CAPITANIA ARAGONESOS 1995

El fred del 22 d'abril de 1995 es deixava notar entre els espectadors, que acudien a l'Entrada Cristiana més abrigats que mai. A pesar de que lluïa el sol, la sensació de fred era molt gran. De fet per la vesprada, sols unes hores més tard, la meteorologia anava a complicar-se fent que els següents dies la pluja no deixara en pau les Festes. Inclús va nevar el dia de Sant Jordi. Però en el glacial matí de l'Entrada Cristiana la filà Aragonesos anava preparant a la gent per fer-los participants de la capitania cristiana repartint entre el públic uns mocadors grocs i rojos que haurien de onejar quan el capità cristià, Pedro García entrara a la Plaça Espanya. Potser una xicoteta desorganització va fer que la resposta del públic no fora massiva però "la mocaorà" va ser una realitat. El boato l'obrien unes portadores de banderes amb vistosos trages que pareixien de heràld on destacaven unes calces roges i blanques mentre un grup de músics interpretava "Postludi" de Àngel Lluís Ferrando. Després d'un grup de dones i xiquets, cavalcaven cavallistes amb banderes. Les cabrioles dels seus cavalls van arrancar els primers aplaudiments de la jornada. Aquests cavallistes representaven l'exèrcit de cavalleria, part molt important en una tropa. Uns monjos deixaven bocabadats al públic pel fet d'anar amb el cap rapat i un grup de sarraïns transportaven una xicoteta catapulta. Després apareixien uns senyors feudals amb una massa a les mans i una llarga capa roja. Feien moviments a partir de la partitura de "Salmo", segona marxa cristiana de la història. Burrets transportaven cistelles amb pa. Un grup d'escuders de gris i marró custodiaven unes moretes que es tapaven la cara amb un vel i lluïen colorits trages en blau i roig. Unes abanderades amb trages grocs ajustats recorrien el trajecte de l'Entrada davant la carrossa del capità i la favorita, que estava arrastrada per bous. El capità Pedro García vestia tot de negre en un trage metàl·lic que ell mateix havia dissenyat. El contrast entre el negre i la capa roja amb el metall daurat era digne d'alabar. La quatribarrada, com a escut d'Aragó, era la protagonista de la corassa daurada. Mentre la favorita portava una senzilla diadema metàl·lica, el capità lluïa un refulgent yelm daurat. Una simple falda blanca i una gran capa negra vestien a la favorita. "L'adalid" va ser la marxa cristiana que va estrenar Pedro García en la seua capitania. Una obra del compositor Àngel Lluís Ferrando inspirat en la música de la festa catalana "La Patum". La carrossa del càrrec cristià representava una tenda de campanya on es relaxava el capità aragonès durant les batalles. Cobrint-li les esquenes al capità cristià, els cavallers a cavall portaven un xicotet casc i una túnica roja adornada amb símbols daurats de la filà Aragonesos. Va ser molt curiosa la imatge d'un xiquet sobre el llom d'un cavall. La tendresa del xiquet també acompanyava als cavallers. Les dames de la favorita portaven delicades guirnaldes de flors a les mans. Lluïen trage verd, falda blanca i caputxa i saludaven fràgilment com a grans donzelles de la cort del rei. Darrere, unes arqueres vigilaven que la rodella portejada per guerrers no fora atacada per enemics. Ella saludava al públic amb el seu arc i el seu trage guerrer mentre el vent li donava moviment a la seua capa blanca. Els cascavells donaven alegria al pas de la rodella, amb un acompanyament musical molt alegre. Un carro blindat on es guardaven els tresors conquerits i uns guerrers amb cotamalla marró transmetien un ambient bèl·lic. El ballet d'Ana Calvo per primera vegada incorporava a homes en la coreografia. Ells en primer lloc representaven a uns guerrers ferotges que morien en la batalla. La música era la percussió seca i tenebrosa. Les xiques del ballet cobrien als guerrers morts amb una tela negra enganxada al propi trage negre de les xiques, simbolitzant com la mort s'emporta als soldats. Els rostres fantasmagòrics de les xiques contrastaven amb el salvatge maquillatge de l'esquadra de negres, que va arribar amb puntualitat. Un conjunt compacte i de gran vistositat sobretot pel casc amb dos grans banyes i un cap d'àguila. El trage era de Paco Aznar que l'havia dissenyat tot amb teles marrons i afegint unes barbes grises. El arc que s'havia repetit varies vegades al boato també apareixia en la capa verda de l'esquadra. Els gegants de la mort amb túnica negra vigilaven si algun dels amenaçadors esquadrers moria mentre lluitava contra els moros ja que una esquadra de negres representa una tropa que camina junta en una guerra sense cavall. "Als cristians" va ser la marxa cristiana de l'esquadra de negres i "Zoraidamir" la de l'esquadra de blancs. Tancant la desfilada aragonesa, l'esquadra de blancs arredonia una bonica capitania cristiana 1995.