CAPITANIA VASCOS 2001

La caça era l'argument sobre el que girava tota la capitania cristiana 2001, desempenyada per la filà Vascos. El diumenge 22 d'abril del nou mil·lenni apareixia amb un cel blau, que animava a la filà Vascos després de patir una plujosa alferecia. El mapa de la Península Ibèrica durant l'Edat Mitjana obria l'esplendorós boato del capità cristià, seguit per un grup de moros de blau que arrastraven una catapulta. Una preparada escena teatral sobre l'expulsió dels àrabs al nord de la península arrancava forts aplaudiments d'un públic sorprès per la lluita entre uns brutals guerrers cristians amb pells i escuts i uns moros de blanc que amb llançes intentaven conquerir una torre. Un grup de dones de blanc, negre i marró amb simpàtics barrets amb cascavells representaven els troncs dels arbres d'un bosc. El ballet de la flora i la fauna estava pensat per la coreògrafa Inma Cortés. Primer unes ballarines de verd representaven les fulles d'un arbust i al pas d'una agradable música sorgien els pardals amb plomes i trages en tons rojos i grocs. Els animals i els arbres estaven presents en un boato on la natura era molt important, ja que la caça es fa a l'aire lliure. Un grup de batadores de roig amb un casc de metall, cuero i una ploma blanca feien sonar campanetes. La caça menor estava representada per un grup de cetreria que mostrava al públic una gran varietat d'aus rapaces com mussols, falcons o àguiles. Unes dones de blanc amb fanalets il·luminaven el camí a la cort reial que acompanyava al capità cristià els dies de caça. Entre estandards portats per uns homes de roig i altres de blanc s'encontraven les dones de blanc muntades sobre cavalls. També sobre cavalls van desfilar els cavallers del capità amb uns trages luxosos en color blanc, granate i blau. Una xicoteta corona portaven al cap sobre unes caputxes de cotamalla. La creu roja sobre la túnica i unes grans espases remarcaven el caràcter cristià dels cavallers. I per fi el capità de la filà Vascos 2001 apareixia sobre una digna carrossa per al mandatari. Estaven tots els símbols de la filà: l'escut com a emblema, la bola de punxes com a arma i el casc distintiu de la filà Vascos com a plataforma per a Fernando Tormo. Un emocionat veterà de la filà Vascos que lluïa un elegant disseny de Jordi Sellés on el color blanc de la filà li donava senzillesa al trage. Els brodats negres i el cinturó estaven fets amb sanefes. El rodella portava un trage igual al del seu iaio, amb una creu de plata al pit. La capa negra tenia una part feta de pell que s'unia a la corona del cap. Una de les mànegues del trage era llarga mentre l'altra deixava veure un braç cobert per la cotamalla i un xicotet escut. Com a armes portaven una espasa enfundada i un ceptre amb el que agraïen la bona rebuda. El públic s'emocionava al escoltar la primera marxa cristiana que es va composar en 1958 per a la filà Vascos: "Aleluya" d'Amando Blanquer. I de la noblesa del capità Fernando Tormo es va passar a l'alegria de la preferida del capità sobre un palanquí en forma de bola de punxes arrastrat per uns esclaus. La simpatia de la dona vestida de groc augmentava gràcies a la melodia de "Pavana". Amb més sobrietat saludaven les dames de blanc i blau envoltades d'arcades vegetals que li donaven un toc distingit al preàmbul de les favorites del capità i la xiqueta rodella. Tota la família de Fernando Tormo es va involucrar en la capitania tal i com es va poder veure amb l'arribada de les favorites: les filles del capità vestides amb nobles trages blaus i capes blanques sobre una carrossa on també hi havien dos boles de punxes. La marcialitat de la marxa cristiana "Batallers" permetia que les dones heraldos desfilaren amb pas ferm mostrant al públic uns trages curts a ratlles blaves i blanques dissenyats pels germans Sempere, creadors del boato en general. La presència d'animals de muntanya com el porc senglar es va veure reduïda per culpa de la febre aftosa. Unes llanceres de roig amb un xicotet barret eren seguides per les arqueres de verd i blanc amb cascs de gran tamany. Obrien la part del seguici dedicada a la caça major amb una jauria de gossos preparats per matar xicotets animals del bosc. Els ensinistradors de gossos de caça portaven trages de color blanc, negre i marró. Els llancers rojos van passar un poc desapercebuts perquè a continuació arribava l'algaravia del ballet d'Inma Cortés: Una mostra de trages típics del País Basc portats per les ballarines de negre, blanc i verd amb faldes roges. El ballet representava la captura d'un ós que era caçat amb xarxes per uns pastors amb l'ajuda de les forques dels momotxorros: personatges amb banyes i la cara tapada amb pèl de cavall i una túnica blanca i rosa. L'ós també estava perseguit pels ziripotes, uns personatges grossos vestits amb sacs de palla i barrets maseros que li tapaven la cara al personatge típic del folklore basc. El mogut ballet de Inma Cortés contrastava amb la calma d'un autèntic ós portat del País Basc que caminava dins d'una gàbia mostrant la seua pell marró. Semblava difícil superar-se després de tantes emocions però l'esquadra de negres va aconseguir tornar a posar els cabells de punta als espectadors quan escoltaven "Obertura de Ben Hur" adaptada per Gregorio Casasempere. El cabo batidor galopava entre unes dones de verd, blau i amb falda roja. Pells marrons, metalls daurats i teles fosques vestien a uns esquadrers temibles. Destacava un gran casc ple de banyes i pèls de cua de cavall, amb una part del casc platejada i marró inspirada en el cap dels triceratops, els coneguts dinosaures herbívors. A la capa de pell portaven penjat un gran escut i al pit una corassa rugosa. El disseny d'Alejandro Soler va ser molt elogiat per la utilització de materials artesanals. La textura de la pell de bou junt a canyes, pedres, metalls i ossos humans li donaven a l'esquadra una agressivitat que sols els guerrers més bèl·lics de l'Edat Mitjana podien tindre. La clàssica marxa cristiana "El conqueridor" va sonar en la primera capitania cristiana del segle XXI. L'esquadra de blancs amb la capa morada de la filà Vascos tancava un excel·lent i espectacular càrrec que va mesclar una estètica medieval amb vestits propis de la caça al bosc durant el segle XIII. La capitania cristiana 2001 consagrava definitivament a les Festes d'Alcoi com el major espectacle del mon.