Analytics

miércoles, 28 de octubre de 2020

CADIRES PER A LES ENTRADES

La venta de les cadires i tribunes per a veure les Entrades d'Alcoi s'ha convertit en un dels negocis més rentables de l'Associació de Sant Jordi. La col·locació de milers de cadires al llarg del recorregut fester és ja una tradició de la matinada del 22 d'abril. Desde 1920 es va anar apreciant un augment de veïns que posaven cadires per a aguantar còmodament les cada volta més llargues Entrades. L'Associació de Sant Jordi es va donar compte de les possibilitats econòmiques en 1925 i el president Miguel Payà va tindre una idea. En febrer de 1926 es va sol·licitar a l'Ajuntament d'Alcoi una autorització per a disposar de cadires en la Plaça d'Espanya i el carrer Santo Tomás, on acabaven les Entrades aleshores. Es va decidir alquilar-les a la població per a augmentar els ingressos de la institució festera. Fins a 1957 es mantenien les cadires de particulars que a títol personal es reservaven davant de cada casa. Això va canviar quan el Casal es va fer amb el monopoli de les instal·lacions de cadires i tribunes. Ja en 1956 es va posar una gran tribuna metàl·lica a la Bandeja i cada any el metres ocupats per les cadires de l'Associació de Sant Jordi eren majors. Fins hi tot el president Francisco Boronat va pensar en cobrar un cànon per l'utilització de balcons, però no va eixir avant per la negativa dels propietaris. 

Els seients van ocupar més espai a partir de 1962, quan es va canviar l'itinerari de les Entrades. Deixaren de passar pel carrer Santo Tomás i el Temple de Sant Jordi. El capità cristià de la filà Navarros va ser el primer en estrenar el trajecte pel carrer Sant Llorenç i l'Avinguda País Valencià. Als voltants de la Casa de la Cultura i el Parterre es van aglutinar moltes persones per a veure el pas de les esquadres i boatos. Un dels motius de pes per a allargar tant el recorregut i donar-li la volta a la Plaça d'Espanya va ser que s'aconseguirien més diners de la venta de cadires. Les cadires dels veïns ja no tenien cabuda en aquesta nova concepció de la Trilogia Festera Alcoyana i també es van començar a cobrar les cadires per a la Processó General, a un preu més reduït. Els veïns tenien que pagar les cadires ja que eren propietat d'una empresa, però a dia de hui mantenen certs privilegis com comprar-les abans i tindre-les reservades davant de casa si resideixen als carrers Sant Nicolau, Sant Llorenç o l'Avinguda País Valencià. Com l'aforament era superior, a la dècada dels 60 va haver més oferta que demanda així que es van fomentar abonaments per a incentivar les ventes i donatius. Els associats a Sant Jordi amb quota anual també tenen garanties d'aconseguir una cadira amb vistes de qualitat. No és el mateix veure les desfilades en primera filà que en quinta filà i per això el preu varia depenent de les condicions. Les filaes també tenen prioritat per a elegir en quina zona tindre una xicoteta quantitat de cadires. 

A finals dels anys 70 es van plantejar les ventajes de que les Entrades començaren en "El Camí" i així abarcar més barris d'Alcoi i instal·lar més cadires. Però els festers no van voler renunciar a arrancar al Partidor i desfilar per la part estreta de Sant Nicolauet. Les tribunes del final de l'Avinguda País Valencià es van convertir en un èxit desde la seua implantació a l'any 1980. En 1985 es van sumar uns metres al recorregut, ja que les Entrades passarien per darrere del Castell de Festes i no per davant com s'havia fet desde 1962. 17000 cadires es van compatibilitzar en aquells anys, encara que la quantitat depen de si la Trilogia Festera cau en cap de setmana o en dies laborables per a la resta d'Espanya. En 1990 es va recurrir a una nova tribuna a la Glorieta, ja que el 22 d'abril va coincidir en diumenge. Aquesta tribuna està reservada hui en dia per a membres de la Undef i autoritats festeres. Per altra part els alcaldes i polítics estan convidats a la tribuna d'autoritats situada davant del Consistori, a la Plaça d'Espanya. Als anys 80 ja s'havia ocupat el Parterre amb una gran tribuna, però va ser a partir de 1996 quan va quedar fixa per a tots els anys ja que les plaçes eren insuficients. La tribuna gegant del Parterre enllaçava amb les del final de l'Avinguda País Valencià que ja arribaven quasi fins al pont de Cervantes. Atra tribuna amb molt bona visibilitat era la de l'Església de Santa Maria, desde on es gravaven els vídeos de Festes de la marca comercial "Alcoy Visual".

La venta de les cadires per a presenciar les Entrades comença en gener, encara que per al públic general no es poden adquirir fins a març. Una imatge que s'ha anat perdent és la de llargues cues al Casal de Sant Jordi per a elegir unes cadires en bones ubicacions. Als anys 80 fins hi tot hi havia gent que esperava 20 hores per a ser els primers en escollir les cadires ideals. Això fins hi tot va inspirar a Armando Santacreu per a escriure el sainet "Nou cadires i una androna". De fet les anècdotes gracioses a partir de la venta de cadires són prou freqüents en els teatres festers. Internet i les noves tecnologies han permès avançar i fer més informàtic el servei de compra de les cadires. Un procés més fàcil i ràpid que als anys 90, quan per a aconseguir els tickets primer hi havia que reservar-los. El sistema de repartiment i control de cadires es va revolucionar en 1998, quan Juan Constans era el ponent de cadires. Es van limitar a 2 les cadires que corresponien als locals i comerços ubicats pel recorregut fester. La reordenació es va fer a causa de que hi havia gent que agafava cadires presentant el Dni de persones que havien faltat. A més a més en 1998 hi havia una forta expectació per la capitania mora de la filà Berberiscos. Lionel Grau havia especulat sobre elefants blaus, carrosses articulades i estores voladores, participació de la Selecció Espanyola de Basket, ambientació de "Les mil i una nits" i "Les mines del rei Salomón" i contractes a Steven Spielberg i a John Williams per a la música. Amb tantes promeses, ningú volia faltar a la cita del 22 d'abril i ni els haters de les Festes d'Alcoi van voler aprofitar eixos dies per a viatjar. Les cadires es van vendre sense problemes ja que tot el món estava interessat en que traurien els grans empresaris d'Alcoi. El capità moro 1998 no va decepcionar a pesar de la pluja.

 La ponència de cadires és una part de la Junta Directiva i porta molt de treball. Roque Monllor va dibuixar uns plànols per a contar les cadires en la seua etapa com a assessor artístic, i així fer més fàcil la localització de cada número de cadira. Julián Iborra va col·laborar durant 47 anys de l'àrea econòmica de l'Associació de Sant Jordi i va deixar d'ajudar al responsable de la distribució de cadires en 2006. Un dels més destacats ponents de cadires va ser Santiago Pastor. Actualment el ponent de cadires és Raül Ponsoda, el d'administració i comptabilitat Vicente Jorge Bas i el ponent de modernització Víctor Hugo Ribes. 

S'ha treballat durant dècades per a que les tribunes foren més segures i confortables. Les tribunes s'han millorat i ampliat per a adaptar-se a les demandes del públic. Al 2019 les Entrades d'Alcoi van caure en el dissabte 4 de maig i es va batre rècord amb 22000 cadires. La tribuna de la Plaça Ramón i Cajal va ser més gran en les Festes de 2019. Per al 2020 hi havia una forta promoció per a atraure a nous sectors turístics a que compraren localitats a les tribunes, ja que les cadires són més inestables per als ancians. Però la crisi sanitària del Coronavirus va impedir que es posaren en venta les cadires per al 25 d'abril. El públic alcoyà és el més fidel del món i s'ha demostrat en anys com 2016, 2012, 2006, 2004, 2000, 1998, 1996, 1991, 1990, 1989, 1986, 1985, 1976, 1974 o 1972 quan la pluja ha fet acte de presència a les Entrades d'Alcoi. Els espectadors previstos de paraigües han aguantat a les seues cadires per a aplaudir als festers. I és que les cadires de les Festes d'Alcoi seguiran ploga o faja sol.

viernes, 23 de octubre de 2020

MIG ANY ALCOI 2020

 Juan José Olcina, com a president de l'Associació de Sant Jordi, ha instat a que no celebren el Mig Any a l'interior de les filaes. Les autoritats sanitàries demanen quedar-nos en casa i evitar massa contactes socials per a no empitjorar les condicions de la pandèmia del Covid-19. Davant d'una situació tan desmoralitzadora sols queda somniar en temps millors, que segur vindran. Els rebrots de positius per coronavirus a la comarca han complicat la celebració d'un Mig Any reduït, sense Concurs d'Olleta Alcoyana ni Entraetes. El divendres 30 i el dissabte 31, al Teatre Calderón, el Quadre Artístic de l'Associació de Sant Jordi interpretarà el "Festival d'humor al confinament". Tampoc podem oblidar el XXXVI Concurs de Pintura a l'aire lliure "Silvestre Vilaplana Molina" que va tindre lloc al parc de la Glorieta el diumenge 18 d'octubre. Al Museu Alcoyà de la Festa es pot visitar una exposició amb imatges dels festers desde els balcons, un reflex de com es van viure les Festes d'Alcoi 2020 en la quarentena a casa.

La final del Campionat de Cotos es va celebrar el dijous 22 d'octubre al pati del MAF. El lloc no era habitual, ja que es celebren a una filà i no al museu. Però era la millor opció per a respectar les mesures de distància social. La filà Xanos s'ha proclamat guanyadora en el seu any de Sant Jordiet. Una final disputada entre filaes mores, ja que la subcampiona és la filà Ligeros. Les dos filaes han vist truncat el seu any de càrrec, però més tard que prompte podran celebrar-ho amb il·lusió. Els Xanos Jorge Muñoz i Javier Serra són la parella que ha guanyat la partida de cartes. Una forma diferent de demostrar que la cultura és segura i que ni la segona onada del virus ens lleva les ganes de Nostra Festa.


Però el Mig Any 2020 no s'ha aturat per complet. Si ha hagut una gala al Teatre Calderón: "La Crida de Festa". L'acte es va fer en varies sessions desde el divendres 16 d'octubre, ja que l'aforament era limitat i hi havia molta demanda. Per això aquest cap de setmana també hi haurà passes teatrals a les 20:30. El dissabte 17 d'octubre les autoritats van assistir emocionats a aquesta celebració atípica del Mig Any. El ballet de Virginia Bolufer va protagonitzar la gala cultural amb una recreació de la Glòria. Cada ballarina portava un trage que identificava a cadauna de les 28 filaes alcoyanes. El conjunt de les faldes coloristes i l'actuació dels Sargentos amb mascareta va ser molt aplaudida. A l'escenari es fusionaven totes les arts relacionades amb les Festes de Moros i Cristians: Fragments de sainets, interpretació de marxes mores i cristianes, danses medievals, poesies de Joan Valls, vídeos d'Entrades d'anys anteriors i una mascletà humana. Festers de les filaes Maseros i Andaluces van representar una part del "Contrabando" que normalment es fa pel matí del dia l'Alardo. A més a més els actors i actrius van recordar moments graciosos viscuts durant el confinament, que va ocupar tot el mes d'abril de 2020. La gala d'exaltació festera va ser vista per 300 persones el cap de setmana passat, respectant les mesures de higiene i seguretat.

Un dispositiu policial s'ha preparat per al cap de setmana. La raó és evitar botellons i grups massius de festers celebrant el Mig Any 2020 de forma il·legal. És una època difícil i dura en la que fins hi tot va a decretar-se un toc de queda per a que la gent no puga eixir de les seues cases a partir de les 12 de la nit. Ens emparem a Sant Jordi i especialment als metges i científics per a trobar la vacuna ràpid i poder tornar a la normalitat. Serà aleshores quan les Festes de Moros i Cristians tornen a eixir al carrer, siga en abril de 2021 o més avant. Una volta més desde el blog mostrem tot el suport a la Junta Directiva, als primers trons i las càrrecs festers de les filaes Xanos, Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros i Ligeros: Fernando Rius (Sant Jordiet) Alfonso Moreno (capità cristià", Rafael Tortosa (capità moro), Ximo Brotons (alférez cristià) i Rafael Aracil (alférez moro).

jueves, 15 de octubre de 2020

CARTELLS MOROS I CRISTIANS D'ALCOI

 A continuació presentem una recopilació de tots els Cartells de Festes de Sant Jordi de 1970 a 2020. Als últims 50 anys la qualitat artística dels quadres alcoyans ha anat variant i és una representació pictòrica de les modes de cada dècada. Desde la part sociològica, la presentació del Cartell de Festes de Moros i Cristians desperta un gran interès en la població. Cada 1 d'abril es col·loca el Cartell anunciador a la façana de l'Ajuntament i a partir d'ahí es crea tot un debat públic. No és tan sols d'una rellevància local, sinó que tota la comarca fa els seus comentaris i crítiques sobre el Cartell. A aquesta manifestació cultural, se li suma també la creació de paròdies i de molts memes virals últimament. Hi ha autors que s'han sentit condicionats per la por als xiulits, que s'han escoltat quan l'obra no és del gust dels alcoyans. Tal volta per això es veuen poques innovacions en l'àmbit del Cartell de Festes, pel temor a que inclús pengen el Cartell cap per avall en alguna filà. 

 Cartell 1970. Luis Solbes.
 Cartell 1971. Rafael Aracil.
 Cartell 1972. Mila Gómez.
 Cartell 1973. Juan Castanyer.
 Cartell 1974. Ramón Castanyer.
 Cartell 1975. José Anduix. 
 Cartell 1976. Enrique Ruiz.
 Cartell 1977. Enrique Galbis.
 Cartell 1978. Manuel Mora.
 Cartell 1979. Manuel Mora.

Ja en 1862 hi ha escrits que parlaven del Cartell anunciador on s'explicaven tots els actes. No hi havia cap il·lustració i eren anomenats pòsters. L'exemplar més antic que es conserva és de 1876. En 1889 ja es veien Cartells amb dibuixos sobre la indústria i als últims anys del segle XIX es van introduir les arts plàstiques de forma definitiva. A principis del segle XX es van poder contemplar els primers Cartells de Festes d'Alcoi, alguns amb molt de text i altres d'estètica modernista i nouveau. Altres eren més publicitaris o seguien l'estil francés. Desprès dels peculiars Cartells sense motius religiosos que es van veure a la II República Espanyola, la figura de Sant Jordi va recuperar protagonisme. Durant la dictadura franquista també va haver cartells de marcada estètica historicista. Un moro va ser el protagonista del Cartell en més d'una ocasió, per a anys més tard notar-se una inspiració més abstracta. 

 Cartell 1980. Salvador Sellés.
 Cartell 1981. Jaume Aragonès.
 Cartell 1982. Fernando Jordà.
 Cartell 1983. Salvador Sellés.
 Cartell 1984. Rosana Crespo i Enrique Soler.
 Cartell 1985. Vicent Girbes.
 Cartell 1986. Rosana Crespo i Enrique Soler.
 Cartell 1987. Manolo Boix.
 Cartell 1988. Rafael Armengol.
 Cartell 1989. Antonio Miró.

El patrimoni artístic que ha quedat registrat gràcies a l'Associació de Sant Jordi té el seu mèrit en aquells pintors i fotògrafs que s'atreveixen a que la seua obra siga comentada per tots els alcoyans i alcoyanes. Fernando Cabrera, Julio Pascual, Camilo Llàcer, José Balaguer, Lorenzo Aguirre, Alfonso Saura, Luis Solbes, Rafael Guarinos, Blas Silvestre, Antonio Pérez, Rafael Raga i Gonzalo Matarredona van guanyar més d'un concurs i són artistes molt recurrents en la cartellística alcoyana del segle XX. Als anys 60 i 70 va imperar la senzillesa, ja que s'utilitzava molt el símbol de la creu i la mitja lluna. El Cartell de Festes d'Alcoi s'escollia per concurs i les formes geomètriques i dualitat dels Cartells es tenien en compte. Alguns són propietat de l'Ajuntament d'Alcoi i altres del Casal de Sant Jordi, però estaria bé que hi haguera algun espai per a exposar tots els Cartells de Festes. El Museu Alcoyà de la Festa seria un bon lloc.

 Cartell 1990. Miguel Calatayud.
 Cartell 1991. Alejandro Soler.
 Cartell 1992. Adrià Pina.
 Cartell 1993. Enric Solbes
 Cartell 1994. Jordi Ballester.
 Cartell 1995. José Anzo.
 Cartell 1996. Artur Heras.
 Cartell 1997. Manolo Boix.
 Cartell 1998. Joan Genovés.
 Cartell 1999. Sento Masià.

El realisme de les imatges ha estat millor valorat que aquells Cartells que s'han apropat a un art més abstracte. De fet el més transgressor va ser Arjona en 1968 i fins hi tot es van recollir firmes per a que substituïren el Cartell. Als anys 80 ens acostàvem al costumbrisme i comencen a ser identificables emblemes d'Alcoi. Aquesta direcció va continuar als anys 90, quan el Consistori va decidir encarregar el Cartell cada any a un pintor prestigiós valencià. Havia acabat l'època del concurs, ja que en 1987 es va declarar desert. El "pop-art" es va veure reflexat en alguns Cartells. Desde l'any 2000 el cartell s'encomana a un artista alcoyà, amb els avantatges i desavantatges que té limitar tant la procedència de l'autor. Aquesta és la línia actual que es segueix a l'hora de buscar qui crea el Cartell. Als anys 2000 la iconografia de Sant Jordi té un clar protagonisme, sense abandonar les clàssiques figures del moro i el cristià i altres tòpics alcoyans.

 Cartell 2000. Manolo Antolí.
 Cartell 2001. Paco Barrachina.
 Cartell 2002. Jorge Cerdà.
 Cartell 2003. Marga Llín.
 Cartell 2004. Francisco Parreño.
 Cartell 2005. Miguel Peidro. 
 Cartell 2006. Carlos Sempere.
 Cartell 2007. Germán Aracil.
 Cartell 2008. Luis Sanus. 
 Cartell 2009. Aitana Martín.

Amb l'arribada del moviment feminista hi ha hagut més igualtat i al segle XXI han sigut 5 dones les que han pintat el Cartell. A la dècada de 2010 els Cartells han sigut molt més decoratius i en varies ocasions abarrotats de detalls i escenes coloristes. L'impacte cromàtic sempre ha sigut important i per això la majoria de Cartells són multicolors, com ho són les pròpies Entrades d'Alcoi. I és que primordialment la funció del Cartell es pregonar els dies de la Trilogia Festera Alcoyana. La ràpida lectura de les paraules no sempre ha sigut l'adequada.  La mentalitat conservadora d'alguns festers ha fet que al segle XXI no s'aposte per la originalitat i s'han vist obres mediocres però molt típiques de la ciutat dels ponts. Així que el disseny gràfic és prou tradicional en Alcoi, sobretot si es compara amb els Cartells de la Cavalcada de Reis Mags. Al 2021 serà Jordi Sellés qui presentarà el seu Cartell de Festes, ja que la pandèmia no li ha deixat fer-ho aquest any.
 Cartell 2010. Ignacio Trelis.
 Cartell 2011. Paco Aznar.
 Cartell 2012. Raül Botella.
 Cartell 2013. Paco Grau.
 Cartell 2014. Mónica Jover.
 Cartell 2015. Crespo Colomer.
 Cartell 2016. José Miguel i Antonio Piñero.
 Cartell 2017. Nani Serrano.
 Cartell 2018. José Borrell.
 Cartell 2019. Carlos Merchán.

 Cartell 2020. No oficial degut al confinament.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites