L'Antiga Aragonesa va renàixer de les seues cendres en 1871, formada pels mateixos membres que una dècada abans. Lorenzo Mira va presentar la figura dels Aragonesos, els quals no van poder participar en les Festes de Sant Jordi de 1873, 1874 i 1875. El motiu va ser la suspensió general a causa de la Revolució del Petroli i els successos de la classe treballadora que va acabar amb la vida de l'alcalde alcoyà Agustín Albors, qui ha passat a la posteritat com "El Pelletes". La repressió cap als obrers va ser molt forta i precisament el proletariat era qui més s'implicava en les Festes de Moros i Cristians d'aquella època. La filà Aragonesos si va formar part de les glorioses Festes d'Alcoi 1876, any en que es celebrava el 600 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. La filà Aragonesos tenia certa disputa en 1880 amb la filà Capellans, que era la primera en l'ordre de formació del bàndol cristià. Al 1889 la filà Estudiants va renunciar al càrrec d'alférez i també ho van fer els Mariners, Aragonesos i Navarros. L'alferecia cristiana va recaure finalment en la filà Maseros. La filà Aragonesos va perdre el seu lloc de formació i va abandonar les Festes d'Alcoi en 1893.
La filà Aragonesos ho va tornar a intentar en 1922, quan van presentar un nou disseny medieval a l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. El disseny de José Domínguez destacava per la túnica blanca i la senyera al pit. Però la nova filà Aragonesos va tindre molts problemes i no va poder eixir a Festes d'Alcoi fins a 6 anys desprès. Els conflictes socials regnaven al final del règim de Primo de Rivera i molts membres de la filà Aragonesos estaven involucrats en la lluita obrera que pretenia enderrocar al dictador. Els festers van participar activament en les Festes de Sant Jordi de 1929. Francisco Seguí va ser el primer tro que va renunciar a que la filà Aragonesos tinguera el càrrec d'alférez cristià en 1931. Una ocasió desaprofitada, però al menys la filà Aragonesos si va presentar alguna esquadra de negres. En aquells temps les esquadres especials no estaven tan regulades i les filaes sense càrrec també desfilaven com a esclaus. Durant la Segona República Espanyola la filà va eliminar el símbol de la corona reial i la va canviar per la bandera roja, groga i morada. La Guerra Civil de 1936 a 1939 va acabar amb gran part dels festers de la filà Aragonesos. És lògic que posteriorment no es refundara la filà als anys 40 com la resta, ja que la censura franquista va ser molt dura.
Durant la Setmana Santa de 1961 un grup d'entusiastes del barri de Batoi va decidir fundar una filà. Batoi estava considerat com una xicoteta pedania d'Alcoi, però amb el creixement de la ciutat el barri va deixar d'estar allunyat de la resta de la localitat. De fet és el barri on està el Collao, el camp de futbol del Club Deportivo Alcoyano. La filà Aragonesos va decidir tindre la seu social en Batoi, ja que estava allunyada del casc antic de la ciutat i volia donar-li ambient fester al barri. La resta de filaes es concentraven al centre històric, on es desenvolupen tots els actes festers. Aquesta declaració d'intencions de la filà Aragonesos ja va sorprendre als alcoyans en 1961. Els residents de Batoi pretenien donar-li una dimensió diferent a la filà i fer-la atractiva a les generacions més joves. Ben prompte, la filà Aragonesos es va guanyar la simpatia de la gent, sobretot pels seus valors de senzillesa, alegria i ment oberta. Molts homes humils es van veure identificats amb la filà i es van apuntar pel bon humor del que feia gala la filà de Batoi.
Els antecedents de la fundació de la filà Aragonesos en 1961 es trobaven quan un grup de Batoi va voler apuntar-se a alguna filà cristiana. Però la majoria posaven pegues a que tingueren el montepio en Batoi i el president de l'Associació de Sant Jordi els va emparar. Francisco Boronat els va revelar que en uns industrials alcoyans afincats en Girona volien refundar la filà Voluntaris Catalans i que podien encaminar les seues protestes a aquesta filà en gestació. El projecte de la filà Voluntaris Catalans es va descartar en 1960 i molts dels socis van recolzar la creació de la filà Aragonesos. En un bar de Batoi es van fer les primeres reunions, on es barallava el nom de Visigodos o Ballesters. Finalment es va decidir que la ballesta seria l'arma de la filà cristiana, tal i com va proposar el cronista de l'Associació de Sant Jordi.
El pintoresc barri de Batoi va ser l'escenari de la presentació del trage oficial de la filà Aragonesos en febrer de 1962. El disseny, aprovat per Roque Monllor, va ser obra de Luis Solbes. El trage de la Diana tenia una capa verda, un peto marró, i túnica negra amb la quatribarrada com a sanefa. La Senyera de la Corona d'Aragó apareixia com a escut al pit, amb els identificatius colors roig i groc. Per a defensar-se tenien un original casc de metall i cuero marró, fletxes de la ballesta i un escut. Enganxat al cinturó, el bolset feia referència a la creu roja de Sant Jordi com a patró de la Corona d'Aragó i també d'Alcoi. El primer tro fundador, Salvador Sellés va lluir orgullós el disseny de Luis Solbes en la Glòria de 1962. Però anteriorment ja s'havia vist el trage de la filà Aragonesos en Alacant, ja que van participar en la desfilada del dia de la província. 30 festers formaven part de la filà Aragonesos quan van eixir al carrer en 1962, estrenant el nou recorregut de les Entrades. La desfilada ja no acabava al carrer Santo Tomás, sinó que donava la volta a la Plaça d'Espanya i seguia pel carrer Sant Llorenç i Generalísimo, actual Avinguda País Valencià.
L'entrega de claus al capità cristià portava molts anys duent-se a terme gràcies a la filà Aragonesos. Era un xicotet aragonès qui protagonitzava aquest acte simbòlic al Cantó Pinyó. Però amb motiu de l'esquadra d'enmig 1974, la filà Aragonesos es va adonar de que per primera volta no podria donar-li les claus al capità cristià. La filà Aragonesos, al ser l'última en desfilar a l'Entrada Cristiana, sempre podia organitzar l'entrega de claus. Però en 1974 anaven a desfilar al centre de la desfilada i no els donava temps. Per això van proposar que fora la filà Alcodianos qui ho preparara, ja que representaven els antics pobladors de la vil·la d'Alcoi. Desde aquell any és un xiquet alcodianet qui s'encarrega de portar les claus de la ciutat. L'Entrada Cristiana de 1974 va ser molt ordenada, desprès de tots els talls que havia tingut l'alferecia cristiana 1973 de la filà Mozàrabes. Però l'esquadra d'enmig de la filà Aragonesos en 1974 no va tindre contratemps i els horaris es van complir. Això si, el temps va ser un poc inestable i una forta tempesta va entorpir la capitania mora de la filà Miqueros. El disseny dels esquadrers de la filà Aragonesos va ser obra de Luis Solbes, una volta més. La túnica jugava amb tires de color roig i groc per a formar les 4 barres de la Senyera d'Aragó. La capa era blanca i negra i el casc de metall platejat. Amb la proximitat d'una nova dècada, la filà Aragonesos va decidir modificar el seu peto marró en 1978. El petit canvi consistia en que el peto es partia per la meitat, donant més comoditat a les cames dels festers. Al contrari el peto per a l'Alardo que va dissenyar Santi Amador era de color gris.
Quan la filà va tindre el seu segon alférez cristià, ja no era la filà més contemporània d'Alcoi. En 1980 va aparèixer la filà Benimerines i la filà Aragonesos tornava a tindre càrrec. L'entranyable fundador veterà Antonio Miralles, apodat "Simba", va ser l'alférez cristià 1980. El seu net el va acompanyar com a rodella, portant el mateix trage de Luis Solbes. La quatribarrada dividia en dos parts la túnica negra, sobre una falda de color tostat. Al cinturó tenia un lleó i el color verd de la filà es podia veure a la capa i les plomes del casc. Antonio Miralles va seguir la tradició dels càrrecs de la filà Aragonesos: Baixar l'Entrada Cristiana a peu i amb una espasa com a arma. L'esquadra de negres de Luis Solbes va tindre diferències amb el boceto inicial, però va agradar molt al públic per la combinació de teles marrons, roges i verdes. En la desfilada del bàndol de la creu es va escoltar massa la peça musical "Zoraidamir" del contestà José Pérez Vilaplana. El sol va acompanyar una Entrada Cristiana 1980 històrica, ja que es va provar La Roda de les filaes amb resultats molt positius. Al contrari, la proposta d'arrancar les Entrades al Camí i no al Partidor mai va arribar a ser una realitat.
El bienni de càrrecs va continuar en 1981, amb la capitania cristiana de la filà Aragonesos. Antonio Miralles va acceptar l'honor per votació popular i el conjunt de la filà de Batoi va sufragar les despeses. La unanimitat de la filà va donar com a resultat un bon any de capità cristià. El trage d'Antonio Miralles va seguir la línia del de l'any anterior: Color negre a la túnica, quatribarrada, plomes al casc i capa blanca. El lleó aquesta volta estava al pit i feia referència al símbol de la filà i no tenia res a veure amb "Simba". Una cort de palau va formar part del boato, on les xiquetes també van tindre el seu paper. L'esquadra de negres va estar formada per membres d'altres filaes, destacant que formava Lionel Grau, famós empresari de la filà Berberiscos. Luis Solbes es va tornar a encarregar del trage del capità cristià, però l'esquadra de negres en canvi va ser de Paco Aznar. El trage destacava per la falda negra i un pompós casc amb plomes verdes i les barres roges i grogues. "Bonus Christianus" del mestre Ferrero d'Ontinyent va sonar per a l'esquadra de negres del capità cristià 1981. L'amenaça climatològica finalment no va ser per a tant i les Entrades es van desenvolupar amb fred però un cel ras. Això si, la pluja va estar present de forma dèbil a la Processó General i de forma torrencial a la interpretació de l'Himne de Festes. Pilar Mompó va ser la primera dona en dirigir "El Sig" de Gonzalo Barrachina, envoltada de paraigües.
La segona esquadra d'enmig de la filà va esdevindre tot un motiu de celebració per als Aragonesos, festers plurals i conscienciats de la grandesa de Nostra Festa. El Mig 1988 va ser el primer encàrrec d'una filà al pintor Jordi Sellés. A partir dels anys 90 Jordi Sellés s'ha consagrat com a dissenyador fester i és l'autor del Cartell de Festes d'Alcoi 2020, el qual veurà la llum quan estiga superada la crisi sanitària del Coronavirus. L'esquadra d'enmig cristiana 1988 va tindre comentaris de tot tipus, per ser molt destapada i mostrar molta carn. De fet els esquadrers tan sols estaven tapats per un curta falda de pell negra adornada amb metalls daurats i tires de color roig i groc a un costat. La capa era blanca i la destral infonia temor. L'esquadra de negres va ser molt guerrera i atrevida, deixant bocabadat el curiós metall daurat que cobria el cap i una part de la cara dels joves esquadrers. Com a nota negativa la filà Aragonesos va desfilar a pas lent i va deixar molta part del carrer buida. Un detall que va aprofitar el cabo batidor per a fer les seues demostracions de monta i doma baix un sol radiant i la peça musical "Als cristians" de José Maria Valls. Al 1988 la filà celebrava les bodes de plata.
Seguint l'ordre establert, en 1994 li corresponia l'alferecia cristiana a la filà Aragonesos. Un cel blau va rebre a Javier Rufino, un jove que va tirar avant amb el càrrec. La intenció era aportar un innovador punt de vista als boatos, però la idea no va calar del tot. La falta de ballets es va notar, sobretot en l'època en que començaven a ser part imprescindible dels seguicis. La posada en escena va ser molt teatral i també identificable amb l'esperit desenfadat de la filà Aragonesos. Trobadors cecs, contacontes, auques, donzelles, monjos, joglars, llavadores amb cànters, ferrers i zancuts li van donar dinamisme al boato. Els cavallers a cavall eren el preàmbul de l'alférez cristià 1994, acompanyat de la seua favorita vestida com una fina princesa. Els nobles trages destacaven pels tons pastel, encara que Javier Rufino estava resplandent amb la túnica platejada i la corona daurada. Tal i com ja va passar en 1966, l'alférez cristià es va posar a la mateixa altura que el personatge femení. Els dos saludaven desde una carrossa emmarcada en un pòrtic d'estil romànic en la que no faltava un òrgan i sants entre els arcs. Tancant tota la representació d'un poble medieval va desfilar l'esquadra de negres. Els esquadrers amb teles blanques i capa negra van desfilar amb la marxa cristiana "Ramón Petit" de Francisco Carchano. El cuero marró, les banyes al casc i les fletxes i la ballesta van estar presents al trage de Jordi Sellés. Santi Amador es va encarregar del trencador boato, que no va resultar massa car econòmicament per a la filà Aragonesos.
La incansable filà Aragonesos va tirar la casa per la finestra en la seua capitania cristiana 1995. La filà estava passant de ser modesta a convertir-se en una de les més multitudinàries d'Alcoi. Abans de l'Entrada Cristiana del 22 d'abril de 1995 es van repartir entre el públic 5000 mocadors de color groc i roig per a ser onejats. La sobrietat del boato es va veure en grups de monjos, escuders feudals, moretes, abanderades i arqueres. Pedro García es situava junt a la seua dona en una carrossa amb una tenda de campanya. La favorita portava un trage en blanc i negre, mentre que el capità cristià vestia de negre i roig amb molts metalls daurats. La filla de Pedro García va desfilar en palanquí i el ballet d'Ana Calvo representava la mort en la batalla. Un exèrcit a cavall li va fer ombra als cavallers, que també van desfilar a cavall. "Postludi" i "L'Adalid" van ser dos estrenes d'Àngel Lluís Ferrando per a la capitania cristiana de la filà Aragonesos. L'esquadra de negres va destacar pels tons marrons i un casc amb el cap d'una àguila. Temperatures gelades van ser la tònica de les Festes de Sant Jordi 1995, encara que a l'Entrada Cristiana va fer sol. Pedro García no es va lliurar de la pluja el dia Sant Jordi i el dia els Trons, amb les muntanyes nevades.
A les esquadres de blancs de la filà Aragonesos els faltava una marxa cristiana identificadora. Els festers necessitaven una peça musical de ritme marcial que s'adequara a la seua forma de moure la porra. Els cabos de la filà Aragonesos tenen molta fama i un estil únic que fan que siga una filà molt especial. Els desitjos musicals de la filà es van complir en 1999, quan aquell 22 d'abril es va estrenar "Aragonesos 99". La marxa cristiana de Daniel Ferrero va ser definida com guerrera i de fàcil interpretació. No era una obra musical arriscada i tenia tots els tòpics de les marxes cristianes dels anys 90. Però "Aragonesos 99" va calar entre els alcoyans i especialment a la filà Aragonesos. Desde 1999 s'ha convertit en el pletòric acompanyament de les esquadres de blancs, encara que la filà també té dedicada la marxa cristiana "Óscar Moreno. Els joves de la filà Aragonesos s'han involucrat en crear imaginatives roponaes. Al segle XXI la filà es va fer tota una experta en armar soroll a l'Entrada Cristiana. Fins hi tot li feien la competència a la clàssica Roponà de la filà Gusmans. Les posades en escena tenien temàtiques com la caça del porc senglar, l'abastiment de provisions en sacs, la defensa amb escuts, els ariets, les campanes gegants i altres al·legories medievals.
Durant les nits d'Entraetes, la filà s'ho passa de categoria. La més volguda pels Aragonesos és l'Entraeta de Pals. És una tradició pròpia en la que els membres de la filà desfilen amb pals de fusta adornats amb unes cintes roges i grogues, en record de la Senyera. L'Entraeta de Pals alberga a molt de públic curiós al carrer Sant Llorenç. La filà Aragonesos, tota cohesionada, va acompanyar al Sant Jordiet 2007. Jordi Casimiro Olcina Moltó va ser el primer Sant Jordiet de la història de la filà. Amb la seua innocència es va guanyar el cor dels alcoyans i alcoyanes representant al patró. Paco Aznar va crear un dels trages més coloristes per a un Sant Jordiet. La corassa romana tenia l'escut de la filà i la creu roja. La falda era blanca i la capa verda reproduïa la forma de la del disseny oficial de la filà. El casc va agradar molt i estava rematat amb un raspall de plomes roges. El xiquet és un dels Sant Jordiets més recordats del segle XXI. Jordi Casimiro Olcina va desempenyar el paper principal de les Festes d'Alcoi 2007, però dos anys desprès també seria el rodella del capità cristià.
Al llarg de tan sols 3 anys, la filà Aragonesos va representar tots els càrrecs que ofereixen les Festes de Moros i Cristians. 2008 va estar destinat a la preparació de l'alferecia cristiana, que va eixir al carrer el 22 d'abril amb un temps primaveral. Marcos Javier Pérez Payà va recordar a Jaume I en l'any en que València celebrava el 800 aniversari del rey Conqueridor. El boato va fer al·lusió al monarca de la Corona d'Aragó al segle XIII, sobretot amb un genet de bronze que transportava la Senyera valenciana. El començament del seguici va estar marcat pels colps de percussió de la Setmana Santa de Calanda. Els tambors van donar pas a altra tradició aragonesa: Les bodes dels amants de Teruel. Arqueres a cavall i abanderades van seguir el boato, on es van veure quadres amb la iconografia de Sant Jordi. L'aclamat Pep Gimeno Botifarra anava cantant albades com a part del boato de Santi Amador. El ballet de Maria José Albors formava una heràldica de pedra i l'últim ballet li feia un homenatge als cabos de la filà. Marcos Javier Pérez Payà i els seus cavallers saludaven desde una plataforma amb inscripcions, escuts i un rellotge solar amb la data de 1276. L'alférez cristià aragonès portava un trage auster en diferents tonalitats de marró. La capa era verda i el casc tenia un drac platejat, molt en la línia del rei Jaume I. Les dames de roig custodiaven a l'adolescent filla de l'alférez cristià. Altea Pérez va ser una de les favorites més joves de la història, junt a altres del mateix 2008. Entre les estrenes de l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos, va destacar "Adalid de la Cristiandat" i "Alcaide d'Alcoi" del músic Àngel Lluís Ferrando. A més a més va ser la primera volta que es van escoltar a Alcoi les marxes cristianes "El diví" i "Templaris d'Albaida". L'esquadra de negres va ser el moment culminant de l'Entrada Cristiana, amb un trage de David Blasco. S'incorporaven els símbols més coneguts de la filà Aragonesos per a crear una de les millors esquadres de negres de la dècada. Negre i verd es combinaven amb els colors roig i groc de la quatribarrada, encara que el trage també tenia molts metalls i pells d'animal. L'impactant casc era un esquelet i melena de lleó. Un gran final per a una alferecia cristiana sense massa ostentació.
A la capitania cristiana de 2009, la filà Aragonesos es va tornar a mostrar orgullosa de les terres que representa: Aquell regne medieval que governava Jaume I amb els furs. Les tropes en lleves eren la temàtica del boato i per això al principi es van veure trompes alpines i genets reclutant forçosament al poble per a la guerra. Catapultes i grups femenins guerrers van constituir tot un món colorista i idealitzat de la baixa Edat Mitjana. Però la foscor s'aproximava amb el ballet fantasmagòric d'Ana Botella. Les caputxes negres ocultaven els tenebrosos rostres de les ballarines, que desde una carrossa es movien al pas de "Danza Colorista" de Rafael Mullor Grau. La llegenda de la campana d'Òsca contava que van assassinar a uns nobles per a evitar una rebel·lió i que els seus caps decapitats van servir per a les campanes de l'església. Els fantàstics cavallers van estrenar la marxa cristiana "Tubma" i el capità cristià "Ambut". Les dos obres musicals tenien com a base les lletres del malnom de José Vicente Olcina Seguí. La carrossa tenia dos lleons: Un de pedra i altre de veritat tancat en la gàbia. El capità cristià 2009 va ser més opulent que l'anterior alférez aragonès i fins hi tot va trencar una regla de la filà. Tots els càrrecs desde 1966 havien tingut una espasa com a arma, però José Vicente Olcina Seguí la va substituir per una llança que se li va trencar en plena desfilada. El trage de David Blasco conjugava els colors roig, blanc i negre de forma elegant. El casc era de metall platejat i al cinturó daurat es trobava el detall d'un arbre, heràldica del cognom Olcina. La creu cristiana, la quatribarrada i el lleó rampant estaven presents a la capa. La família del capità cristià 2009 va desfilar sobre una carrossa vegetal, amb un lloc de privilegi per a les filles de José Vicente Olcina. Els trages senyorials combinaven el blanc i el negre. Les dames lluïen els seus preciosos trages desde una carrossa plena de llibres. "La Victòria" va ser l'acompanyament musical, mentre que el ballet de la ferreria de Maria José Albors ballava amb la marxa cristiana "Tizona". La participació elevada al boato va fer que la capitania cristiana 2009 s'allargara, però va resultar un gran espectacle. Molts grups de llanceres i del poble repartint pa van formar part del seguici de David Blasco. L'esquadra de negres va innovar tant que va rebre mirades estupefactes. El trage en blau, gris i tostat incorporava símbols químics i tres dagues al cinturó marró. Però el que més va impactar va ser el maquillatge fantasmal i la caputxa dels esquadrers. Santi Amador va imaginar uns alquimistes que donaren por amb lentilles terrorífiques i l'obra "Signum". Els complements de l'esquadra de negres van ser un xicotet escut amb les 4 barres roges i grogues, una espasa i una banderola enganxada a la capa d'escames. Tota la capitania cristiana 2009 va marcar un abans i un desprès i la gent ho recorda com el millor boato de la filà Aragonesos.
Molts Sargentos ha tingut la filà Aragonesos al llarg de la seua història. Això és degut a la solera que tenen els seus cabos, i no sols amb la porra. Amb la llança també es defenen de meravella i són una prova els 4 Sargentos que han guanyat els concursos. El primer de tots va ser Miguel Sempere Payà, qui va crear cantera i va exercir el càrrec durant dos legislatures: De 1981 a 1988. Altre aragonès insigne va agafar el relleu de Miguel Sempere en 1989. Gonzalo Pascual Orozco va ser Sargento Cristià fins a l'any 1996. Els dos van estar 8 anys com a Sargentos i a més a més també van participar a la Glòria Històrica del 2006. Com a Sargento Moro 1991-1994 va estar l'aragonès Enrique Ripoll Peidro, coincidint que els Sargentos dels dos bàndol eren de la filà Aragonesos. Salvador Albero Gonzàlez es va estrenar com a Sargento Cristià en 2009, any en que la seua pròpia filà tenia la capitania cristiana. Acabat el torn del popular "Saoret", Mateo Martín Balaguer va seguir la saga dels Sargentos Cristians de la filà Aragonesos. Mateo Martín va arrancar la Glòria de 2013 a 2016. En quant als xiquets, també tenen prestigi a la filà Aragonesos. Els Sergentets Infantils de la filà són Sergio Arévalo (2004-2005), Iñaki Albero (2008-2009), Carles Cloquell (2014-2015) i Víctor Fernández (2017-2018) que curiosament sempre han representat al bàndol cristià.
La il·lusió del cinqüentenari de la filà Aragonesos va durar tot un any, però va esclatar al matí del 14 de maig de 2011. Aquella va ser la data de l'Entrada Cristiana, que va transcórrer baix un cel diàfan. L'esquadra commemorativa dels 50 anys de la filà Aragonesos va desfilar amb la marxa cristiana "Zoraidamir" i un trage de Santi Amador. El detall de la porra amb el número 50 va agradar molt. El trage era simple però vistós i combinava els colors negre, roig i ocre. L'explosió de color es trobava a la capa verda, amb fletxes, un lleó rampant, la creu de Sant Jordi i la històrica senyera. El casc de cotamalla grisa seguia l'estètica de les esquadres de negres de la filà, evitant un casc aparatós que molestara els moviments del cabo. La filà Aragonesos va provocar varies parades en l'Entrada Cristiana 2011, sobretot entre la roponà del 50 aniversari i l'esquadra especial. El ritme lent de la majoria de filaes va acabar perjudicant a la filà Cides que tenia l'alferecia cristiana i va desfilar passades les 3 del migdia.
L'epicentre de l'Entrada Cristiana 2016 va ser cosa de la filà Aragonesos. Juan Climent es va consagrar com a dissenyador fester al crear una impressionant esquadra d'enmig de caire aragonès. La meteorologia incerta i amenaçant no va ser impediment per al triomf de la filà Aragonesos. El trage dels esquadrers era obscur i estava ple de metalls platejats. El casc era una corona guerrera que deixava veure la cara dels components de l'esquadra. El maquillatge era completament negre, fins hi tot les dents estaven pintades. A la túnica negra amb armadura sobreeixia la quatribarrada, sent l'únic toc de color les 4 barres roges i grogues. La capa marró tenia un escut i un lleó gris, símbol ferotge de la filà. L'esquadra d'enmig 2016 va estrenar la impressionant marxa cristiana "Dies Irae" del compositor d'Albaida Vicente Pérez Esteban. La filà Aragonesos va tornar a recurrir a la llegenda de la campana d'Òsca i la seua conspiració noble acabada en venjativa matança.
El segon Sant Jordiet de la filà Aragonesos es va fer realitat exactament 10 anys desprès del primer. Si Jordi Casimiro Olcina va deixar el llistó molt alt en 2007, Tomás Pascual Cantó no es va quedar enrere. El xiquet va atendre amb espontaneïtat i candor als mitjans de comunicació i va complir el seu paper protagonista vigilat per sa mare. David Blasco va dissenyar el trage del Sant Jordiet 2017, composat per una corassa metàl·lica amb adorns daurats i platejats, unes tires de cuero marró i una falda curta de color blanc. Tant la capa com les plomes del casc eren de color granate. Tomás Pascual va llançar moltíssimes fletxes de plàstic en l'Aparició de Sant Jordi, que per primera volta va rebre queixes d'uns ferits. La filà Aragonesos va arropar al Sant Jordiet 2017 tan unida com sempre i també ho va fer la banda de música de la filà: La Societat Musical Nova de Palomar.
No és pot parlar de la filà Aragonesos sense fer menció de la seua escola de cabos. Presumeixen de tindre un futur prometedor, i a més a més els xiquets i xiquetes de la filà aprenen a formar amb la porra amb gran soltura i eficàcia. Els festers tenen una forma característica i inimitable de fer el cabo, ajudats per l'escut negre que porten en l'altra ma. Un detall que tan sols tenen ells i que ajuda a l'esquadra a tindre un efecte més visual. Als últims anys les esquadres de blancs arranquen molt amb una marxa cristiana de Vicente Pérez Esteban. "L'Aragonés Perfecte" li la va dedicar Coleto a un primer tro de la filà que va faltar: Perfecto Valero. Les dones s'han incorporat a la filà Aragonesos amb prou facilitat i ja en 2006 era una de les filaes amb més xiques vestint el trage femení, obra del pintor Jordi Sellés. Al 2017 les joves de la filà Aragonesos van fer la seua primera Diana al tram de l'Avinguda País Valencià. L'experiència va rebre el suport del públic i en 2019 les festeres de la filà Aragonesos van repetir a la Diana del 4 de maig amb satisfacció i sense estridències.
Moltes esquadres de negres de la filà Aragonesos han trencat esquemes. És el cas de les més recents de 2016 i 2009, que van marcar un nou estil que s'ha copiat en altres poblacions als últims anys. Cal recalcar que Santi Amador sols ha volgut posar la seua creativitat al servici de la filà del seu cor. Una de les esquadres de negres que més va sorprendre va ser la de l'alferecia cristiana 2008, en unes Entrades d'Alcoi que van tindre uns boatos pobres però unes esquadres de negres de gran qualitat. També l'esquadra d'enmig de 2002 va rebre grans elogis en el seu moment i va marcar un punt d'inflexió en la carrera artística de Jordi Sellés. El pintor va estar molt relacionat amb la filà Aragonesos desde el Mig de 1988, però mai va arribar a formar part de la filà. Crida l'atenció els intents de l'alcoyà polifacètic Paco Aznar per entrar al món fester amb esquadres de negres de la filà Aragonesos en 1981 i 1995, coincidint en anys de capità cristià. De l'etapa més antiga dels dissenys de la filà, Luis Solbes Payà va col·laborar amb varies esquadres de negres. L'estimat artista s'havia guanyat la confiança dels festers de Batoi al dissenyar el trage oficial en 1961.
Desde temps passats, la filà Aragonesos ha donat la imatge de ser una de les més progressistes d'Alcoi. No debades se la relaciona amb ideologia d'esquerres i va incorporar a la dona sense entrebancs. Actualment hi ha més de 20 festeres de ple dret a la filà Aragonesos i sols els falta fer esquadra de blancs a l'Entrada Cristiana. En total són 205 festers, 136 infantils, 15 jubilats i 141 acompanyants. Està clar que la filà Aragonesos és una de les més nombroses de les Festes d'Alcoi i a més a més ix molt al carrer en massa a donar ambient festiu. El primer tro actual és Mateo Martín, qui va ser Sargento Cristià i la seua Junta Directiva està formada per joves, aquells que s'anomenen "Aragonesos de calbot". La filà s'ha caracteritzat per ser molt democràtica en les seues decisions internes. La seu social ja no està al barri de Batoi, sinó que s'ha traslladat al casc antic, concretament al carrer "La Cordeta" número 8. Però la filà Aragonesos no oblida a Batoi i els seus orígens humils amb la promesa de tindre un futur gloriós. La perseverança i esforç dels seus festers ha acabat fent que siga una de les filaes més populars i abundants en número de totes les Festes d'Alcoi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario