HIMNE DE FESTES ALCOI. 100 ANYS DEL SIG DE GONZALO BARRACHINA.

L'acte de la Festa del pasdoble és la benvinguda a Nostra Festa i als músics. El dia 21 d'abril s'interpreta a la Bandeja l'Himne de Festes, obra de Gonzalo Barrachina Sellés. Pareix un acte simple però és la resposta col·lectiva de tota la societat alcoyana demostrant amor a les tradicions. Aconsegueix any rere any un poder de convocatòria increïble. Això demostra el caràcter dels alcoyans i les ganes de Festa que es respira desde principis d'abril. Sense cap dubte l'Himne de Festes és especial i màgic perquè té una capacitat de participació que no es pot igualar. Aquest any celebrem el centenari de la proclamació de l'obra de Gonzalo Barrachina "El Sig" com a himne oficial de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Gonzalo Barrachina va composar "La bella Zaida", una zarzuela d'ambient exòtic. La zarzuela és un gènere musical teatral molt popular a finals del segle XIX i principis del segle XX. El denominat "género chico" tracta temes costumistes i caricaturitza la vida quotidiana. 

"La bella Zaida" inclou una part que es va fer molt popular: "El Sig" d'on prové l'Himne de Festes. La força del fragment va agradar tant que fins hi tot es tocava en l'Entrada Mora. "La bella Zaida" va acabar sent un projecte frustrat com a zarzuela però la seua música va ser adaptada pel propi Gonzalo Barrachina. La filà Marrakesch va estrenar l'obra en la seua primera capitania mora de 1910. Aquell càrrec va ser memorable perquè al boato van eixir camells per primera volta. La sorpresa de la gent al veure animals del desert va ser enorme, però "El Sig" també va entusiasmar al públic. Sig és una ciutat prop de l'Orà, a Argèlia, i d'ahí prové el títol de la peça musical. Gonzalo Barrachina forma part del romanticisme i aquest moviment artístic mostra interès per l'estètica oriental. D'ahí naix la filà Marrakesch i el seu trage distint a la resta. 

Gonzalo Barrachina va participar en un viatge dels festers al Nord d'Àfrica. La expedició a Orà en 1909 buscava inspiració per a un boato original. Al mes d'abril de 1910 es van traslladar a Alcoi autèntics musulmans, camells i burretes per a desfilar tots junts en l'Entrada Mora amb la filà Marrakesch. L'impacte va ser tan gran que fins hi tot està marcat com un moment històric de les Festes d'Alcoi. Gonzalo Barrachina va portar d'Argèlia instruments musicals àrabs i els va utilitzar en l'Entrada Mora de 1910 i en les seues composicions orientals.

Als jocs florals de 1913 "El Sig" no va guanyar el concurs per a ser l'Himne de la ciutat d'Alcoi. La decepció va ser major al comprovar que l'obra elegida no sonava massa i va quedar en l'oblit. Gonzalo Barrachina va morir en 1916 i com a homenatge es va proposar que "El Sig" es convertira en l'Himne de Festes. Era una iniciativa dels amics del músic: Rafael Casasempere, José Gisbert i José Abad. La proposta li va agradar al periodista Eugenio Moltó i va decidir escriure la lletra. Eugenio Moltó treballava d'abogat però tenia una bona reputació com a poeta. Inicialment l'Himne tenia 30 versos en llengua castellana: 

"Nuestra fiesta ya, 

llamándonos está, 

llamando está, 

con voz d'aliento y vida, 

de todos bendecida. 

Hurra! 

Loor, loor, 

por darte a tí esplendor, 

rie en la esfera, 

la primavera. 

Es luz y color,

contento bullidor,

renovador,

venero de ilusiones,

imán de corazones.

Hurra!

Del patrio hogar,

es himno y es cantar,

de nuestra historia,

cifra de gloria.

Sacro ritual,

de un culto patriarcal,

inmemorial,

a tí en estas canciones,

van nuestra oblaciones.

Hurra!

Y por tu honor,

sobre tu ara de amor,

juntan sus manos,

los alcoyanos.

Hurra! Hurra!

La Junta General de l'Associació de Sant Jordi va aprovar "El Sig" com a Himne de Festes el dia 25 de febrer de 1917. Gonzalo Barrachina passava a formar part de la història festera desprès de la seua mort. El dia 11 d'abril de 1917 es va fer un assaig públic de l'Himne de Festes al Teatre Calderón. Per a la seua estrena Rafael Casasempere va dirigir un cor femení i les tres bandes de música de la ciutat. El dia 21 d'abril de 1917 es va convocar a les bandes locals per a tocar-lo com a inici de les Festes, però va quedar deslluït per la improvisació de músics i directius. La premsa va criticar la desorganització però l'Himne de Festes va calar entre la gent i va ser molt aplaudit. Posteriorment la versió en valencià es va institucionalitzar amb 19 versos i aquesta és la versió definitiva i coneguda:

BIOGRAFIA: Gonzalo Barrachina Sellés va nàixer en 1869 en l'Alcoi industrial. Desde xicotet es va interessar per la música i la literatura. Llegia molt i es va convertir en un jove solitari, sensible i melancòlic que tenia moltes ganes de saber. Era dòcil i curiós, per això volia aprendre de tot. Els seus pares el van enviar a estudiar al Convent de Cocentaina, on va rebre una educació religiosa i va començar a composar música. Tocava l'oboe a la Banda Nova de Iris. Als 18 anys es va traslladar a Madrid. En la capital d'Espanya va estudiar al Conservatori, tutelat pel professor alcoyà Juan Cantó. Va aprovar oposicions per a professor d'orquestra. Inspirat en "Las leyendas" del poeta Gustavo Adolfo Becquer, Gonzalo Barrachina va escriure una de les seues millors partitures: "La venta de los gatos". L'obra va ser galardonada en Sevilla, desprès del fracàs de "Romance morisco". La depressió, la timidesa i el mal d'amor van ser problemes psicològics contra els que va lluitar Gonzalo Barrachina. La tristesa habitual de l'autor es pot notar en moltes de les seues obres. La èpica òpera "Escipión" no va arribar a estrenar-se en Madrid. En aquella època estava més de moda el sainet. El seu pasdoble més famós entre els valencians és "Ecos de Levante". Gràcies al folklore regional va triomfar amb la seua obra "Escenas levantinas". Enyorava Alcoi i per això va decidir tornar en 1904 a la seua ciutat natal. En l'etapa oriental va composar marxes àrabs i la zarzuela "La bella Zaida", plena de sumptuositat. "El Sig" tenia un aire moruno que es va adequar perfectament a l'Entrada Mora. La marxa més destacada del músic és "Àrabe y gitano". Va composar poca música sacra però és recalcable la "Misa para niños". Gonzalo Barrachina va morir en 1916 a causa d'una enfermetat.

En 1964 es va celebrar per última volta la Festa del pasdoble a la Glorieta. Es tractava de certamens musicals que cada volta tenien menys afluència de públic, fet preocupant al fer-se el dia 21 d'abril, dia de les panxes buides i víspera de la Trilogia Festera. En 1965 l'alcalde d'Alcoi declara l'Himne de Festes com a Himne Oficial d'Alcoi per la seua popularitat. Es va substituir com a himne de la ciutat per aquell composat en 1913 que no havia quallat. Com tenia una lletra antiquada era desconegut pels ciutadans i "El Sig" complia millor la seua funció com a himne aglutinador de l'emoció col·lectiva. A partir de 1965 un músic de prestigi dirigeix a les bandes de música per a que tot Alcoi cante el seu himne el dia dels músics. 

L'honor recau en un mestre de música o director alcoyà dessignat per l'Ajuntament en base a les seues qualitats i vinculacions amb la Festa de Moros i Cristians. Fernando de Mora va ser el primer en 1965. Va pujar al pòdium per a que els músics, agrupats en la Plaça Espanya, interpretaren "El Sig" de Gonzalo Barrachina. Alguns van ser crítics amb l'acte però la participació massiva i el clamor popular van ser que s'instaurara com a acte oficial. En 1966 es va repetir l'acte de l'Himne de Festes amb la direcció del famós compositor Amando Blanquer. 

Per uns carrers saturats de gent les bandes de música desfilen per a anunciar el començament de les Festes de Sant Jordi. D'aquesta forma Alcoi demostra orgull pels personatges culturals de la ciutat. L'acte de l'Himne de Festes ha gaudit de bon temps normalment, i això que es tracta del mes d'abril. Però en els pocs anys que el dia els músics ha patit inclemències meteorològiques la resposta dels alcoyans ha sigut fidel i han acudit a cantar la lletra en valencià d'Eugenio Moltó. L'any més plujós va ser 1981, quan Pilar Mompó va ser la primera dona en dirigir l'Himne.

-DIRECTORS DE L'HIMNE DE FESTES:

·1965: Fernando de Mora Carbonell.

·1966: Amando Blanquer Ponsoda.

·1967: Rafael Casasempere Juan.

·1968: José Juan Pérez.

·1969: Moisés Davia Serrano.

·1970: Rodrigo Alfredo de Santiago.

·1971: Bernabé Sanchis Porta.

·1972: José Esteve Solbes.

·1973: José Pérez Vilaplana.

·1974: Luis Blanes Arques.

·1975: Enrique Llàcer Soler. 

·1976: Gregorio Casasempere Juan.

·1977: Antonio Mompeán Valenzuela. 

·1978: Carlos Palacio García.

·1979: Rafael Giner Estruch.

·1980: Enrique Castro Gamarra.

·1981: Pilar Mompó Aracil.

·1982: Amando Blanquer Ponsoda.

·1983: Alfonso Sellés Cabrera.

·1984: José Maria Valls Satorres.

·1985: Gregorio Casasempere Gisbert.

·1986: Vicente Jordà Payà.

·1987: Copérnico Pérez Romà.

·1988: José Luis Gonzàlez. 

·1989: Vicente Iborra Pujalte.

·1990: José Miguel del Valle Galvañ.

·1991: Carmina Verdú Esparza.

·1992: José Almeria Molina.

·1993: Eduard Terol Botella.

·1994: José Luis Almeria Pintado.

·1995: Alfonso Saura Llàcer.

·1996: José Almeria Gisbert.

·1997: Antonio Linares Linares.

·1998: Ernesto Valor Calatayud. 

·1999: Andrés Pérez González.

·2000: Javier Juan Romeu.

·2001: Jaume Lloret Miralles.

·2002: Rafael Mullor Grau.

·2003: Moisés Olcina Berenguer.

·2004: José Antonio Silvestre Sanz.

·2005: Juan Tomás Silvestre Tabasco.

·2006: Mario Ferrer Bataller.

·2007: Marisa Blanes Nadal.

·2008: Consuelo Colomer Francés.

·2009: Francisco Amaya Martínez.

·2010: Jordi Bernàcer Valdés.

·2011: Juan Ponsoda Pla.

·2012: Rafael Rufino Valor.

·2013: Daniel Ferrero Silvaje.

·2014: Pedro Estevan Estevan.

·2015: Josep Francesc Almeria Serrano.

·2016: Hiroshi Fujii.

·2017: José Antonio Linares Igual.

Si "El Sig" de Gonzalo Barrachina és hui en dia conegut com l'Himne de Festes d'Alcoi és gràcies a l'impuls que es va fer fa 100 anys. En 1917 Francisco Laporta era el president de l'Associació de Sant Jordi i li va donar categoria a l'obra de Gonzalo Barrachina. Aquesta part de "La bella Zaida" és immortal i passarà de generació en generació gràcies a l'amor que els alcoyans li tenen a la seua música i les seues tradicions. També hi ha que agrair que els admiradors de Gonzalo Barrachina s'esforçaren en recuperar la seua memòria desprès de la mort de l'autor. Els seus amics van defendre a Gonzalo Barrachina i iniciaren la campanya per a que "El Sig" es convertira en l'himne. A més a més van col·laborar en la difusió d'algunes obres musicals de Gonzalo Barrachina com "Los viejos compadres", "Gratitut", "Escolta" i per supost "Ecos de Levante", que sona tots els anys a la Diana i sobretot a la desfilada de bandes del 21 d'abril, dia dels músics.