sábado, 18 de junio de 2011

CAPITANIA MUDÉJARES 1994


































La percussió sonava a l'inici de l'Entrada Mora 1994. De la ma de la filà Mudéjares anàvem a contemplar tot un espectacle que la filà del capità moro havia preparat amb molta il·lusió. La percussió ressonava en Sant Nicolauet a les quatre i mitja de la vesprada, hora de l'inici d'una Entrada Mora que es presentava magnífica per la bona meteorologia. L'abundància femenina de la filà es notava als trages negres i blancs de les pobladores. Gràcies al sol brillaven els mocadors platejats i les túniques daurades d'uns esclaus. Arrastraven la carrossa de l'escut redó amb timbals. Després de tots els grups mixtes de percussió i de la carrossa del timbaler apareixien els banderins de totes les filaes o comparses amb el nom de Mudéjares arreu del mon, entre les que estava la filà Mudéjares de la veïna Cocentaina, Alacant, Castalla, Ontinyent o Novelda entre altres. Les palmiteres creaven una estampa d'un fort caràcter oriental que va agradar al públic. Els parasols que transportaven les palmiteres blanques contenien uns cristalls que brillaven i emetien sorolls. De la sensualitat es va passar a lo tribal amb unes guerreres amb un turbant roig que transportaven caps decapitats. El ballet de Virginia Bolufer representava una tribu africana al compàs de "Soc Marrakesch". Pells de guepard, capes roges, metalls i un espectacular casc amb plomes li donaven al ballet un aspecte ferotge que el públic va saber recompensar amb forts aplaudiments. Una carrossa on sobre el crani d'un búfal descansava el jefe de la tribu africana tancava la coreografia. Un peveter obria el seguici propi del capità amb els cavallers sobre uns camells difícils de domar. Els problemes amb els camells van provocar que ocuparen més espai del carrer del degut i per això la capitania mora 1994 va ser més llarga. Els cavallers amb trages blancs i negres amb metalls daurats donaven aires de moros nobles. Uns tuaregs amb túniques en tons tostats envoltaven els palanquins dels timbalers que anunciaven l'arribada del gran jefe de la filà Mudéjares. Un gran nombre d'esclaus cristians, custodiats per guerreres amb llançes, arrastraven la carrossa del capità moro que sorprenia al públic per la seua originalitat ja que representava un escorpí de grans dimensions. Joaquim Rosendo Payà baixava pletòric damunt de l'escorpí que era el símbol de la capitania i també del seu trage dissenyat pel conegut José Moiña que es va basar en aquest perillós animal per a que el capità moro atemoritzara als cristians. Escorpí a la daurada corassa del pit, en la carrossa i també en l'arma: Una espasa que emulava la cua de l'escorpí i que també apareixia en alt al final de la carrossa. Entre tanta xapeta metàl·lica que tenia el capità moro al seu trage, sols s'apreciava el color granate en la capa. Joaquim Rosendo Payà, fent honor al seu nom, va escollir la marxa mora "Ximo" per a l'Entrada Mora, encara que es recordat per ser el capità moro més guerrer de la dècada i perquè va ser el primer en molts anys que no va portar palmiteres al seu seguici. Unes dones amb un turbant aplastat cuidaven al tigre que enreixat i vigilat per dos guardians, atemoria al públic. El ballet de les xiques de la filà, amb moviments senzills i trages blancs i negres obrien pas a les favorites, tres dones amb trages diferents entre les que destacava la dona del capità amb un trage daurat i negre. Anaven acompanyades per les dames amb trages negres i rojos que saludaven damunt de una jaima àrab entre flors i fonts d'aigua. La banda de músics tocava per a les tres favorites la marxa mora "Éxodo". La màgia es feia realitat amb els mags de entretenien al capità i les encantadores de serp amb trages de color roig i negre. L'harem del capità, sobre carrossa i amb trages verds i grocs com els bombatxos dels Mudéjares, saludaven al públic acompanyades de xirimites tocant "Als xafigueiros". Com a moros que eren, l'esquadra oficial de la filà Mudéjares va desfilar amb la marxa mora "El moro del Sinc". L'esquadra de negres, molt africana, feia acte d'aparició amb la marxa mora "El somni" d'Amando Blanquer. El públic estava bocabadat per l'impressionant casc ple de plomes blanques i roges i el cap d'un rinoceront al capdavant. La cara dels esquadrers estava totalment pintada de negre fent-la més primitiva. José Moiña va innovar utilitzant cotamalla per a una esquadra mora, ja que aquest material es més propi de l'Entrada Cristiana. Sables, pells de zebra i escuts platejats arredonien un imaginatiu disseny que va deixar un bon sabor de boca. 50 minuts en total va utilitzar el boato del capità moro per a desfilar per un punt fix del trajecte mahometà d'Alcoi i el públic va alabar l'exhibició de fauna africana.





























No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites