 1992. Aquesta senyorial melodia no va tindre massa repercussió en Alcoi però si en altres pobles valencians, sobretot en Ontinyent, lloc on es va estrenar "Capitania Cides 1986".

"CID" va acompanyar a l'esquadra d'enmig cristiana 1999 de la filà Muntanyesos. Un disseny rudimentari i guerrer acord a un tema musical guerrer i ple de història. En 1995 és va estrenar aquesta fantàstica marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés. Per a composar aquesta marxa cristiana el músic es va inspirar en la vida fictícia de Rodrigo Díaz de Vivar, l'heroi de Castella al que anomenaven el Campejador. 

"COTES" és una composició per a xirimites de Xavier Richart que data de 1997. Va sonar en l'alferecia cristiana 2005 de la filà Muntanyesos. Desprès del ballet d'Elena Tudela i de l'esquadra de blancs va fer acte de presència una bufonada medieval. Aquesta graciosa part del boato va ser la que va tindre a "Cotes" com a acompanyament musical.

"CREU DAURÀ" està dedicada a la filà Cruzados de Cocentaina, per a celebrar el seu cinqüentenari en l'any 2002. Ni el propi Francisco Valor s'esperava un èxit tan rotund amb aquesta marxa cristiana que ha sonat en tots els pobles que celebren Festes de Moros i Cristians. En Alcoi va eixir amb la filà Muntanyesos en els seus anys de càrrec de 2005 i 2006. Aquells anys van convertir a "Creu daurà" en la marxa cristiana més interpretada i explotada de les Entrades. En concret a l'alferecia cristiana de José Francisco Julià, "Creu daurà" va acompanyar a la seua filla. "Creu daurà" també és el títol del primer disc monogràfic del contestà Francisco Valor Llorens.

"PENYALBA" a part de ser una marxa cristiana de 1996, també és una muntanya de "La Safor". Això justifica que la filà Muntanyesos va incloure "Penyalba" en l'alferecia cristiana 2005. La ràpida melodia que va inventar Francesc Xavier Richart Peris es ideal per a la desfilada triomfal pels carrers d'Alcoi. La favorita i les dames de l'any 2005 van poder disfrutar de "Penyalba" en una Entrada Cristiana d'Alcoi que va desafiar els retrassos horaris.

"ADALIL" ha omplit de màgia els carrers d'Alcoi cada volta que ha sonat en l'Entrada Cristiana. Una d'aquestes ocasions va ser amb l'alferecia cristiana 2005 de la filà Muntanyesos. La coreògrafa Carmina Nadal va elegir "Adalil" per a recrear un akelarre nocturn amb bruixes de llargues melenes blanques que dansaven entre llops. Saül Gómez Soler va composar en l'any 2000 "Adalil" per al ballet de la Bandera Cristiana dels Almogàvars d'Ontinyent. I és que "Adalil" fa referència al nom que tenien els mercenaris catalans més veterans de les tropes de Roger de Flor. Al contrari, "Adalil" no es descriu com una peça musical guerrera, sinó festiva.

"TEMPORA BELLI" és una innovació musical dins del subgènere de les marxes cristianes. Encara que l'alférez cristià 2005 de la filà Muntanyesos desfilara amb "Al meu prim" de Josep Robert Sellés Camps, la verdadera sorpresa la va donar l'esquadra de negres amb "Tempora Belli". Composició revolucionària del director de la Banda Primitiva d'Alcoi Àngel Lluís Ferrando. Va recuperar fragments de melodies medievals i de música sacra per a una original marxa cristiana. El públic no la va acabar d'entendre i és difícil marcar el pas amb "Tempora Belli", però estarà marcada en els cors dels amants de la música festera i en especial en la memòria dels esquadrers de la filà Muntanyesos. "Tempora Belli" va ser la primera peça musical en afegir parts cantades per una coral. L'Orfeó de Crevillent practicava cant gregorià sobre una carrossa darrere de l'espectacular esquadra de negres. La lletra en llatí va ser escrita per Jordi Grau Ripoll que era membre de la filà, però quasi tot el mèrit se'l va emportar Àngel Lluís Ferrando. Ell va impulsar la incorporació de veus en les marxes cristianes i els esquadrers van confiar en "Tempora Belli" amb la promesa de passar a la història. Era un grup de gent dispar que va debatre molt si desfilar amb "Tempora Belli" o apostar per una marxa cristiana més clàssica. A dia de hui es continua recordant aquesta impactant esquadra de negres amenaçant. Una marxa cristiana tan diferent tenia que passar a la posteritat, encara que no ha tornat a sonar en les Festes d'Alcoi. La traducció del títol és "Temps de guerra". Els instruments musicals propis de l'Edat Mitjana es van tindre que ressaltar amb altaveus per a que s'escoltaren durant el recorregut de l'Entrada Cristiana 2005. L'expectació era màxima perquè s'havia discutit molt sobre si era apropiat posar-li lletra i coral a una marxa cristiana, però el resultat va agradar majoritàriament. Ni el trage ni la música van passar desapercebuts, tenint en compte que agafaven com a fonts d'inspiració cançons de Teobaldo de Navarra. Àngel Lluís Ferrando va defendre la seua obra com una novetat inqüestionable i va fer una versió de "Tempora Belli" per a orquestra simfònica poc desprès.

"SANT ANTONI" va ser la primera peça musical de l'Entrada Cristiana 2006. Va arrancar la capitania cristiana de la filà Muntanyesos amb el ballet de la coreògrafa Estrella Vilanova. "Sant Antoni" és la part final d'una Suite per a xirimites del valencià Antonio de la Asunción. Una forma molt alegre de començar el boato ja que "Sant Antoni" s'havia escoltat poc en les Festes de Moros i Cristians i va ser estrenada en gener a la celebració del patró dels animals.

"XAMARCAI" va ser la marxa cristiana que va acompanyar al capità cristià 2006: El muntanyès Roberto Pérez Jordà. En aquell moment "Xamarcai" era quasi una novetat ja que sols s'havia escoltat a Ibi, quan la va estrenar el capità cristià 2005 de la filà Mozàrabes. De fet el títol de la peça ix de les inicials dels fills de Ramón Climent Bernabeu. Xa de Xavi, Marc i Ai de la seua filla Aitana, que va ser abanderada recentment al seu poble. El sac de gemecs és l'instrument que més destaca en la marxa cristiana "Xamarcai" del prolífic Francisco Valor.

"ARALK" és altra de les marxes cristianes de Francisco Valor que es van interpretar en la capitania cristiana 2006 de la filà Muntanyesos. En concret "Aralk" va acompanyar a les dames i com a coincidència també és una marxa cristiana estrenada per la filà Mozàrabes de Ibi. "Aralk" és el nom de Clara al revés i ella va ser l'abanderada de 2003, any de creació d'aquesta agressiva marxa cristiana. Els metalls de percussió i els clarinets fan emocionar a públic i festers, per això és una de les millors obres del contestà. Francisco Valor va escriure "Vida" per al ballet de les llavors del boato del capità cristià 2006. A pesar de ser un encàrrec de la filà Muntanyesos "Vida" és una de les peçes musicals més desconegudes de l'autor.

"LAIA" és la marxa cristiana amb la que Francisco Valor Llorens es va endinsar al mon de la música festera. La seua primera composició no podia anar dedicada a altra familiar que no fora la seua neboda Laia Valor. I el destí ha volgut que Laia Valor siga festera del bàndol cristià a Cocentaina. Poc desprès del seu naixement la marxa cristiana "Laia" s'estrenava als carrers amb el capità cristià 1999 de la filà Contrabandistes de Cocentaina. En Alcoi "Laia" també va tindre el seu moment d'esplendor i una de les favorites que va desfilar amb aquesta elegant marxa cristiana va ser Francisca Torregrossa. La dona del capità cristià 2006 de la filà Muntanyesos saludava orgullosa desde la seua carrossa amb la banda de música tocant "Laia".

"BATALLERS" convida a marcar el pas i desfilar rítmicament com una tropa de lluitadors. Per això la increïble esquadra de negres de la filà Muntanyesos en 2006 va elegir "Batallers" per a baixar pels carrers del centre d'Alcoi. Ramón García Soler va composar aquesta trencadora marxa cristiana per al capità cristià 1999 d'Albaida.

"LA VICTÒRIA" tancava el boato del capità cristià 2006 d'Alcoi junt al ballet dels animals del bosc. I nombrem un nou autor de música festera: Enrique Alborch Tarrasó, creador d'aquesta meravellosa marxa cristiana de 2001. Una emotiva marxa cristiana en la que les campanes tornen a ser les protagonistes. Es va estrenar a les Festes de Bocairent, però "La Victòria" continua sonant arreu del territori valencià.

"FOLIXA ASGAYA" és una marxa cristiana de Francisco Valor que sembla estar creada a partir de la mare naturalesa. No és d'estranyar que una esquadra de negres tan natural com la del Mig Muntanyesos 2013 decidira desfilar amb "Folixa Asgaya". Per segona volta uns esquadrers de la filà Muntanyesos feien la seua Entrada amb una marxa cristiana que tenia coral de veus, en aquest cas femenines. Curiosament aquesta marxa cristiana és un encàrrec d'altra filà Muntanyesos, però diferent a la d'Alcoi. Es va estrenar en l'Entrada Cristiana 2009 del barri de San Blas d'Alacant. Sense cap dubte és la marxa cristiana preferida de Sabrina Paredes. "Folixa Asgaya" vol dir "Festa plena" en l'antic idioma d'Astúries.

"MUNTANYÉS I FESTA" és una marxa cristiana de 2007 que Vicente Juan Sanoguera va dedicar a la filà Muntanyesos. Es va entendre com un tipus de felicitació pel triomf aconseguit en els seus càrrecs de 2005 i 2006. Encara que no ha tingut massa recorregut i és una marxa cristiana fàcilment oblidable, mereixia un lloc en aquest recopilatori de marxes cristianes de la filà Muntanyesos i potser siga recuperada per a algun boato pròximament.

"MUNTANYA DE FERRO" està dedicada als futurs càrrecs de la filà Muntanyesos en 2019 i 2020. Amb aquesta marxa cristiana escrita en 2017 tanquem el repàs per la música d'aquesta magnífica filà d'Alcoi. Segur que "Muntanya de Ferro" de Miguel Àngel Más Mataix és una de les marxes cristianes que sonaran en la propera alferecia cristiana de Modesto Moiña. També va ser anunciada fa poc la marxa cristiana "Àrquia" de José Conejero, encara que potser es sentirà al carrer amb el capità cristià 2020: El muntanyès Alfonso Moreno. Molta sort als càrrecs en el seu camí fins a l'èxit individual i col·lectiu que suposa ser un dels protagonistes de les Festes d'Alcoi.

lunes, 24 de septiembre de 2018

SEGONA SETMANA MODERNISTA D'ALCOI 2018

Ahir dia 24 de setembre de 2018 Alcoi va posar punt i final a la segona edició de la Fira Modernista. Un èxit de públic, visitants i sobretot una valoració positiva de participants vestits amb trages de l'època. Les associacions col·laboradores es van bolcar en els preparatius d'una Fira que desde 2017 s'està consolidant dins del calendari festiu de la ciutat dels ponts. El patrimoni modernista d'Alcoi és innegable i com a exemples podríem posar la Casa el pavo, el Cercle Industrial o el Conservatori de música Joan Cantó. A principis del segle XX es va viure aquest moviment artístic i cultural que en Alcoi va quedar reflexat sobretot en l'arquitectura del centre històric. Un dels principals exponents del modernisme a Alcoi va ser Lorenzo Ridaura, a qui va anar dedicada aquest any la Setmana Modernista. A pesar de ser una ciutat en evident declivi econòmic i que perd població cada any, els alcoyans han demostrat tindre una imaginació especial per a crear coses meravellos. Una mostra és la Fira Modernista.


El sol i les altes temperatures han sigut les protagonistes a la Fira Modernista, al menys pel que respecta al temps. Ha sigut possible celebrar tots els actes al carrer, un fet que s'agraeix desprès de que les Festes de la Patrona no gaudiren d'una bona climatologia. La Romeria en honor a la Verge dels Lliris es va tindre que fer per la Glorieta i no a la Font Roja en tot el seu esplendor.

El divendres 21 de setembre es va celebrar el Pregó a la Plaça d'Espanya i molta gent anava vestida com la burgesia senyorial de fa un segle. Les fotografies i els comentaris sobre les vestimentes no van cessar en tota la vesprada. Tant l'alcalde d'Alcoi com l'alcalde de Terrassa van animar a disfrutar de la Fira Modernista als seus discursos. Les danses tradicionals es van parar per a una teatralització sobre els bombers. Es va simular un incendi a un dels balcons de la Tourist Info i van acudir els bombers amb els instruments de treball dels que disposaven en aquella època. Van cridar l'atenció els uniformes, el cotxe de bombers i les escales.



La cercavila modernista va transcórrer pels carrers del casc antic i els espectadors van poder contemplar la varietat de faldes, barrets, smokings, paraigües i trages de gala. La roba recordava als empresaris de temps passats i les senyores riques de l'Alcoi industrial. La comitiva l'obria la corporació municipal, amb Lorena Zamorano al capdavant. La regidora de Turisme està molt orgullosa de que la iniciativa haja tingut una acollida tan multitudinària. Toni Francés també es va passejar agraït per la resposta ciutadana. Els xirimiters i la banda tocant pasdobles sentats van posar el contrapunt musical a aquesta peculiar desfilada.

Al matí següent es van inaugurar les tendetes i escaparates situats a la Glorieta. El parc estava decorat per a l'ocasió i destacava l'escenari on es van fer balls i concerts. Varies ciutats espanyoles van promocionar la seua ruta del modernisme al igual que Alcoi. També entitats locals van oferir els seus productes. Hi havia venedors de menjar, de regals, d'antiguitats i de informació turística. L'acte principal del dissabte 22 de setembre va ser la Manifestació obrera per les 8 hores laborals. La recreació estava formada per manifestants de les classes populars demanant un horari de treball més just. Un repte de la societat que va ser real al segle XX i que es va aconseguir per les reivindicacions d'una classe proletària molt combativa. Cal recordar que Alcoi era terra d'anarquistes i que en 1873 va esclatar a la ciutat la famosa Revolució del Petroli. Els actors de la manifestació van caminar pel carrer Sant Nicolau amb pancartes que demanaven millores de seguretat, uns salaris més alts i òbviament la jornada laboral de 8 hores.


La vesprada del dissabte es va reservar per a la Festa i l'Associació de Sant Jordi. Curiosament l'acte que més va moure a les masses va ser la Glòria del Cavallet. Tot lo relacionat amb les Festes de Moros i Cristians té un poder de convocatòria impressionant a Alcoi. La desfilada de les antigues filaes de Cavalleria l'obrien els heraldos amb uns vistosos trages antics. Damunt dels seus cavalls van sorprendre al públic. I darrere ja es sentia la banda de música interpretant el pasdoble "El Magyar". Un cabo de la desapareguda filà Almohades dirigia a la resta de filaes, tant mores com cristianes. Al bàndol de la mitja lluna van participar les filaes Palestinos, Àrabs que ja no existeixen. Però també les versions velles de les filaes Realistes i Berberiscos, és a dir la Cavalleria de Realista i la Cavalleria de Bequetes. Pel bàndol cristià totes les filaes que van aparèixer ja s'han extingit. Eren les filaes Lanceros, Sequetes, Peaco, Hússars, Caçadors i Austríacs. La desfilada va arrancar a la Font Redona i va acabar a la Plaça d'Espanya, amb els festers agotats de moure als cavallets de cartró.

Ja el diumenge 23 de setembre acabava la Segona Fira Modernista d'Alcoi. Però encara quedaven alguns actes i representacions per a contentar als visitants. Pel matí l'Associació Cultural Samarita va posar en escena un Sepeli modernista. En altres paraules es va emular un enterro a l'estil del segle XX. Un carro arrastrat per cavalls transportava el fèretre i darrere moltes persones vestides de negre ploraven i guardaven luto en respecte del home que havia faltat. A la Plaçeta del Fossar se li van dedicar unes paraules al mort i tots els figurants van passejar pels carrers amb cares de tristesa. Altre ambient es respirava als bars, on va haver lectures de poemes i molts grups de balls. El ballet de Virginia Bolufer va ser el que més va impactar amb els passos del famós "Can can" que prové de Paris. També va haver una cata de vermut, la beguda de moda a l'època modernista. Els xiquets podien quedar-se jugant a jocs populars mentre els adults visitaven els edificis modernistes més importants. Al Cementeri municipal es van fer rutes guiades per a explicar un espai monumental amb escultures i àngels de gran valor.

Amb una valoració tan positiva sols queda pensar i anar preparant la Tercera Edició de la Fira Modernista. Segurament en mantindran les dates per a setembre de 2019. Fins l'any que ve, tenim temps de recordar l'anterior Fira Modernista. La primera va ser en 2017 i ha quedat en la memòria dels alcoyans i alcoyanes per la Recreació de la Inauguració del Pont de Sant Jordi en 1931. Llarga vida a la Setmana Modernista d'Alcoi!

martes, 18 de septiembre de 2018

CÀRRECS FILAES DESAPAREGUDES

Que certes filaes d'Alcoi acabaren extingint-se a la primera meitat del segle XX no significa que no foren importants en els seus temps. Hi ha casos de filaes que sols eixiren a Festes durant pocs anys, però altres van existir durant dècades. Per tant moltes d'elles van arribar a desempenyar els càrrecs d'alférez i capità, fins hi tot varies voltes. No es conserven totes les fotografies de càrrecs de filaes desaparegudes, però si algunes de capitans importants.
 Alférez Capellans 1901.

 Capità Capellans 1902.

 Alférez Salomonistas 1909.

 Capità Granadinos 1909.

 Capità Salomonistas 1910.
 Alférez Estudiants 1912.

 Capità Estudiants 1913.

 Alférez Granadinos 1920.

 Alférez Visigodos 1930.

 Capità Visigodos 1931.

Als següents enllaços de imatges en blanc i negre també hi ha altres càrrecs de la primera meitat del segle XX. Però pertanyen a filaes que continuen sent part de les Festes d'Alcoi. 

 Ambaixador Moro 1900.
 Ambaixador Cristià anys 10.
 Ambaixador Cristià 1919.
 Sargento Cristià anys 20.

viernes, 14 de septiembre de 2018

CARTELLS ROMERIA VERGE DELS LLIRIS

S'acosten un any més les Festes de la Patrona d'Alcoi: La Verge dels Lliris. Els dies centrals seran demà dissabte 15 de setembre. Per la vesprada es celebrarà l'ofrena a la Plaça Espanya. Però el dia gran de la Verge dels Lliris és clarament el diumenge 16 de setembre. Jornada reservada a la Romeria a la Font Roja. Un dia per a disfrutar del camp i la muntanya. Un dia que agrada als devots, però també a les famílies que fan senderisme. 365 anys desprès del miracle al bulb d'un lliri, els alcoyans tornaran a pujar al paratge natural del Carrascal per a acompanyar a la seua patrona. Aquest any recuperem els cartells que anuncien la Romeria. Uns cartells difícils de trobar i on en la majoria d'ocasions la protagonista és la Verge dels Lliris.
 1988.

 1989.

 1990.

 1991.

 1992.

 1993.

 1994.

 1995.

 1996.

 1997.

 1998.

 1999.

 2000.

 2001.

 2002.

 2003.

 2004.

 2005.

 2006.

 2007.

 2008.

 2009.

 2010.

 2011.

 2012.

 2013.

 2014.

 2015.

 2016.

 2017.

 2018.

BONES FESTES EN HONOR DE LA VERGE DELS LLIRIS!

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites