domingo, 2 de junio de 2013

ALFERECIA MAGENTA 2004


Mullaven més les llàgrimes dels magenteros que la pluja torrencial. Recordaven amb ràbia la granizada de feia 14 anys, en l'anterior alferecia mora. El boato començava amb el ballet de les banderes on unes xiques de roig movien banderes grogues i roges amb la mitja lluna al compàs de "L'entrà de les kabiles". Virginia Bolufer, amb una ploma blanca al turbant, es va encarregar d'aquesta primera dansa que anunciava a l'esquadra de blancs amb "El moro del Sinc", marxa mora que en 2004 complia 50 anys. Un grup de moros amb estandards precedien al segon ballet. El boato s'ambientava en els carrers de Beirut i la coreògrafa Inma Cortés va preparar un ball on les ballarines interactuaven amb els venedors de teles del bazar. Entre les tendetes de teles les ballarines feien els seus girs fent volar les faldes blaves. Movien fins vels amb la música d'Omar Faruk titulada "Hasret". La sensualitat estava molt present en les ballarines que portaven mocadors de colors al cap i fils penjant del trage. Les mercaderes comprant, les portes d'entrada a la ciutat i uns malabaristes continuaven el boato de la filà Magenta. La guàrdia roja de la favorita custodiava la carrossa vegetal on estava la família de l'ancià alférez. Els nets i les netes vestides de verd eren la cort infantil. En la part superior de la carrossa estaven envoltades de plantes les dos favorites, vestides per Alejandro Soler amb brillants túniques en gris i granate. Plomes de pavo real al casc i un arc de fletxes les feien guerreres i elegants al mateix temps. Van fer la seua desfilada triomfal baix la pluja al sons de "Penya Cadell" que arrollava els sentits. Una tribu guerrera femenina galopava en els cavalls lluint trages en verd i negre. La carrossa de les dames, amb túniques rosa i capes blaves, era el cap d'un pavo real i les seues plomes tapaven als moros de verd amb panderos. La carrossa del rodella estava arrastrada per bous i ell vestia un bèl·lic trage que tenia teles negres, cotamalla intercalada en el cuero marró i metalls fins hi tot al turbant blanc. El seu ritme el marcava la peça musical "Marxa del centenari" que també podien escoltar els cavallers a camell armats amb espindargues. La resta de cavallers, amb turbants blancs, anaven sobre una carrossa que semblava feta de fusta. Els 19 homes portaven trages d'Alejandro Soler on predominava el blau i alguns detalls en color marró. El ballet "Saidy" d'Ana Botella portava gaiatos a les mans. Una original dansa que va quedar empanyada per l'aigua òbviament, però també  per la música pregravada que no sempre queda bé al carrer. Ana Botella utilitza molt melodies turques per als seus balls encara que no siguen apropiades per a les Festes de Moros i Cristians. En aquesta ocasió de l'alferecia 2004, les ballarines movien el cos amb una falda plena de obertures de color magenta fent honor a la filà de càrrec. Unes dones amb trages negres i turbants liles portaven rams de flors per oferir-los a l'alférez moro al qual precedien. De nou sonava una marxa mora d'Amando Blanquer, que va morir poc després. Totalment adecuada era "Any d'alferis" per al moment. Rodolfo Llàcer era l'alférez moro 2004 per la filà Magenta amb un trage blanc emmarcat en el més pur classicisme alcoyà: Una estètica que identifica i sempre indentificarà al dissenyador Alejandro Soler. No era gens recarregat el trage de l'alférez però si que tenia un bolset de cuero marró, un punyal i dos teles llargues de color magenta subjectades als muscles. El turbant blanc estava decorat amb cordes. La sobrietat de Rodolfo Llàcer també era visible en la carrossa que seguia l'estil propi del boato i d'Alejandro Soler. Les antorxeres amb casc de plomes i metalls anaven engalanades amb faldes negres i pells de guepard. Amb el foc il·luminaven el camí de l'esquadra de negres que, com indica el seu nom, portaven un maquillatge negre. La caputxa blanca del turbant de color roig li donava personalitat a l'esquadra magentera. Tan original idea va ser concebuda pels germans Sempere, que desde fa uns anys s'han pres un descans en el disseny fester. Va ser molt alabada pel públic que continuava fidel als festers en les seues cadires i que també van fer alguna broma sobre la caputxa de l'esquadra, tal volta per refugiar-se de la traïdora pluja. La falda dels esquadrers estava cosida amb plomes de faisà, així es mesclaven el blau i el roig a l'esquadra i també amb el color blanc que imperava a la capa que tenia un escut d'or. Ja era de nit i les llums de l'enramada feien brillar les plaques daurades amb motius àrabs que portaven els esquadrers al pit. "Un moro mudéjar" era l'última marxa mora que s'interpretava a l'Entrada Mora 2004, que va posar el llistó molt alt per al següent any.




No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites