Amando Blanquer va nàixer en una família humil alcoyana el dia 5 de febrer de 1935. Degut a les malalties i la postguerra, va ser un xiquet introvertit que va canalitzar les seues aficions en la música i la lectura. Desde ben jove va formar part de la banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi i el seu talent va fer que estudiara al Conservatori Superior de València. També es va traslladar a Paris i Roma per a continuar els seus estudis de direcció d'orquestra. Va ser catedràtic al Conservatori de València, així que la seua carrera professional va molt lligada a la docència. Fins hi tot va ser el director del Conservatori de València de 1971 a 1975. Al llarg dels anys va anar aconseguint importants premis internacionals relacionats amb les belles arts i la música culta. Va saber expressar els seus pensaments en obres musicals d'àmbits diferents com "Sinfonietta", "Concierto para banda", "Concierto de cámara", "Suite Blanca", "Retablo de Navidad para coral", "Divertimento Giocoso para viento", "Elegía y Sonata para cello y piano", "Sonatina para violín y piano", "Homenaje a Juan Ramón Giménez para guitarra y orquesta", "3 danses valencianes" o "Entornos". Amando Blanquer estava molt influenciat per Isaac Albéniz, Debussy, Stravinsky i els instruments de vent. Entre els homenatges que li van fer destaca la Medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi, l'Auditori Amando Blanquer dedicat per l'ajuntament o l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana. La seua única òpera "El triomf de Tirant" (1991) estava plena de litúrgia i amor humanista. Va ser el director de les bandes de Bunyol, Llíria, Sagunt i Algemesí. Amando es va casar amb Rosa Cots al 1961 i van tindre 5 fills. Amando Blanquer és un dels pedagogs valencians i musicòleg amb més fama, sent un dels autors de música simfònica més valorats del segle XX. Prompte va quedar clar que tenia una sensibilitat especial per a transmetre emocions a través de la música. Per això la seua producció musical és ampla i variada, però al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/2015/05/pasdobles-dianers-musical-apolo.html anem a centrar-nos en les seues marxes cristianes, mores i pasdobles.
A les seues obres musicals posava per davant la qualitat i no l'èxit fàcil, ja que mantenia un rigor i exigència que el feien ser molt respectuós amb la tradició. No obstant, va ser un avantguardista i fins hi tot va crear la primera marxa cristiana de la història: "Aleluya", estrenada per l'esquadra de negres de l'alférez de la filà Vascos d'Alcoi. També és l'autor de la segona marxa cristiana més antiga: "Salmo" dedicada a un amic seu de la filà Navarros d'Alcoi. Al crear el subgènere de la marxa cristiana, va marcar un abans i un desprès basant-se en la música sacra i d'església. Amando Blanquer va ser acusat de regionalista per pasdobles preciosos com "Musical Apolo" o "El petit Adolfín Bernabeu", dedicat a l'únic Sant Jordiet de la filà Berberiscos. Però per damunt de tot, es nota que Amando Blanquer tenia molta estima a les marxes mores. "Tarde de abril", "Any d'alferis", "L'ambaixador", "Marxa del centenari", "El somni" o "Moment de festa" són obres musicals extraordinàries que s'han convertit en clàssics alcoyans per estar presents cada any a l'Entrada Mora. Amb motiu del Centenari de la Música Festera en 1982, Amando Blanquer va estrenar la "Missa a Sant Jordi" com a banda sonora del 23 d'abril. Les 10 parts del concert religiós van agradar als devots per l'harmonia i ambient, realçat pels cants corals i els texts de "Cavaller del miracle". La part cantada va ser escrita pel poeta alcoyà Joan Valls. Cada any durant la Missa Major Gregorio Casasempere dirigeix la "Missa a Sant Jordi", formada pel Preludi i entrada, Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus Benedictus, Padre Nuestro, Agnus Dei, Meditació, Prec a Sant Jordi i Final. Als seus pasdobles reflexava la llum i color de la Diana del 22 d'abril. La seua relació amb l'Apolo i la banda Vella d'Alcoi va fer que tinguera amistats amb els Abencerrajes. La filà va estrenar al carrer moltes de les seues marxes mores i fins hi tot tenen dedicades "Any d'alferis" i "Tarde de abril" que es consideren les millors marxes mores de tots els temps. Especialment emotiva va ser l'agraïment que el capità moro de la filà Miqueros va fer durant l'Entrada Mora 2002 a Amando Blanquer, mentre estrenava la marxa mora "Paco Verdú". La seua última marxa cristiana va ser "Àguiles i cadenes", dedicada a Jorge Espí, capità de la filà Navarros en 2004. Amando Blanquer va deixar el món un 7 de juliol de 2005, en silenci ja que li agradava ser discret i amable. Era una persona afable i cordial i l'Associació de Sant Jordi l'havia nombrat anteriorment Majoral d'honor. Amando Blanquer és etern i l'evoquem cada volta que escoltem la intensitat dels compassos de "Tino Herrera" o la riquesa melòdica de"Tarde de abril".
-EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (Pasdoble 1953)
-JULIO PASTOR (Pasdoble 1954)
-MUSICAL APOLO (Pasdoble 1956)
-TARDE DE ABRIL (Marxa mora 1957)
-ALELUYA (Marxa cristiana 1958)
-L'AMBAIXADOR (Marxa mora 1959)
-SALMO (Marxa cristiana 1962)
-ANY D'ALFERIS (Marxa mora 1967)
-EL CAPITÀ I ELS CAVALLERS (Pasdoble 1980)
-MARXA DEL CENTENARI (Marxa mora 1982)
-MISSA A SANT JORDI (Suite de fe cristiana alcoyana 1982)
-EL SOMNI (Marxa mora 1988)
-LES NOCES DE LLIBERTAT (Marxa cristiana 1990)
-TINO HERRERA (Marxa cristiana 1995)
-LLEÓ I REMI (Marxa mora 1998)
-MOMENT DE FESTA (Marxa mora 2000)
-PACO VERDÚ (Marxa mora 2002)
-ÀGUILES I CADENES (Marxa cristiana 2004)
No hay comentarios:
Publicar un comentario