ALFERECIA MUDÉJARES 2007

L'alferecia mora 2007 arrancava ambientada en un període històric: El final de la segona revolta a la vila medieval d'Alcoi. Les tropes mahometanes havien sigut derrotades i fugien cap a Granada mentre els cristians es feien amos de les terres humiliant als mudèjars. Els mudèjars van ser els musulmans que van viure en territori cristià pagant impostos i tributs als senyors feudals. La filà Mudéjares d'Alcoi encapçalava el seu boato d'alférez amb l'esquadra de blancs al so de "El moro del Sinc". Les esquadres van patir la massificació de fotògrafs davant el cabo i com el carrer no estava despejat no podien avançar amb normalitat. El públic també es va queixar de les molèsties dels fotògrafs. Al principi del boato dels populars Palominos es van veure un grup de monjos catòlics imposant les creences i condicions de vida als derrotats mudèjars. Un grup de moros de blanc amb faixa de ratlles roges i turbant marró arrastraven un carro que s'utilitzava per transportar als morts en la batalla. Un grup de guardians cristians portant cotamalla i cuero representaven el poder dels vencedors i les xirimites seguien a aquest grup tocant "Dimonis de Massalfassar". Un grup d'agricultores amb bonics trages de color verd creats per Jordi Sellés llançaven llavors als adoquins simulant com sembraven els bancals de cultiu. El ballet de Inma Cortés pareixia un camp de blat gràcies a unes ballarines amb trages de flecos ocres i vaporoses faldes blanques. Les espigues de blat eren regades per les ballarines blaves de la pluja mentre sonava la marxa mora "Alhakem". La veterana coreògrafa Inma Cortés va executar un ball ple de girs que quedava molt espectacular amb les teles blaves que representaven l'aigua que li dona vida a les plantes. Un grup d'alfareres en tons grocs i verds, els colors dels bombatxos de la filà Mudéjares, tocaven panderetes precedint la carrossa dels savis consellers. Els veterans de la filà portaven túniques blanques sentats davant de les pàgines escrites en àrab d'un llibre que semblava el Coràn. Ells s'encarregaven de que la llengua àrab no desapareguera entre els mudèjars, ja que molts es van passar al cristianisme durant l'Edat Mitjana. Després de la derrota, els mudèjars van recuperar oficis tradicionals per poder sobreviure. Açò es va poder veure al zoco àrab del boato on panaderes amb diferents trages de colors com el verd, el groc o el negre repartien dolços àrabs i dàtils entre el públic. Les tendetes del mercat donaven pas al ballet infantil d'Ana Botella. Per primera volta en Alcoi, un grup de xiquetes feien un ballet. En els últims anys, el ballet infantil d'Ana Botella s'ha fet habitual amb la dansa del ventre que el públic admira per la simpatia i curta edat de les ballarines. En aquest primer ballet infantil per a l'alferecia mudèjar les xiquetes portaven un trage oriental de color blau i es movien al ritme trepidant de la percussió que tocaven uns homes amb poca roba i unes dones amb faldes de color verd i mantes de color tostat. El ballet d'Ana Botella representava una boda al desert. Les ballarines adultes portaven un trage molt sexy de color verd, groc i blanc fent moviments sensuals per a divertir a la novia que anava sobre un palanquí amb un cuidat trage de color taronja. L'ambient festiu del ballet de les amigues de la novia es va trencar pels fallos de la música pregravada que es va utilitzar com a suport musical del ballet i que estava basat en la melodia de "Marco Polo". Un grup d'escolta amb trages en verd, blanc i marró protegien a les dames amb palmitos a les mans. Les amigues de l'alférez anaven sobre una elegant carrossa que recreava un serrallo: àrea residencial d'un harem de concubines. Les dames lluïen un preciós trage de Jordi Sellés en tons taronja, verd i groc. Per primera i única volta es va escoltar la marxa mora "Naders" en Alcoi, que també servia per a la part del boato dedicada als cavallers del cadí amb senzills turbants de color roig. Els cavallers van desfilar sobre quadrigues que deixaven contemplar perfectament les capes negres amb escuts. Els cavallers portaven trages plens de detalls i on destacaven els colors taronja, blanc i marró. L'harem de l'alférez moro portava un vestit molt femení en tons taronja i blanc que brillava per les xapetes metàl·liques que penjaven del turbant gris. Últimament molts càrrecs festers ixen sobre una carrossa arrastrada de forma manual, però en 2007 encara no patíem la crisi econòmica i no era tan repetitiu com ara. Va ser impressionant veure a l'harem femení arrastrant amb cordes la carrossa escut on anava plantat l'alférez moro de la filà Mudéjares. José Jorge Pérez Gisbert desempenyava el càrrec d'alférez moro amb majestuositat. Exhibia un senyorial trage de Jordi Sellés amb una túnica de color beig amb brodats verds. El turbant era de varios colors, entre ells el negre que s'unia a una tela que li arribava fins les amples mànegues. El cuero marró i les tonalitats pastel, que es caracteritzen per la seua claredat, van ser les millors aliades per a fer brillar a l'alférez moro 2007 en la nit del 22 d'abril. La capa de color taronja li tapava quasi la meitat de la túnica per la part de davant i va convertir al color taronja clar en el color protagonista del trage del fastuós alférez moro José Jorge Pérez Gisbert. La companyia musical va estar en mans de la vibrant marxa mora "Any d'alferis". El boato va tindre que parar durant uns minuts per un llarg tall provocat per l'esquadra de negres que havia fet una arrancà massa lenta amb la marxa mora "Ali Geabà-Spyros". Però de totes formes l'esquadra de negres de l'alférez mudèjar va impactar pel seu resplendor i originalitat. Al color blanc sols l'interrompia algunes plomes negres als muscles i el casc, format per plomes blanques, cuero marró, conxes de mar i dos banyes caigudes. L'exòtica esquadra de negres portava un bolset fet de pell de zebra i altres detalls tribals. José Moiña va utilitzar per confeccionar aquest trage peçes de nacre centellejant. El diminut nacre estava repartit per la llarga túnica blanca que li va donar fama de "merengues" als esquadrers de la filà Mudéjares. Per segona volta, José Moiña va adornar el trage d'una esquadra de negres amb conxes marines que fins hi tot van arribar a tapar part del tribal maquillatge facial dels esquadrers. El toc salvatge el van posar unes afilades llançes, sent aquesta una arma clàssica de les esquadres de negres alcoyanes. Com no la capa també era de color blanc i en ella hi havia un escut redó de cuero marró amb conxes arreplegades al mar de les poblaciones costeres més pròximes a Alcoi. Va donar la casualitat de que les tres esquadres de negres de l'Entrada Mora 2007 van ser molt africanes. Però el boato de l'alferecia de la filà Mudéjares no acabava amb l'esquadra de negres. Darrere anava un botxí amb un sable, un grup de xiquets de color blau i la portalada al paradís musulmà. En el palanquí amb un arc de ferradura estava plantada la tenebrosa figura de la mort amb una temible guadanya. En la carrossa de l'alqueria musulmana es preparava una conspiració contra els cristians. La tercera revolta va ser iniciada per Al-Azraq en 1276 en les comarques valencianes de l'Alcoyà, el Comtat i la Vall de Gallinera. Un últim ballet representava les batalles de la tercera revolta amb unes dones mudèjars amb bombatxos ocres i turbant granate lluitant amb espases contra un grup de cristians amb una túnica dalmàtica de color blanc, roig i blau. Aquesta batalla en forma de dansa amb la melodia de "Titarós" tancava la llarga i elaborada alferecia mora de la filà Mudéjares. L'Entrada Mora va acabar a les 10 de la nit a l'Avinguda País Valencià però sense el goig d'altres anys. La noticia mala va ser la mort de Silvestre Vilaplana, expresident de l'Associació de Sant Jordi, cavaller del capità creuat 2007 i per damunt de tot un fester bondadós.