BALLET INMA CORTÉS D'ALCOI

Els ballets són part de l'espectacle de les Entrades i Inma Cortés és una de les pioneres alcoyanes en traure coreografies als boatos. Les Festes de Moros i Cristians van tindre un gran canvi quan els ballets femenins van aparèixer a Alcoi. Crear coreografies es va convertir en una passió per a Inma Cortés i ho ha sabut transmetre de generació en generació durant 4 dècades. Es compleixen 50 anys dels antecedents dels ballets, quan en l'alferecia mora 1974 de la filà Xanos van eixir un grup de joves movent vels. No hi havia precedents i als anys següents no es va consolidar la dansa com a component d'una Entrada Mora. Al final sols havia sigut una aïllada mostra d'art per part de les xiques en uns temps de dictadura on les dones tenien pocs drets. En 1976 Inma Cortés funda una escola de dansa clàssica i espanyola.

L'autèntica revolució dels ballets festers no va ser real fins a 1984, quan Inma Cortés va traure al carrer el seu primer ballet. Es tractava d'un harem de jovenetes amb capes blaves que anaven davant del capità moro de la filà Berberiscos. Fa 40 anys el bequetero Rafael Insa, gran defensor de "La Roda", volia un ballet formal davant del palanquí portejat sobre el que desfilava. Mari Francis Richart havia fet 10 anys abans un ballet senzill, infantil i sense pretensions. Però Inma Cortés buscava un impacte major i va preparar un gran ballet amb cròtals i llançant pètals de roses. Ja en 1987 els ballets es van convertir en imprescindibles desde que el ballet d'Ana Calvo es va sumar al d'Inma Cortés. No va haver competència entre elles, sols sororitat en els anys 80 i pocs cels. El feminisme no era una causa comú i era fàcil que entre acadèmies de ball començara a haver enveja, però no va ser el cas d'Inma Cortés. 

En 1989 la responsabilitat era major ja que Inma Cortés s'encarregaria del primer ballet per a una Entrada Cristiana. Unes camperoles movien guirnaldes florals prop de les favorites del capità cristià de la filà Almogàvars. L'any següent Inma Cortés va repetir amb el bàndol cristià gràcies a la confiança de la filà Tomasines. El multitudinari ballet de banderes amb "Japanese Tune" va impactar tant que en 1991 el capità cristià de la filà Tomasines va renovar el contracte a Inma Cortés amb un ballet de màscares daurades. Eren anys d'intens treball junt a dissenyadors com Alejandro Soler o Paco Aznar i 1992 va ser molt important. Inma Cortés va fer el ballet principal de la capitania cristiana de la filà Muntanyesos, amb capes negres i simulant les ales dels pardals en les mans. En la solejada vesprada Inma Cortés va preparar una gran quantitat de ballets i grups en moviment per a la capitania mora de la filà Cordoneros. Ballets de banderes i tires taronja, altre de ventalls, altre d'escuts a l'esquena i el de papallones. Però el més recordat d'aquell any va ser el de les ones del mar que anava davant del vaixell del capità moro. Semblava que la carrossa anava flotant sobre les teles blaves de les ballarines.

Coordinar a tants grups de dansa no professionals en 1992 va deixar exhausta a Inma Cortés. La sobreexplotació patida va fer que es retirara en 1993, donant pas al ballet novat de Carmina Nadal. Però la disciplina artística de la directora del ballet Inma Cortés no va parar i als anys 90 va estar dedicada a treballar en altres projectes i donar classes a l'escola de flamenc i clàssic. També va actuar en desfilades de poblacions com Albaida, la Vila Joiosa o Benissa i fins hi tot estrenar algun ballet per a la filà Moros del Rif de Muro, els Asturs d'Ontinyent, els Bereberes de Cocentaina o els Maseros de Ibi. Però el viatge més llunyà que ha fet el ballet d'Inma Cortés va ser a Nova York en octubre de 2006. Una expedició de festers alcoyans van volar fins a Manhattan per a obrir la desfilada cristiana del dia de la Hispanitat i el ballet d'Inma Cortés va participar ballant per la Quinta Avinguda. 

La filà Benimerines li va rogar a Inma Cortés que tornara al panorama fester amb un ballet per a la seua capitania mora 1999. En una vesprada d'abril esplendorosa es va estrenar el ballet del jardí del Teneré amb la peça musical "Sahara". Unes ballarines unides per teles ocres representaven l'arena de les dunes, altres l'aigua blava de l'oasi i unes de roig i verd les palmeres del desert. L'acceptació del públic alcoyà va ser majúscula i això va animar a Inma Cortés de cara al nou segle. La filà Vascos li va encarregar a Inma Cortés els ballets dels seus anys de càrrec en 2000 i 2001. Per a la plujosa alferecia cristiana va presentar als 4 estaments de l'Edat Mitjana: Ballarines del clero, la noblesa, el poble i les guerreres junt a la mort amb guadanyes. El boato del capità cristià de l'any següent girava entorn a la caça al País Vasc i d'això van tractar els ballets, destacant com atrapaven a un os salvatge i que algunes ballarines vestien com els personatges mitològics del nord: Ziripotes i momotxorros. 

El folklore va seguir amb la filà Navarros en l'alferecia cristiana de 2003, amb la presència de bous. Però el ballet més bonic va ser el de la cort del rei Sancho, en el que les princeses eixien de dins d'unes figures gegants. A la capitania cristiana 2004 de la filà Navarros el ballet d'Inma Cortés va recrear la Batalla de las Navas de Tolosa amb les seues cadenes i cortesanes en tons grocs i taronja. El conjunt va ser tan impressionant com el dels cànters en el magnífic ballet de les aiguadores del manantial de Kufrà. Va ocórrer en la capitania mora 2002 de la filà Miqueros i per primera volta es van utilitzar altaveus i la música pregravada de "Hasret" d'Omar Faruk.

Per a la filà Magenta Inma Cortés va estrenar el ballet d'un bazar de teles en l'alferecia mora 2004. De nou va aprofitar melodies orientals pregravades en una nit plujosa en la que alguns músics es van negar a tocar. En 2005 i amb bon temps, el ballet d'Inma Cortés va eixir en la capitania mora de la filà Magenta. Es va inspirar en els contes de les mil i una nits per a ambientar el ballet en les estances privades de Sherezade. El boato de l'alférez moro 2007 de la filà Mudéjares arrancava amb el ballet d'Inma Cortés sobre el miracle de la vida als camps de cultiu. Les ballarines de l'aigua regaven amb teles per a que brotaren altres ballarines amb flecos tostats com si foren espigues de blat. La marxa mora escollida va ser "Alhakem", mentre que en 2009 Inma Cortés es va decantar per l'elegància de la marxa mora "Xabat". Va ser interpretada a la capitania mora de la filà Abencerrajes per a un ballet d'enormes ventalls daurats inspirat en el canelobre. 

La crisi ecònòmica va afectar a la societat alcoyana i Inma Cortés va patir la precarietat dels ballets per culpa els directius d'algunes filaes de càrrec. Les coreògrafes volien dignificar els ballets però es veien obligades a concursar o ser subhastades per a aconseguir un lloc al boato. Al final es tracta del treball i sou d'una acadèmia de ball que era infravalorada, sobretot perquè es preferia contractar a grups amateurs més barats. Algunes volien ballar a tota costa, tenint poc respecte pels anys de lluita i reivindicació de veteranes com Inma Cortés o Ana Botella. Així que el ballet d'Inma Cortés no va desfilar pels carrers d'Alcoi durant uns anys i va reaparèixer en 2014. Obrien l'Entrada Cristiana i el boato de la filà Gusmans amb trages medievals de molt bon gust. Les donzelles de groc i blau feien sonar flautes i panderetes entre vidrieres i portalades al compàs de la marxa cristiana "El honor de un caballero".

Desprès d'un descans curt, Inma Cortés i la seua filla Sandra van dirigir l'ambiciós conjunt dels 5 sentits en la capitania mora 2016 de la filà Miqueros. Es tractava d'un ballet dividit en 5 parts en el que es representava per mitjà de grups diferenciats el gust, el tacte, l'oïda, l'olfacte i la vista. Les nombroses ballarines seguien els passos al ritme de la marxa mora "Ben Al Sahagui". Altre paró laboral ens va privar de les fantàstiques coreografies d'Inma Cortés en 2017 i 2018. La filà Muntanyesos volia fer un homenatge als alferes cristians en el seu boato de 2019. Per això el ballet d'Inma Cortés pegava voltes i salts al voltant d'unes estàtues gegants dels càrrecs de la filà Muntanyesos. En la nit del 4 de maig de 2019 el ballet de Inma Cortés va estrenar l'espectacular coreografia de "Les esclaves de la llum" per a l'alférez moro de la filà Cordoneros. Amb panderetes il·luminades, vestits blancs i trenes tribals i una ombra sinuosa el ballet va ser molt aplaudit al pas de l'obra musical "Imlaq" de Saül Gómez. Va ser l'últim ballet d'Alcoi que va desfilar abans de que el Coronavirus paralitzara Nostra Festa durant 2 anys.

El ballet d'Inma Cortés es va reincorporar a les Festes d'Alcoi desprès de la pandèmia amb dos coreografies per a les capitanies de 2020-2022. Al boato de la filà Muntanyesos van representar a les guerreres del Barranc de la Batalla, on també hi havia molts nius d'aus en una carrossa amb percussionistes. Inma Cortés va fer doblet i en la vesprada nuvolada va participar amb el capità moro. El boato de la filà Cordoneros relatava la ruta de la seda i les ballarines van explicar la llegenda de com una xiqueta va descobrir el secret dels cucs de seda. Les joves menejaven vaporoses ales roges mentre els xirimiters interpretaven "Marco Polo". En 2023 el grup d'Inma Cortés va ballar representant gàrgoles a la carrossa del capità cristià de la filà Cruzados. S'espera que el ballet d'Inma Cortés participe a les Entrades del 20 d'abril de 2024 amb la filà Aragonesos.

Inma Cortés ha treballat, somniat, rigut i plorat al llarg dels 40 anys de trajectòria professional, plena d'anècdotes i divulgació de la dansa. Una carrera laboral gratificant que ha sabut traspassar a Sandra Ardaitz Cortés. La seua filla s'encarrega actualment de muntar i organitzar els ballets i les gales de fi de curs de l'Acadèmia de ball Inma Cortés d'Alcoi. Han vist crèixer i madurar a moltes xiques que aprenien a ballar més enllà de les coreografies festeres. Inma Cortés segueix en actiu però en segon pla, aportant consell, supervisió i ajuda a les ballarines i a la seua filla Sandra Ardaitz. Inma Cortés s'ha convertit en la veu de l'experiència i a ella hi ha que agrair-li la seua imaginació i talent i el reconeixement d'uns muntatges coreogràfics que han deixat el llistó molt alt en Alcoi.

CARNESTOLTES ALCOYÀ 2024

La primera celebració lúdica de l'any a Alcoi és el Carnestoltes, una festa recent que es fa desde 2011 i ha tingut un creixement constant. El dissabte 17 de febrer de 2024 tot estava preparat per a contemplar les disfresses i màscares i l'Ajuntament d'Alcoi ho va disposar tot per a fer disfrutar a la gent. A les 18:30 al Partidor una batucada obria pas a les iaies bebès i als més de 2000 participants. Es va veure el ballet "Encanto" de Inma Cortés representant a la família Madrigal de Disney i al ballet d'Ana Botella com a Willy Wonka en la seua fàbrica de xocolate. La sorpresa va ser una recreació de l'Entrada Cristiana amb àguiles i xirimiters i també els cavernícoles de la prehistòria gràcies al ballet de Carmina Nadal. També es va veure als personatges de la primera pel·lícula de Pixar: "Toy Story" i un corral amb els grangers cuidant als animals. Van eixir naus espacials i paraigües, encara que no van fer falta. Al contrari, la setmana anterior la pluja si va afectar al Carnestoltes de Muro. Desprès de les lupes anava un ballet alcoyà inspirat en els anys 80 i altre de les "Barbies", degut a l'èxit de la pel·lícula feminista. L'estètica hippy i el brilli brilli no podia faltar en "Mamma mia" i altres cançons del famós grup Abba. Xiquets representaven els jocs de taula i altres anaven disfressats d'astronautes de la Nasa. El ballet de Virginia Bolufer tenia un grup de Drag Queens que apareixien al programa de televisió "Ru Paul". Desde Murcia van vindre les corsàries blaves que van ser tan aplaudides com la baralla de cartes amb ballarines de copes, bastos, espases i oros. No es pot oblidar la influència del Carnaval de Mazarrón o Águilas, ja que en Alcoi també ixen moltes danses amb plomes i vestits brasilers. Les multitudinàries panteres negres amb un casc platejat va deixar al·lucinat al nombrós públic. El últim ballet de Yecla era de faraons egipcis molt brillants. Una cloenda esplèndida per a la desfilada del Carnestoltes d'Alcoi 2024. Moltes famílies es van sumar al Carnestoltes pel carrer Sant Nicolau, esperant rebre algun premi grupal del concurs organitzat per la regidoria de tradicions. La festa va seguir a la Plaça de Dins i als pubs del centre: Don Vito, Sports, Delirium, Goya, Karma, La sombreria O'Conell i "El Petroli". El següent event a Alcoi ja serà la Setmana Santa, preludi de la Glòria que en apropa a les Festes de Moros i Cristians. Les filaes continuen preparant actes interns i homenatges, com per exemple el de la filà Alcodianos a tots els xiquets i xiquetes que han entregat les claus al capità cristià. Un xicotet acte important que ocurreix el matí del dia de les Entrades a la Bandeja. 2024 és any de càrrec per a la filà Alcodianos i a més a més es compleixen 50 anys de la primera entrega de claus que van realitzar els festers. Per això es va celebrar una gala i sainet al Teatre dels Salesians on es van recordar tots els protagonistes de l'entrega de claus. Li donem la benvinguda a la Quaresma, sabent que cada dia falta menys per a abril.

MÚSICA FESTERA DE RAFAEL MULLOR GRAU

El compositor d'Alcoi Rafael Mullor Grau va nàixer en 1962 i prompte va tindre interès per la música. Va ser mestre a l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi on havia estudiat. També va estudiar al Conservatori de València i Alacant i també va estar en aquesta universitat. Es titulat en Estudis Superiors d'Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d'Orquestra. També té el títol de Piano, Clarinet i Llenguatge Musical, gràcies als seus professors Amando Blanquer, Eduardo Cifre i Manuel Galduf. Ha sigut membre de la Banda Unió Musical d'Alcoi desde 1970 fins 1985, on era clarinet solista. Desprès va ser el director de la banda fins a 1991, lo qual el va unir molt a la filà Llana. Per a aquesta antiga filà mora alcoyana ha composat obres musicals tan icòniques com "L'entrà dels negres", "Al primer tro" o "Als llaneros dianers". Com a Director d'Orquestra va començar als 16 anys en la Coral Polifònica Alcoiana, i posteriorment als Cors de La Vilajoiosa, de Vallada, València i actualment al cor de la banda de Ròtova. En 1982, convidat per Jose Maria Ferrero i la UNDEF, va dirigir a la Plaça de Bous d'Alacant a un conjunt de 6 bandes. 400 Musics van interpretar la seua marxa mora "Un Moro Mudéjar", obra guanyadora del Concurs de Música Festera d'Alcoi en 1981. És possiblement la seua peça musical més bona, i té altres marxes mores de gran qualitat com "Àngel l'anvàlid". Ha guanyat prous premis al Concurs de Música Festera d'Alcoi, destacant "El Barranc del Sinc". També ha col·laborat amb el ballet de Virginia Bolufer en 1992, 1995, 1996 i 1997 per a coreografies dels càrrecs de les filaes Ligeros, Andaluces i Berberiscos. Les obres de Rafael Mullor estan editades per les Editorials Omnes Bands i Piles. Ha gravat com a director dos discos de Musica Festera amb la Unió Musical d' Alcoi en 1987 i 1990. En 2005 va ser nominat per segona volta consecutiva als Premis Euterpe de Composició, guanyant el concurs. En octubre de 2006 la seua obra mes coneguda "L'ambaixador Cristià" va ser l'única interpretada en la desfilada cristiana del dia de la Hispanitat per la 5ª Avinguda de Nova York, acompanyant a 2 esquadres i un ballet alcoyà. Actualment és professor de Fonaments de Composició, Harmonia, Anàlisi i Orquestra als Conservatoris Professionals de Xàtiva i d'Albaida. Als seus fills els ha dedicat una marxa mora i altra cristiana: "Abraham" i "Eleazar", però la marxa cristiana de més qualitat i que es recorda és sense cap dubte "Alcoi, escata i destral" dedicada a la filà Muntanyesos d'Alcoi en el seu 75 aniversari. A continuació recuperem la llarga trajectòria de compositor de música festera que té Rafael Mullor Grau.

UN MORO MUDÉJAR. MARXA MORA (1981)

L'AMBAIXADOR CRISTIÀ. MARXA CRISTIANA (1982)  

ALS LLANEROS DIANERS. PASDOBLE (1983)  

L'ENTRÀ DELS NEGRES. MARXA MORA (1984)  

EL BARRANC DEL SINC. MARXA CRISTIANA (1985)  

AL PRIMER TRO. MARXA MORA (1987)  

ALFÉREZ LIGEROS 1992. MARXA MORA (1992)  

MÚSIC I LLANERO. MARXA MORA (1992)  

DANZA COLORISTA. MARXA CRISTIANA (1995)  

CAPITÀ ANDALUCES 96. PASDOBLE (1996)  

ALCOI, ESCATA I DESTRAL. MARXA CRISTIANA (1996)  

DÉU DEL FOC. MARXA MORA (1997)  

ALCÁZAR DE ELDA. MARXA CRISTIANA (2000).  

ABRAHAM. MARXA MORA (2002)  

SAXUM. MARXA CRISTIANA (2003)  

100 ANYS D'UNIÓ MUSICAL D'ALCOI. PASDOBLE (2005)  

MAGENTERO D'ELX. MARXA MORA (2005)  

ELEAZAR. MARXA CRISTIANA (2008)  

XEMA ALMOGÀVER. MARXA CRISTIANA (2015)  

ÀNGEL L'ANVÀLID. MARXA MORA (2015)

En 2013 va dirigir l'Himne de Festes de Cocentaina, però ja tenia experiència desde feia dècades. Fou invitat a dirigir en 1998 el pròleg de les Festes d'Ontinyent. En agost d'aquell any va dirigir la marxa mora "Ximo" de José Maria Ferrero davant de tots els festers. La seua ciutat natal li ho devia i en 2002 Rafael Mullor Grau va dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi. Les 24 bandes participants i un cor multitudinari van fer emocionant el cant de "Nostra Festa" el diumenge 21 d'abril de 2002.

JESUSET DEL MIRACLE I MARXA CÍVICA D'ALCOI 2024

El passat 28 de gener de 2024 es va celebrar al centre d'Alcoi la volguda Processó del Jesuset del Miracle. El matí va estar respectat per l'oratge i amb la presència del sol les danses tradicionals van ressaltar encara més. La senzillesa de la Cucafera i els nanos cabuts van fer les delícies dels xiquets, encara que el públic no era massa nombrós. La devoció a la xicoteta figura del Jesuset del Miracle ha perdut força a la ciutat, però segueix marcada al calendari religiós del mes de gener. En l'hivern de 1568 es va produir el robatori d'una caixa de plata al carrer Santo Tomás, desde on s'inicia la Processó actualment. El clero d'Alcoi va prometre una recompensa per a qui trobara les sagrades formes (hostietes), la custodia del viàtic i un reliquiari. La tensió va augmentar perquè no atrapaven al lladre i l'església tenia molt de poder al segle XVI.  El sospitós del robatori de les sagrades formes era Joan Prats. Un llaurador va buscar en l'estable de l'autor i va trobar el reliquiari trencat, amb l'ajuda miraculosa d'una escultura del fill de Déu. El Jesuset del Miracle s'havia inclinat per a indicar on estava amagat el botí.  Totes les peçes robades van ser reconegudes pel vicari el dia 31 de gener de 1568 i el dia 1 de febrer Alcoi va festejar al Jesuset del Miracle. A partir d'ahí es va venerar la figura amb l'esquena encorbada i el cap en posició cap a terra i els dits senyalant. En la casa on estava la imatge del Jesuset del Miracle es va construir el "Convent del Sant Sepulcre". Els xiquets porten en andes al Jesuset del Miracle mentre que els homes porten al "Santísimo Sacramento" baix palio. Els següents vídeos són molt interessants perquè reflecteixen com es celebra la Processó del Jesuset del Miracle enguany i com es feia fa 60 anys. Les càmeres de televisió espanyola van estar varies voltes a Alcoi i no sols per a les Festes de Moros i Cristians. Cal recordar que ara vivim en un país democràtic i laic i abans en la dictadura de Franco que tenia propaganda feixista per mitjà del Nodo i aprofitava per a promoure la fe cap a diversos Sants d'arreu del país.

El mateix diumenge 28 de gener per la vesprada es va celebrar la Marxa Cívica pel casc antic de la ciutat. Es commemorava "La Desfeta d'Alcoi del segle XVIII", un moment històric de gran rellevància. El 9 de gener de 1708 la vila va viure un esdeveniment dramàtic produït desprès de la Batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707. Durant la Guerra de Successió entre l'Arxiduc Carles d'Austria i Felip V de Borbó es van abolir els Furs valencians i altres llibertats que tenia la Corona d'Aragó. Alcoi estava en contra de la dinastia borbònica perquè amb el Decret de Nova Planta es perdien molts drets. Per això quan les tropes franceses de Felip d'Anjou, el nou rei Borbó, van arribar a Alcoi els habitants van lluitar contra l'enemic. Van resistir l'atac amb tan sols 200 guerrers però el setge va acabar per la mort de molts dels defensors i per la por de provocar una matança general de la població. Al llarg de 8 dies la ciutat va ser ocupada i saquejada i el defensor Francesc Perera va ser ajusticiat. Desprès de la Desfeta la vila d'Alcoi finalment es va rendir per no patir pitjors conseqüències, però la Guerra de Successió no acabaria fins a 1714 amb el "Tractat d'Utrecht" i l'inici de la monarquia dels Borbons a Espanya. El Centre Cultural Ovidi Montllor desde 2022 organitza l'acte com a testimonis d'aquell enfrontament cruel. Els Miquelets del Regne de València amb vestimentes militars d'època en tons blaus van desfilar al so de xirimites. Desde el Portal de Riquer els campaners van participar realitzant un toc d'alarma com el que requeria la invasió. Al acabar la recreació a la Plaça Ramón i Cajal es va fer una ofrena de flors a aquells que defensaren Alcoi de les tropes borbòniques liderades pel Marqués d'Asfeld. La intenció de la Marxa Cívica és aprendre del passat, fomentar un sentiment de comunitat i identitat col·lectiva i connectar amb l'esperit de resistència i coratge que caracteritza als valencians.

El dijous 25 de gener es va ratificar la modificació de l'Ordenança de l'Associació de Sant Jordi. Els grans canvis són passos endavant cap a la normalització de la dona en les Festes de Moros i Cristians. Els festers i festeres de les 28 filaes van votar prèviament si volien permetre les esquadres mixtes, ja que fins ara les esquadres d'Alcoi es segregaven per sexe. Es va aprovar per majoria que si, amb el vot en contra tan sols d'algun majoral i els primers trons de les filaes Llana, Verds, Gusmans i Almogàvars. El Casal de Sant Jordi deixa l'opció de que cada filà decidisca si tindre un trage únic o 2 diferenciats per sexes. Una idea democràtica que es deixa a llibertat de les filaes, ja que es podrà fer esquadra mixta si la indumentària de la filà és idèntica. A la finalització de l'assemblea, tant el president Juan José Olcina, com el regidor de Festes, Jordi Martínez, han mostrat la seua satisfacció pel que fa als avanços socials i han reconegut que era un procés dur, però que valia la pena.

La integració de les dones en Nostra Festa traspassa altra barrera, ja que s'ha aprovat el "Si" a la possibilitat de que les dones fagen càrrec. Segurament en 2025 hi haurà una alférez mora femenina per part de la filà Marrakesch. La nova Ordenança especifica que el Mossèn Torregrosa i el Sant Jordiet han de ser representats per un home, tal i com marca el personatge històric. Per a que els càrrecs festers continuen tenint uns valors, també es tindrà en compte la idoneïtat del seu trage. Els càrrecs han de vestir de l'època de les disputes medievals entre moros i cristians, estant obligats a mantenir l'estil militar i l'estatus social de l'Edat Mitjana. L'Associació de Sant Jordi vol adaptar-se a les mentalitats del segle XXI, enfortir les relacions interpersonals en el marc de la integració, el respecte, la convivència de tothom i no tolerar la discriminació de gènere o identitat sexual.