El passat 28 de gener de 2024 es va celebrar al centre d'Alcoi la volguda Processó del Jesuset del Miracle. El matí va estar respectat per l'oratge i amb la presència del sol les danses tradicionals van ressaltar encara més. La senzillesa de la Cucafera i els nanos cabuts van fer les delícies dels xiquets, encara que el públic no era massa nombrós. La devoció a la xicoteta figura del Jesuset del Miracle ha perdut força a la ciutat, però segueix marcada al calendari religiós del mes de gener. En l'hivern de 1568 es va produir el robatori d'una caixa de plata al carrer Santo Tomás, desde on s'inicia la Processó actualment. El clero d'Alcoi va prometre una recompensa per a qui trobara les sagrades formes (hostietes), la custodia del viàtic i un reliquiari. La tensió va augmentar perquè no atrapaven al lladre i l'església tenia molt de poder al segle XVI. El sospitós del robatori de les sagrades formes era Joan Prats. Un llaurador va buscar en l'estable de l'autor i va trobar el reliquiari trencat, amb l'ajuda miraculosa d'una escultura del fill de Déu. El Jesuset del Miracle s'havia inclinat per a indicar on estava amagat el botí. Totes les peçes robades van ser reconegudes pel vicari el dia 31 de gener de 1568 i el dia 1 de febrer Alcoi va festejar al Jesuset del Miracle. A partir d'ahí es va venerar la figura amb l'esquena encorbada i el cap en posició cap a terra i els dits senyalant. En la casa on estava la imatge del Jesuset del Miracle es va construir el "Convent del Sant Sepulcre". Els xiquets porten en andes al Jesuset del Miracle mentre que els homes porten al "Santísimo Sacramento" baix palio. Els següents vídeos són molt interessants perquè reflecteixen com es celebra la Processó del Jesuset del Miracle enguany i com es feia fa 60 anys. Les càmeres de televisió espanyola van estar varies voltes a Alcoi i no sols per a les Festes de Moros i Cristians. Cal recordar que ara vivim en un país democràtic i laic i abans en la dictadura de Franco que tenia propaganda feixista per mitjà del Nodo i aprofitava per a promoure la fe cap a diversos Sants d'arreu del país.
El mateix diumenge 28 de gener per la vesprada es va celebrar la Marxa Cívica pel casc antic de la ciutat. Es commemorava "La Desfeta d'Alcoi del segle XVIII", un moment històric de gran rellevància. El 9 de gener de 1708 la vila va viure un esdeveniment dramàtic produït desprès de la Batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707. Durant la Guerra de Successió entre l'Arxiduc Carles d'Austria i Felip V de Borbó es van abolir els Furs valencians i altres llibertats que tenia la Corona d'Aragó. Alcoi estava en contra de la dinastia borbònica perquè amb el Decret de Nova Planta es perdien molts drets. Per això quan les tropes franceses de Felip d'Anjou, el nou rei Borbó, van arribar a Alcoi els habitants van lluitar contra l'enemic. Van resistir l'atac amb tan sols 200 guerrers però el setge va acabar per la mort de molts dels defensors i per la por de provocar una matança general de la població. Al llarg de 8 dies la ciutat va ser ocupada i saquejada i el defensor Francesc Perera va ser ajusticiat. Desprès de la Desfeta la vila d'Alcoi finalment es va rendir per no patir pitjors conseqüències, però la Guerra de Successió no acabaria fins a 1714 amb el "Tractat d'Utrecht" i l'inici de la monarquia dels Borbons a Espanya. El Centre Cultural Ovidi Montllor desde 2022 organitza l'acte com a testimonis d'aquell enfrontament cruel. Els Miquelets del Regne de València amb vestimentes militars d'època en tons blaus van desfilar al so de xirimites. Desde el Portal de Riquer els campaners van participar realitzant un toc d'alarma com el que requeria la invasió. Al acabar la recreació a la Plaça Ramón i Cajal es va fer una ofrena de flors a aquells que defensaren Alcoi de les tropes borbòniques liderades pel Marqués d'Asfeld. La intenció de la Marxa Cívica és aprendre del passat, fomentar un sentiment de comunitat i identitat col·lectiva i connectar amb l'esperit de resistència i coratge que caracteritza als valencians.
El dijous 25 de gener es va ratificar la modificació de l'Ordenança de l'Associació de Sant Jordi. Els grans canvis són passos endavant cap a la normalització de la dona en les Festes de Moros i Cristians. Els festers i festeres de les 28 filaes van votar prèviament si volien permetre les esquadres mixtes, ja que fins ara les esquadres d'Alcoi es segregaven per sexe. Es va aprovar per majoria que si, amb el vot en contra tan sols d'algun majoral i els primers trons de les filaes Llana, Verds, Gusmans i Almogàvars. El Casal de Sant Jordi deixa l'opció de que cada filà decidisca si tindre un trage únic o 2 diferenciats per sexes. Una idea democràtica que es deixa a llibertat de les filaes, ja que es podrà fer esquadra mixta si la indumentària de la filà és idèntica. A la finalització de l'assemblea, tant el president Juan José Olcina, com el regidor de Festes, Jordi Martínez, han mostrat la seua satisfacció pel que fa als avanços socials i han reconegut que era un procés dur, però que valia la pena.
La integració de les dones en Nostra Festa traspassa altra barrera, ja que s'ha aprovat el "Si" a la possibilitat de que les dones fagen càrrec. Segurament en 2025 hi haurà una alférez mora femenina per part de la filà Marrakesch. La nova Ordenança especifica que el Mossèn Torregrosa i el Sant Jordiet han de ser representats per un home, tal i com marca el personatge històric. Per a que els càrrecs festers continuen tenint uns valors, també es tindrà en compte la idoneïtat del seu trage. Els càrrecs han de vestir de l'època de les disputes medievals entre moros i cristians, estant obligats a mantenir l'estil militar i l'estatus social de l'Edat Mitjana. L'Associació de Sant Jordi vol adaptar-se a les mentalitats del segle XXI, enfortir les relacions interpersonals en el marc de la integració, el respecte, la convivència de tothom i no tolerar la discriminació de gènere o identitat sexual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario