ALFERECIA ARAGONESOS 1994

Javier Rufino ostentava el càrrec d'alférez cristià 1994 amb la seua filà els Aragonesos. La filà més jove del bàndol cristià va traure al carrer una posada en escena teatral i dinàmica, demostrant que sense grans recursos econòmics també es pot fer un bon boato. Aquest bon boato l'encetava la tradicional esquadra de blancs deixant clar que els Aragonesos tenen alguna cosa especial per a fer el cabo. Serà la seua cantera o la marxa cristiana "El Barranc del Sinc"? Un trobador cec ens narrava histories de reis i reines, de dracs i fades. Contes medievals que entretenien al públic, que també podia seguir la història que contava el trobador en una auca. Els xiquets van tindre el seu espai dins del boato i repartien retaules imprimits en pergamins. Unes donzelles amb elegants trages blancs i capes negres que portaven a la ma uns xicotets tresors ens preparaven per al plat fort d'aquesta alferecia: L'alférez i la favorita, custodiats pels seus cavallers a cavall amb cascs que brillaven al sol i túniques que imitaven la quatribarrada. Els campaners posaven la música idònia per al moment en que apareixia l'alférez cristià damunt una carrossa que representava un pòrtic romànic on també hi havia un òrgan, que un xic jove tocava en directe. Tot era digne d'Alcoi, sobretot l'alférez Javier Rufino amb un aspecte senyorial i senzill amb un trage que no era gens ostentós però amb molts detalls de bon gust com la corona que lluïa al cap. Un gran collar destacava al seu pit sobre una túnica gris que li arribava fins els genolls. Les quatre barres de la senyera d'Aragó, amb el groc i el roig característic, també es veien reflexades al trage fet per Santi Amador. Sobre els muscles tenia dos lleons daurats i a la ma una espasa de grans dimensions. Menció especial per al trage de la favorita, la seua dona Beatriz Soler amb un trage elegant al 100% on destacava el blau cel i el verd. Darrere anava una representació teatral amb unes dones amb trages medievals de verd i altres de roig amb un tocat poc vist que portaven uns arcs representant el teló d'un teatre. Les dames de la favorita desfilaven a peu portant un turbant blanc i una falda verda i amb la música de "Danzas Terpsicore". Una carrossa representant el joc d'escacs amb xiquetes tancaven aquesta part del boato i obrien la gran algaravia que havia muntat la filà Aragonesos per al boato. Monjos i colorits joglars camallargs escopien foc de la boca. Els simpàtics zancuts eren imprescindibles en un boato interactiu. Unes dones llegien la ma als espectadors i regalaven romer. L'olor de les herbes medicinals millorava encara més l'ambient de festa i de fira que es respirava al carrer encara que la calor començara a ser evident. Unes llavadores del poble amb cànters i unes burretes amb mercaderies amagades en sacs continuaven la representació d'un poble emmurallat. Un segon grup de monjos desfilaven pels carrers, aquests amb túniques negres. La vida quotidiana d'un poble medieval es representava al boato dels Aragonesos, que lluny de la solemnitat del càrrec divertien al públic amb un taller de ferro i acer on es fabricaven espases artesanalment. Abans de l'esquadra de negres, el poble apareixia representat ballant i donant-li colorit al final de l'Entrada Cristiana, amb trages de colors vius com el groc, el rosa, el verd o el taronja. L'esquadra de negres aquesta vegada era blanca per davant, però amb una capa negra d'on penjaven les fletxes. Una esquadra amb molta tela, trencant amb l'estil de la filà Aragonesos. El dissenyador Jordi Sellés no va renunciar a les banyes i les va incorporar a un ajustat casc daurat. El cuero marró també era important en una esquadra que portava com a arma la típica ballesta de la filà Aragonesos. L'esquadra de negres va estrenar la marxa cristiana "Ramón petit" de Francisco Carchano. L'Entrada Cristiana es tancava amb una carrossa arquitectònica en forma de fortalesa que estava envoltada de músics tocant trompes alpines i Aragonesos.