lunes, 9 de diciembre de 2019

LES ENTRADES DE 1979

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de fa 40 anys es van viure amb gran intensitat. El Cartell de Festes es va destapar el dia 1 d'abril, mentre es celebrava la Glòria Infantil. Amb motiu de l'any internacional de la infància, en 1979 el pròleg de la Trilogia Festera Alcoyana va ser l'acte dedicat als xiquets. La Glòria Infantil va recórrer els carrers d'Alcoi en un matí solejat i al arribar a l'Ajuntament els glorierets van destapar l'obra de Manuel Mora. L'autor ja havia pintat un colorista Cartell en l'any anterior, però per a 1979 va canviar la papallona per un heraldo moro-cristià. Com els xiquets van tindre carta de preeminència en 1979, la Glòria Major es va celebrar més tard, el diumenge 15 d'abril. La pluja va fer que l'ambient estiguera més gelat i la mascletà es va suspendre. El compositor de "El moro del Sinc", Rafael Giner Estruch, va dirigir l'Himne de Festes. El bon temps regnant va afavorir l'arribada massiva de visitants per a contemplar les meravelloses Entrades del dia 22 d'abril. 1979 va estar marcat per les poques estrenes musicals i sols va destacar "Aitana" de Tomás Olcina. El pasdoble va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi.
Capità Cristià filà Cruzados 1979. Jorge Verdú Català.

Capità Moro filà Ligeros 1979. Juan Bordera Llorens.

 
Alférez Cristià filà Alcodianos 1979. Àngel Silvestre Lario.

Alférez Moro filà Mudéjares 1979. Antonio Martínez Serrano.

El capità cristià més jove de la història va desfilar sobre una carrossa molt apropiada per a la filà Cruzados, amb una gran àguila imperial d'or. Per tractar-se de l'any internacional de la infància, la filà Andaluces va tindre problemes per a ordenar els grups de xiquetes vestides de sevillanes, gitanes i cordoveses. No obstant l'Entrada cristiana es va desenvolupar amb exacta puntualitat fins a l'alférez de la filà Alcodianos. El rodella i més xiquets, junt a la bandera quatribarrada van centrar totes les mirades. L'Entrada Mora va començar amb el capità moro desfilant a peu. El boato de la filà Ligeros va destacar per les carrosses d'animals: Camells i cavalls de color blanc i negre. L'alférez moro de la filà Mudéjares portava un pompós turbant blau amb ploma blanca que va lluir en la seua desfilada a peu.
Esquadra de negres capità filà Cruzados. Amb la marxa cristiana "Als cristians".

Esquadra d'enmig filà Gusmans. Amb la marxa cristiana "Roger de Llúria".

Esquadra de negres alférez filà Alcodianos. Amb la marxa cristiana "Bonus Christianus".

Esquadra de negres capità Ligeros. Amb la marxa mora "Sergen 78".

Esquadra d'enmig filà Judíos. Amb la marxa mora "Guàrdia Jalifiana".

Esquadra de negres alférez filà Mudéjares. Amb la marxa mora "Mudéjares".

Luis Solbes es va encarregar de la majoria d'esquadres de negres i va dissenyar els trages dels càrrecs festers, incloent el dels nous Sargentos i el del Sant Jordiet. Fernando Pastor Llorens va ser el segon Sant Jordiet de la filà Verds. El socialista Josep Sanus s'estrenava com a alcalde d'Alcoi vestit de masero en les Festes de 1979. Va estar en el poder durant 20 anys. Fa 40 anys també es va interpretar la Muixeranga d'Algemesí el dia els músics, quan es va produir un accident amb el Castell de focs artificials. Sense més problemes van acabar les Festes d'Alcoi 1979, amb l'Aparició de Sant Jordi i la frase de que "no han sigut unes Entrades més, sinó unes grans Entrades".

jueves, 5 de diciembre de 2019

ELS XIQUETS A LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

La infància és una etapa molt important en la vida de les persones. De xicotets és quan descobrim l'entorn i la cultura. Per lo qual durant els primers anys ja es va inculcant la passió per les tradicions. Els xiquets i xiquetes tenen un paper important a les Festes de Moros i Cristians i en Alcoi és té molt en compte. Hi ha casos en que els recent nascuts s'han apuntat abans a la filà de la família que al registre civil. És habitual la imatge de bebés de pocs mesos vestits amb el trage moro o cristià. Trages fets a mesura que en poc temps hauran de fer de nou degut al creixement imparable. Fins hi tot als anys 80 les xiquetes tenien el seu propi disseny femení, però poc a poc van anant desapareixent com també ara han canviat alguns trages femenins d'adultes. Els xiquets i xiquetes són l'esperança i el futur de Nostra Festa, per això cal inculcar-los l'amor pels Moros i Cristians i per Sant Jordi Màrtir.



A les Entrades els xiquets més bebés desfilen en braços dels seus pares. Desprès arriba la divertida desfilada en la carrossa del cop llançant confeti al públic. Totes les filaes tanquen la seua desfilada en les Entrades amb una carrossa repleta de xiquets i xiquetes acompanyades del fester més veterà de la filà. L'alegria dels xiquets és patent en aquestes senzilles carrosses escalonades desde les que no paren de brotar serpentines i somriures. Porten els trages oficials de les filaes i ni la pluja els impedeix participar, resguardant-se amb plàstics.

A més a més Alcoi i altres municipis tenen actes festers dedicats exclusivament als festers infantils. Es tracta de la Segona Diana i la Glòria Infantil. La Glòria Infantil va sorgir en 1965 com una reproducció semblant a la Glòria del dia de Pasqua de Resurrecció. La Glòria Infantil també es celebra en diumenge, però normalment una setmana més tard que la dels majors. L'excepció va passar fa 40 anys, quan la Glòria Infantil es va celebrar abans que la Glòria d'adults. El motiu va ser que 1979 va ser declarat l'any internacional de la infància i l'Associació de Sant Jordi ho va utilitzar al seu favor per a promocionar les Festes d'Alcoi entre les noves generacions. 28 xiquets desfilen en representació de la seua filà comandats pels Sergentets Moro i Cristià que fan de cabo. Al 2020 la Glòria Infantil tindrà un nou Sergentet Cristià. Juan Abad va guanyar el concurs fa unes setmanes, sent una gran alegria per a la filà Alcodianos.

La Segona Diana dona l'oportunitat als més menuts de sentir-se protagonistes i de formar en diferents esquadres. La Segona Diana es celebra el matí del dia Sant Jordi i està concebuda com un homenatge als xiquets d'Alcoi. Per desgràcia la Segona Diana és molt semblant a la del dia anterior i no rep la mateixa atenció per part dels espectadors. És un acte que degut a l'horari no té massa popularitat entre el públic, però si és viu intensament dins de les filaes. De fet algun any ha resultat ser un acte tan massiu en participació que quasi s'ha enllaçat amb l'inici de la Processó de la Relíquia. Desde 2015 els Sergentets infantils arranquen la Segona Diana, un bàndol desde la Font Redona i l'altre desde l'Avinguda País Valencià.

A la Processó de la Relíquia s'estrena el trage romà del Sant Jordiet. És el càrrec infantil més important i té preferència per damunt de la resta de càrrecs. Un xiquet de 9 anys representa al patró Sant Jordi i ho fa portant la seua bandera. Al Sant Jordiet se li llança un mantell de flors al carrer Sant Llorenç. Es forma una preciosa estora de clavells rojos i blancs que adornen el pas del personatge principal de les Festes d'Alcoi. Al mes de juny s'elegeix per sorteig el Sant Jordiet de l'any següent que està sempre acompanyat per una filà, normalment a la que pertany. Encarna al patró durant tots els actes previs i al Mig Any, encara que la seua despedida en la Trilogia Festera Alcoyana és a l'Aparició del dia els Trons. El Sant Jordiet puja al Castell de Festes i sobre un cavall blanc va tirant fletxes de pau als alcoyans i alcoyanes que desde la Plaça d'Espanya entonen l'Himne de Festes. És l'apoteòsic final de les Festes de Moros i Cristians, recordant aquell miracle de la batalla de 1276. És curiós que la primera participació d'un Sant Jordiet es remunta a l'any 1882, quan també es va celebrar per primera volta l'Aparició de Sant Jordi. Antigament el Sant Jordiet era un orfe de la Casa de la Beneficència i poc a poc va anar derivant en xiquets de famílies riques i poderoses que podien permetre's el luxe de vestir al seu fill amb casc, corassa i faldellí d'estil romà. En moltes ocasions els candidats a Sant Jordiet han superat la desena i l'atzar ha decidit qui és el xiquet afortunat. Desde 1980 el Sant Jordiet té l'honor d'entregar la batuta al director de l'Himne de Festes i per tant també participa en la desfilada del dia dels músics. Però el seu dia principal és el 23 d'abril, quan també pren la primera comunió. A la Processó General es situa davant l'estàtua de Sant Jordi Eqüestre i és rebut al carrer Santo Tomás amb bengales.


Els festerets són la llevadura del fester, capitans i alferes del demà i els encarregats de transmetre de generació en generació unes Festes que han de seguir vives i en constant evolució. A principis del segle XX els xiquets van començar a participar activament en les Festes d'Alcoi. Ho feien per mitjà de carrosses i poc a poc es van anar incorporant als boatos d'anys de càrrec. Hi ha hagut capitanies en les que la presència de xiquets ha sigut multitudinària. Per exemple la capitania de la filà Mozàrabes en 1988la capitania de la filà Judíos en 2001 o la capitania de la filà Alcodianos en 2008. Ara que arriba desembre i està prop la Cavalcada de Reis Mags és el moment idoni per a reivindicar la importància de les generacions futures en el manteniment de les tradicions alcoyanes, i no sols en quant a les Festes de Moros i Cristians.

La figura del rodella ha tingut varies connotacions al llarg de la història de Nostra Festa. És el personatge infantil que acompanya al càrrec, encara que en moltes ocasions hi ha més d'un rodella. Són els fills i nets del capità o alférez i poden ser desempenyats tant per xiquets com per xiquetes. La rodella va aparèixer fins hi tot abans de la favorita. En la capitania cristiana 1998 de la filà Cides es va estrenar una marxa cristiana dedicada al rodella i el compositor Josep Lluís Valldecabres la va titular "Fidel Rodella". Antigament el rodella tenia la funció de defensar al capità cristià. El xiquet portava un escut redó amb el que parava els dispars del contrincant. Per tant, el moment culminant del rodella ocorria a l'Alardo, quan en la batalla de trabucs i pólvora el xiquet es possicionava davant del capità cristià. El rodella actuava com a àngel de la guarda del capità i movia un mocador blanc. Aquesta costum es va perdre i en 1945 el rodella va agafar altre rol en l'alferecia mora de la filà Llana. El xiquet saludava desde un palanquí, convertint-se en la figura infantil que es coneix en l'actualitat. El rodella té un paper més passiu, omplint de tendresa i innocència el boato del càrrec. Als anys 70 la figura del rodella va fer la seua reaparició amb un nou concepte: Portar el mateix trage que el capità o alférez però en una versió diminuta. Per això és molt comú que el fill o nét del capità o alférez porte un trage semblant o igual que el del seu pare o iaio. Hui en dia continuem veient rodelles que desfilen al costat del càrrec en la carrossa, ocupant un lloc merament decoratiu.


Altra funció que té un xiquet cada any és entregar les claus de la ciutat al capità cristià. Un xiquet o xiqueta de la filà Alcodianos porta per la Plaça d'Espanya les claus d'Alcoi. Quan arriba al Cantó Pinyó puja a la carrossa del capità cristià per a donar-li les claus. Un acte curt i simbòlic que està acompanyat pel so de les campanes de l'Església de Santa Maria. Es tracta del moment més emotiu de l'Entrada Cristiana. L'explicació històrica és que els alcoyans van aclamar a Jaume I per enviar 40 cavallers per a lluitar contra les tropes mahometanes del visir Al-Azraq. Abans de 1974 l'entrega de claus estava en mans de la filà Aragonesos, però es va decidir que serien els Alcodianos per representar als antics pobladors de la vil·la medieval d'Alcoi. El xiquet alcodianet és escollit per sorteig i està acompanyat de l'Alcaide, qui també li mostra els seus respectes al capità cristià.

Les xiquetes també tenen papers festers reservats per a elles. Mai se li ha negat a una xiqueta ser rodella, i ja en 1915 hi ha fotografies de l'alférez xano amb les seues dos rodelles femenines a cavall. En 2013 Alèxia Gandia va ser la primera xiqueta en entregar-li les claus al capità cristià. A la Segona Diana es poden veure moltes esquadres femenines de xiquetes i elles esperen de majors poder seguir sent components de la filà amb tots els drets i deures. Les Festes de Moros i Cristians estan buscant la fórmula perfecta per a arribar a la igualtat entre gèneres. La coreògrafa Ana Botella va ser la primera d'Alcoi que va veure el potencial que tenia un ballet infantil. Les seues alumnes de ball es van estrenar al boato de l'alférez moro 2007 de la filà Mudéjares. El primer ballet infantil de l'Entrada Mora va ser senzill i va tindre una versió pareguda a la capitania mora 2008 de la filà Mudéjares. Ana Botella va titular el ballet com "dunes del desert". Les filaes Realistes, Berberiscos, Llana i Judíos també van incorporar ballets de xiquetes als anys de càrrec i al bàndol cristià Ana Botella va preparar una coreografia cortesana per al capità 2015 de la filà Vascos. Els ballets infantils van ser tot un èxit que arrancaven els aplaudiments més forts del públic. La última en sumar-se a aquesta moda va ser Carmina Nadal amb un ballet floral de xiquetes per a l'alferecia mora 2017 de la filà Verds. Gràcies per aquestes iniciatives que li donen més protagonisme a la infància en Nostra Festa.

domingo, 1 de diciembre de 2019

REPÀS FESTER DE LA DÈCADA AMB PÀGINA 66

Pàgina 66 és un mitjà de comunicació digital que va sorgir fa 10 anys i s'ha implicat molt en la difusió de les Festes de Moros i Cristians. Alcoi és el centre de les seues noticies i per tant les tradicions de la ciutat dels ponts ocupen un lloc destacat en el seu periodisme de ressò comarcal. De fet els primers vídeos de Pàgina 66 informaven sobre les nevades de desembre de 2009 i del 125 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi a l'any 2010. Així començava una dècada en la que Pàgina 66 ha crescut d'una forma increïble. A la web i al canal de Youtube de Pàgina 66 no sols trobem vídeos sobre els actes centrals de la Trilogia Festera Alcoyana, sinó també moltes entrevistes als personatges centrals de cada any i uns programes especials al voltant de Nostra Festa i la seua idiosincràsia. Tots els anys pujen molts vídeos sobre les Festes de Sant Jordi, sobretot amb cuidats vídeos de les Entrades i els boatos de càrrec. Amb la col·laboració de Pàgina 66 anem a fer un repàs per tots els moments especials que ha viscut Alcoi desde 2010 fins a 2019. Desde la capitania cristiana de la filà Andaluces a l'alferecia mora 2010 de la filà Realistes. De la suspensió de la Glòria en 2011 al retràs horari de l'Entrada Cristiana. De la presentació del Cartell de Festes 2012 de Raül Botella a la pluja en l'alferecia mora de la filà Benimerines. De la polèmica del niqab en la capitania mora 2013 a l'estrena de Ricard Sanz com a ambaixador cristià. Del canvi d'ubicació de l'arrancà de la Diana al capità moro a cavall de 2014. De la plujosa Glòria Infantil 2015 a l'espectacular Entrada Cristiana d'aquell any. De la direcció de l'Himne de Festes 2016 per part de Hiroshi Fujii a les primeres esquadres femenines. Del debat del Cartell de Festes 2017 de Nani Serrano al Sant Jordiet de la filà Aragonesos. Destaquen molt els meravellosos 4 càrrecs de les Festes d'Alcoi 2018, unes de les millors Entrades dels últims temps. I per a tancar amb el 2019 no podem oblidar l'atípica interpretació de l'Himne de Festes baix la pluja o la despedida de Juan Javier Gisbert com a ambaixador moro. Una època daurada de les Festes d'Alcoi que ja queda per al record. A pesar de la forta crisi econòmica, Nostra Festa s'ha engrandit i ha avançat molt. Gràcies a Pàgina 66 pels seus 10 anys contribuint a l'expansió de les Festes de Moros i Cristians.
·2010


·2011


·2012


·2013


·2014


·2015


·2016


·2017


·2018 


·2019

domingo, 24 de noviembre de 2019

HISTÒRIA FILÀ GUSMANS D'ALCOI

Francisco Laporta Valor va ser un alcoyà que va aportar una nova visió a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. A principis del segle XX es va implicar en revolucionar l'estètica festera, per mitjà de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. Francisco Laporta era un reputat pintor de la ciutat i va posar el seu art al servici de Nostra Festa. De la seua imaginació van sorgir filaes com Marrakesch o Vascos. Però ens anem a centrar en la filà que va canviar la percepció que es tenia de les filaes cristianaes: Els Gusmans. Fins a 1906 el bàndol cristià va carèixer de rigor històric. Les filaes recordaven les vestimentes militars del segle XVIII i semblaven tropes de països europeus. Per exemple la filà Àngels, Garibaldins, Antigua Veneciana, Antigua Espanyola, Antigua Anglesa o Austríacs. Gràcies a la fundació de la filà Gusmans les Festes d'Alcoi van adquirir una personalitat diferent. La idea d'una filà medieval va sorgir d'una societat catòlica presidida per Leonardo Blanes Terol. Pretenien millorar l'aparença de les filaes cristianes i per això van acudir a Francisco Laporta Valor, buscant un disseny de soldat senzill. Actualment la filà Gusmans té la seu social al Carrer Casablanca.

Corria l'any 1907 quan per primera volta el trage de monjo guerrer va desfilar pels carrers de la ciutat industrial. El bàndol cristià era molt desigual i no cridava massa l'atenció del públic, al·lucinat amb la fantasia oriental del bàndol moro. Però la filà Gusmans va arribar per a trencar els anacronismes i donar-li a l'Entrada Cristiana un ambient medieval. La concepció estètica de Francisco Laporta va ser d'una túnica austera de color gris, amb apropiades corretges que es convertirien en el símbol de la filà Gusmans. Francisco Laporta Valor va seguir aquesta línia historicista i seriosa amb el disseny de la filà Vascos en 1909. L'economia anava bé i la burgesia anava agafant cultura, així que molts alcoyans buscaven informació de l'Edat Mitjana per a extrapolar-la a les Festes de Moros i Cristians. El modernisme alcoyà i la filà Gusmans són una demostració viva de les inquietuds dels habitants d'Alcoi a les primeres dècades del segle XX. Abans de la filà Gusmans no hi havia al bàndol cristià res relacionat amb el segle XIII, quan va succeir la Batalla d'Alcoi de 1276.

La filà està inspirada en la figura històrica de Guzmán el Bueno, un noble militar de Castella i Lleó. Va firmar el pacte amb el sultà Yusuf de 1281. Va aconseguir una gran fortuna gràcies al seu matrimoni i les lluites en la ciutat marroquí de Fez, on es va enfrontar a un drac. Conta altra llegenda que Guzmán el Bueno va defensar les muralles de Tarifa amb gran bravura.  Els musulmans demanaven la rendició dels cristians o matarien al fill de Guzmán el Bueno. Però ell va llançar una daga desde el castell de Tarifa per a que degollaren al seu fill. No va sucumbir al xantatge i va continuar el setge a Tarifa. La gesta medieval en la que Guzmán el Bueno li tallava el cap a un drac és l'origen de l'escut de la filà Gusmans, en el que apareix un drac.

Els joves fundadors de la filà Gusmans es reunien en un local prop del pont del pont del Viaducte, que s'havia inaugurat en el mateix 1907, amb la visita del polític liberal José Canalejas. Als primers anys la filà Gusmans desfilava a cavall, ja que representaven a la classe eclesiàstica de l'època. De fet tenien un trage de cavaller medieval i altre de infant, tal i com es veu al quadre a l'oli que va pintar Francisco Laporta, un dels impulsors de la filà. No estaven d'acord en que la fastuositat de l'Entrada Mora li llevara importància a la matutina Entrada Cristiana, així que amb l'ajuda de Fernando Cabrera fins hi tot van demanar una reorganització del recorregut de l'Entrada Cristiana. Volien dignificar un acte que resultava pobre i folklòric. La decadència del bàndol cristià es va evitar canviant boines per cascos de metall brillant, i també canviant saragüells per capes medievals, com la de color roig de la filà Gusmans. La cotamalla gris de la filà Gusmans és altre dels elementas importants del seu disseny. Baix del cuero amb claus i la túnica gris amb sanefes es podia apreciar una falda blanca, com l'hàbit del clero. 

El número de filaes cristianes era reduït, així que en 1910 ja els va tocar càrrec a la filà Gusmans. L'alférez cristià va ser Francisco Laporta Boronat, nebot del pintor Francisco Laporta Valor. Va eixir a cavall, però va estar eclipsat per la innovadora capitania mora de la filà Marrakesch. A l'any següent l'Entrada Cristiana va tindre una gran expectació per la capitania cristiana. La filà Gusmans va agafar la idea del boato Marrakesch i el va adaptar al bàndol cristià. La implicació de Francisco Laporta Boronat va ser tan gran que es va convertir en un dels càrrecs més complets i luxosos de l'època. El boato va incloure carrosses, cavallers medieval i uns vigilants damunt d'una torre d'un castell. La filà Gusmans en 1911 va complir amb el seu objectiu de donar-li prestigi i notorietat a l'Entrada Cristiana. El trage de l'alférez 1910 era més bèl·lic, mentre que el del capità 1911 estava inspirat en la vida al palau i va causar gran impressió per la novetat de portar un trage diferent cada any.

Santiago Verdú Gisbert va ser l'alférez cristià de 1918 per la filà Gusmans. Es tracta de la primera filà cristiana que va traure una esquadra de negres pel seu any de càrrec. Les esquadres de negres van nàixer pocs anys abans al bàndol moro, però ben prompte es van afegir al bàndol cristià amb la filà Gusmans i la filà Vascos. El mateix fester Santiago Verdú va ser capità cristià en 1919 i també va tindre una trencadora esquadra de negres. Fa 100 anys els propis esquadrers eren els encarregats de buscar les pells i confeccionar el trage de l'esquadra amb draps o material que tenien per casa. Les Festes d'Alcoi de 1919 es van celebrar els dies 17, 18 i 19 de maig degut als disturbis que es van produir al carrer del Forn de Vidre en abril. 

Havia acabat la Primera Guerra Mundial i l'economia no estava en un bon moment, lo qual va produir vagues obreres i motins a les fàbriques. L'arribada del capitalisme a Alcoi va estar unit d'una forta corrent anarquista. La mort d'un jove a les manifestacions del proletariat del dia 9 d'abril de 1919 va ser motiu suficient per a que l'Associació de Sant Jordi aplaçara les Festes en honor a Sant Jordi. La Glòria de 1919 es va celebrar el 23 d'abril per ser el dia del patró i la Trilogia Festera es va viure en un ambient tranquil i solejat al mes de maig. La filà Gusmans no sols va tindre la capitania cristiana, sinó que també va acompanyar al Sant Jordiet. El xiquet Vicente Boronat Llorens repetiria en el càrrec a l'any 1920.

El segon xiquet Sant Jordiet de la filà Gusmans va arribar poc desprès. Julio Pastor Soler va encarnar al Insigne Màrtir durant 3 anys consecutius: 1921, 1922 i 1923. El seu trage romà era prou innovador per l'ús de colors més vius, mentre que anteriorment el Sant Jordiet sempre anava vestit amb teles blanques i alguns detalls metàl·lics. La filà Gusmans feia moltes accions benèfiques a principis dels anys 20, sobretot visitant als malalts de l'Hospital Civil del carrer Oliver. El Sant Jordiet repartia obsequis als més necessitats i la filà Gusmans portava alegria amb la banda de música de Muro.

La Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi venia celebrant-se ininterrompudament desde 1885, convertint-se en la més antiga d'Espanya. La Societat el Panerot era l'encarregada d'organitzar aquest acte tan bonic del Nadal alcoyà. Així va ser fins a 1914, quan altres entitats agafen el testimoni. Pareix que en 1925 els Reis d'Orient no trobaven patrocinadors i va ser la filà Gusmans l'encarregada de preparar la Cavalcada per a tots els xiquets d'Alcoi. Al Bando del 4 de gener també van participar els Gusmans. Julio Coloma va dirigir amb entusiasme un acte popular de rebuda a Melchor, Gaspar i Baltasar el dia 5 de genet de 1926. Un esforç que va seguir fent la filà Gusmans fins a 1931, junt a l'Associació de Sant Jordi que prestava vestimentes. Fins hi tot existeix un dibuix jeroglífic de 1929 en el que un fester vestit de gusmà guia a Ses Majestats sobre camells. 

El dictador José Primo de Rivera va estar durant el seu mandat en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Era 1926 i va coincidir que la filà Gusmans tenia l'alferecia cristiana. Camilo Amat Gisbert va ser un gran fester que va voler ser també capità cristià de 1927. Una decisió que es va prendre el 27 de desembre de 1926 coincidint amb la major nevada de la història d'Alcoi. Romualdo Coderch Boronat i José Coloma Cortés van ser els primers trons de la filà Gusmans, als quals se'ls anomenava caciques. Camilo Amat Gisbert va portar el mateix trage en l'any d'alférez i l'any de capità 1927, trencant amb la tradició de la filà Gusmans de portar dos trages distints, tal i com va fer el primer càrrec Francisco Laporta.

La filà Gusmans va ser una de les perjudicades durant la Segona República Espanyola. Es van prohibir actes religiosos fora dels temples catòlics i la filà Gusmans no estava d'acord. Així que va ser una de les filaes que es va negar a participar en les Festes de 1932, junt a altres com Vascos, Muntanyesos, Llana i Marrakesch. En 1933 la filà Gusmans es desmarcava de "l'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians" i en conseqüència va ser declarada en procés de desaparició. L'Associació de Sant Jordi va estar del costat de la filà Gusmans i seguien oposant-se a una Processó laïca sense la presència de Sant Jordi. La filà Gusmans va estar al marge de les Festes de Moros i Cristians de 1932, 1933, 1934, 1935 i 1936, a pesar de que un expedient judicial fallara a favor de les filaes sancionades. La nostàlgia era tan forta entre els Gusmans que van decidir pujar a la Font Roja a celebrar les seues particulars Festes, fins hi tot vestits i amb banda de música. La terrible Guerra Civil suposaria altre parèntesi dolorós per a la filà Gusmans. En 1939 acabava el conflicte bèl·lic amb la victòria del dictador Francisco Franco. El fester de la filà Gusmans Romualdo Coderch va ser nombrat president de l'Associació de Sant Jordi en 1940, restaurant les Festes de Moros i Cristians i deixant en l'oblit les discussions dels anys republicans. La postguerra es va convertir en l'època en la que les Festes d'Alcoi tenien més contingut religiós i de propaganda del nacionalcatolicisme franquista.

La filà Gusmans seguia vigent desprès de la Guerra Civil Espanyola i en 1945 ja tenia un alférez cristià: Toni Escoda Romà. El boato del fester veterà va estar composat per palanquins de xiquetes i grups d'esclaus. No va haver grans desplegaments, ni tan sols en la simple esquadra de negres. L'època no permetia massa despeses, degut a la pobresa i fam que encara patia la població. L'esquadra de negres de la capitania cristiana 1946 si va tindre més protagonisme pel seu estil diferent i senyorial amb grans destrals. El capità gusmà 1946 va ser Camilo Amat Gisbert, en edat ja avançada i sobre un cavall. Ja havia desempenyat un càrrec 20 anys abans. Cofres plens de tresors, venedors àrabs, canyons i una reproducció del Castell de Festes de 1895 van ser els elements destacats del boato.

Jorge Gisbert Alòs va ser el Sant Jordiet de la filà Gusmans durant 1948 i 1949. El seu trage era una interpretació fidel de l'escultura de Sant Jordi el Xicotet, obra de José Rabasa. Es pot apreciar en la fotografia colorejada amb una corassa daurada i una capa pintada amb adorns vegetals. Va ser l'últim Sant Jordiet que va tindre el càrrec durant dos anys seguits. Per a que altre xiquet de la filà Gusmans fora Sant Jordiet van tindre que passar dècades.

Francisco García Verdú va ser el primer càrrec de la filà Gusmans que va participar en la Visita al Sanatori de Fontilles. Al ser una filà molt solidària s'entén que sempre ha participat en la recaptació de diners per als malalts. Francisco García va desfilar com a alférez cristià al matí del 28 d'abril de 1957. L'Entrada Cristiana va estar acompanyada de sol, però també de moments de pluja torrencial, un fet bastant habitual en primavera. El disseny de l'esquadra de negres era molt paregut al de la filà Gusmans, reinterpretant els colors i les sanefes identificatives del disseny de Francisco Laporta Valor.

L'alcalde de Ceuta va ser el capità cristià 1958. Francisco Ruiz tenia un vincle amb Alcoi perquè va ser un dirigent militar de les forces franquistes. En 1939 es va casar amb una alcoyana i va vestir el trage de la filà Gusmans. Un grup de 46 anglesos va ser el primer grup de turistes organitzats que van assistir a la plujosa Entrada Cristiana de 1958. Pocs dies abans havia caigut una gran nevada en Alcoi que havia emblanquit el Castell de Festes. Hi ha moltes imatges del 13 d'abril de 1958 per lo excepcional que resultava veure la neu sobre la decoració festera que es munta al mes d'abril. El general de l'exèrcit Francisco Ruiz, convertit en alcalde de Ceuta, es va integrar en la societat alcoyana encara que havia nascut fora. La culminació de la seua alcoyania es va produir al ser enterrat amb el trage de la filà Gusmans. Es va entregar en cos i ànima a la capitania cristiana 1958, encarregant el seu disseny a Rafael Guarinos. Una Entrada Cristiana alegre i ordenada que passaria a la història per l'esquadra de negres de l'alférez de la filà Vascos. Van estrenar la primera marxa cristiana: "Aleluya" d'Amando Blanquer. S'iniciava així la història ascendent del subgènere de música festera, mentre que la filà Gusmans va seguir utilitzant pasdobles per a les seues desfilades. L'esquadra de negres es basava en els casc amb banyes dels víkings del nord d'Europa.

El pas del temps és inexorable i en 1971 a la filà Gusmans li tocava un nou compromís fester. Germán Vicent va clausurar l'Entrada Cristiana 1971 com a alférez gusmà. Anava caminant davant del seu cavall i mostrant de prop al públic la seua capa verda. Però també va haver moments en que es va pujar al nerviós cavall i semblava un autèntic senyor medieval amb un xicotet casc platejat. Les Entrades no es van poder efectuar en el dia degut per la pluja i es van passar al 24 d'abril per decisió del Casal de Sant Jordi. Germán Vicent va estrenar el trage  del dissanyador Rafael Guarinos en la Processó de la Relíquia del dia 23 d'abril. El 25 d'abril anava a ser el dia del descans, però finalment es va celebrar l'Alardo, sent Jorge Gisbert Alòs qui va disparar. Per tant aquell xiquet Sant Jordiet de 1948 i 1949 va ser anys més tard alférez cristià, encara que parcialment. El boato de la filà Gusmans estava composat de catapultes, ballestes gegants i un exèrcit uniformat. L'esquadra de negres seguia l'estètica vikinga anterior i va destacar per les melenes rubies dels esquadrers.

De nou l'Entrada Cristiana s'havia de suspendre quan la filà Gusmans tenia càrrec. 1972 va passar a la història com l'any de l'aigua. Miguel Alòs Sanz va ser el capità cristià de la filà Gusmans, el segon consecutiu marcat per la presència d'un diluvi traïdor. L'alférez cristià es va salvar de la pluja per l'aplaçament de les Entrades 1971, però al 1972 ni traslladant les desfilades al dia Sant Jordi es van poder lliurar dels 27 litres caiguts. Les cadires es veien abandonades al carrer i la Diana del 22 d'abril no va poder ni arrancar. El president de l'Associació de Sant Jordi va descriure com una catàstrofe l'aplaçament de les Entrades per al dia següent, també plujós. El públic va aguantar emocionat tots els boatos de Gusmans, Vascos, Llana i Judíos. El públic alcoyà va demostrar fidelitat a una Festa tan arraigada plantant-li cara al mal temps. Es van reduir els actes religiosos del 23 d'abril per a poder celebrar el dia els Trons en el tradicional 24 d'abril. Miguel Alòs Sanz va rebre les claus de la ciutat en mans d'un xiquet de la filà Aragonesos. El capità cristià anava sentat sobre un trono i portejat per esclaus. Luis Solbes es va encarregar de tot el càrrec, incloent l'esquadra de negres d'un color roig molt intens. En aquell any va quedar instaurat l'ordre de que la filà Gusmans compartiria càrrec amb la filà Llana, sent el seu capità moro 1972 un dels més recordats de la història. 

El sol li va tornar el favor a la filà Gusmans en 1979. Fa 40 anys les filaes Cruzados i Alcodianos desempenyaven els càrrecs cristians principals, però la filà Gusmans tenia la responsabilitat de l'esquadra d'enmig per primera volta. Un repte que van aprovar amb nota alta. El disseny ferotge de l'esquadra de negres sorprenia per un casc ple de punxes. Pocs anys desprès, en 1982, la filà Gusmans va celebrar el seu 75 aniversari de forma íntima i continguda. La carrossa d'un banquet medieval ja s'havia vist en el boato del capità cristià 1972, però es va reconstruir 10 anys desprès per a estar plena de xiquets i xiquetes: El futur de la filà Gusmans.

Carlos Casabuena va arrancar i també va confeccionar l'esquadra d'enmig 1979 i posteriorment va ser l'alférez cristià 1985. Aquell any també va estar malbaratat per la pluja i l'Entrada Cristiana es va tindre que interrompre durant 45 minuts. Però el diluvi va afectar al capità cristià de la filà Maseros i a l'hora de l'alferecia cristiana lluïa un tímid sol. Això si, la filà Gusmans va desfilar a un ritme ràpid en 30 minuts pel retràs horari que s'havia produït amb el paró, un fet poc freqüent en l'Entrada Cristiana d'Alcoi. Carlos Casabuena Doménech va desfilar a cavall mostrant un trage de gusmà invertint el gris pel blanc. La sobrietat del conjunt augmentava amb la presència del rodella i la favorita. El boato va sorprendre amb una carrossa on uns monjos feien pocions. El gris cabo batidor de l'esquadra de negres galopava sobre els carrers banyats al compàs de la marxa cristiana "Bonus Christianus" de José Maria Ferrero Pastor.

La capitania cristiana de 1986 va estar protagonitzada pel fester Hermelando Linares Nacher. El seu boato va estar envoltat de debats per la diferència tan gran que tenia amb els anteriors. Va marcar una nova forma d'entendre la participació, no sols femenina. Grups nombrosos escenificaven un poble medieval en celebració, amb els seus sorollosos instruments de percussió. Les campanes es van convertir en un element recurrent als boatos de la filà Gusmans. L'impacte del boato de la filà Gusmans va agradar a la pròpia filà, influenciant les posteriors roponaes. En canvi altre sector fester va criticar durament l'anarquia i desordre poc seriós del boato del capità cristià. Amb el pas del temps aquesta concepció del boato s'ha convertit en única per a la filà Gusmans i l'han seguit utilitzant al segle XXI sense produir tants comentaris qüestionables. Hermelando Linares Nacher va instaurar la tradició del capità cristià sobre carrossa, abandonant l'antiga imatge del capità cristià a cavall. Una tela negra era el fons que feia destacar el refulgent trage gris i platejat del capità cristià. Unes amazones obrien el pas a la carrossa de les favorites, d'estil cortesà i sent quasi princeses. Carlos Casabuena es va tornar a encarregar d'una espectacular esquadra de negres al so de la primera marxa cristiana de la història: "Aleluya" de l'alcoyà Amando Blanquer.

Ferran Gisbert Carbonell va renovar moltes il·lusions en la filà Gusmans al eixir elegit Sant Jordiet per sorteig. El seu pare, Fernando Gisbert, li va dissenyar un trage ple de simbologia de la filà i al final va acabar sent un Sant Jordiet tan auster com el propi trage de la filà Gusmans. Ferran Gisbert va tindre anys desprès més protagonisme infantil, encara que la filà Gusmans no ha tornat a tindre cap Sant Jordiet desde 1992.

Els anys 90 estan marcats pel creixement de les roponaes cristianes, sobretot en la filà Gusmans. Algunes s'han convertit en mítiques representacions teatrals de centenars de festers Gusmans en anys en els que no els tocava càrrec. Alguna roponà és molt recordada per la seua espectacularitat, mentre que altres estaven poc treballades i han quedat en l'oblit. Però la filà Gusmans ha demostrat que fins hi tot improvisant i amb pocs recursos, són capaços de fer muntatges complexos que li donen frescura a l'Entrada Cristiana. 1993 va arribar amb una crisi econòmica que va afectar a l'esquadra d'enmig de la filà Gusmans. Els propis components es van confeccionar els trages amb teles de color gris, cotamalla i sobretot molt de cuero marró. Per tant es tracta d'una esquadra de negres artesanal i feta desde dins, en una època en la que ja hi havien empreses dedicades a la confecció festera. El resultat final va ser bo i va convertir a aquesta filà en autosuficient. El boato del capità cristià 1986 i l'esquadra d'enmig 1993 són una prova de la gran capacitat d'inventiva que té la filà Gusmans. Mai s'ha caracteritzat per ser una filà de famílies riques, però si de ser molt nombrosa i tindre units als festers de totes les edats.

Fernando Gisbert Pascual va ser l'alférez cristià 1999 i desprès es va encarregar de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. Per a la filà Gusmans era com reviure el principi del segle XX, quan Francisco Laporta va crear la roperia del Casal i també s'havia implicat en la primera alferecia cristiana de la filà. Però els temps eren més moderns i Fernando Gisbert Pascual va desfilar sobre carrossa acompanyat de tota la seua família, incloent al seu fill que havia sigut Sant Jordiet en 1992. La favorita portava un distingit trage blanc mentre que l'alférez cristià lluïa la flor de lis sobre una túnica blava. La marxa cristiana "Te Deum" s'escoltava per primera volta en Alcoi, i al boato es van estrenar varies fanfàrries. El boato multitudinari va allargar un poc la duració de l'Entrada Cristiana, però va agradar molt per la seua diversitat. Apareixien grups de totes les classes socials existents a l'Edat Mitjana i un ballet de dracs estava perseguit per una Cucafera articulada que es desplaçava pel carrer lentament. Cants gregorians, botafumeiros, campanes, herbes medicinals, banderoles, forques, espases i escuts van formar part d'un boato genial. L'esquadra de negres era diferent al que s'havia vist i tenia un estil innovador però que també recordava a èpoques passades. Els dissenys van sorgir de idees de components de la pròpia filà ja que el trage de l'alférez va ser una creació d'ell mateix, Alfredo Mullor va fer el boato i Pablo Miró va dissenyar l'esquadra de negres.

A l'any 2000 va caure aigua a cànters, però la capitania cristiana de la filà Gusmans no va ser la més perjudicada. José Luis Sanchis Machancoses portava un trage de seda roig rematat amb una diminuta corona de rei. El seu rodella, amb el mateix trage, l'acompanyava en una impressionant carrossa de la que sorgia el cap d'un drac verd. El ballet Òpera d'Ontinyent s'estrenava a la ciutat dels ponts amb una elegant coreografia al so de l'obra "Bailén". Un capità cristià vingut de Picassent que va esclatar d'alegria el matí del 5 de maig de l'any 2000. El mil·lenni rebia a José Luis Sanchis Machancoses com a capità cristià de la filà Gusmans, i també a la seua favorita. Les donzelles eren l'escolta de les pròpies dames de la sofisticada favorita. Al boato va participar la premiada coreògrafa Sol Picó, en una de les incomptables carrosses que recreaven la vida quotidiana al segle XIII. Un drac salvatge en moviment asustava i sorprenia al públic per les seues grans dimensions. L'esquadra de negres va destacar per un casc amb melena, els tons marrons i la marxa cristiana "Cid" de Pedro Joaquim Francés.

La filà Gusmans va celebrar el seu centenari amb gran pompositat i actes. Les Festes d'Alcoi 2006 van estar marcades per les mirades als núvols del cel, encara que a l'Entrada Cristiana no va ploure. L'aniversari dels 100 anys com a Gusmans va estar marcat per una pauta: Un profund respecte pel trage oficial que havia pintat Francisco Laporta en 1906. Per això l'esquadra commemorativa del Centenari reproduïa el disseny antic, amb la falda blanca i la túnica gris més llarga. La peça musical elegida pels esquadrers va ser "El Barranc del Sinc" de Rafael Mullor Grau. L'escut en forma de rombe era semblant al de la filà i els bigots dels esquadrers eren un recordatori de la moda de principis del segle XX. De fet el primer càrrec de la filà Gusmans es va caracteritzar per tindre un cridaner bigot.

Els components de l'esquadra d'enmig 2007 van arriscar moltíssim en l'elecció del seu disseny. César Vilaplana firmava una de les propostes més impactants de la història de les esquadres de negres d'Alcoi. La prominent capa de pell va quedar en segon lloc pel sorprenent i cuidat maquillatge. Va ser la primera esquadra de negres en utilitzar màscares de làtex. No hi havia casc, sinó un cap pelat amb una cola de pell com si es tractar d'una trena. Semblaven els cadàvers d'un grup de monjos morts durant una batalla en terres llunyanes i van despertar comentaris de tot tipus. Amb el pas dels anys es veu com una esquadra de negres trencadora, polèmica, espectacular i estranya, però que va ser molt aplaudida per l'originalitat. En canvi amb la música van apostar per un clàssic com "L'ambaixador cristià".

La carrossa de l'alférez cristià 2013 és una de les més recordades d'aquesta dècada que estem acabant. Federico Jornet Monteverdi estava acompanyat dels seus cavallers i d'un gegantesc drac alat que expulsava fum. Però ni el drac de color negre li va llevar protagonisme a l'alférez de la filà Gusmans, amb un preciós trage de senyor feudal que combinava el granate i l'ocre amb metalls daurats. José Moiña va ser el creador de tot el boato, en el que es va veure un dia de mercat en una aldea medieval. La construcció d'una catedral per part dels monjos acompanyava al Mossèn Torregrosa amb la marxa cristiana "Salmo", la segona que va escriure Amando Blanquer. Fede Jornet va estrenar la "Fanfàrria Alatriste" que tant li agradava. La magnífica favorita estava precedida per les rodelles a cavall i les dames a la mateixa carrossa. Tal volta 2013 és l'any en que més es va notar la crisi econòmica a les Festes de Moros i Cristians, però la filà Gusmans va tindre una sensacional esquadra de negres. Una volta més Pablo Miró li donava un gir estètic al trage oficial de la filà.

El boato del capità cristià 2014 començava amb l'esquadra de blancs i un meravellós ballet de la coneguda Inma Cortés al so de "El honor de un caballero". La capitania cristiana de Toni Giner va tindre un repartiment de treball que es va veure reflectit al boato. Els cavallers eren els més vells de la filà i per això anaven sentats en una carrossa que representava una biblioteca. Els més joves es divertien durant l'Entrada Cristiana amb proves de lluita i maquinària d'ensinistrament. Hi havia una part del boato ambientada en Guzmán el Bueno a Tarifa i altra que recuperava la Cucafera i el bé contra el mal. El ballet de la Vendimia contava com el raïm es convertia en vi. Toni Giner s'havia confeccionat el seu propi trage a base de cuero tostat. Va aparèixer el matí del 3 de maig junt a la seua favorita i acompanyat d'una banda de música interpretant "Pax in nomine domine". Alfredo Mullor va dissenyar la que possiblement siga l'esquadra de negres més fluixeta de la filà Gusmans. Això si, els esquadrers van disfrutar molt del sol amb la marxa cristiana "Morer" de Saül Gómez Soler.

Al 2019 va eixir al carrer la primera esquadra de dones de la filà Gusmans a la Primera Diana. El trage femení no era gens apte per a desfilar ni disparar així que es va canviar en 2018 per altre completament distint al de 2007. El nou disseny femení és quasi igual al que va dibuixar Francisco Laporta en 1906 i respecta la idiosincràcia guerrera, religiosa i medieval d'aquesta filà. L'acceptació del nou disseny femení ha sigut notable i ara hi ha moltes festeres de ple dret a la filà Gusmans. En total la filà Gusmans està formada per 272 membres i més d'un centenar de xiquets i joves. És una de les filaes més nombroses del bàndol cristià i en la que regna l'harmonia i l'ambient festiu. La filà Gusmans ha sabut respectar les seues tradicions i una d'elles és la representació de l'obra teatral "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla. Altra cosa que respecten molt és el seu disseny de monjo guerrer i fins hi tot els capitans i alferes de la filà Gusmans mantenen una línia austera i de gran sobrietat com ho és el propi disseny de Francisco Laporta. També el símbol del drac és molt recurrent als seus boatos.

La roponà és una forma que tenen els Gusmans i altres filaes de fer menys monòtona l'Entrada Cristiana. Va sorgir com una idea per a evitar els trams de malditos i que els festers sense esquadra tingueren una participació més dinàmica i divertida de baixar pels carrers d'Alcoi. Així van aparèixer elements de tot tipus a les desfilades de la filà, fins hi tot amb monumentals carrosses i recreacions de combats. Les tropes de la filà Gusmans són molt nombroses i es nota per com ocupen el carrer Sant Nicolau cada 22 d'abril. Les caputxes dels festers són per a identificar-se com a Gusmans, ja que és l'única filà que desfila amb la caputxa de cotamalla. La filà Gusmans té grans cabos que saben moure la massa amb velocitat al ritme de la marxa cristiana "Claus i corretges". Desde que Vicente Sanoguera la composara en 1993 s'ha convertit en l'himne de la filà. La Unió Musical el Deliri de Gorga acompanya a la filà Gusmans desde l'any de capitania cristiana 1972. El seu primer tro hui en dia va ser l'alférez cristià 2013: Fede Jornet.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites