HISTÒRIA FILÀ CORDONEROS D'ALCOI

Els orígens de la filà Cordoneros es remunten a abans de que tinguera aquest nom. Sembla ser que la filà Quarta de Llana ja formava part del bàndol moro al segle XVIII. Hi ha indicis de que en 1745 existia una filà amb ploma que era la quarta amb els bombatxos fets de llana. De la mateixa època data la filà Primera de Seda, que posteriorment seria batejada com a filà Miqueros. El canvi de nom va arribar al segle XIX, quan les filaes deixen de denominar-se pel material de la tela. La Quarta de Llana tenia 16 components i desprès se li van sumar els 18 festers de la desapareguda filà Capes Encarnades. Pablo García va ser el primer tro en una època d'epidèmies i economia nefasta. El disseny de la filà té un marcat estil turc que s'ha respectat al llarg dels segles. A Cocentaina existeix una filà molt similar anomenada Manta Roja, que tampoc porta capa. És la única filà alcoyana que ha conservat la ploma tricolor al turbant. Abans també era pròpia de les filaes Judíos, Verds, Ligeros i de les extingides Granadinos i Moros Elegants. 

Antonio Cordón era un barber jove nascut en Granada que en 1823 va arribar a Alcoi. Prompte es va integrar en la vida social de la ciutat, ajudat per un familiar que li va presentar a la seua dona. El granadí es va afincar en Alcoi als 19 anys d'edat. L'entusiasme d'Antonio Cordón al involucrar-se en la filà Quarta de Llana el va dur a presidir-la. Poc a poc se la va conèixer com filà Cordón, ja que el barber era el fester més destacat. La personalitat d'Antonio Cordón va fer que es convertira en un home molt popular. Vivia al cèntric carrer Sant Nicolau amb els seus fills Fernando i Pilar. Junt al primer tro en 1839, Antonio Valor, el barber andalús va ser un revulsiu per a la filà Cordoneros. Antonio Cordón va ser l'alférez moro 1844, quan l'ordre de formació de les filaes era sempre el mateix i es basava en l'antiguitat. Desde 1817 la filà Llana encapçalava l'Entrada Mora per ser la primera en portar una banda de música. Com a capità moro 1845, va proposar a l'Associació de Sant Jordi que la primera filà en desfilar fora la que ostentava la capitania mora. Una idea d'Antonio Cordón que va ser acceptada amb un resultat excel·lent, ja que s'ha mantingut fins a hui en dia. En 1845 va ploure i la reina Isabel II de Borbón no va assistir a les Festes de Moros i Cristians. Si ho van fer els seus assessors de confiança, ja que un any abans li havien otorgat a Alcoi el títol de lleial ciutat pel seu suport a la monarquia.

En Istanbul hi ha gravats amb dibuixos idèntics al disseny cordonero. Els festers porten bombatxos d'un verd clar, faixa groga i xaleco blau amb preciosos brodats florals. A l'Entrada Mora tenen la manta roja arreplegada sobre un pa en forma de rèptil i un peto de pell marró. Els emperadors de Turquia van ser font d'inspiració per a la filà alcoyana desde els primers càrrecs. Així es fa saber en 1852, quan Antonio Ferrer va assumir l'alferecia mora. Pablo García va ser l'alférez moro de 1860 i desprès va ser capità moro 1861 i primer tro. En aquell mes d'abril va esclatar a Estats Units una guerra civil per l'abolició de l'esclavitud. També van desempenyar els càrrecs de 1869 i 1870, junt a la filà de Juan. Jorge Baldó va ser l'alférez i capità moro en 1870 i 1871 i seguidament va dirigir la filà Cordoneros durant la Revolució del Petroli. En 1874 i 1875 no van haver Festes de Moros i Cristians per la crisi social que vivia Alcoi. Si que es van preparar unes grans celebracions en 1876, quan es celebrava el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La filà Cordoneros va participar havent abandonat definitivament aquell gelat i numèric nom de "Quarta de Llana". Va desfilar en sèptim lloc, posició que encara té actualment. 

Es tenen notícies de que l'any 1888, la filà Cordoneros va sol·licitar l'alferecia mora en nom de Roque Jordà Cortés. Però la filà no va poder representar el càrrec ja que va desaparèixer i poc després va tornar a constituir-se, en maig de 1889. Desprès de la dissolució temporal, el següent alférez cordonero seria Cristóbal Reig Cardona en 1898. Les Festes de Sant Jordi de 1898 van estar marcades per l'inici de la guerra entre Estats Units i Espanya. La pèrdua de les colònies d'ultramar Cuba, Puerto Rico i Filipines va ser catalogada com a desastre per Maria Cristina, la reina regent. Espanya sentia el pessimisme del conflicte bèl·lic i apareixia una cèlebre generació d'escriptors: Pío Baroja, Azorín, Miguel de Unamuno, Antonio Machado i Valle-Inclán. En 1899 va repetir com a capità moro Cristóbal Reig i al igual que el seu rodella, va lluir una gran ploma al turbant blanc.

Normalitzada de nou la situació de la filà Cordoneros, Romualdo Miró va ser el primer tro dels 32 components de la filà. La filà Estudiants va tindre un conflicte amb la filà Cordoneros i l'Associació de Sant Jordi els va obligar a pagar una indemnització a la desapareguda filà cristiana. Desprès de viure els seus primers càrrecs en un ambient de preocupació, Cristóbal Reig va voler tornar a ser alférez i capità moro en temps de bonança. La filà Cordoneros va desempenyar l'alferecia i capitania mora en 1906 i 1907. El seu trage tenia un xaleco groc a ratlles verdes, una faixa roja amb brodats i uns bombatxos de color blau clar. Cristóbal Reig va sorprendre en el plujós 1906 per no portar casc, però si molta pedreria. La impremta alcoyana va publicar les primeres Revistes de Festes i el Cartell anunciador de 1907 era una mostra d'art modernista. José Canalejas té un pont dedicat en Alcoi i va acudir a inaugurar el Viaducte de Canalejas. El polític liberal va aprofitar la seua visita per a contemplar les Entrades d'aquells anys, recordades pel mal oratge.

Desprès d'uns anys de crisi tèxtil a la ciutat, la filà Cordoneros va preparar amb dedicació l'alferecia mora 1918. Un triomf del fester Antonio Munera Navarro, lluint arracades i un turbant amb una original ploma. El tio Samarita va acabar sent un càrrec molt més important del que pareixia en 1918. A l'any següent va esclatar en Alcoi una vaga obrera que va omplir de violència els carrers. La tensió era tan gran a les fàbriques de paper de fumar que en març es va decidir aplaçar les Festes de Sant Jordi al mes de maig. L'alcalde va declarar l'estat de guerra quan els enfrontaments entre manifestants i la Guàrdia Civil va arribar als dispars. Amb proletaris i panaders empresonats, es van celebrar les Festes d'Alcoi de 1919. A part dels disturbis alcoyans, la resta del país lluitava contra la pandèmia de grip espanyola. Res va aplacar l'alegria de la filà Cordoneros a l'hora d'arrancar l'Entrada Mora de 1919. La capa, el turbant i la faixa d'Antonio Munera com a capità moro van ser molt comentats. En aquella vesprada del 17 de maig de 1919 es va estrenar la marxa mora "L'entrá de la kabila Ben Kurda" de l'excepcional Camilo Pérez Monllor.

El tio Samarita va ser tot un personatge bohemi per a Alcoi. Un cordonero anàrquic que va fugir de la industria imperant per a dedicar-se a l'artesania i altres oficis humils. Va viure del teatre, de les marionetes, guinyols i fins hi tot participava en el muntatge del Betlem de Tirisiti. Antonio Munera Samarita va ser sereno nocturn, cuidava animals i fabricava flautes de canya. Així es va guanyar la vida aquest fester icònic que ara reb el nom d'una penya solidària d'Alcoi: L'Associació Cultural Samarita. Un grup molt arrelat a les tradicions: Organitzen activitats a la Fira Modernista, participen a les Festes de Moros i Cristians amb la filà Cordoneros i preparen el Campament Reial i altres costums nadalenques entre desembre i gener. També son els inventors de la Gala Samarita que desde 2014 premia els millors espectacles de les Festes de Sant Jordi. El tio Samarita era un home afable, devot a Sant Jordi i molt graciós. El seu esperit alegre va resistir fins hi tot la mort dels seus fills. Tot Alcoi l'apreciava i va rebre gratament la seua alferecia mora 1918. A més a més era un admirat formador de la Diana. Antonio Munera va ser un capità moro històric per les circumstàncies negatives que l'envoltaven: Un mort i ferits en manifestacions de treballadors, batalles sindicalistes, atur i una crisi sanitària semblant a l'actual. En 1929 l'entranyable tio Samarita era el conserge de la filà Cordoneros i així va ser fins que va faltar en 1938, en plena Guerra Civil Espanyola.

En gener de 1930 va acabar la dictadura de Primo de Rivera i els alcoyans i alcoyanes desitjaven llibertat. La filà Cordoneros va viure enfrontaments interns mentre preparava l'alferecia mora 1930. El problema va acabar amb l'expulsió d'alguns festers i amb Carlos Belda reafirmant-se com una institució dins de la seu social. Miguel Valor Peidro, conegut com "el ministre" va fer el càrrec amb un trage de faixa blava i teles roges. El casc guerrer incorporava unes plomes de pavo real. L'esquadra de negres de l'alférez moro 1930 recordava a uns esclaus amb teles del Txad i caps rapats. Els festers vetats ja no es van involucrar en la capitania mora de l'any següent. Miguel Valor va repetir pujat a un cavall i amb parasol. El disseny del capità moro 1931 va ser de Francisco Laporta i s'apreciaven els tons verds de la túnica i els medallons. L'esquadra de negres tenia una corona de indis i una senzilla falda feta amb draps. Les Festes d'Alcoi de 1931 van estar marcades per la recent proclamació de la Segona República Espanyola. Banderes tricolors, alegria popular, la plaça de bous amb el torero alcoyà "Clásico", l'himne de "La Marsellesa", l'estrena del republicà Antonio Francés com a alcalde i les habituals processons van destacar en l'últim any de tranquil·litat festera. Miguel Valor va viure una Entrada Mora solejada junt al capità cristià de la filà Visigodos, que ja no existeix. En 1932 les diferències polítiques entre les filaes desentonarien en una defensa del laïcisme o de la religiositat en les Festes d'Alcoi. La filà Cordonejors no va boicotejar els actes en cap any de la Segona República. El distanciament entre l'Ajuntament i l'Associació de Sant Jordi es paralitzaria quan el general Francisco Franco va donar un colp d'estat. El canvi polític estava sentenciat a mort i la batalla entre feixistes i rojos va deixar a Alcoi sense Festes de Moros i Cristians durant 3 anys.

Al reconstituir-se les filaes en 1940, la filà Cordoneros tenia acumulats uns diners de l'època republicana. Al no poder utilitzar els estalvis per ser anteriors al franquisme, la filà es va veure endeutada amb un dèficit important. Carlos Belda seguia al front dels 69 components de la filà com un verdader cacique. El següent càrrec cordonero no va arribar fins a 1951, quan ja eren 80 components. Camilo Espí Monllor va ser l'alférez moro muntat a cavall i amb un trage que emulava el disseny oficial de la filà en una versió més noble. Minarets, cofres amb tresors, ramats d'ovelles, huríes i abanderats van formar part d'un boato esplèndid. Les favorites anaven recolzades en lliteres portejades per esclaus. L'esquadra de negres va sorprendre per un cap decapitat a la llança i un rostre espantós a l'escut. Els coloristes bombatxos recordaven a les teles amb dibuixos pròpies de Senegal. La resta de mesos de 1951 la filà Cordoneros va viure moments tensos a les reunions per a preparar el boato de 1952.

El dissenyador Rafael Guarinos es va encarregar de la capitania mora 1952. Va dibuixar un trage elegant per al capità moro i altre més guerrer i oriental per a l'esquadra de negres. La carrossa de la casa d'arena estava arrastrada per bous i la dels jardins del palau va ser molt aplaudida per les seues dimensions. Camilo Espí Monllor portava un trage amb una capa plena de brodats vegetals, bombatxos verds i faixa groga. Els esquadrers portaven un turbant blanc i verd i uns bombatxos sobre teles estampades. Estava de moda el maquillatge bàsic de betún negre, el que ara sols porten els patges de la Cavalcada de Reis Mags. La dèbil pluja que va afectar al capità cordonero va anar agafant intensitat al llarg de la vesprada del 22 d'abril de 1952. Fins el punt de que l'alferecia mora de la filà Ligeros no va poder acabar el recorregut. Justament era l'any en que es va canviar la posició de les alferecies: Ja no desfilaven a la meitat de la desfilada, sinó al final. Miguel Picó Biosca va composar la seua primera marxa mora, "Fran-Semp" en 1952.

L'equivocació al datar l'any de fundació de la filà Cordoneros va donar peu a que es crearen les esquadres d'enmig. A finals de 1959 s'estaven fent obres en la seu social de la filà i va aparèixer la inscripció de "1860" com a data inicial de la filà d'Antonio Cordón. La interpretació d'aquell número va ser poc meditada i enseguida es va organitzar una esquadra commemorativa per al fals centenari. Poc abans de la Trilogia Festera Alcoyana 1960 es van adonar de que la filà Cordoneros ja apareixia en la primera acta de l'Associació de Sant Jordi de 1839. Els esquadrers ja no li trobaven sentit a l'efemèride, però com tenien el trage confeccionat i pagat van decidir tirar avant i denominar-la "esquadra especial". Amb il·lusió va desfilar l'esquadra de negres al mig de l'Entrada Mora, lloc que ocupaven tots els anys els Cordoneros per ordre d'antiguitat. El disseny amb bombatxos verds, faixa groga i voluminós turbant va ser ben rebut pel públic. La innovació va agradar molt i se la va catalogar com a "esquadra d'enmig". Al 1961 la filà Cordoneros va voler tornar a ser la pionera i traure altra esquadra al centre de la desfilada. El dinamisme que li va donar a la majestuosa Entrada Mora 1961 va ser molt alabat, establint-se com a tradició permanent. Luis Solbes va fer els dissenys per als Cordoneros en 1960 i 1961, sent la segona d'estil africà en tons grocs, negres i verds. El nom popular de "esquadra d'enmig" va ser ràpidament acceptat per l'Associació de Sant Jordi. Es va aprovar que cada any una filà mora per sorteig traguera una esquadra d'enmig. L'esquadra de negres és sempre molt esperada pels espectadors i trenca la rutina de les filaes sense càrrec. A partir de 1963 l'esquadra d'enmig estaria en mans de la filà a la que li faltaven 7 anys per a la capitania. No va ser fins a 1971 quan la filà Muntanyesos va traure la primera esquadra d'enmig del bàndol cristià.

Desprès de l'error amb resultat positiu de 1960, la filà Cordoneros vivia una progressiva recuperació econòmica per a desempenyar la pròxima alferecia mora. En la loteria de Nadal els va tocar 750000 pessetes i es van notar en el nivell del boato de 1964. La carrossa dels 3 elefants i la resta de plataformes van causar sensació. Juan Domínguez Morales va ser l'alférez moro a cavall. Era el fill de "el Sarguero" que havia sigut capità moro de la filà Ligeros en 1920. Luis Solbes li va dibuixar un trage de cordonero mudat al veterà Juan Domínguez, destacant les plomes del turbant, els brodats de la camisa negra i la capa roja. Els palmiters acompanyaven a les favorites. "El Sarguero" va ser un dels promotors de la Glòria del Preventori, que està pensada per donar ambient fester a les residències d'ancians. L'esquadra de negres de 1964 es va caracteritzar per la xilava verda i les plomes multicolors del turbant. Els micròfons van fallar en les Ambaixades i van deslluir la calorosa jornada del dia els Trons. Els Cordoneros es van endur més d'una sanció per oposar-se al feixisme que governava el país. En una ocasió es van burlar del gest en la ma en alt pensant que ho feien per si estava ploent. I durant una Entrada Mora van preferir girar l'esquadra a les dones que els aplaudien i donar l'esquena a un pompós coronel militar del règim nacionalcatolicista.

1965 va ser un any molt intens per a Alcoi i en especial per a les seues Festes de Sant Jordi, declarades d'Interès Turístic Nacional. Com la Setmana Santa obligava a retrassar la Trilogia Festera Alcoyana, es va inventar un nou acte per al 23 d'abril de 1965: La Glòria Infantil. El primer Sergentet Moro de la història va ser el cordonero Vicente Albero Moltó. Va ploure, però la resta de dies va lluir el sol. Per primera volta es va provar la interpretació de l'Himne de Festes a la Plaça d'Espanya. La peça musical de Gonzalo Barrachina va ser dirigida per Fernando de Mora Carbonell, en un experiment massiu que transmet el sentiment col·lectiu de tota una ciutat. A pesar d'algunes crítiques aïllades, el cant de "Nostra Festa" s'ha consolidat com el moment principal del dia els músics. En quant a la filà Cordoneros, va portar avant una sensacional capitania mora 1965. La carrossa del pavo real anava darrere del Francisco Jordà Esteve a cavall. Tan ordenada va ser la desfilada del capità moro, que va marcar època pel ritme i luxe. Els 4 parasols feien joc amb el trage de Luis Solbes: Bombatxos verds, faixa groga, camisa negra, capa roja i turbant blanc amb ploma, símbol distintiu de la filà Cordón. L'esquadra de negres va apostar per un escut rectangular i el color roig a la túnica i les plomes del casc. Un muetzí, palanquins amb rodelles i palmiters tancaven el boato del capità moro 1965: Francisco Jordà. Daniel Moltó Pla va ser Sargento Moro en l'any en que la seua filà ostentava càrrec.

L'esquadra d'enmig que en 1971 va tindre la filà Cordoneros va viure un esglai el dia 22 d'abril. La borrasca no donava treva ni un moment i les 2 Entrades en van haver de suspendre. Per tant, les Festes d'Alcoi 1971 es van allargar un dia més, sent el 24 el dia Sant Jordi, el dia 25 l'Alardo i el 26 el dia del descans. Els raigs de sol si van eixir per a fer brillar l'esquadra de negres de Luis Solbes. Cada esquadrer portava una túnica en una tonalitat diferent, formant un conjunt multicolor que va encantar i va ser copiat en altres poblacions. El maquillatge negre seguia el gust de l'època i el turbant tenia plomes blanques i adorns daurats. Els esquadrers van celebrar el seu premi al millor disseny de 1971 i van estrenar la marxa mora "Als Cordoneros" del contestà Miguel Picó Biosca. En aquells temps ja es parlava d'un disseny per a la dona cordonera, ja que era una filà molt nombrosa i amb moltes xiquetes. La filà va presentar el primer disseny femení infantil en 1974 i va ser secundat per altres filaes. No obstant, els dissenys femenins de xiquetes van anar desapareixent al llarg de la dècada dels 80.

El torero Manuel Benítez "el Cordovès" va estar convidat a l'esquadra de blancs cordonera de 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. En la vesprada del 28 de maig de 1976, l'esquadra oficial va desfilar amb frondoses barbes. L'alférez moro 1977 va ser Rafael Payà Linares, desfilant a peu davant d'uns palmiters. Luis Solbes va crear el trage en tons blaus i blancs amb brodats grocs i capa roja. La ploma blanca al turbant ja s'havia convertit en un clàssic de la filà Cordón. Les odalisques protegien al rodella, amb el mateix trage que Rafael Payà. Els xiquets amb farolets i els peveters aromàtics van crear un tall en l'Entrada Mora de 1977. La carrossa dels cisnes i les aiguadores amb àmfores completaven el boato cordonero. L'esquadra de negres de l'alférez moro 1977 va enfervorir als mirons com poques voltes s'havia vist. El disseny de Jaime Mora era realment excepcional, amb un exuberant casc de plomes verdes i grogues i una vestimenta blanca amb detalls en negre i blau i els metalls daurats. Espanya es preparava en abril de 1977 per a les primeres eleccions democràtiques desprès de la mort del dictador Francisco Franco.

Els canvis socials i polítics omplien la vida diària dels alcoyans en 1978, any de la Constitució i de capitania mora cordonera. Lucas Guerrero Tortosa era el fester més antic de la filà i per això va ser elegit capità moro 1978 amb honors. Justo Terol va arrancar la Diana 1978 com a Sargento Moro amb la seua filà del cor. Al arrancar l'Entrada Mora del 22 d'abril, la carrossa del capità moro es va quedar atascada al Partidor i va tindre que desfilar a peu. Però el carisma de Lucas Guerrero i el seu rodella van ser suficients per a rebre els aplaudiments de tot Alcoi. La favorita anava envoltada de falcons i altres aus de cetreria. Els parasols tapaven el sol primaveral als cavallers, caractetitzats com a autèntics jeques saudites. Unes musulmanes d'Aielo de Malferit van col·laborar en el boato cordonero, replet de palanquins i cremadors d'encens. El verd, el blanc, el groc i el roig van constituir els colors principals del disseny de Luis Solbes, amb un genial turbant amb plomes tricolors. La resta del seguici i l'estranya esquadra de negres va ser obra de Rafael Guarinos. Els esquadrers en tons lila, blanc i granate van estrenar la marxa mora "Sergen 78" que Miguel Picó Biosca els va dedicar. Els talls durant tota l'Entrada Mora 1978 van portar a l'Associació de Sant Jordi a fer autocrítica.

Altra esquadra d'enmig de la filà Cordoneros es va fer realitat en 1984. El disseny de Paco Aznar recordava a una colmena d'abelles per l'utilització dels colors groc, daurat, verd, negre i unes antenes sobre el turbant blanc. "Fran-Semp", la marxa mora de Miguel Picó Biosca, es va recuperar en 1984 per a la filà Cordoneros. Amb la recordada capitania mora de la filà Berberiscos i la primera alferecia mora de la filà Benimerines, l'esquadra d'enmig va quedar un poc amagada entre tanta expectació. El primer Sant Jordiet de la història cordonera va ser Óscar Martínez Albero en 1985, any recordat per la suspensió momentània de l'Entrada Cristiana a causa d'una tempesta. El xiquet que representava al patró d'Alcoi vestia amb falda blanca, capa roja i corassa daurada amb la creu cristiana. El casc amb raspall de plomes feia al·lusió als colors de la seua filà. Desde un balcó del carrer Sant Llorenç se li van tirar flors al Sant Jordiet 1985, fet que va donar peu a que s'establira la tradició de la llançada de clavells durant la Processó de la Relíquia. 

El segon Sant Jordiet de la filà Cordoneros va arribar poc desprès: En 1991. Rafael Pascual Pla va portar un trage romà bastant original dissenyat per Enrique Galbis. No portava una corassa metàl·lica, sinó una cotamalla de color cobre. La falda era blanca amb brodats grocs, al igual que en la capa roja. Va impactar que el Sant Jordiet 1991 no portara casc, sinó una corona de laurel i la palma de màrtir. El tio de Rafael Pascual va ser l'alférez moro el mateix any 1991. La filà Cordoneros iniciava el boato amb un grup d'abanderades i portadores de cànters. Els cavallers a cavall i una gran coral precedien a la carrossa del pòrtic de l'Alhambra de Granada. En ella anava la rodella, la favorita i l'alférez moro 1991. Antonio Pascual Valor portava un trage en tons tostats i granate amb cotamalla verda. La ploma daurada del turbant feia al·lusió a la filà Cordoneros. El ballet d'Inma Cortés va omplir de sensualitat la nit alcoyana. Perquè en l'Entrada Mora de 1991 van haver molts talls i l'horari va patir un retràs considerable. El públic es va cansar i va xiular a l'esquadra de negres per la lentitud de la seua baixada al compàs de "Fran-Semp". El disseny de Jordi Parra tenia bombatxos grocs i tocs de roig, verd, lila i gris. El casc daurat estava rematat amb plomes blanques. L'Associació de Sant Jordi va admetre que l'organització havia sigut nefasta al llarg de la vesprada i ho va pagar l'alferecia mora. Va ser la primera Entrada Mora que acabava totalment de nit en la Plaça Espanya.

Antonio Climent Salvador es preparava per a celebrar el seu aniversari sent el capità moro 1992. El sol va fer més brillant el boato de Rafael Guarinos, ple de ballets de Inma Cortés. Tant les amazones com els cavallers desfilaven a cavall armats amb espasa i escut. Les ballarines blaves del mar simulaven les ones sobre les que navegava un gran vaixell turc. Era la carrossa del capità cordonero 1992. El trage d'Antonio Climent era blanc i negre, però predominava per damunt de tot l'or. Les teles i els metalls refulgien en una vesprada perfecta, en comparació a les 4 Entrades Mores dels anys anteriors. Uns esclaus remaven al vaixell al compàs de la "Quinta simfonia" de Nielsen. Les dames amb ventalls precedien a les favorites sobre una carrossa amb una ploma tricolor gegant. Darrere del ballet de les papallones grogues anava l'esquadra de negres. Bombatxos verds, metalls daurats i plomes negres i marrons per a un disseny clàssic de Paco Aznar. Un ballet final formava l'escut de la filà al ritme de la marxa mora "Al-Azraq" de Rafael Casasempere. L'única pega de la capitania mora 1992 és que els trages de Rafael Guarinos ja estaven passats de moda i els boatos dels anys 90 seguien altra estètica poc relacionada amb la filà Cordoneros. 

La pluja del 22 d'abril de 1998 no va repercutir en l'espectacularitat i brillantesa de l'Entrada Mora. L'esquadra d'enmig de la filà Cordoneros va ser el segon moment important desprès del capità moro: El famós bequetero Lionel Grau. Plomes blanques coronaven el casc dels esquadrers del Mig 1998. El disseny del contestà Ernesto Ferràndiz estava creat a partir de pells marrons, teles roges, metalls daurats, boles de fusta i bombatxos verds. Un trage prou tribal que va aconseguir més sumptuositat gràcies a la marxa mora "Tarde de abril" del gran Amando Blanquer Ponsoda. 

Alejandro Tormo Pascual va ser el primer Sant Jordiet cordonero del segle XXI, però no l'últim. El xiquet irradiava picardia, tant en la plujosa Entrada Mora 2004 com a les Processons del dia Sant Jordi. Baix un sol esplèndid va rebre clavells dels devots durant la Processó de la Relíquia. El seu trage, fet per Pablo Miró va agradar per la falda roja i la corassa daurada amb el símbol cordonero de la ploma. La capa estava repleta de creus cristianes brodades en or. El Sant Jordiet 2004 va protagonitzar passacarrers amb els festers cantant "De Madrid al cielo" en la versió d'himne particular que té la filà Cordoneros. Amb motiu del càrrec, es va editar el llibre recopilatori de tots els Sant Jordiets desde 1882, una tasca d'investigació que va seguir als anys posteriors amb les publicacions sobre l'alférez i el capità moro.

Els ingeniosos germans Sempere van preparar un bonic boato per a la filà Cordoneros. L'alferecia mora 2005 estava inspirada en l'imperi otomà i la victòria dels turcs a Anatòlia. Els grups femenins portaven farolets, cistelles amb pètals, penjolls de cristall, arcs, plomes de pavo real i ventalls. El ballet de Carmina Nadal va ser molt aplaudit pel seu dinamisme i colorit i també per l'utilització de titelles. Un teatre d'ombres xineses narrava històries àrabs mentre sonava la peça musical "Dolçaines II". Les palmiteres i un grup musical provingut de Turquia precedia a la carrossa dels cavallers, amb trages de color tostat, marró, roig i blau. Jeremías Gisbert Pastor va aparèixer plantat sobre la Mesquita de Istanbul, a pesar de tindre una lesió al taló. Els germans Sempere el van vestir de blau clar i amb una capa de color crema que simulava les plomes d'un pavo real. Es va canviar la ploma tricolor per altra de metall daurat al turbant lila. L'alférez moro 2005 va desfilar amb la marxa mora "Anabel" i les favorites amb "El president". Les filles de Jeremías Gisbert portaven faldes amb dibuixos de quadrats. Cada favorita vestia diferent, de blanc i negre i amb maquillatges innovadors. Les dames arrastraven una estora enganxada a la carrossa de Constantinoble. Encara que ja era de nit, el bon temps es va aliar amb l'esquadra de negres de la filà Cordoneros. El trage de Luis Sanus era molt vistós i exuberant, sobretot pel turbant amb plomes roges i blanques. El color principal del disseny era el verd i el tostat, creant un conjunt impactant que baixava amb la marxa mora "El Mahdí" de José Pérez Vilaplana. Va ser una alferecia mora 2005 rica en detalls i de molt bon gust. 

Alcoi celebrava en 2006 el 750 aniversari de l'otorgament de la Carta Pobla i tots tenien clar que a pesar del mal oratge, les Entrades s'havien de fer. Desprès d'algun moment de tensió amb els músics, es va decidir arrancar la capitania mora 2006 a les 17:30. El retràs horari no importava mentre hi haguera públic amb paraigües a les cadires. L'arrancà de les escuderes va ser molt emocionant i tot el boato va desfilar amb llàgrimes als ulls. El ballet de Carmina Nadal representava una partida d'escacs amb els jugadors pensant la seua estratègia. Cada ballarina era una peça d'un color distint i saltaven al ritme de "La primavera". Els cavallers van desfilar amb "Cavall de foc", una marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana que complia 10 anys i ja era famosa. L'estrena musical més important va ser "Blau i nacre" de Saül Gómez. El títol de la marxa mora feia referència als colors del trage del capità moro 2006. Antonio Aracil Payà portava una capa negra i una túnica blava coberta per una corassa de nacre blanc, formant un preciós dibuix que li tapava el pit. La cotamalla platejada i el casc acabat en punta el convertien en un capità moro més guerrer que de costum. La seua arribada al Cantó Pinyó amb el rodella i anunciat per les trompes alpines gegants va ser espectacular. La carrossa d'Antonio Aracil estava arrastrada per un elefant articulat i darrere el seguia un teler artesà. Les concubines negres i les dames en la carrossa del jardí de tarongers precedien a la favorita. Maria José Albors es va estrenar com a coreògrafa amb dos senzills ballets per al càrrec cordonero. El primogènit i la favorita, amb luxosos trages dels germans Sempere, desfilaven amb la marxa mora "Xabat" sobre una carrossa amb una font i molta vegetació. La pluja banyava al fidel públic i a l'esquadra de negres, amb un casc de plomes blanques. El trage de Paco Verdú tenia falda roja amb ossos i metalls penjant, però lo més impressionant era el lleó del cinturó i el maquillatge tribal. La marxa mora "Soc Marrakesch" tancava una sensacional capitania mora 2006, tal volta el càrrec més recordat de la filà Cordoneros per les condicions meteorològiques. 

La sort es va posar de part de la filà Cordoneros en 2009, quan van tindre el seu quart Sant Jordiet en tan sols 25 anys. Sergi Sempere Balaguer va ser el representant del patró ideal per la seua bondat, innocència i simpatia. Si el Sant Jordiet cordonero de 2004 havia portat un casc sense plomes, el Sant Jordiet 2009 es va caracteritzar per tot lo contrari: El casc daurat estava decorat amb plomes blanques i roges que recordaven la forma de la ploma del turbant de la filà. Un detall que va encantar i va ser idea d'un nou dissenyador vinculat a la filà: Antonio Aracil. Era el fill del capità moro 2006 i 3 anys desprès va presentar el seu primer disseny amb un Sant Jordiet colorista amb capa granate i falda blanca. La originalitat del trage, dins de les limitacions de l'estètica romana, va ser ben valorat pels alcoyans i alcoyanes. El sol va lluir durant tots els dies de la Trilogia Festera Alcoyana 2009.

L'esquadra d'enmig de la filà Cordoneros en 2012 va posar el llistó molt alt. El jove Antonio Aracil va utilitzar símbols de la mitologia persa per a la seua primera esquadra de negres. Com feia 14 anys, la pluja va visitar al Mig dels Cordoneros. La marxa mora "Jussà al Saqàliba" va ser l'escollida pels esquadrers divins. La capa de xapetes metàl·liques, els medallons de plata i or i les barbes recargolades de bronze van cridar molt l'atenció. La túnica beig amb franjes grogues i blaves li donaven color a una esquadra de negres que destacava pel casc amb un cap de bou. Un disseny sorgit de Mesopotàmia que va marcar tendència. Al 2014 la filà Cordoneros va celebrar el seu 175 aniversari, ja que se'ls nombrava a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi, datada en 1839.

L'últim càrrec de la filà Cordoneros és també l'últim alférez moro que ha pogut eixir al carrer, abans de que les paraules confinament o distància social formaren part del dia a dia. Jorge Doménech va ser el protagonista de la nit del 4 de maig de 2019. El seu boato otomà començava amb percussionistes a camell i el ballet de la tribu Mursi. Virginia Bolufer va escenificar el sacrifici que un bruixot feia damunt el cap d'un elefant. Palmiteres i huríes amb fanalets obrien pas a la carrossa de les coloristes dames. Arqueres i negres amb escuts defenien als austers cavallers, també a carrossa. El ballet de Inma Cortés representava a unes esclaves amb melenes negres i senzills trages blancs. Les ballarines movien panderetes il·luminades al ritme de la peça musical "Imlaq" de Saül Gómez. La sensualitat donava pas a la sobrietat de l'alférez moro 2019, amb la marxa mora "Als Samarites". Jorge Doménech Rodríguez estava acompanyat a la carrossa pels seus fills i la seua dona. La favorita vestia de rosa, mentre que l'alférez cordonero vestia en tons verds, com els bombatxos de la filà. L'elefant metàl·lic al pit i la faixa marró van cridar l'atenció en el disseny del pintor José Borrell. Per altra part, el boato i l'esquadra de negres van ser obra d'Antonio Aracil. Un conjunt exòtic amb la marxa mora "Uzul el selmim" per a tancar la solejada Entrada Mora de 2019. El turbant blanc tenia metalls daurats i trenes penjant. Les xapetes metàl·liques cobrien varies parts del cos dels esquadrers. La capa roja tenia un escut redó amb un lleó. Va resultar una alferecia mora increïble en consonància amb la filà Cordoneros.

Ens haguera agradat relatar també la capitania mora 2020, però el fatídic Coronavirus no ho ha permès. La filà Cordoneros i el seu capità moro veterà estan preparats per a poder celebrar el seu any de protagonisme. Però abans hi haurà que vacunar-se contra el Covid-19 i millorar la situació sanitària. Rafael Tortosa serà el pròxim capità moro d'Alcoi. Un fester molt conegut per estar vinculat a Càrites i haver sigut president de l'Associació de Sant Jordi en els polèmics anys de 2012 a 2014. El futur capità moro estarà acompanyat de les seues filles i nets, i també dels ballets de Mapi Moltó, Inma Cortés i Ana Botella. El boato de Juan Climent i l'esquadra de negres de Jordi Sellés tenen ja els trages aprovats i confeccionats, però continuaran sent un secret fins que arribe el moment. Els esquadrers somnien en l'arrancà amb la marxa mora "Sakasik", un moment que haguera tingut que passar el 25 d'abril de 2020. Força i paciència per a la filà Cordoneros!

No es pot passar per alt la importància de que en 1960 la filà Cordoneros instaurara un tret identificatiu de les Entrades d'Alcoi: L'esquadra d'enmig. La fastuositat i riquesa dels boatos cordoneros contrasta amb l'estil africà de la majoria de les esquadres de negres que ha tret la filà als anys 50, 60 i 70. Totes les esquadres de negres del període 1991-2012 van ser molt ben valorades als Ranking d'esquadres del blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/. El bàsic maquillatge de betún va ser molt utilitzat per artistes com Luis Solbes i Rafael Guarinos, amb algunes ratlles afegides als rostres dels esquadrers. Antonio Aracil, dissenyador i membre de la filà, va recuperar aquesta estètica tan alcoyana per a l'alferecia mora de 2019. Alejandro Soler, reconegut en molts àmbits artístics, sols va col·laborar amb la filà Cordoneros per al disseny femení que es va estrenar en 2007. Es va substituir el bombatxo verd per una falda del mateix color i la camisa era negra. La ploma tricolor i la manta roja es mantenen en el trage per a les dones de la filà Cordoneros. La primera esquadra femenina que va tindre la filà va ser a la Segona Diana de 2014, i formada per les més joves i valentes.

La pluja ha posat a prova a la filà Cordoneros en molts anys de càrrec i ara també s'han vist plenament afectats per la pandèmia mundial. La resiliència dels festers és admirable, tant en aquest any negre com al llarg dels més de 200 anys d'història cordonera. Al llarg dels segles la filà Cordoneros ha anat sumant marxes mores al seu repertori. Destaquen "Als Cordoneros" i "Sergen 78" del compositor Miguel Picó Biosca d'Alcoleja, "Blau i nacre" estrenada en 2006 i "Adas" que Santiago Revert els va dedicar en 2007. I "Als Samarites" està composada concretament per a aquesta penya solidària i cultural nascuda en la filà Cordón. Són obres musicals elegants, com la pròpia filà, però també vigoroses. Desde que es fundara l'Ateneu Musical de Cocentaina en 1985, són la banda lligada a la filà Cordoneros d'Alcoi. La seu social de la filà es troba al carrer "La Cordeta". Són 138 festers de ple dret, 23 veterans i 255 juvenils i infantils. José Payà s'ha quedat a meitat mandat com a primer tro i està compromès a organitzar la pròxima capitania mora 2020-2021 de la filà Cordoneros. Molta sort!