LA PRIMERA MARXA CRISTIANA

L'any passat es va celebrar el Cinqüentenari de la primera marxa cristina: "Aleluya" d'Amando Blanquer Ponsoda. És una gran marxa cristiana que emociona i que va ser estrenada a l'any 1958 per l'alferecia de la filà Vascos d'Alcoi. Amando Blanquer va inventar un subgènere nou dins de la música festera: La marxa cristiana. Feia moltíssim temps que existien les marxes mores però els cristians es veien forçats a desfilar amb marxes militars o pasdobles marcials. Amando Blanquer va dir “Los cristianos necesitaban algo diferente; estaba ya en el ambiente festero, yo no hice nada más que recogerlo”.

BIOGRAFIA: Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) va nàixer a la localitat d'Alcoi. Va realitzar els seus estudis en el Conservatori de València, on va obtenir el Premi Extraordinari Fi de Carrera en Composició. En el període comprès entre 1959-1962 va realitzar estudis com alumne oficial en el Conservatori Nacional Superior de Música de París i en la Schola Cantorum. En 1962 va obtenir el Premi Roma del Ministeri d'Afers exteriors i va rebre el magisteri de Gofredo Petrassi en l'Acadèmia Santa Cecilia de Roma.
D'altra banda, va estar guardonat amb una llarga llista de premis i homenatges com la Medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi, l'Auditori Amando Blanquer dedicat per l'ajuntament o l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana. A més d'investigador, era acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València i corresponent de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrid.
Amando Blanquer era un compositor fidel a la seua creença estètica, la qual, de manera més o menys constant, va mantindre al llarg de la seua obra. En eixe sentit, va manifestar un interès per fer coincidir tradició i contemporaneïtat, però sense tractar de contemplar el hui amb els ulls d'ahir, sinó d'elaborar uns principis bàsics des del "respecte i consideració cap a l'oient", la qual cosa no suposava un minvament conscient de qualitat en busca de l'èxit ni la concessió fàcil, molt al contrari, un desig per mantindre un rigor i una autoexigència que el dugueren, segons declaracions pròpies, pel camí d'un pretès "humanisme musical". Fruït d'aquest humanisme i de l'amor que processava a la seua terra natal, Alcoi, al 1958 va crear un nou gènere per a la festa de Moros i Cristians, la marxa cristiana, amb l'obra "Aleluya". Aquest treball va suposar un abans i un després dins de la música de Moros i Cristians, que fins aleshores només comptava amb la marxa mora i el pasdoble.
Algunes de les seues obres més destacades sobre música de Moros i Cristians son: Marxa del Centenari, El petit Adolfin Bernabeu, Musical Apolo, Tarde de Abril, Aleluya, Salmo, L’Ambaixador, Any d’Alférez, El Somni, Elda, Tino Herrera, Missa a Sant Jordi, Paco Verdú i Àguiles i cadenes.
Sorprèn en aquest sentit, l'immens nombre d'obres compostes per Blanquer, producte del treball constant que aprengué del seu mestre Olivier Messiaen i que va ser des de sempre la seua millor font d'inspiració.