En novembre es va celebrar el Concurs de la CXLI Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. La guanyadora per a 2026 va ser Ester Hernández, una artista d'Alaquàs de només 26 anys. El jurat va seleccionar la seua proposta destacant la creativitat i el seu llenguatge visual. La valenciana va proposar una obra feta amb plastilina que captura la il·lusió de la Nit dels Reis d'Orient. Ester Hernández, graduada en Disseny Gràfic i especialitzada en animació digital, treballa amb plastilina com a material principal. Un recurs que defineix el seu estil “manual i imperfecte”. L'artista va declarar "vaig voler reflectir la màgia que encara es nota al vore les corones de Melchor, Gaspar i Baltasar. La plastilina és un material que tots associem amb la infància, i per això vaig incorporar l'escala roja com a estela de l'estrela principal del cartell”. Les lletres blanques centren els elements d'un cartell blau i senzill que ha despertat alguna crítica per la seua simplicitat. També podria ser el Cartell de qualsevol població, ja que no hi ha quasi elements alcoyans o que recorden a la Cavalcada més antiga d'Europa. La principal novetat del concurs d'enguany ha sigut la prohibició de l'ús d'intel·ligència artificial en qualsevol fase del procés creatiu, una mesura adoptada per garantir l'autenticitat i el valor artístic de les obres. El jurat, format per 5 professionals del disseny i una representant del Consell Local d'Infància i Adolescència, va valorar especialment aquesta aposta per la creació genuïna. Se li va otorgar el premi de 1200€. El regidor de Festes, Jordi Martínez, ha destacat que "a Alcoi, tota la ciutadania participa".
A pesar del mal temps, es va fer el Mercat de Nadal on artesans de la ciutat mostraren les seues creacions relacionades amb el Nadal Alcoyà, els patges i Tirisiti. Va ser una bona forma d'incentivar el comerç local i les compres nadalenques. S'ha estrenat la Campana dels Reis Mags, única en les parròquies d'Espanya. Una nova campana per al Campanar de l'Església de Santa Maria, amb dibuix de Juan Climent sobre l'Epifania del 6 de gener. S'aprecia la Sagrada Família, el Barranc del Sinc, els Reis Melchor, Gaspar i Baltasar i els patges. Aquesta nova campana ha sigut impulsada per la Colla de Campaners d'Alcoi i ja és una realitat gràcies a la recaptació obtinguda amb la venda del llibre que recopilava el patrimoni campaner de la ciutat. La peça de bronze té un pes de 46 quilos sense comptar el jou, i ha sigut elaborada a la Foneria d'Abel Portillo de Cantàbria. Una volta beneïda, la campana ha quedat exposada a la Sala Àgora, junt amb la mostra de Betlems organitzada per l'Associació Betlemista de Santa Rosa. Els dies 3 i 4 de gener es traurà a la plaça de Ramón i Cajal perquè puga ser contemplada i es realitzaran tallers explicatius sobre el seu funcionament. Els xiquets i xiquetes tindran l'oportunitat de tocar-la com a avís simbòlic de la imminent arribada de Ses Majestats. El dia 31 de desembre també hi ha preparada una jornada familiar on fills i filles podran disfrutar de menjar-se el raïm. Serà al migdia en la Plaça d'Espanya, però l'animació continuarà durant tota la vesprada. A les 12 de la nit hi haurà Dj i es donarà la benvinguda al 2026.
No es recordava un Nadal tan plujós en dècades, i això ha influït en la participació als actes a l'aire lliure. Els castanyers i Papa Noels en motos del 24 de desembre de 2025 van tindre menys públic. No obstant es van vendre prous castanyes i es va complir amb la tradició i l'objectiu solidari de la Castanyera disfressada. El 25 de desembre va ploure amb molta intensitat, però no vam impedir que alcoyans i alcoyanes eixiren a disfrutar de l'ambient del centre. Els pubs es van omplir de ball i party en una nit adequada per a mudar-se. A la Plaça d'Espanya s'han pogut fer fotos a l'arbre de Nadal metàl·lic i sobre les lletres d'Alcoi. Excepte els últims dies en que el fred i la pluja ha cancel·lat l'agenda festiva. Fins hi tot s'ha retrassat part de la Trilogia dels Reis Mags, una decisió responsable de l'Ajuntament del Psoe. El 28 de desembre estava previst celebrar "Les Pastoretes" desde el Partidor fins a la Plaça d'Espanya. Però sent una desfilada infantil amb ramats de cabres i ovelles, es va pensar que amb alerta per pluges no era bona idea. Les Pastoretes estan enfocades a xiquets i xiquetes ballant, en carros o tocant panderetes. Hi ha hagut anys com en 1996 quan la Rostida i desfilada es va fer ploent, però hi havia una alternativa. Finalment "Les Pastoretes es celebraran el dissabte 3 de gener a les 12:00. Una bona opció tenint en compte que és el dia anterior a "La burreta". El Bando del 4 de gener està escrit per la periodista Abril Peidro i es podrà escoltar abans del "Pregó del Tio Piam".
Ja el 5 de gener de 2026 es plantarà el Campament Reial al Preventori. L'enclavament rebrà més de 4000 visites el diumenge pel matí fins al migdia. "Sempre intentem introduir novetats i enguany s'ha treballat per reforçar la il·luminació o la decoració" explicava David Ponsoda com a representant de l'Associació Cultural Samarita. És l'entitat que fa possible aquesta visita al Campament, tan esperat i que tants pobles han copiat. El 5 de gener al fer-se de nit arrancarà la Cavalcada de Reis Mags, declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural Immaterial. La televisió pública valenciana, À Punt, començarà la seua connexió en directe a les 18:30. L'Adoració a la Plaça d'Espanya està prevista per a les 20:30 i desprès es seguirà el recorregut fins al Pont de Cervantes. L'estrela, els grups de danses tradicionals i la carrossa de l'Emissari Reial encapçalaran la comitiva reial. Els patges no pujaran per les escales a repartir regals fins que no aparega el camell del primer rei. Melchor estarà acompanyat pel Judo Club d'Alcoi, Baltasar per la filà Vascos i les associacions veïnals tancaran la Cavalcada més antiga d'Europa amb el rei Gaspar. Feliç any nou!!!
Les filaes d'Alcoi tenen com a tradició reunir-se a les seus socials i cantar villancicos i les tradicionals nadaletes valencianes, tant les que ixen al teatre del "Betlem de Tirisiti" com les que sonen al Bando Reial i la Cavalcada de Reis Mags. Hi ha altres més desconegudes que no tenen un origen tan localista, i provenen d'altres pobles propers. El "cançoner bequetero" és un dels més populars perquè la filà Berberiscos va fer un llibret sobre les nadaletes amb zambomba. Però la filà Marrakesch, amb motiu de la pròxima capitania mora, ha recuperat el seu llibret de 1995. No sols hi ha nadaletes de fa 30 anys, sinó cançons antigues adaptades pels membres de la filà. Per exemple "Marrakesch tan pintureros" amb la base melòdica de "Ni se compra ni se vende" o "Any de capità 1943" amb la música de "La morena de mi copla" de Manolo Escobar. També "Clamor de gent", posant-li lletra a la marxa mora "Marrakesch" de José Maria Ferrero. "Bona filà" té una lletra alegre basada en el pasdoble "La Penya el Frare", encara que anem a centrar-se en el cançoner de desembre. A continuació deixem les lletres d'algunes de les nadaletes més conegudes d'Alcoi.
CAMINA MARIA:
Camina Maria, camina i voràs
Cantar els pollastres a prop del portal
Camina Maria, camina i voràs
Cantar els pollastres a prop del portal
Si ens donen una tonya
Que no siga xicoteta
Que som molts en la quadrilla
I eixirem a miconeta
Si ens donen una tonya
Que no siga xicoteta
Que som molts en la quadrilla
I eixirem a miconeta
Camina Maria, camina i voràs
Cantar els pollastres a prop del portal
Camina Maria, camina i voràs
Cantar els pollastres a prop del portal
Senyorets i senyoretes
Doneu-mos la voluntat
Que si no ens doneu res
Vos farem dolor de cap
Senyorets i senyoretes
Doneu-mos la voluntat
Que si no ens doneu res
Vos farem dolor de cap
A LA RUN RUN:
“Aquí venimos cantando
a la senyora María”
que mos done l'aguilando
més que siga una sardina.
A la run run,
a la run run,
figues i panses
i apagueu la llum.
En el portal de Betlem
hi han llonganisses penjades:
agarreu el ganivet
i les farem a tallades.
Dones, no tingueu perea
de pujar eixes escales,
i baixeu les faldes plenes
de penjolls de botifarres.
Estes festes de Nadal
un pollastre comprarem
i en el que han de donar
i arreplegar els papers.
En el portal de Betlem
diuen que hi ha teranyines
i estan els angelets
espolsant-les tots els dies.
En el portal de Betlem
un titot li dia a un pato:
ja voràs això qui hu paga:
qui hu paga serem mosatros.
La Mare de Déu plorava
el nen Jesús al braç
Sant Josep la consolava
treballant al seu costat.
BARRABÀS:
Barrabàs si vols venir,
A Betlem se'n anirem A Betlem se'n anirem
Veu: Jo primer vull esmorçar
Cant: A Betlem esmorzarem
I al Jesús adorarem, i al Jesús adorarem.
Veu: El camí está ple de neu
Cant: La calor la desfarà la calor la desfarà
Veu: Estic cansat
Cant: Tu portaràs la banqueta Tu portaràs la banqueta
Per sentar-se Sant Josep Per sentar-se Sant Josep.
Veu: Que estiga dret que jo també estic
Cant: Tu portaràs la cresola Tu portaràs la cresola
Per enllumenar el camí Per enllumenar el camí
Veu : Aneu a fosques que jo també vaig!
Cant: Tu portaràs la cistella Tu portaràs la cistella,
A finals de 2017 Alcoi es va veure qüestionat desde alguns punts d'Espanya per una imatge promocional de la Cavalcada de Reis Mags, declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural. Era l'entitat “Afroféminas” la que centrava les crítiques perquè el 5 de gener hi havia joves blancs pintant-se la cara i els llavis. Les queixes van arribar als mitjans de comunicació i van ser els encarregats de crear crispació com és habitual, encara que el debat és legítim.
Els patges simplement són uns paqueters que pugen amb escales pels balcons per a entregar els regals als xiquets i xiquetes. Sembla una acció inofensiva, però el problema comença quan ofen a comunitats africanes de ciutats llunyanes, alienes a Alcoi i la província d'Alacant. Ja en 2017 cert xovinisme alcoyà no va ajudar a suavitzar postures. L'amor pel patrimoni que tenen els alcoyans es va enfrontar a un demagògic desconeixement de la realitat. Es comprèn que a Afroféminas els resultara un xoc cultural al veure com els patges recordaven a actors blancs caricaturitzats com a negres, una pràctica antiga i mal vista als Estats Units. Però la Cavalcada més antiga d'Espanya no naix en aquest context. Ni tan sols els polítics i intel·lectuals d'Alcoi van saber transmetre els arguments pels quals Alcoi no denigra a ningú.
Un dels motius pels quals més ha molestat als alcoyans i alcoyanes és que el debat ha vingut imposat desde fora. Tota la ciutat es manifesta a favor dels patges i els atacs han vingut d'entitats que ni tan sols coneixen la tradició o l'han viscuda en persona. És una polèmica a base de desconeixement a través de xarxes socials. Les plataformes antiracisme de la comarca no s'han posicionat a favor d'Afroféminas perquè comprenen la celebració desde dins. Hi ha una gran diferència amb altres temes polèmics de les tradicions alcoyanes. La crisi del calendari de 1997 va aparèixer desde dins de l'Associació de Sant Jordi i hi havia discrepàncies en la pròpia societat local. O la integració de la dona en les Festes de Moros i Cristians venia exigint-se per part d'alcoyanes i festeres, no de moviments feministes d'altres comunitats autònomes.
També és trist com els municipis del voltant no s'han mullat massa per a recolzar a Alcoi, quan a Cavalcades com Ibi, Muro o Cocentaina també hi ha patges que fan “Blackface”. Afroféminas, desde l'anonimat de la seua pàgina web, si va acusar a Ibi de racistes. Sobretot per crear una rotonda amb la imatge dels paqueters, però la seua crítica no va crear tanta controvèrsia com a Alcoi. Els patges apareixen en moltes poblacions com a acompanyants de Ses Majestats i al ser adolescents aconsegueixen cohesió social entre generacions.
És una realitat que a la Cavalcada d’Alcoi es produeix un “Blackface” massiu, fins hi tot pot resultar grotesc. Però això no ho converteix en una tradició racista si s'analitza el context. A Alcoi no va haver al segle XVIII ni XIX una comunitat africana gran. Tampoc es va viure l'esclavitud, ni hi havia camps de cotó on els afroamericans treballaren sense drets. Quan van aparèixer els patges a 1885 el món no estava globalitzat i l'estètica no venia influenciada pels blancs que es pintaven de negre als Estats Units. No hi havia cap interès en copiar l'estètica del “Blackface” americà i no era ofensiu per a la inexistent comunitat negra a Alcoi. Els patges anaven pintats de negre bàsicament per una qüestió econòmica.
Si els patges s'hagueren creat al segle XXI possiblement portarien uns maquillatges més elaborats per a no ser reconeguts, com els que es poden veure actualment als boatos de les Entrades. Però al segle XIX no hi havia diners i la intenció era que amb la cara pintada de negres els xiquets i xiquetes no reconeixerien als seus veïns. Gastaven betún, la cendra o la brutícia del final de les olles per a passar per negres. Està clar que eren materials barats i ni tan sols als orígens hi havia un component xenòfob.
És innegable que el “Blackface” s'associa al racisme a altres llocs, però en Alcoi es fa sense connotacions negatives i desde l'amor cap a la màgia i innocència del Nadal. Partint d'ahí hi ha que buscar el consens i el diàleg amb organitzacions com “Afrofeminas”. Les explicacions i les paraules haurien de ser el camí a seguir i no les provocacions o negacions de la realitat. Campanyes respectuoses i no desde l'insult. No ens fa cap favor respondre amb agressivitat i males paraules o amb allò de “No tocar els collons”. Tenim molts arguments vàlids i no sols allò de que és tradició.
Els patges són personatges de ficció i no representen als esclaus de la Guerra de Secessió americana, ni tan sols es distingeixen per gènere masculí o femení. Podríem fer un nexe d'unió entre els patges i els elfs com a ajudants de Santa Klaus. A Alcoi no s'ha perdut el caràcter singular del Nadal valencià gràcies a Tirisiti o els patges, ja que no han aconseguit substituir-los pel Pare Noel i altres símbols provinents d'Europa i el continent nord-americà. Hem comprovat com a la majoria de poblacions ja sols s'escolten “villancicos” en castellà o inclús “All I want for Christmas is you”. A Alcoi es manté la tradició de l'Asguinaldo i de cantar cançons típiques com “Camina Maria”, “Pastorets i pastoretes” o “Barrabàs”. A més a més s’ha apostat per tindre una identitat pròpia allunyada de marques comercials. Una proposta estètica que es va consolidar als anys 80, amb govern socialista, i que li ha aportat a Alcoi reconeixement i èxit.
Mentre a la resta d'Espanya s'ha vist una comercialització esperpèntica de les Cavalcades de Reis Mags, a Alcoi s'ha potenciat el caràcter popular que ja tindria en 1866. A Madrid, València i qualsevol ciutat castellana es veuen desfilades d'ossos polars, ninots de Disney, princeses i personatges de dibuixos animats que res tenen a veure amb l'Epifania dels Reis Mags. És desagradable veure com grans empreses s'apropien de les Cavalcades ocupant carrosses. Inclús hi ha marques i multinacionals que s'aprofiten del neocolonialisme i participen en comitives del rei Baltasar per a fer-se publicitat. Això a Alcoi no passarà mai, però Afroféminas critica abans allò que consideren “violència simbòlica” abans que a empreses que han desvirtuat l'esperit del Nadal i guanyen milions a base d'explotar als més pobres. Hi ha un component capitalista que és bastant més dolorós. Però es necessita un anàlisi que va més enllà de la tradicional Cavalcada d'Alcoi per a entendre que les Cavalcades modernes poden ser racistes en un sentit més ocult.
Que a les últimes dècades s'haja promocionat la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi com un acte turístic ha contribuït a que desde l'exterior no entenguen la idiosincràsia tal i com és i tal volta la promoció exagerada hauria de frenar-se degut als presumptes detalls negatius. L'esforç dels polítics s'ha de centrar en convèncer als de fora i fer un exercici de pedagogia cultural i explicar la naturalesa de Nostra Festa. Els historiadors locals ja han fet una tasca de divulgació admirable d'aquesta manifestació col·lectiva. És una oportunitat de mostrar-se com una ciutat renovada i sensible als reptes actuals. És contraproduent que se li done ressonància a opinions desencertades o amb olor ranci. Hi ha peticions de la ciutadania que la Regidoria de Tradicions si ha pogut millorar, com per exemple l'arbre de Nadal de la Bandeja.
Es generalitza massa dient que tota una comarca és racista, quan fins hi tot els grups polítics d'esquerres més conscienciats amb les minories socials mantenen una postura ferma de defensa dels patges. És per a reflexionar, sobretot perquè els habitants negres de l'Alcoyà i el Comtat mai s'havien queixat de la Cavalcada de Reis Mags i fins hi tot participen en ella. Però està clar que no hi ha un grup tan gran d'africans o afroamericans que puga encarregar-se de ser patge alcoyà. Per això recorrem a maquillar-se de negre amb llavis rojos, que s'han convertit en tot un símbol. I és que ni tan sols amb tots els ciutadans negres de la comarca s'aconseguiria el mateix efecte i notorietat. No hi ha 400 afroamericans a Alcoi que puguen substituir als joves que voluntàriament participen com a patges.
Desde la celebració del 125 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags en 2010 hi ha tot un comerç al voltant de la marca “Alcoi ciutat del Nadal” i els patges són una de les figures més representatives. Adornen balcons, s'estampen en camisetes, sudaderes i altres complements de roba. Hi ha molts objectes quotidians costumitzats amb la cara del patge, com també d’altra figura de gran valor: El Tirisiti. Si el racisme impregna odi, quin sentit té que s'aprofite per a portar-lo amb orgull? Tu no presumeixes d'allò que odies ni ho portes dibuixat a la teua camiseta. No és coherent que una persona xenòfoba porte una camiseta que idolatra a allò que odia. Per tant si algú porta un gorro amb un patge és perquè li agrada i ho admira, com quan portem una jaqueta del nostre grup de música preferit. Amb lògica és senzill anar desmuntant els arguments dels qui acusen als alcoyans i alcoyanes de racisme. Només cal fer una reflexió més profunda i no basar-se tan sols amb l'excusa de que “sempre ha sigut així i no anem a canviar-ho”.
Són moltes les persones que han convidat a Afroféminas a entendre de primera ma quin és el tracte d'estima que se li dona als patges. Perquè és un honor i una il·lusió ser patge i repartir regals, besades i abraçades cada 5 de gener. Són els ajudants dels Reis Mags i se'ls rep amb entusiasme i carinyo. No se'ls humilla, ni se'ls insulta ni se’ls xiula, tot lo contrari. Ni tan sols als anys de la dictadura de Franco es feia referència als patges com a esclaus o servents ja que són expressions desfasades i que no representen l'esperit de la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi.
Tal volta la pressió social no cesara enguany, però esperem haver aclarit de forma respectuosa perquè defensem la figura del patge sense intencions discriminatòries. La mirada pura dels xiquets i xiquetes no ho pot justificar tot, però són ells els que més adoren als patges i són tota una imatge de tolerància. Però el progressisme no ha d'anar en direcció a denúncies absurdes contra personatges màgics, sinó per ajudar als col·lectius més desafavorits. Una figura de conte com els patges haurien de ser aliens a la correcció política per la que tan s'advoca hui en dia.
Per a reivindicar als patges es podria plantejar un nou acte del Nadal Alcoyà. Seria l'arribada multitudinària dels patges per a rebre a Melchor, Gaspar i Baltasar. Partint de l'Església de Sant Mauro podrien pujar en carrera cap al Camí, allà on comença la Cavalcada a les 6 de la vesprada. No està tot inventat i ressaltaria encara més la màgia de la ciutat. Els 400 patges units serien una estampa fantàstica que despertaria l'emoció dels més menuts i seria aplaudida pels majors com a mostra de suport. Fins hi tot seria interessant que darrere desfilara una banda de música amb alguna obra específica dedicada als patges. Les Pastoretes tenen les seues nadaletes populars, l'Emissari té la peça musical “Crida i Clam” de Gregorio Casasempere i els Reis Mags tenen dedicades "Nit màgica" d'Alfonso Yepes, “5 de gener” de José Maria Valls i la més que centenària “L'Entrà dels Reis” de Camilo Pérez Monllor.
A pesar de les polèmiques i els atacs d'Afroféminas, seguirem defensant la Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi i raonant les seues peculiaritats. Creuen les veus foranies que poden canviar un dels elements centrals d'Alcoi en base a comunicats i campanyes a les xarxes socials sense teixir aliances amb el moviment antiracista local i dialogar amb totes les persones que fan possible i se senten orgulloses d'aquesta Cavalcada històrica?
Es poden fer xicotets canvis, com que les Pastoretes que es celebren el matí del 29 de desembre no siguen sempre el diumenge anterior al 5 de gener, sobretot si cauen en cap d'any. L'espectacularitat de la Trilogia del Nadal Alcoyà és inqüestionable i ens cohesiona com a ciutat. I com sempre hi ha marge per a la millora, seguirem també la recerca d'unes tradicions que no exclouen a ningú. Feliç any nou!
Rebeca Jover va ser l'artista guardonada amb el primer premi al Concurs de Cartells per a la CXXXVIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Una obra original per a 2023 i amb un toc antic que contrasta amb l'estil modern que solen tindre els Cartells de la Cavalcada de Melchor, Gaspar i Baltasar. A pesar de ser una obra sense espais buits no deixa de ser una idea senzilla que ha agradat a la societat alcoyana. Tots sabem que en la infància feia molta il·lusió que el teu nom estaguera escrit en algun regal. Com hi ha noms de molts xiquets i xiquetes als paquets marrons del Cartell, l'autora pretenia que s'identifiquen amb els seus regals i siga un joc on buscar el seu nom. Els braços i mans dels Patges són icònics i per això també apareixen a l'obra de Rebeca Jover. Aquesta jove, va nàixer a Alcoi en març de 1995 i és una artista i il·lustradora especialitzada en sector fashion, luxury & inspirational. Les figures, la feminitat i la moda formen part dels seus pilars fonamentals i actualment treballa en el seu propi estudi difonent bona part del seu treball a través de les xarxes socials. Al concurs es van presentar un total de 34 propostes dins del termini establert, de les quals 12 van ser eliminades en una primera ronda de votacions i altres 17 van ser descartades en les dues següents. Finalment, el jurat professional va triar a cinc finalistes i els va valorar atenent criteris com la tècnica utilitzada, els colors emprats, la composició simètrica matemàtica, la tipografia, l'originalitat o la presentació, entre altres. Per unanimitat, el Cartell presentat per Rebeca Jover Fernández: "La màgia de trobar-nos", va aconseguir el premi únic de 1.200 euros.
Rebeca Jover es va mostrar molt emocionada en la presentació pública del seu Cartell. Va ser la vesprada del 3 de desembre de 2022 a la façana de l'Ajuntament d'Alcoi. Va firmar l'obra en presència de l'alcalde Toni Francés i prou públic. A més a més les pastoretes infantils van ballar nadaletes tradicionals i "El fandango de Xixona" i es va encendre l'enllumenat especial de Nadal. Aquest any la novetat ha sigut el Betlem de figures planes que hi ha al parc de la Glorieta. Es tracta d'uns dibuixos recuperats del segle XX i que va crear l'artista alcoyà Luis Solbes Payà. A la pròpia Glorieta es va celebrar el Mercat de Nadal durant el pont de la Constitució. L'última dia en que les 40 tendetes van estar obertes va ser el dia 8 de desembre, festiu per la Inmaculada Concepció. Va haver contacontes, passeig en camell, tallers, photocall, ludoteca, jocs de taula i trencaclosques, productes típics i gastronòmics, artesans del fang, la llana i la fusta, zona de restauració, atraccions ecològiques, llits elàstics per a saltar, tir amb arc, minigolf i burretes.
La campanya del Tirisiti començarà per al públic general el divendres 23 de desembre i s'allargarà fins al 5 de gener de 2023. L'obra de titelles més emblemàtica d'Alcoi es farà un any més al Teatre Principal. La companyia teatral "La Dependent" ha fet un gran esforç per a presentar els papers de la licitació que s'han dut a terme per part del regidor de Cultura, Raül Llopis, qui també ha destacat que l'Ajuntament continuarà "treballant per veure altre model o fórmula i poder garantir el futur de la marca "Alcoi ciutat del Nadal". Aquest any la imatge promocional que ha escollit la regidoria de Turisme és del lector de cartes i un patge amb la burreta. Es tracta d'una fotografia del Campament Reial, un dels llocs més visitats el dia 5 de gener. Ja s'ha convertit en una tradició arrelada i quan la Penya Samarita va posar les entrades solidàries a la venta es van esgotar enseguida. És lògic perquè la Trilogia dels Reis Mags 2023 serà la primera desde 2020 que es celebra sense cap restricció sanitària.
L'Associació de Sant Jordi va participar durant el cap de setmana en la Trobada d'Igualada sobre tradicions relacionades amb Ses Majestats d'Orient. La delegació alcoyana va representar l'acte del Bando Reial amb el seu Emissari. És temps d'estar amb la família unida i tots davant la taula amb un Nadal per a disfrutar com abans de la pandèmia: Reunits sense mascaretes ni distància social. I davant de la incertesa d'aquesta dècada plena de guerres i estats d'alarma sols ens queda disfrutar de les "Nadaletes alcoyanes i valencianes" i cantar allò de "Esta nit és bona nit i venim a per les estrenes". I amb els preus del menjar tan elevats i la inflació ofegant a la gent no hi ha cançó més adequada que la de "Estes festes de Nadal les hem passades molt bé, ay Pep no teniem res, ay Pep ens han pujat el lloguer". Com va dir Lluís el Sifoner "Tot s'ho mengen els ricots a la salut dels pobrets". BON NADAL!
Malauradament la sexta onada de la pandèmia del Covid-19 ha aplegat a les portes del Nadal i deixa un panorama incert per als dinars familiars i les celebracions al carrer. Les funcions teatrals del "Betlem de Tirisiti" continuen avant però la venta a 5 euros és sols online. Es podrà anar al Teatre Principal del 23 de desembre al 5 de gener. El grup teatral "La Dependent" fa fins a 7 representacions al dia. Als pobles de la comarca no se sap si els xiquets i xiquetes podran anar a demanar l'asguinaldo i molts actes estan en l'aire tenint en compte com la variant Òmicron del Coronavirus fa pujar la incidència de contagiats. Encara que les vacunes estan evitant morts, continuen havent positius i hi ha que extremar les precaucions. És a dir portar mascareta, deixar distància de seguretat i tindre molta higiene. Desitgem poder celebrar la Trilogia dels Reis Mags sense aglomeracions i la salut ens acompanye.
Aplega el final de l'any i Alcoi és converteix en la ciutat del Nadal. Unes festes tradicionals que s'han consolidat com una senya de identitat pròpia. La forma d'entendre el Nadal que tenen els alcoyans és única i singular i per això l'ambient nadalenc es manté en aquest any tan complicat. Llums ornamentals, colorit als carrers, un Pessebre, la casa de Tirisiti amb Tereseta, el bou, l'Agüelo i el Sereno i també un arbre de Nadal brillant que ompli de daurat la Plaça d'Espanya. La situació d'aquest any és excepcional i sols tenim la seguretat de que seguirem cantant les nadaletes valencianes. Però que passarà amb "Les Pastoretes", "La Burreta", el Campament Reial i la Cavalcada de Ses Majestats en 2022? Ens haurem de quedar a casa com al confinament i veure l'Adoració a través d'una pantalla? Desgraciadament el final del túnel és una incògnita traumàtica i ja desespera i inquieta als espanyols i espanyoles. La crisi sanitària continua deixant-nos sense normalitat festiva i cultural i la pregunta és quan realment "Tornarem".
L'any passat ja es va viure un Nadal trist per la pandèmia i aquest any seguirà sent diferent. Però al llarg de la història hi ha hagut altres Nadals truncats. El 18 de desembre de 1888 un terratrèmol va sorprendre als alcoyans i alcoyanes. No va deixar víctimes mortals però va ser perillós i un temporal de pluges i baixes temperatures va posar en risc les celebracions. La nit de Nadal es va poder celebrar a les esglésies i els Reis Mags van aplegar el 5 de gener. Feia tan sols 3 anys que la societat "El Panerot" organitzava la Cavalcada d'Alcoi, la més antiga d'Espanya. Els joves de "El Panerot" van seguir preparant la vinguda de Ses Majestats fins a gener de 1913. L'assassinat del polític José Canalejas, president molt estimat a Alcoi, va deixar sense ànims a la societat. La neu també ha fet que en més d'una ocasió Melchor, Gaspar i Baltasar no desfilaren. És el cas de 1908, 1914 i també de 1927, recordada per la magnitud del temporal. La "Nevada Grossa" va començar el 25 de desembre de 1926 i va durar fins al 28 de desembre. Els carrers estaven blancs i no es podia caminar per ells, convertint-se en l'ona de fred més intensa del segle XX a Espanya. Les faroles no funcionaven, hi havia problemes d'abastiment i de comunicació viària, la indústria es va arruïnar i a algunes cases s'havia d'accedir pel balcó i altres es van caure. Passada la Epifania dels Reis Mags encara hi havia massa neu al carrer i els xiquets i xiquetes es van quedar sense la seua festa preferida.
En 1931 la Segona República Espanyola feia pensar que no es promouria la vinguda dels Reis Mags. Però en realitat es va incrementar els diners destinats als regals per als xiquets i xiquetes. La filà Miqueros va organitzar la Cavalcada d'Alcoi de 1933, tan tradicional com sempre i sense importar els pensaments polítics del govern d'aquell moment. La Guerra Civil Espanyola si va cancel·lar les Cavalcades dels Reis d'Orient de 1937, 1938 i 1939. Sols es va fer una celebració infantil en la que es repartia regals i joguets als més menuts. La pobresa i l'esgotament de la batalla van fer quasi impossible les celebracions, però si es van recollir 4000 joguets i 2000 llibres en 1938. En 1939 els Nadals van passar desapercebuts i la població sols esperava el final del conflicte bèl·lic. Per la postguerra de 1940 van ser necessaris donatius, menjar i regals per a qui estava patint la misèria i Melchor, Gaspar i Baltasar van repartir esperança. L'any 1956 la forta pluja va fer que el Bando es llegira per megàfons i que Ses Majestats recorreren la ciutat en cotxe. El mateix va passar en 1965 i 1969, però la fina neu no va ser obstacle per a que es celebrara la Cavalcada de Reis Mags. En 1983 va haver un conflicte entre l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags i l'Ajuntament d'Alcoi. La polèmica creada per temes polítics va acabar amb l'Associació i a partir de 1984 és la regidoria de tradicions qui organitza els actes del Nadal Alcoyà. Fins l'arribada del Covid-19 res més havia dinamitat la marca "Alcoi ciutat del Nadal".
És temps de Nadal i d'escoltar la música més pròpia de desembre: Les Nadaletes alcoyanes. Unes cançons autòctones que representen perfectament l'esperit del Nadal Alcoyà. Són nadaletes tradicionals i en llengua valenciana que parlen de la quotidianitat del poble quan arriba la nit de Nadal. Els sentiments de felicitat, pau i convivència es mesclen amb escenes hivernals que recorden la vida alcoyana al segle XIX i XX. Entre les més típiques destaquen: "Camina Maria", "Barrabàs", "Pastorets i pastoretes", "L'Asguinaldo", "Baix d'una penyeta", "Pastoret on vas?", "Jo pense portar-li al bon Jesuset", "Ja venen els Reis d'Orient", "La Pandorga", "A la Run Run" i "La Carabasseta i el Moniatet". Són bastant conegudes arreu de la província d'Alacant i formen part de la cultura alcoyana relacionada en la Trilogia dels Reis Mags. Moltes d'elles s'escolten en les representacions teatrals del "Betlem de Tirisiti". En moments tan obscurs com el 2020 els dies passen lentament sense quasi celebracions, ni tan sols el 25 de desembre. Necessitem recordar les nostres costums nadalenques, com "El sopar del pobre" o els xiquets demanant l'Asguinaldo de casa en casa. I la millor forma d'entusiasmar-se en aquest Nadal sense abraços és escoltant "Christmas carols", "villancicos" però també les nadaletes més properes a la serra Mariola.
Hi ha altres melodies alcoyanes més associades a la Cavalcada de Reis Mags, la més antiga d'Espanya. Són obres musicals que ens transporten a aquells màgics moments de cada 5 de gener desde 1885. El grup de poble cantant Nadaletes amb panderetes, les Pastoretes, els moments preliminars del Tio Piam, el so dels clarins anunciant la "Crida i clam" de l'Emissari Reial, la baixada de Melchor, Gaspar i Baltasar sobre 3 camells i els patges repartint regals pels balcons. També són molt populars les entonaetes de "El sereno s'ha perdut en la Font de la Salut i una agüela l'ha trobat amagat en un forat" o "Agüelo xixero, cara de puxero" que van imitants els personatges del Tirisiti al Bando del 4 de gener. Entre les obres musicals que s'interpreten en la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi destaquen "Nit màgica" (Alfonso Yépez 2015), "Alcoi 5 de gener" (José Maria Valls 2010), "Passen bones festes" (Bene Ripoll 1993), "Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi" (José Maria Valls 1987) i sobretot "L'entrà dels Reis" (Camilo Pérez Monllor 1913). Totes elles estan associades a la marca turística "Alcoi ciutat del Nadal".
Per altra part existeixen un munt de Nadaletes en valencià que no tenen orígen alcoyà, però formen part de l'imaginari col·lectiu d'aquestes comarques que tant celebren el naixement de Jesús i el solstici d'hivern. D'entre les nadaletes valencianes més conegudes estan "A 25 de desembre fum fum fum", "L'àngel i els pastors", "Pastorets i pastoretes", "La nit de Nadal", "L'asguinaldo de Tonet", "Nadala dels mariners", "A Betlem me'n vull anar", "Esta nit és bona nit", "Sant Josep", "L'olla de Nadal", "Nit de pau", "Tampa tapam", "Estes festes de Nadal", "Els pastorets", "Tots los anys". La recuperació d'aquestes cançons populars li ho devem a cantants com Paco Muñoz, Lluís el sifoner, Dani Miquel, Pep Gimeno el Botifarra, Fèlix Estop i grups de la terreta com "Al Tall" o "Carraixet". Gràcies a tots aquells que han permès que totes les nadaletes tradicionals hagen sobreviscut al pas de les dècades. En especial a aquells mestres que les ensenyen a les escoles i mantenen viu el Nadal.
BON NADAL I QUE MAI S'APAGUEN LES ESTRELES I LA IL·LUSIÓ!
Ara fa 30 anys, la companyia teatral "La Dependent" va començar a encarregar-se de la representació del famós "Betlem de Tirisiti". L'espectacle de titelles més alcoyà té les seues arrels al segle XIX i ha passat per moltes èpoques fins l'actualitat. Tirisiti és un Bé d'Interès Cultural Immaterial però no sempre ha gaudit d'èxit i ha passat moments de intranquil·litat. Se'l considera un símbol del Nadal Alcoyà, no obstant abans dels anys 80 va estar a punt de desaparèixer. Pep Cortés va fundar el grup de teatre en 1987, i procedia de "La Cassola".
Els inicis del "Betlem de Tirisiti" es remunten a 1870, i encara que tinga certs anacronismes, és una joia que representa molt bé el pas d'un Alcoi rural a altre més industrial. Al principi tan sols era un Betlem en moviment, amb la novetat de figures animades que cridaven l'atenció dels més menuts. José Esteve Carbonell era un betlemer que degut a la forta competència, va incorporar a Tirisiti com un personatge del seu barracó, lloc on plantava el tradicional portal de Betlem. D'ahí naixen les escenes costumistes com la del clero, el sereno o el torero Clásico. El "Betlem de Tirisiti" no sols conta la història de la Sagrada Família, sinó també recrea la vida quotidiana.
El text actual del teatre data de 1900, quan José Esteve Carbonell va unificar tots els Betlems de la ciutat. Als anys 20 es consolida el format i argument del Betlem, diferenciat en dos parts i amb el final del globus de Milà. El contingut va sobreviure a la Segona República Espanyola i a la Guerra Civil. En 1940 el "Betlem de Tirisiti" es va seguir representant amb prou assistència de públic. Rafael Coloma va comprar les titelles a la família Esteve als anys 50 i de 1961 a 1967 no es va fer el "Betlem de Tirisiti". Desprès l'Associació d'Amics dels Reis Mags, "Diamant i rubí" i José Peidro es van encarregar de reprendre l'activitat de Tirisiti.
"El Betlem de Tirisiti" va estar vagant per varies ubicacions durant dècades: La casa de la Cultura, Sant Roc, el passeig de Cervantes, el local de la Cassola, al Viaducte, la plaçeta del Fossar, la casa sindical i algunes escoles d'Alcoi. Als anys 80 era la companyia teatral "Diamant i rubí" d'Alberto Díaz de la Quintana, la responsable de portar a terme el "Betlem de Tirisiti". En 1981 es va estrenar al "Betlem de Tirisiti" una nadaleta antiga del folklore alcoyà: "Barrabàs" de Francisco Carchano. Finalment l'Ajuntament d'Alcoi va evitar que Tirisiti es mercantilitzara, convertint-lo en patrimoni públic de tots els alcoyans i alcoyanes. L'Ajuntament d'Alcoi va impulsar el "Betlem de Tirisiti", veient el poder cultural i històric que podia significar per a la ciutat. Se li va encarregar a Alejandro Soler la reconstrucció íntegra del "Betlem de Tirisiti". En 1990 "El Betlem de Tirisiti" tenia un nou barracó de Manuel Vidal, instal·lat a la Plaça de Dins de forma provisional. A més a més Alejandro Soler incorporava noves figures de vareta, per exemple els 3 Reis Mags d'Orient.
Alejandro Soler va ser l'artista creador d'una nova visió per al Betlem de Tirisiti. Un geni alcoyà que va lluitar pel manteniment del "Betlem de Tirisiti" i va indagar en els orígens del seu atrezzo. Alejandro Soler va restaurar les titelles principals, donant-li molta importància a Tereseta, la dona del protagonista. Uns elements i decorat que daten de 1985 i han anat fent-se molt populars. Va idear un nou escenari que mantenia l'essència del retaule costumista i religiós. Un gran treball en el que destaca la casa de Tirisiti, l'església i el fons.
Altres persones també van ajudar a que Tirisiti es consolidara com un fenomen nadalenc: Els integrants de la companyia teatral "La Dependent". José Peidro va assessorar als nous encarregats del Tirisiti, ja que s'havia encarregat de la posada en escena durant 14 anys. En 1989 es va utilitzar una nova llengüeta que proporcionava la veu aguda tan característica de Tirisiti. El gerent Joanfra Rozalén assumia el repte de mantindre viva la tradició. Va preparar una campanya escolar amb més de 200 actuacions i altres per al públic general a partir del 20 de desembre. 1991 és el primer any en el que el barracó de Manuel Vidal es planta al parc de la Glorieta, ubicació que va agradar als espectadors i va passar a ser el lloc de referència de Tirisiti.
La companyia teatral "La Dependent" va posar en funcionament el taller de Tirisiti, on s'explicava als xiquets i xiquetes la tècnica de les titelles de vareta. L'objectiu principal era ensenyar com es movien les titelles, per a garantir la seua continuïtat en futures generacions. Als anys 90 la Dependent va portar el Tirisiti fins a Alacant i Cocentaina i més recentment a València. La demanda del públic augmentava anys rere any, passant pel barracó més de 15000 persones de totes les edats i fent-se conegut fora de les nostres fronteres. Això va repercutir en el preu de les entrades, que ha anat pujant cada volta més...
Altre moment crucial en la història del Tirisiti va ser quan en 2002 se'l va declarar BIC, és a dir Bé d'Interès Cultural Immaterial. Els tràmits van començar per part de l'Ajuntament a finals del segle XX. El Sant Jordiet de l'any 2000, Jorge Ferrando Ponsoda de la filà Maseros, va ser el primer xiquet en signar en un gran llibre que recollia firmes per a demanar la declaració de BIC. Una sol·licitud que va donar resultats a finals de 2001, quan es va recuperar la titella del sagristà, desapareguda durant dècades de la part del clero. El Consell Valencià de Cultura va veure amb bons ulls la declaració de la totalitat del "Betlem de Tirisiti" com a BIC, i no sols del personatge principal. La Generalitat Valenciana va aprovar el BIC del teatre de titelles i la companyia teatral "La Dependent" va repartir retallables i souvenirs de Tirisiti en la campanya de 2002-2003.
Alejandro Soler va fer un duplicat de Tirisiti i Tereseta en cas d'accident, o per a que es prestaren en exposicions d'altres poblacions. Sols la neu i un enfonsament van produir desperfectes a les titelles al llarg del segle XX. Les filaes capitanes de 2002, Mozàrabes i Miqueros, van sufragar les titelles que representen una esquadra dianera. Una tradició que va agradar i es va consolidar, repetint-se en tots els anys de càrrec de la resta de 28 filaes. Amb el canvi de moneda, el preu de l'entrada de Tirisiti va ser de 1,5€ per als adults i un euro per als xiquets.
Al 2006 el "Betlem de Tirisiti" es va traslladar definitivament al Teatre Principal, on continua fent les seues representacions a dia de hui. 17000 espectadors i 104 grups escolars van visitar a Tirisiti en la seua nova casa. La venta anticipada d'entrades permetia evitar fins a 3 hores d'espera i cua. Encara que ja existia la pàgina web de Tirisiti, encara no es venien entrades per internet. Es van estrenar les titelles dels festers de les filaes Cruzados i Ligeros, que al igual que en 2020 desempenyaven l'alferecia en 2006. Un any molt important perquè Alcoi celebrava el 750 aniversari desde l'otorgament de la Carta Pobla, data de naixement de la vil·la medieval. La Dependent estava molt orgullosa de que el "Betlem de Tirisiti" es traslladara al Teatre Principal", on adquiriria més prestigi que al barracó de la Glorieta. L'escenari i pati de butaques es va adequar per al retaule bíblic i es va inaugurar el 26 de novembre, mantenint l'ambient acollidor.
La companyia teatral "La Dependent" està molt contenta per portar 30 anys al costat de Tirisiti. Els actors i actrius opinen que la representació té un magnetisme que atrapa a majors i xicotets. És molt satisfactori per a ells estar tot el mes de desembre i els primers dies de gener a la seua segona casa, compartint moments amb els xiquets i els propis personatges. El Teatre Principal d'Alcoi està inspirat en els de Itàlia i es va tindre que adaptar al "Betlem de Tirisiti", un teatre dins d'un teatre amb bambalines. Paqui Denia, la dona d'Alejandro Soler, va retocar el vestuari de les titelles, millorant detalls que no s'havien reparat desde 1991.
L'equip humà de "La Dependent" està format per molts actors i actrius d'Alcoi. Entre els més destacats: Jordi Carbonell, Jonathan García, Joan Gadea, Pep Sellés, Estela Tormo o Joanfra Rozalén. Destaca el paper de la narradora, interpretat amb gràcia per Pepa Miralles. Molts més alcoyans han dignificat el "Betlem de Tirisiti" en els seus més de 150 anys d'història, sense oblidar mai la tasca artística d'Alejandro Soler. Ell va protegir l'aspecte general del muntatge i el va restaurar sense alterar la idiosincràsia de l'espectacle. El Teatre Principal és el lloc ideal per al "Betlem de Tirisiti" i ofereix molta comoditat per als espectadors. La companyia teatral "La Dependent" fa un excel·lent treball i a més a més divulga el Tirisiti per mitjà de difusions turístiques, fires de llibres, punts informatius i una original unitat didàctica per a les escoles. És un privilegi tindre un teatre en valencià amb tant de carisma i els alcoyans i alcoyanes tenim el deure de preservar la tradició del "Betlem de Tirisiti".
La loteria de Nadal ha deixat 60 milions d'euros en Alcoi. A l'administració del carrer Santo Tomás es van vendre 15 series del primer premi. Aquest any el sopar del pobre si va atraure la sort dels alcoyans, que no rebien un premi de la loteria desde 2014. Al 2012 la filà Marrakesch va repartir el quint premi. "El Gordo" de 2019 va eixir molt prompte i la noticia va pillar als venedors alcoyans desprevinguts. Els dècims premiats del número 26590 el jugaven els treballadors alcoyans de Telefònica, els quals han repartit el premi més important de la història d'Alcoi. Al 2006 va caure en Alcoi el primer premi del sorteig de "El Niño", però mai havia tocat el Gordo del dia 22 de desembre. Pàgina 66, en el seu 10 aniversari, es va fer ressò de l'alegria dels premiats pujant un vídeo desde l'administració de loteria d'Alcoi.
Amb la sort de part dels alcoyans i amb la població creixent per primera volta en molts anys, sols queda desitjar un pròsper 2020. Desde el blog www.moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ volem que siga un any magnífic especialment per a les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros, Ligeros, Maseros i Llana. També per a les famílies dels càrrecs i com no per al Sant Jordiet: Fernando Rius Mestre. Que tot Alcoi estiga unit fraternalment i que disfrute de la màgia íntima de Tirisiti, l'icono més universal del Nadal Alcoyà.
Al llarg del mes de desembre els carrers d'Alcoi s'han anat transformant. Als últims dies l'ambient s'ha impregnat d'esperit nadalenc, i també de la gelor pròpia de l'hivern. Per unes setmanes els alcoyans no pensen en les seues Festes de Moros i Cristians: Pensen en el Nadal. I especialment somnien en l'arribada dels Reis Mags d'Orient. Les cues de xiquets al Teatre Principal signifiquen que Tirisiti s'està representant. El tradicional teatre de titelles no pot tindre un títol més nadalenc i costumbrista a la volta "El Betlem de Tirisiti". Una senya de identitat que fins hi tot canvia l'urbanisme de la ciutat per unes setmanes.
Tirisiti manté una singular relació amb els habitants d'aquesta ciutat i forma part de l'oci imprescindible de desembre. Els protagonistes del Retaule bíblic fins hi tot concedeixen entrevistes a periòdics com "El Gratis" o "Les Muntanyes":
-Periodista: Bon dia Tirisiti. Milers de persones de llocs diferents esperen veure la teua representació amb il·lusió. Estàs preparat?
-Tirisiti: Si, està tot a punt. He repintat la venta i han arreglat el campanar de l'Església. Em consta que el sereno s'ha comprat un rellotge nou per a no fallar quan li pregunten l'hora.
-Periodista: Eres un referent del Nadal... Com portes això de ser tan famós?
-Tirisiti: Reconec que a voltes em costa eixir al carrer, però l'amor dels espectadors val la pena.
-Periodista: Enguany t'han dedicat una biblioteca al centre per a tots els xiquets i xiquetes. Estàs content?
-Tirisiti: Clar que si, m'agrada molt que els xiquets volen amb la imaginació i disfruten dels llibres. A través de les pàgines dels contes poden conèixer mons i personatges.
-Periodista: No vols que et dediquen un carrer com a Camilo Sesto?
-Tirisiti: A Facebook hi ha un grup que es diu "Tirisiti també vol un carrer". Pense que a la gent que tant m'estima si que els agradaria un carrer amb el meu nom. O millor un aeroport...
-Periodista: Estàs preparat per a les eleccions polítiques que són en abril?
-Tirisiti: Si, em presente a alcalde! És una notícia que sols sabia Tereseta i les beates. Això si, no vaig a dir per quin partit.
-Periodista: Al final de la teua representació sempre te'n vols anar a la lluna... Per què?
-Tirisiti: Per què? Tu no has vist com està el pati! No te'n vindries en mi?
Rodrigo Paños també va conversar amb el Sereno, el Torero i el Sagristà. Per últim també amb l'agüelo i Tereseta:
-Periodista: Bon dia Sagristà. Es porten bé les titelles del Betlem? Van a missa tots els dies?
-Sagristà: Tots van a missa a l'hora, com un clau. No s'escapa ningú, menys els romans que són pagans i mai entren a l'Església.
-Periodista: Aleshores tots aniran al cel menys els romans?
-Sagristà: Tirisiti tampoc perquè s'escaqueja i per tal de no escoltar el sermó fins hi tot se'n va a la lluna.
-Periodista: Li heu comentat al Papa que vinga a veure la representació del Betlem?
-Sagristà: Si, li ho hem dit per carta. Però no sé si és millor que no vinga. Muntem massa embolic.
-Periodista: Bon dia Torero. El teu nom és Clásico no?
-Torero: En realitat em dic Andrés Coloma i vaig ser un prestigiós de la tauromàquia als anys 20. La dictadura de Primo de Rivera va posar de moda els bous com a festa nacional, amb la intenció de que les masses no pensaren en política, ni en democràcia ni en cap colp d'estat.
-Periodista: Per tant eres producte del nacionalcatolicisme... Quina és la teua història fora del teatre?
-Torero: Com a Clásico vaig aconseguir una afortunada notorietat en 1926, sobretot entre els alcoyans, encara que vaig nàixer a Ibi. La meua carrera a la plaça de bous va acabar quan encara era jove, però a Alcoi vaig seguir sent un ídol de l'època.
-Periodista: Com vas passar del mon taurí a ser una titella de "El Betlem de Tirisiti"?
-Torero: Era tan famós com les peladilles o el paper de fumar Bambú. Al club taurí vaig ser víctima d'un atac amb navaixa. Em vaig convertir en imatge d'Alcoi però el teatre era molt més segur, tan sols tenia que torejar a un bou manso. José Esteve era un betlemer que em va introduir en una de les escenes de "El Betlem de Tirisiti". Allí m'he quedat amb molt de gust.
-Periodista: Bon dia Sereno. Com porte el teu treball?
-Sereno: Estupendament. Soc un funcionari públic amb moltes responsabilitats, no és sols donar les hores. Ara m'han dit que em compraran una Tablet tàctil per a tindre-ho tot més controlat. Cal estar al dia en la tecnologia.
-Periodista: I el públic? Es porta bé?
-Sereno: No, el públic em crida, m'enganya, es riuen de mi, em diuen xixero i em canten "El Sereno s'ha perdut en la Font de la Salut i una agüela l'ha trobat amagat en un forat". Però sense els xiquets no soc res.
-Periodista: A tu que t'agrada més l'horari d'estiu o d'hivern?
-Sereno: Com soc vell m'agrada més l'horari d'estiu perquè es disfruta més de la llum. Es pot passejar i fer una partida de cotos a la terrassa. Però a l'hivern tinc molt de treball. Així que és un dubte existencial que no puc respondre.
-Periodista: Bon dia Agüelo. Diuen que sempre estàs enfadat. Per què?
-Agüelo: Perquè patisc de gota i estic fart. Siguiente pregunta!
-Periodista: A qui bonegaries de la vida real?
-Agüelo: A tot el mon! Eurobascollaes per als polítics de València, Madrid i Brussel·les!
-Periodista: Amb casi 150 anys coneixeu Alcoi millor que ningú... Que penseu de la ciutat en l'actualitat?
-Agüelo: He vist coses i he estat en llocs que mai imaginarieu, més enllà d'Orió. He vist obrir i tancar teatres i centres d'art. Jo he conegut la pastisseria del negret. Ara hem evolucionat molt. Les titelles de "El Betlem de Tirisiti" estàvem en una caixa de sabates i ara estem en un teatre... Hi ha que millorar la vida d'aquesta ciutat.
-Periodista: Bon dia Tereseta. Tu no vols eixir a les Festes de Moros i Cristians?
-Tereseta: Jo he sigut molt combativa a la meua joventut en el tema de la dona en la festa. Ara m'alegre de veure que les coses van normalitzant-se. Massa poc a poc per al meu gust, però segur que aconseguirem la plena integració.
-Periodista: En els temps que corren cal ser feminista?
-Tereseta: Clar que si! S'ha de ser feminista, solidària, ecologista i políticament correcta. Al teatre estic contenta perquè tinc unes noves amigues. Són aliades de la sororitat entre xiques, i molt festeres. Són les titelles femenines de Muntanyesos i Cordoneros. Pertanyen a les dos filaes que en 2019 desempenyaran les alferecies.
El Nadal Alcoyà és un projecte col·lectiu de la ciutat, impulsat per l'Ajuntament desde fa dècades. No importa el partit polític que estiga al govern, tots uneixen esforços per a millorar el Nadal. Però s'ha de fer amb cautela i sense entrar en casos de corrupció o associacions que s'organitzen malgastant diners públics... El Nadal Alcoyà 2018 es va notar un poc més tard de l'habitual perquè les llums no es van posar a l'hora. Molta gent es va queixar, però l'espera s'ha traduït en una il·luminació especial que sols pot tindre Alcoi. L'enramada ornamental s'ha completat per altres carrers principals d'Alcoi. La Plaça Espanya està repleta de siluetes d'un rei mag sobre el seu camell. I al centre de la Bandeja les famílies, grups i xiquets es fan fotografies amb les figures decoratives del Tirisiti i el Pessebre.
El dia 24 de desembre la Plaça Espanya va rebre la visita dels castanyers solidaris. Una iniciativa entranyable que té molts objectius: Recollir diners per als més necessitats, alegrar la Nit de Nadal, repartir fruïts secs i cantar les típiques nadaletes alcoyanes: "Pastorets i pastoretes", "Baix d'una penyeta", "Barrabàs", "Camina Maria", "La Pandorga", "Jo pense portar-li al bon Jesuset", "L'asguinaldo", "Ja venen els Reis" o "Pastoret on vas?". A les filaes també es canten unes estranyes cançons: Les nadaletes festeres. Una mescla curiosa que és resultat de les dos grans tradicions d'Alcoi i que tenen lletres curioses per a tractar-se de nadaletes.
Alcoi s'adorna per a rebre una festivitat que es celebra en tantes parts del mon que és difícil destacar. Però la singularitat del Nadal Alcoyà no ha passat desapercebut i cada volta és més conegut. La regidora de turisme, Lorena Zamorano, porta anys reivindicant les nostres tradicions perquè són úniques. El valor afegit és que no han perdut l'essència ni estan comercialitzades. Les campanyes de publicitat que es fan no es venen a grans multinacionals ni a empreses de dibuixos animats. Fins hi tot aquest 2018 s'ha fugit de la polèmica dels patges negrets. El personatge continua penjant en molts balcons i no ha rebut atacs per a desprestigiar-lo. Sols seran protagonistes durant els primers dies de gener.
Als últims anys al Nadal Alcoyà li ha eixit un competidor: La Fira Modernista de setembre. En aquest 2018 hem vist com centenars de dones i homes passejaven pel centre històrics amb vestits elegants del segle XIX. Un ritual que acabarà sent part del patrimoni cultural, com també ho són altres desfilades amb un públic multitudinari: Les Entrades i la Cavalcada. No hi ha dubte que aquestes manifestacions festives agraden en Alcoi. Fan que moltes persones es gasten diners i trauen de nosaltres mateixa les millors qualitats creatives. L'actual govern socialista ha trobat la fórmula per a explotar la setmana modernista. I el govern socialista de José Sanus als anys 90 va trobar la forma de implicar a amplis sectors de la població per a participar al Bando i la Cavalcada. Ser antorxer va passar a ser un honor, desprès de que durant dècades fora una obligació dels soldats del Regimiento Vizcaya, vestits d'egipcis no de militars. L'espectacular rebuda de la Fira Modernista fa pensar que se li vol llevar interès a la Trilogia dels Reis Mags. Desprès de 2 anys té la voluntat de consolidar-se i l'alcalde Toni Francés està orgullós de veure el creixement d'aquesta celebració a la tardor. Aquest homenatge al passat industrial de la ciutat ha tingut més èxit que els intents frustrats de ampliar les Festes d'Alcoi: Setmana Santa, Falles, Carnestoltes en Quaresma i una Romeria a la Verge dels Lliris que cada any perd adeptes. Al següent vídeo es poden veure les múltiples meravelles que presenta el nostre benvolgut Alcoi:
Hui dia 30 de desembre de 2018 comença la Trilogia dels Reis Mags. Desde les 12:00 els pastorets i pastoretes faran la seua desfilada en carros i ballant pel carrer Sant Nicolau fins la Plaça d'Espanya. Allí adoraran a la Sagrada Família, tal i com faran Melchor, Gaspar i Baltasar el pròxim 5 de gener. Com a acte previ, no ens podem oblidar del Bando. El divendres 4 de desembre de 2019 l'Emissari Reial llegirà el Bando i darrere de la seua carrossa les burretes portaran bústies per a introduir les cartes a ses majestats. És la víspera del gran dia: La CXXXIV Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi.
Tan sols queda enviar un desig de pau i tolerància per al pròxim any. Ens espera un 2019 tan fester com ho ha sigut l'inoblidable 2018. En l'àmbit de les Festes de Moros i Cristians volem donar sort a Álvaro Santacreu, Juan Enrique Miralles, Modesto Moiña, Jorge Candela, Jorge Doménech i les seues respectives famílies. Ells seràn els futurs capitans i alferes de les Festes de Sant Jordi. Molts ànims a les filaes Verds, Tomasines, Muntanyesos, Magenta i Cordoneros perquè estan treballant molt per a que els seus càrrecs siguen un èxit. L'esforç de les esquadres també es veurà recompensat en maig. FELIÇ ANY NOU!
.jpg)
