L'espectacularitat estava servida amb la filà Abencerrajes i el seu capità moro, que volia fer un homenatge a tots els càrrecs de la filà. En especial al capità de 1995 que no era altre que el pare de Antonio Jorge Guillem Picó el capità moro 2009. L'homenatge es va veure reflectit darrere l'inici amb la marxa mora "Uzul el selmim" i l'esquadra oficial. Uns esclaus vestits de negre portejaven quadres amb els diferents capitans i alferes que havien tingut els Abencerrajes. Però si algun destacava era el de Santiago Guillem Mataix, excel·lent capità moro 1995 que va faltar fa uns anys. Una carrossa amb un eunuc representant una torre i xirimiters tocant "Roda celest" eren acompanyats per dones en colors taronja amb panderetes i un grup de nobles de color blanc. Altra carrossa igual que l'anterior era el preàmbul dels cavallers que anaven muntats en camells amb una temible arma. Negres, blancs i daurats deixaven bocabadats al públic pel meravellós treball de José Moiña amb el trage dels cavallers. Destacava la música de "Santiago capitán abencerraje", tocada i cantada per 900 músics amb màscares daurades. La carrossa del capità ja anunciava que passaria a la història i ho va fer per molts aspectes: Una carrossa impactant que representava uns guerrers daurats protegint al capità, per la música de "Santiago capitán abencerraje", el trage de José Moiña molt original i trencant esquemes i el fet de no portar el casc. El trage estava pensat en tons negres i daurats, destacant la corassa daurada que brillava a la llum del sol. Antonio Guillem tenia tot el cos ple de tatuatges perses i el cap al descobert amb una tira i unes rastes. La capa la formaven pells utilitzades moltes voltes per a donar calor. Esplèndid trage i gran capità va tindre la ciutat d'Alcoi en 2009. Darrere desfilaven les favorites també amb la marxa mora identificativa del càrrec "Santiago capitán abencerraje" de l'ontinyentí Saül Gómez Soler. La primera favorita Maria, la filla major i les seues dames representaven la nit amb un trage blau i negre damunt un elefant daurat en repòs. L'altra filla, més xicoteta, representava el dia amb colors blancs i les seues dames, finalitzant el boato de groc. Tots els trages destacaven per la filigrana. Un harem damunt una carrossa en colors verds i grocs obria la part del boato de la filà. El ballet de Inma Cortés es titulava el "Ball del canelobre" amb uns ventalls a gran escala i la marxa mora "Xabat" de Saül Gómez. El ballet pretenia donar saviesa al capità moro amb els colors blancs i daurats. Una dona a una altura considerable tancava el ball seguit pel segon harem amb colors blaus cel i dos xiques saludant. Dones de verd obrien la part ètnica de la capitania 2009 amb el ballet d'Ana Calvo. Seria la seua última coreografia ja que es retirava del mon de la dansa. Ho va fer meravellosament amb un ballet esotèric de dones negres que pareixien gitanes del desert. Les futures Gawazi menejaven les vaporoses faldes al ritme de percussió. Les dones del Palau de Vosgesa amb trages de color blau plens de brodats tancaven la part més luxosa del boato de la filà Abencerrajes. L'última part del boato era molt africana amb un grup d'esclaves zulú amb pells de guepard i plomes negres i un grup de guerreres en colors blancs amb un impressionant casc i maquillatge. Un grup de dones animades als sons de percussió menejaven els seus escuts vestint trages on les canyes i el color groc eren els protagonistes. Abans de l'esquadra de negres sols faltava el grup de dones de blanc i negre que tocaven la pandereta i altres instruments percutits. La banda del Campello interpretava "Tarde de abril" d'Amando Blanquer com a banda sonora de l'esquadra de negres. En aquesta ocasió podria dir-se l'esquadra de grocs, del groc abencerraje amb moltes plomes. La fantàstica esquadra de negres, com la resta del boato, era de José Moiña. Pells de guepard i tigre, cuero marró i un escut redó al cinturó eren detalls del disseny tribal. Les plomes grogues repartides pel casc i la resta del trage feien les delícies del públic. L'espectacular esquadra de negres ha sigut batejada com "els canaris" i la filà Abencerrajes, coneguts com a "la tortilla de jolivert", van passar a la història amb la capitania mora del 2009.
No hay comentarios:
Publicar un comentario