Fa unes setmanes va saltar l'exclusiva de que una festera femenina estava disposada a ser l'alférez moro 2025 de la filà Marrakesch. Per primera volta una dona desempenyaria un càrrec fester de rellevància i seria amb la filà mora que també va traure la primera esquadra femenina a la Diana. La filà Marrakesch una volta més és pionera de la integració de la dona en les Festes d'Alcoi. Es tracta de la jove Ana Gisbert Mira Perceval, però encara no hi ha res aprovat ni confirmat. El Reglament de l'Associació de Sant Jordi estableix que els càrrecs festers han de identificar-se amb el personatge històric que representen. Això deixa la porta oberta a que les xiques puguen ser alférez, ja que no estarien interpretant a cap figura medieval relacionada amb la Batalla d'Alcoi de 1276. Si que és més difícil que les dones siguen capità, ja que representen a Jaume I i Al-Azraq com a comandants del bàndol de la creu i la mitja lluna respectivament. Sols Ana Gisbert Mira Perceval s'havia presentat com a candidata a l'alferecia mora 2025 i la filà Marrakesch ha tirat avant com sempre. El primer tro vol tractar amb normalitat el fet insòlit de que una dona siga alférez i a més a més no se li vol restar protagonisme als càrrecs de 2024. Ana Gisbert li rendiria homenatge al seu pare, fester ja mort de la filà Marrakesch.
Les possibles modificacions de l'Ordenança de Nostra Festa s'estan tractant en una comissió creada pel president del Casal. Juan José Olcina vol adequar els estatuts al moment actual i als progressos de la societat. S'està decidint les propostes respecte als dissenys femenins: Un trage únic amb la possibilitat d'esquadres mixtes a llarg plaç o disseny masculí i femení amb poques diferències per a aquelles filaes que opten per fer esquadres per separat. La progressiva incorporació de la dona a les filaes ha fet replantejar-se moltes decisions als primers trons i abans de finals d'any hauran de ser votades en una Assemblea General Extraordinària. En 2020 va haver una petició d'una festera de la filà Andaluces per a desempenyar càrrec properament. A part de que el Coronavirus ho va paralitzar tot, la resposta de l'Associació de Sant Jordi va ser negativa al considerar-se que eren càrrecs pensats per a homes i legalment no es podia aprovar. La situació ha canviat en 3 anys, es fa necessària una visió nova sobre la identitat de gènere i si es recolzaria que una festera de ple dret desempenyara l'alferecia mora.
Mauro Abellán coneix ja el seu paper com a Sant Jordiet i s'ha unit a la bandera blanca amb creu roja. Esperem que a pesar de la seua edat puga representar al patró amb il·lusió i dignitat. S'han vist a la última dècada alguns Sant Jordiets amb poques ganes de participar als actes, sobretot a les Processons. Entenem que són xiquets en edat de fer la Primera Comunió i que no estan preparats per a certs moments. El protocol és dur i pot resultar aburrit tindre que contestar constants preguntes banals als mitjans de comunicació. També és tasca dels periodistes fer més dinàmiques les entrevistes i que s'adapten a les característiques dels xiquets. Però en més d'una ocasió s'ha notat que el Sant Jordiet no estava il·lusionat per complir amb el càrrec i que era més un capritx dels pares. Tan senzill com que si el xiquet no ha demanat ser Sant Jordiet no se li apunte a un sorteig sense avisar-lo. És un càrrec infantil que requereix esforç més allà de portar casc i bandera amb la creu, no sols és una inversió econòmica. Hi ha altres formes de demostrar un estatus social o l'alt poder adquisitiu, i més si a un xiquet ni tan sols li motiven massa les Festes de Moros i Cristians. Tampoc és necessari que el Sant Jordiet siga d'una saga festera amb solera, ni que tinga iaios que ja eixien a la filà, però es tracta de que la implicació del xiquet en el càrrec siga sincera. Es nota quan un Sant Jordiet està disfrutant dels actes, més allà de l'Aparició de Sant Jordi, i quan es converteix en una obligació tediosa. Molt llunyans queden ja aquells Sant Jordiets de finals del segle XX tan emocionats per l'acompanyament de filaes senceres als passacarrers. No és una crítica a cap familiar, sinó una reflexió per als pares dels futurs candidats a Sant Jordiet. Hi ha que pensar que si s'escolleix a un xiquet poc implicat en la filà, se li pot estar llevant la oportunitat a altres xiquets que realment si estan preparats i il·lusionats amb la figura del patró. No és el cas del Sant Jordiet 2024 i li donem l'enhorabona a la família Abellán Bravo i a la bicentenària filà Judíos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario