martes, 27 de marzo de 2018

HERÀLDIQUES CÀRRECS 2018

Les heràldiques festeres són el logotip que identifica de forma visual als càrrecs principals de les Festes de Moros i Cristians. Per mitjà d'una representació pictòrica i moderna la filà explica els motius principals de la temàtica de la capitania o alferecia. És una descripció senzilla dels elements i característiques que tindrà el càrrec, boato i esquadra però sense donar massa detalls. També s'anuncia el càrrec amb la filà i l'any que correspon en lletres grans, a part del dibuix que normalment guarda relació amb l'estil propi del dissenyador de la capitania o alferecia. Les heràldiques van associades a tots els actes que organitza la filà de càrrec durant tot l'any i es fa una versió en banderí per a ser exposat pel carrer durant els dies de la Trilogia Festera. Com la filà Maseros celebra el seu 175 aniversari també ho anuncia en un quadre. Com sempre els càrrecs festers tenen la seua heràldica: Navarros, Verds, Tomasines i Magenta. La filà del Sant Jordiet també i són els Mudéjares. Per últim les esquadres d'enmig de Berberiscos i Asturianos també s'identifiquen amb unes fantàstiques heràldiques:
 Capità Cristià filà Navarros.

 Esquadra d'enmig filà Asturianos.

 Alférez Cristià filà Tomasines.

 Capità Moro filà Verds.

 Esquadra d'enmig filà Berberiscos.

 Alférez Moro filà Magenta.

 175 anys filà Maseros.

 Sant Jordiet filà Mudéjares.

Ja s'ha presentat la Revista de Festes 2018. Per primera volta la publicació d'aquesta prestigiosa revista de l'Associació de Sant Jordi no va coincidir en el dia del Cartell. Es va avançar al dia 22 de març per a realçar la seua importància. El calendari avança cap a abril i és el torn del Trofeu Filaes 2018, un campionat d'esport que es farà els dies 30 i 31 de març a les instal·lacions del Poliesportiu Municipal Francisco Laporta.

martes, 20 de marzo de 2018

MARXES MORES FILÀ LIGEROS

Amb l'arribada de la primavera ens posem a repassar les marxes mores de la filà Ligeros. La predilecció d'aquesta filà per la música festera dels anys 80 és evident i es veu clara només escoltar la marxa mora identificativa de la filà. Els seus últims càrrecs s'han caracteritzat per traure als boatos clàssics contemporanis de la música festera. La filà Ligeros no destaca per tindre un repertori propi massa ampli, però si són remarcables algunes innovacions musicals. A continuació es poden escoltar:

"ALS LIGEROS" és la marxa mora que sempre acompanya a l'esquadra oficial en l'Entrada Mora. I no podia ser d'altra manera perquè és un regal musical de Pedro Joaquim Francés a la filà Ligeros en 1980. Aquest clàssic de ritme lent convida a desfilar amb parsimònia, disfrutant de cada centímetre de l'itinerari pels carrers del centre d'Alcoi. Al Festival de Música Festera d'Alcoi va guanyar el primer premi i això avala la qualitat artística de la marxa mora "Als Ligeros". 


"MARXA DEL CENTENARI" va sonar en el boato de l'alferecia mora de la filà Ligeros en l'any 1992. És una excel·lent marxa mora d'Amando Blanquer destinada a recordar el centenari de la música festera en Alcoi. Un esdeveniment que es va celebrar en 1982, quan es complien 100 anys de la primera peça de música festera: Mahomet. Va ser estrenada per l'esquadra de negres del capità moro de la filà Marrakesch i 10 anys desprès sonava per a la filà Ligeros en un càrrec. La famosa "Marxa del centenari" no passa de moda, com la majoria de música festers del compositor alcoyà i ahí radica la seua transcendència.

"SISCO" és una coneguda marxa mora de Daniel Ferrero. Molt popular en les poblacions de la costa, es va escoltar en Festes d'Alcoi gràcies a la filà Realistes. Però també la filà Ligeros va ser una de les primeres en apropiar-se de "Sisco" com a marxa mora pròpia ja que la va escollir la favorita de 1992. En realitat està dedicada a Francisco Miró, qui era primer tro dels Saudites d'Ontinyent en 1988, any de la composició. En quant a l'alférez moro de la filà Ligeros, va desfilar amb la marxa mora "Alférez Ligeros 1992" que també servia per al ballet de Virginia Bolufer. L'esquadra de negres va eixir amb "Negros Kabilenyos de San Blas", una marxa mora tan desconeguda que ni tan sols està en Youtube.

"WAHABITAS" és la meravellosa marxa mora amb la que va desfilar el capità moro 1993 i el seu rodella. La filà Ligeros va confiar en Juan Bordera per a desempenyar el màxim càrrec del bàndol moro, un home que ja havia sigut capità moro 14 anys abans. En l'ocasió de 1993 va escollir la marxa mora de Joan Enric Canet Todolí "Wahabitas", estrenada un any abans en Alacant. Estava dedicada a una filà del barri de San Blas que es va fusionar amb la filà Tuaregs per a crear una filà més gran: Els Nòmades. "Wahabitas" agafa el títol de la tribu dels sunnites, una de les rames més religioses de l'Islam.

"KABILENYOS 84" és una marxa mora solemne del contestà José Francisco Molina. I és curiós que una marxa mora amb tanta sobrietat fora l'elegida per al ballet de Virginia Bolufer en la capitania mora 1993 de la filà Ligeros. La marxa mora està dedicada a la filà Kabilenyos de Cocentaina, tal i com indica el títol. Aquesta filà centenària tenia l'abanderat moro en l'any 1984 i en agost es va estrenar la marxa mora. La favorita del capità moro 1993 va tornar a desfilar amb la anteriorment mencionada "Sisco". 

"TARDE DE ABRIL" és una de les marxes mores més interpretades en les Festes d'Alcoi, encara que es relaciona més amb càrrecs que amb esquadres de negres. No és el cas dels esquadrers de la filà Ligeros en 1993, recordats per uns escuts amb cara de lleó. Per a l'agressiva esquadra de negres del capità moro van elegir la marxa mora més senyorial d'Amando Blanquer Ponsoda. Litúrgica i oriental, ens transporta a Al-Àndalus amb tan sols les primeres notes. "Tarde de abril" està dedicada a la filà Abencerrajes d'Alcoi i la va estrenar la Banda Primitiva d'Alcoi en l'Entrada Mora 1957, és a dir en una colorista vesprada d'abril.

"EL KABILA" és una de les marxes mores més reconegudes de les Festes de Moros i Cristians i per aquest motiu no es estrany que la filà Ligeros la tinga al seu repertori. En concret va acompanyar a l'esquadra d'enmig de 1999. En aquella Entrada Mora van causar sensació uns esquadrers maquillats com a calaveres i amb "El Kabila" com a banda sonora. El títol va en honor al recordat Francisco Martínez, que era dels Kabiles quan va ser president de la Societat de Festers d'Ontinyent entre 1964 i 1967. José Maria Ferrero Pastor va presentar "El Kabila" al Festival de Música Festera d'Alcoi 1965 i va guanyar el primer premi del prestigiós concurs.

"EL TROT" va ser una de les estrenes musicals de l'alferecia mora de la filà Ligeros en l'any 2006. Bene Ripoll Belda es va unir al grup Castell Vermell d'Ibi i al ballet de Virginia Bolufer per a oferir una dansa inspirada en els cavalls. Cal recordar que el pare de Bene Ripoll és el músic que d'así un mes dirigirà l'Himne de Festes. Serà el 21 d'abril, dia dels músics quan Benedicto Ripoll Martínez serà el director de les bandes. Tornant a la peça musical "El Trot" hi ha que dir que recrea els passos i salts d'un cavall i la percussió recorda al soroll de les pates del cavall. El motiu és que el símbol de la filà Ligeros són 2 cavalls. La diferència entre cavalls blancs i cavalls negres també es va veure al ballet "Fantasia Ligera", única volta en la que a Alcoi s'ha escoltat "El Trot". Però l'èxit moderat de l'obra de Bene Ripoll és gràcies als pobles on han contractat al ballet de Virginia Bolufer, com es pot comprovar al vídeo.

"VOLUNTAT DE FER" és la marxa mora amb la que va desfilar la filla de l'alférez moro 2006. Baix una forta pluja va sonar "Voluntat de fer" de José Pérez Vilaplana. I la marxa mora reflexa molt bé eixa voluntat que van tindre els músics per tocar en la difícil Entrada Mora 2006. El mestre de Cocentaina va composar "Voluntat de fer" en 1968, estrenant-la la filà Guàrdia Jalifiana del seu poble, els coneguts com Sahorins.

"NO HO FARÉ MÉS" és una cèlebre marxa mora de Vicente Català, escrita en 1949. Al títol ja demana perdó per composar-la, i això que s'ha convertit en un referent de la música festera. Sembla que a algú no li va agradar i desprès d'escoltar-la l'autor va fer la promesa de no fer-ho més. Però està clar que a la favorita de l'alférez ligero 2006 si que li va agradar. Amb aquesta marxa mora va desfilar en carrossa junt a les seues dames. També el boato va tindre una estrena musical poc recordada: "Alfaris 2006", basada en música sefardita.

"ÉXODO" agafa el títol i la melodia principal d'una banda sonora. Exactament de la pel·lícula del director Otto Preminger "Éxodo". El gran èxit que en Holliwood va tindre es va traslladar a Alcoi amb les Festes de Moros i Cristians. En 1962 Enrique Castro va adaptar a marxa mora l'obra d'Ernest Gold i desde aquella Entrada Mora no ha deixat de sonar mai més. I és que és una marxa mora que val la pena, de les que no saturen i emociona cada volta que l'escoltes. Per això els cavallers de l'alférez moro 2006 de la filà Ligeros van desfilar amb "Éxodo".

"EL MORO DEL SINC" és la única marxa mora que va composar Rafael Giner. Una llàstima que sols composara una marxa mora en 1954, perquè tenia una prometedora carrera com a compositor de marxes mores. I és evident al sentir "El moro del Sinc", tan vital, tan alcoyana i tan icònica. La filà Ligeros va tirar ma de marxes mores clàssiques en la seua alferecia de l'any 2006 i això és palpable perquè Vicente Antonio Cortés Ferrer va ser portejat sobre una plataforma amb "El moro del Sinc". La ressenya  al Barranc del Sinc no s'ha de confondre amb el número 5, que no té cap relació en aquesta marxa mora.

"ALI GEABÀ-SPYROS" va posar el punt i final a una Entrada Mora 2006 passada per aigua. La famosa marxa mora de l'albaidense Vicente Pérez Esteban va eixir amb l'esquadra de negres de l'alférez ligero. "Ali Geabà-Spyros" està dedicada a una amiga del músic que pertanyia a la filà Tuaregs d'Albaida en 1998, any de la composició.

"MIRATGE" és l'obra musical que va estrenar el ballet de Virginia Bolufer en l'any 2007. La unió de la composició de Bene Ripoll Belda i el ballet dels "Espejismos" va resultar tot un triomf. Continua sent molt recordada la palmera en moviment de la capitania mora de la filà Ligeros. "Miratge" no és una peça musical massa destacada, ni tan sols entre les que són per a colles de xirimiters, però el perill de les ballarines va causar impacte en Alcoi. "Miratge" està dividida en dos parts, una primera més pausada i sinuosa que representa la calma d'un oasi i la segona part més ràpida i trepidant que ens transporta a una tempesta d'arena enmig del desert.

"REIGE" està dedicada a Vicente Reig, amic del compositor d'Ontinyent José Maria Ferrero. Estrenada en 1958 pels Mozàrabes, que en Ontinyent estan situats dins del bàndol moro. En l'Entrada Mora d'Alcoi 2007 "Reige" va sonar per al capità ligero, Rafael Emilio Jiménez, i els seus cavallers. Tota una demostració de riquesa i poder, el que transmet aquesta marxa mora. 

"JAMALAJAM" va ser la marxa mora de les rodelles del capità moro 2007. Les filles de Rafael Emilio Jiménez van desfilar damunt una senzilla carrossa amb la marxa mora de José Ferràndiz. "Jamalajam" és una paraula que ens evoca la llengua àrab, però en realitat està dedicada a un fester de Cocentaina: Pascual Botella de la filà Guàrdia Jalifiana.

"XAVIER EL COIXO" és un clàssic de la música festera. Fins hi tot el grup valencià "Al Tall" va fer una versió d'aquesta marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana. La versió per a xirimites es va estrenar en les Festes de Muro 1985 i el propi "Xavier el coixo" sempre s'emocionava quan sentia la marxa mora que li havien dedicat. En 2007 la marxa mora més universal de les Festes de Moros i Cristians va acompanyar a la favorita del capità ligero.

"ZALAZA" és altra de les composicions del músic de Ibi Bene Ripoll. Ja se sap que Bene Ripoll està molt vinculat a la filà Ligeros i al ballet Virginia Bolufer, per les nombroses estrenes musicals que ha compartit amb les dos agrupacions. El ballet del te es va moure al compàs de "Zalaza", una bonica i poc escoltada peça musical que destaca per la seua sensualitat. "Zalaza" convida a animar-se a practicar la dansa del ventre, un estil àrab que estava molt de moda en l'any 2007.

"ABENSERRAIG" és una marxa mora de Saül Gómez d'enorme èxit. El compositor d'Ontinyent li la va dedicar al capità moro 2004 del seu poble: Toni Morales dels Abencerrajes. "Abenserraig" va adquirir reconeixement gràcies a l'esquadra de negres de la filà Ligeros en 2007. A partir d'aquella Entrada Mora d'Alcoi la preciosa marxa mora no va deixar de sonar. L'aire nostàlgic d"Abenserraig" va sumar punts a una ja espectacular esquadra de negres del capità moro. Criticada i aplaudida a parts iguals va ser aquella esquadra de negres amb el cap rapat.

"IEL·LAS" és una marxa mora molt bonica, sorgida de la ment creadora de Saül Gómez Soler. Per a tancar la recopilació de marxes mores de la filà Ligeros avancem fins l'any 2013. I passem d'una esquadra de negres amb música de Saül Gómez a altra amb les mateixes característiques. Esquadra d'enmig igual d'africana, del mateix dissenyador i repetint autor en l'apartat musical. En aquesta ocasió els esquadrers van escollir la marxa mora "Iel·las". Es va estrenar en l'Entrada Mora d'Ontinyent de l'any 2009, quan els Mozàrabes desempenyaven la capitania mora en la persona de Antoni Donat. La delicadesa i sumptuositat que aporta la percussió i altres instruments a "Iel·las" és exquisida i digna de destacar. Al segle XXIII el Barranc de la Morera d'Ontinyent s'anomenava "Iel·las" i el títol està relacionat amb la temàtica d'aquella fastuosa capitania mora d'Ontinyent. Al regal que els amics li van fer a Antoni Donat també es sumen altres dos marxes mores de Saül Gómez, tenint a "Iel·las" com a punt de referència. "Iel·las" ha sonat 2 voltes consecutives a les Festes d'Alcoi, una d'elles amb l'esquadra d'enmig 2013 de la filà Ligeros.

miércoles, 14 de marzo de 2018

MARXES CRISTIANES FILÀ ALMOGÀVARS

La filà Almogàvars sempre ha cridat l'atenció per incloure als seus boatos de càrrec grups de percussió. Per tant le número de marxes cristianes que han sonat a les seues capitanies i alferecies és inferior. Aquest protagonisme dels sons metàl·lics es fonamenta en el seu lema: "Desperta ferro!". Un crit històric que esdevenia realment en les batalles que els mercenaris catalans feien en les seues guerres a l'Edat Mitjana. Aquest esperit bèl·lic es nota en les marxes cristianes de la filà Amogàvars, però també les influències de compositors com José Maria Valls. Aquest conegut músic alcoyà estarà molt present en la següent recopilació de marxes cristianes de la filà Almogàvars, la tradicional Llaganya.

"ALMOGÀVER I ALCOYÀ" és la marxa cristiana que desde fa dècades acompanya a l'esquadra de blancs de la Llaganya. Es va estrenar en 1982, quan la filà Almogàvars tenia el càrrec del Mig Cristià. Aquella esquadra de negres ja va desfilar amb "Almogàver i alcoyà", però no es la única ja que l'esquadra de negres de l'alférez cristià 1988 i del 2002 també van desfilar amb aquesta simpàtica i optimista marxa cristiana. En la melodia de "Almogàver i alcoyà" predomina el so de la flauta travessera i ens transporta a un càlid i solejat matí d'Entrada Cristiana.


"DESPERTA FERRO" és altra marxa cristiana de José Maria Valls dedicada a la filà Almogàvars d'Alcoi. Però aquesta és menys famosa que "Almogàver i alcoyà". Es va composar en 1986 però l'alférez cristià 1988 la va elegir per a desfilar en l'Entrada Cristiana. Al boato de Rogelio Vaello es va escoltar molt el crit "Desperta Ferro!" gràcies a un exèrcit molt nombrós. La melodia de "Desperta ferro" sona molt a la moda dels anys 80, quan José Maria Valls va composar música de molta qualitat. Els almogàvers medievals xocaven les seues armes de ferro fent un gran soroll per a espantar a l'enemic i fins hi tot feien saltar xispes.

"ZORAIDAMIR" va sonar en l'alferecia cristiana 1988 de la filà Almogàvars. Amb aquesta marxa cristiana de 1969 es tancava l'Entrada Cristiana ja que va acompanyar a l'esquadra de blancs de la Llaganya. "Zoraidamir" és una festiva marxa cristiana del contestà José Pérez Vilaplana, qui va faltar fa 20 anys. "Zoraidamir" va causar un gran impacte en la música festera i fins hi tot va canviar la forma d'entendre els pasdobles, introduint un ritme més ràpid i innovador. Qui anava a dir-li al volgut mestre de la Unió Musical Contestana que aquesta peça musical amb nom de dona anava a revolucionar el subgènere de la marxa cristiana?

"BONUS CHRISTIANUS" no fa falta ser presentada. És la marxa cristiana de José Maria Ferrero Pastor que va fer evolucionar el subgènere de la marxa cristiana en 1966. Peguem un pas en el temps perquè la capitania cristiana de la filà Almogàvars en 1989 va estar marcada per les obres de percussió. En 1996 la filà tornava a tindre l'esquadra d'enmig i va escollir aquesta marxa cristiana per a desfilar. "Bonus Christianus" va fer que fins hi tot parara de ploure amb la seua meravellosa melodia tocada per la Banda Primitiva d'Alcoi. El director en aquell moment era Gregorio Casasempere i va dirigir la banda alcoyana millor que mai. Encara que el títol està en llatí està dedicada a Antonio Cambra, president de la Societat de Festers d'Ontinyent als anys 60. Gràcies als originals sons de trompes "Bonus Christianus" va guanyar el segon premi al III Festival de Música Festera d'Alcoi.

"ARENES" és una peça musical per a xirimites del compositor contestà Francisco Valor Llorens. Encara que està pensada per als ballets del bàndol moro, la primera volta que va sonar en Alcoi va ser amb l'alferecia cristiana 2002. La filà Almogàvars la va escollir per a iniciar el seu boato, inspirat en les conquestes de poblats moriscos per part dels mercenaris. "Arenes" es va estrenar en un ballet de l'abanderat moro de Cocentaina 2001. Per la filà Llana i la seua relació amb el desert la veloç obra musical es titula "Arenes".

"CID" és la marxa cristiana que va marcar el pas del ballet de Carmina Nadal en 2002. A la coreògrafa alcoyana se li va encarregar un ballet per a l'alferecia cristiana inspirat en les taverneres. Cal recordar que els almogàvers bebien molt de vi grec de Malvasia. Pedro Joaquim Francés va composar aquesta èpica marxa cristiana en 1995. El títol de "Cid" fa referència a Rodrigo Díaz de Vivar, l'heroi castellà del segle XI. El Campejador és el protagonista de la història del "Cantar del Mío Cid", que narra les aventures del senyor de Castella. En 3 parts es conta el desterrament del Cid i les conquestes per a que siga perdonat pel rei. Desprès les bodes de les filles del Cid amb els infants de Carrió. La humillació dels infants per l'aparició d'un lleó fa que tramen una venjança i maltracten a les seues dones. Les filles del Cid queden abandonades i nugades a uns roures. Amb el Cid deshonrat comença l'afrenta de Corpes i el robust heroi medieval venç als infants de Carrió en una lluita amb la seua espasa Tizona. L'argument acaba amb el projecte de boda de les filles Elvira i Sol amb els prínceps de Navarra i Aragó. Aquest famós relat de la literatura hispànica va inspirar la marxa cristiana del compositor de Beneixama, qui va morir en Elda a l'any 2013.

"AMBAIXADORA CONTRABANDISTA 1998" va ser composada per Miguel Àngel Sarrió en l'any que indica el títol. Un títol que pot portar a equivocacions perquè fa pensar que es tracta d'un tema taurí. Però "Ambaixadora contrabandista 1998" sona guerrera, fosca i marcial. Va dedicada a Alicia Sarrió, primera dona en ocupar un càrrec fester principal a les Festes d'Ontinyent. La marxa cristiana va servir per a Ana Botella en el ballet del bé i el mal. Tot un èxit dins de l'alferecia cristiana 2002 de la filà Almogàvars d'Alcoi.

"TIZONA" és una marxa cristiana estrenada en 1996. Com es pot veure el compositor Pedro Joaquim Francés va trobar una autèntica font d'inspiració en la història del Cid Campejador. "Tizona" era el nom d'una de les espases de Rodrigo Díaz de Vivar. Tan famosa com Colada, s'ha convertit en l'arma més mítica de l'Edat Mitjana i també és una gran marxa cristiana. El seu ritme marcat es va escoltar per primera volta en Callosa d'en Sarrià. En 2002 "Tizona" va acompanyar als cavallers, al ballet dels verdugos de Virginia Bolufer i a l'alférez cristià Juan Moiña Pérez de la filà Almogàvars d'Alcoi.

"TE DEUM" no té preu com a marxa cristiana. El seu autor Pedro Joaquim Francés va rebre moltes felicitacions quan la va composar en 1997 i fins hi tot va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. Per això la favorita de l'alférez cristià 2002 va escollir "Te Deum" per a la seua desfilada en carrossa. El títol en llatí es tradueix per "A tu Déu" com un agraïment a Jesucrist. "Te Deum" també és una peça musical de processó, però en el cas de la marxa cristiana el ritme és molt ferotge i guerrer. Com es pot comprovar el compositor Pedro Joaquim Francés va estar molt present en l'alferecia cristiana de la filà Almogàvars.

"PENYALBA" és una preciosa marxa cristiana de Francesc Xavier Richart Peris. En el llarg boato del jove alférez cristià Juan Moiña es va escoltar "Penyalba". En concret a la part que tancava l'excel·lent alferecia cristiana, just abans de l'esquadra de negres. "Penyalba" és un cim situat en Simat de la Valldigna, un municipi de la comarca de "La Safor". La dificultat de l'obra per a xirimites radica en la seua velocitat. Desde la seua composició en 1996 s'ha escoltat molt a les Festes de Muro, sobretot desde finals dels anys 90 i a principis del segle XXI.

"CABALLEROS DE NAVARRA" va ser la primera marxa cristiana de la capitania de la filà Almogàvars d'Alcoi en 2003. Amb aquesta famosa obra musical de Ignacio Sánchez Navarro va eixir la favorita i les seues dames, junt al ballet de les caçadores de Virginia Bolufer. "Caballeros de Navarra" ens recordar a l'elegància i marcialitat de les esquadres de la localitat murciana de Caravaca de la Cruz. Allí també celebren Festes de Moros i Cristians i "Caballeros de Navarra" va traspassar fronteres i també s'escolta en terres valencianes desde 1995.

"EL TERRÒS" és una pea musical per a xirimites molt curta. Juli Micó li la va dedicar en 1996 a la Colla de Xirimiters de Petrer, amb el mateix nom. En 2003 Carmina Nadal va encertar totalment al unir "El Terròs" a un colorit ballet de bufons que va encantar al carrer.

"ADALIL" és una fantàstica, positiva i preciosa marxa cristiana de Saül Gómez Soler. No hi ha paraules suficients per a alabar aquesta peça musical on les xirimites cobren tot el protagonisme. Va estar pensada per a acompanyar al ballet de la Bandera Cristiana d'Ontinyent a l'any 2000. Precisament era un càrrec dels Almogàvars d'Ontinyent i uns anys desprès va acompanyar a un càrrec d'Alcoi. Es tractava del capità cristià 2003, José Moiña amb un espectacular trage de metall dissenyat per ell mateix. "Adalil" va portar felicitat a aquell nuvolat matí del 3 de maig de 2003. La relació de José Moiña amb aquesta fanfàrria va més enllà de la filà Almogàvars perquè també va ser la música que s'escoltava a la pàgina web de l'empresa de confecció "El Drac".

"FERES" va ser una estrena per al ballet del drac de foc a la capitania cristiana 2003. Una èpica melodia va servir d'inspiració al músic Àngel Lluís Ferrando per a composar una peça musical per a l'Entrada Cristiana d'Alcoi. La filà Almogàvars va confiar en el jove músic per a que creara una música avantguardista i que fins hi tot va incloure cants gregorians. "Feres" no s'ha tornat a escoltar al carrer però l'experiment d'Àngel Lluís Ferrando i la coreògrafa Ana Botella no va donar un mal resultat com es pot veure al vídeo.

"MADRILES" és el malnom d'un recordat component de la filà Almogàvars d'Alcoi. José Maria Valls va composar aquesta tranquila marxa cristiana en homenatge a Fernando Fernàndez Jiménez. Tant ell com el seu fill van ser primers trons i eren molt apreciats per la seua tasca desinteressada per Sant Jordi i les Festes de Moros i Cristians. Fernando Fernàndez es va mudar de Madrid i enseguida es va involucrar en la societat alcoyana i sobretot en la filà Almogàvars. Li va donar un revulsiu als anys 60, quan la filà estava a punt de extingir-se per falta de diners. Amb l'arribada de Fernando Fernàndez es va apuntar nous components a la Llaganya i va ressorgir com una filà potent i plena de bon humor al carrer. En honor a Fernando Fernàndez l'esquadra de negres del capità cristià 2003 va arrancar amb la marxa cristiana "Madriles", estrenada poques setmanes abans.

"EL DIVÍ" és una marxa cristiana de Francisco Valor Llorens omnipresent als últims anys a les Festes de Moros i Cristians. Però en 2010 "El diví" encara no s'havia escoltat tant i la filà Almogàvars la va escollir amb il·lusió per a l'esquadra d'enmig, feta per José Moiña. La marxa cristiana, al igual que "Madriles", agafa com a títol el malnom d'un fester, en aquest cas el del capità cristià 2007 de les Festes de Torrent.

"FEDERICOS" és una marxa cristiana per a xirimites de Juan Carlos Sempere Bomboi. Encara que l'alferecia cristiana de la filà Almogàvars en 2016 no començava amb "Federicos", sinó amb la percussió de metalls i la música italiana pròpia dels abanderats d'Arezzo. El ballet d'Ana Botella va preparar una vistosa coreografia amb carrossa que avançava amb la marxa cristiana "Federicos". El títol prové de la filà Pirates d'Albaida. Aquesta filà va estrenar "Federicos" en l'Entrada Cristiana del 9 d'octubre de 2007, quan van desempenyar la capitania cristiana.

"SIGNUM" és una marxa cristiana que sona prou a les Festes de Moros i Cristians. Encara que és de l'ontinyentí Saül Gómez es va estrenar en l'Entrada Cristiana d'Alcoi 2007. Va ser un encàrrec musical de Ricardo Pons Sala, alférez cristià de la filà Alcodianos. "Signum" és una paraula del llatí que vol dir ensenya. L'obra de Saül Gómez té la seua fanfàrria germana en "Saggitarie". En 2016 "Signum" va sonar en l'alferecia cristiana de la filà Almogàvars amb les nombroses dames de les favorites.

"ALS XACALS" és una fabulosa marxa cristiana que pareix extreta d'un conte medieval per a xiquets. El músic de Bocairent Jaume Blai Santonja va escriure la partitura per a xirimites en l'any 2001. El resultat va agradar a l'esquadra de la filà Maseros de Muro i amb ella han desfilat en anys importants. "Als Xacals" va sonar en l'Entrada Cristiana d'Alcoi 2016 amb el ballet i les favorites de la filà Almogàvars.

"L'ARAGONÈS PERFECTE" és una simple i senzilla marxa cristiana de Vicente Pérez Esteban. L'autor li la va dedicar a Perfecto Valero Payà, primer tro de la filà Aragonesos que va morir al caure de la teulada de la seu social de la filà. En 2011 Coleto li va fer aquest homenatge en forma de marxa cristiana al seu jove amic amb un títol inmillorable. Javier Gandia, alférez cristià 2016 de la filà Almogàvars, va voler recordar a Perfecto Valero desfilant amb "L'aragonès perfecte" en la nuvolada Entrada Cristiana del 22 d'abril.

"ANTEBELLUM" és una marxa cristiana que gràcies a l'esquadra de negres de la Llaganya s'està donant a conèixer als últims anys. L'obra de Francisco Valor va tancar l'Entrada Cristiana 2016 amb l'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Almogàvars. "Antebellum" està dedicada a l'abanderat cristià dels Fontanos d'Ontinyent. En 2011 van fer un càrrec molt guerrer i per això la marxa cristiana es titula "Antebellum" que significa abans de la batalla.

"ALS JOGLARS" va ser la marxa cristiana per a xirimites amb la que va ballar el grup d'Ana Botella en l'Entrada Cristiana 2017. La filà Almogàvars va demanar un ballet on estaguera present Jaume I i el saqueig dels almogàvars. Al so de "Als joglars" de Joaquim Sanjuán les ballarines robaven tresors i es camuflaven. Al 2004 la filà Navarros d'Alcoi es va posar en contacte amb el músic d'Alacant per a que composara una marxa cristiana moguda per a un dels ballets de la seua capitania cristiana. Per tant "Als joglars" ha sonat en 2 capitanies cristianes d'Alcoi, sense que el nom joglars tinga cap nexe d'unió amb els boatos.

"FOLIXA ASGAYA" és una marxa cristiana que inclou una coral mixta i el so del sac de gemecs. La melodia recorda a terres asturianes, d'on és la favorita del capità cristià 2017 d'Alcoi. Per això junt a les dames va desfilar amb la sorprenent "Folixa Asgaya". La filà Muntanyesos del barri de San Blas d'Alacant li la va encarregar a Francisco Valor per a l'Entrada Cristiana de 2009. Està dedicada a Sabrina Paredes i el títol de "Folixa Asgaya" es tradueix per "Festa plena".

"ALMUGÂWIR" és una excepcional marxa cristiana del contestà Francisco Valor. La filà Almogàvars de Cocentaina va acudir al prestigiós músic i perruquer per a encarregar-li una marxa cristiana en la que no faltaren les gaites. El resultat és "Almugâwir", amb un nom exòtic i una melodia molt cèltica i medieval. Els germans de Rafael Domínguez li van fer aquest regal musical en 2013, quan complia 50 anys en la filà. "Almugâwir" va ser estrenada per l'esquadra de negres de l'abanderat cristià 2013 de Cocentaina i és una marxa cristiana que també pot servir per a la filà Almogàvars d'Alcoi, encara que la capitania cristiana de 2017 ja haja passat.

"RICTUS" és la marxa cristiana que Àngel Lluís Ferrando li va dedicar al seu amic Luis Sanus Pastor. Tot va començar com una broma però quan el pintor va ser proclamat capità cristià 2017 la promesa de la marxa cristiana es va convertit en realitat. Una marxa cristiana que quasi es queda incompleta per culpa del destí. Un obstacle del director de la Banda Primitiva d'Alcoi abans de l'arribada del anhelat 22 d'abril. Àngel Lluís Ferrando va patir un ictus i aquest problema de salut va acabar formant part del títol. "Rictus" també juga amb la paraula ritus. En llatí es refereix a un acte religiós o ceremonial en la cultura catòlica. Tot l'afecte i suport de Luis Sanus es va veure recompensat amb la dedicatòria de l'autor "Al meu germanet fester".El capità cristià 2017 de la filà Almogàvars va estrenar "Rictus" damunt d'una espectacular carrossa acompanyat dels seus cavallers. Un final apoteòsic i emotiu per a la Llaganya en el seu any de càrrec i també un final per a aquesta recopilació de marxes cristianes de la filà Almogàvars.

viernes, 9 de marzo de 2018

ELEMENTS FESTERS D'ALCOI

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi mantenen un prestigi i una idiosincràcia gràcies als milers de participants que ixen al carrer el mes d'abril. Festers, festeres, músics i també espectadors. En general tota la societat alcoyana es bolca en celebrar les seues tradicions. Però a part dels components humans les Festes de Sant Jordi també tenen diversos elements que les fan úniques. Són singularitats visibles que han convertit a Alcoi en un referent. Anem a repassar i descriure aquells elements materials que formen part del patrimoni fester alcoyà i que diferencien a les Festes d'Alcoi de la resta:

ELS BALCONS: Per a molta gent la millor forma de veure les Entrades del 22 d'abril és desde l'aire, és a dir en un balcó. Encara que s'està més lluny dels festers, els balcons ofereixen una visió més gran de l'espectacle. És la forma més cara de veure les desfilades, però també la més còmoda perquè es pot accedir a les dependències de la casa i si plou s'està més refugiat. Alquilar un balcó és un tema de discussió habitual abans de que arribe abril i depenent de l'altura i la ubicació el preu varia bastant entre balcons. També és una bona opció per als xiquets perquè poden llançar confeti i divertir-se. Els balcons aconsegueixen un conjunt uniforme i harmònic gràcies als rodabalcons blancs amb la creu de Sant Jordi.

EL CONFETI: La quantitat de confeti, serpentines i paperets que es tiren durant les Entrades és incomptable. La proximitat de les cases amb el carrer fa que moltes persones s'animen a comprar confeti i llançar-lo al pas dels festers i sobretot dels càrrecs. Aporten un colorit diferent i acaben cobrint tot el recorregut. El confeti és el passatemps preferit dels xiquets el dia 22 d'abril, encara que els adults també el tiren en grans quantitats. És millor llançar-lo poc a poc i en moderació, sinó pot resultar molest per als que els cau. Per aquest motiu s'ha prohibit tirar servilletes, ja que interferien en l'espectacle i donaven problemes als cavalls.

L'ENRAMADA: Es tracta de la forma que hi ha en Alcoi de denominar les llums artificials que il·luminen tot el recorregut de les Entrades i altres carrers del centre històric de la ciutat. L'actual enramada es va començar en 1985 i va acabar de instal·lar-se en 1989. L'enramada evoca les almenes d'un castell medieval i aquesta va ser la idea de l'arquitecte alcoyà Manolo Vidal. La presència de l'enramada és més notable per la nit, quan s'encenen les 13719 bombilles que la conformen. L'enramada ha acabat sent com el fons o l'escenari d'una gran obra teatral i es complementa perfectament amb la resta de decorat fester.

ELS CLAVELLS: Encara que la flor que més s'associa a Sant Jordi és la rosa, Alcoi és distinta. El dia 23 d'abril, en la coneguda Processó de la Relíquia al Sant Jordiet se li llancen milers de clavells. Un homenatge senzill però impressionant que se li fa al xiquet protagonista de les Festes d'Alcoi. La tradició que va començar la filà Benimerines va agradar tant que actualment la tira de clavells al Sant Jordiet és un dels moments principals de les Festes de Moros i Cristians.

LES FLETXES: Un element que per a alguns amants de Nostra Festa és el record anual de la Trilogia. Les fletxes de plàstic que tira el Sant Jordiet són un objecte de col·leccionisme molt desitjat. La oportunitat d'agafar una fletxa del Sant Jordiet està en apropar-se al Castell de Festes la nit del 24 d'abril, quan es fa l'acte de l'Aparició de Sant Jordi. El xiquet llança fletxes de plàstic simbolitzant pau desde el seu cavall articulat. L'Aparició de Sant Jordi i el repartiment de fletxes per la Plaça d'Espanya marquen el punt i final oficial de les Festes d'Alcoi.

EL CAFÉ LICOR: La beguda alcohòlica per excel·lència en les Festes de Moros i Cristians. Les mescles més populars del café licor són amb Coca Cola (Plis Play) i amb agualimón (Mentira). El sabor refrescant i intens és converteix en el preferit per a sobreviure als 4 dies de festa al carrer (però sense abusar). Les marques de café licor que més es compren són Pastor, Cerol i Sancho.

EL CAMPANAR I EL CASTELL DE FESTES: Per proximitat formen un conjunt inigualable. El Castell de Festes és un element imponent que ambienta en l'època medieval tota l'escenografia festera. Ubicat al centre de la Bandeja és de gran importància en les Ambaixades. Fernando Cabrera el va dissenyar en 1895 i és el símbol més representatiu de les Festes de Moros i Cristians. Darrere del Castell de Festes està el Campanar de l'Església de Santa Maria. La cúpula blava també es mescla amb el Castell de Festes i tots els elements junts creen una estampa fabulosa que es pot contemplar desde la Plaça d'Espanya.

ELS BOATOS: Com a boato entenem tot el conjunt d'una capitania o alferecia. La majoria de parts d'un boato està format per persones, però també hi ha altres conceptes i elements. Formen un seguici que causa expectació i que és contemplat per moltíssima gent. Els boatos de capitans i alferes reben els aplaudiments massius del públic, però tampoc s'han salvat de crítiques. Les marxes mores i cristianes posen el contrapunt musical als boatos. Que seria de les Festes sense bandes de música? El boato està format normalment per el càrrec, les esquadres, els ballets, les carrosses, els cavallers i dames, la roponà i els acompanyaments masculins i sobretot femenins.
 Capità Cristià Mozàrabes 2016.
 Esquadres negres Miqueros 2015-2016.
 Ballet alférez Almogàvars 2016.
 Boato capità cristià Maseros 2013.
 Carrossa capità cristià 2017.
 Roponà Genis moros 1981.
 Acompanyants capità moro 1974.
 Elefant capità moro Verds 1917.

EL PÚBLIC: Per al final hem reservat un dels elements vius més important de les Festes de Moros i Cristians: El públic. Els espectadors són la raó per la que s'organitza un espectacle de carrer tan gran. Els espectadors són els que contemplen, valoren i aplaudeixen als festers amb una fidelitat increïble. Dona igual si plou o fa sol perquè ahí està la gent esperant desde les cadires o els balcons per a animar als càrrecs festers i esquadres. Són imprescindibles, sobretot en una jornada tan llarga com el 22 d'abril, dia de les Entrades. Per el públic les Festes d'Alcoi són tan meravelloses i se'ls respecta molt, siguen del propi municipi o forasters. Constantment es fa al·lusió als mirons com la filà número 29 i a més a més és la més nombrosa. Milers i milers de persones entusiasmades ocupen els carrers principals del casc antic i aguanten desde el matí fins la nit. Són un exemple per a les altres poblacions i per això els espectadors mereixen tants homenatges. Gràcies per acompanyar a les filaes tots els anys.
Públic donant suport a la filà Llana en la capitania mora 1972.

Públic de la Glorieta en l'Entrada Cristiana 2005.

Públic aguantant la pluja en l'Entrada Mora 2006.

Públic animant a les primeres festeres de la filà Marrakesch en la Diana 2015.

Públic aplaudint al capità xano 2017.


Públic amb paraigües en la Diana 2010.

domingo, 4 de marzo de 2018

ICONOGRAFIA DE SANT JORDI EN ALCOI

La devoció i culte a Sant Jordi està molt arrelada en la ciutat d'Alcoi. Ell és el patró principal dels alcoyans i a qui van dedicades les famoses Festes de Moros i Cristians. És un dels sants més representats al mon i per això té una variada iconografia. La més coneguda és la d'un jove romà en actitud militar i també en ocasions portant un colom de la pau. La imatge a la que s'associa és a un cavaller sobre un cavall blanc i amb la creu roja sobre fons blanc. La llegenda de Sant Jordi matant al drac i salvant a la princesa també apareix en moltes pintures. Però la escultura típica de Sant Jordi en Alcoi és el denominat Sant Jordi Matamoros. El patró apareix llançant fletxes als musulmans que estan baix del cavall. Recorda als fets de 1276, quan el visir Al-Azraq va atacar Alcoi i els exèrcits cristians els van derrotar amb l'ajuda miraculosa del Sant de Capadòcia. En record dels festers que ja no estan entre nosaltres fem un repàs per la iconografia de Sant Jordi que hi ha en Alcoi. Que Sant Jordi els tinga en la seua glòria.

-Sant Jordi Eqüestre: Escultura de l'escultor de Picassent Enrique Galarza Moreno. Realitzada en 1940 per a suplir a l'anterior que s'havia destruït durant la Guerra Civil Espanyola. La imatge representa a Sant Jordi en posició de matar als infidels. Aquesta escultura meravellosa ix en la Processó General del 23 d'abril. Les andes són arrastrades per bous, excepte en 2001 per problemes amb els animals. Aquell any el Sant Jordi Matamoros va ser arrastrat per cavalls i les flors tapaven als moros de baix del cavall.

-Sant Jordi el Xicotet: Escultura de Sant Jordi amb la bandera i la palma del martiri a les mans. En 1944 se li va encarregar l'obra a l'escultor valencià José Rabasa en sustitució d'un anterior que s'havia perdut. Els àngels que envolten al patró al seu Temple són de l'artista Lorenzo Ridaura. Ix en Processó cada 17 d'abril en la Processó del Trasllat i torna a ser traslladat al seu lloc habitual al vespre del 24 d'abril, desprès de l'acte de l'Alardo.

-Sant Jordi el Xicotet antic: És una talla del segle XIX que s'utilitzava en temps passats per a les processons del 23 d'abril. El moliner Miguel Gironés va encarregar moltes figures de Sant Jordi durant la dècada de 1810 perquè era molt devot. En 2006 aquesta figura es va recuperar desprès de molts anys pensant que havia desaparegut en una de les batalles entre republicans i franquistes. Actualment es troba exposada al MAF, en la 1a planta del Museu Alcoyà de la Festa.

-Sant Jordi de la Rosaleda: Una escultura erigida al mig del parc de la Rosaleda. Pepe Gonzalvo va crear aquest monument públic, inaugurat el 21 d'abril de 1983, abans de la interpretació de l'Himne de Festes. Posteriorment a l'estructura metàl·lica del sant se li van afegir altres elements com el moro i el cristià, l'artesà fester, el símbol de la música i també l'aigua de la font. Una obra que fins hi tot en un entorn urbà trist brilla amb la llum del sol.

El Temple de Sant Jordi al carrer Santo Tomás guarda durant tot l'any la figura de Sant Jordi el Xicotet i del Sant Jordi Eqüestre. Un edifici religiós inaugurat en 1921 i d'estil bizantí segons l'arquitecte Vicent Pascual Pastor. És una església de planta central amb dos torres iguals en forma de prisma, una cúpula i precioses vidrieres i una rosassa. Les portes de bronze tenen dibuixos vegetals i geomètrics, ja que el Temple de Sant Jordi realça el gust artístic per la simetria. L'interior és xicotet i destaca el mural pictòric de Fernando Cabrera a l'altar major. Aquesta pintura conta els fets històrics de la batalla d'Alcoi en 1276, on Al-Azraq va perdre la vida i els cristians van guanyar per la intervenció divina del "Walí triomfant".

La Relíquia que Alcoi té de Sant Jordi és un dels dits del patró i s'exposa en unes magnífiques andes daurades que es trauen en processó el 23 d'abril. Daten de 1946 ja que les anteriors a 1936 estaven molt danyades i van ser restaurades per José David. Els components de l'esquadra d'enmig són els encarregats de transportar la Relíquia. 

El Pont de Sant Jordi és un dels ponts més emblemàtics i grans de la ciutat d'Alcoi. Uneix l'Alameda amb el centre històric de la ciutat. Va ser construït en 1931 sobre el riu Serpis i va ajudar al creixement de la ciutat al unir dos barris. Els seus arcs i la decoració han acabat sent tot un símbol d'Alcoi, la ciutat dels ponts per excel·lència. Una obra arquitectònica de Víctor Cune que va ser tan colossal i cara que es va decidir que tinguera el nom del patró.

En 2007 un Sant Jordi a cavall va baixar en tirolina desde el pont de Sant Jordi fins la Torre Na Valora. Es tractava de part de l'espectacle final del 750 aniversari de la fundació d'Alcoi. Un acte de cloenda per a celebrar l'otorgament de la Carta Pobla a Alcoi en 1256.

Per tot Alcoi hi ha una gran quantitat de taulellets de ceràmica dedicats al patró Sant Jordi. La iconografia no varia massa, però es poden veure les dos vessants: Sant Jordi matant al drac o als moros. Això si, sempre damunt d'un cavall blanc i amb casc. Alguns dels preciosos dissenys dels taulellets han il·lustrat la revista religiosa de l'Associació de Sant Jordi: Les Concòrdies.

 És imprescindible nombrar al Sant Jordiet, aquell xiquet de 9 anys que encarna al patró. Ell és el càrrec fester més important de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Cada any un xiquet és elegit per sorteig per a representar al patró d'Alcoi. La indumentària canvia en cada Trilogia però manté unes característiques comuns, centrades en l'estil romà. El llistat de persones i filaes que han acompanyat al Sant Jordiet és enorme perquè el personatge es va instaurar en les Festes 1882. El Sant Jordiet és el protagonista d'actes com la Processó de la Relíquia o l'Aparició de Sant Jordi. En aquest 2018 el Sant Jordiet és Juanjo Valls de la filà Mudéjares.

Per últim recordem que hui comencen els Concerts d'Exaltació de Música Festera d'Alcoi 2018. Un cicle de 4 diumenges en les que les bandes de música d'Alcoi  oferiran un programa de marxes cristianes, mores i pasdobles molt divers i que abarca diferents èpoques i compositors. El Teatre Calderón s'omplirà d'espectadors durant el mes de març per a escoltar música festera.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites