ALFERECIA MOZÀRABES 2001

Per a evitar retrasos i una Entrada Cristiana excessivament llarga, la filà Mozàrabes va pensar un boato curt i compacte per a la seua alferecia 2001, però amb un guió innovador que deixara al públic amb la boca oberta. Un grup de genets amb grans espases obrien el boato lluint el trage verd fosc que els va dissenyar Luis Sanus. El pintor alcoyà va posar tota la seua imaginació en crear un seguici mossàrab, que encaixara amb l'estètica d'uns cristians que vivien en territori musulmà. De seguida es va poder apreciar la barreja de les dos cultures en el boato de l'alférez, amb l'aparició d'unes moretes de morat i groc que repartien clavells entre els espectadors com a mostra d'agraïment per la seua presència. Unes dones amb turbants blaus movien uns escuts de pell en forma de gat als sons de la fanfàrria "Mozarabus". Amb aquests escuts es feia referència a l'apodo que té la filà Mozàrabes entre els alcoyans: els gats. I l'esquadra oficial dels gats continuava el boato amb la marxa cristiana "Mozàrabes i Alfarrasí". Unes llanceres de verd amb cinturons de cuir i turbants custodiaven al Mossèn Torregrosa que estava ben protegit entre uns xicotets escuts redons. El ballet d'Ana Calvo representava una dansa titulada "La ferida de Déu" en la qual es veia a uns guerrers de marró marxant cap a la guerra entre els plors i precs de les seues dones, vestides com unes camperoles amb caputxes blanques i faldes roges, blaves o verdes. Les notes de "Firam àrab", la nova composició de Gregorio Casasempere, es mesclaven entre les gran banderes roges i morades que portaven un grup de guerreres amb creus a la túnica marró. La gran sorpresa al boato de l'alférez cristià 2001 va ser l'aparició del cabo batidor de l'esquadra de negres abans que la carrossa de l'alférez. L'esquadra, que va escollir un bonic disseny de Luis Sanus, va desfilar desconcertant al públic perquè normalment la posició de l'esquadra de negres és al final del seguici. Hi ha qui ho va considerar un encert i qui ho va veure com un greu error però no es pot negar el detallisme del trage. Luis Sanus va saber combinar teles roges amb pells de tigre que cobrien gran part del trage, sense recarregar-lo. Portaven l'escut de la filà Mozàrabes al pit i a la capa roja. Però el gran impacte el provocava un gegantesc casc que es doblava pels costats i tapava mitja cara dels esquadrers. L'aparatositat del casc augmentava amb els metalls i les plomes de faisà que s'apreciaven per la part de darrere. Després de la banda de música interpretant "L'ambaixador cristià" encara quedaven moltes emocions en el boato de l'alférez cristià. L'avís d'eixes noves emocions el feien unes moretes amb turbants i trages verds i grocs que feien sonar cascavells. Un grup de xiquets de blanc transportaven estores amb els símbols de la filà. El roig inundava el carrer gràcies a unes dones amb trages del color de la sang que també tenien uns cascavells. Amb ells nimaven als cavallers de l'alférez, que saludaven al públic plantats sobre una carrossa escalonada. Als senzills trages imperava el color blanc de la túnica i el turbant i el marró del cuir i les sanefes. Al pit portaven una creu mossàrab per senyalar que en realitat eren de la religió cristiana. Durant l'Entrada Cristana 2001 també es van veure xirimiters tocant la peça musical "Cotes". Unes dones de morat cridaven l'atenció per un casc acabat amb una cresta de plomes roges però l'atractiu principal del moment era la carrossa de l'alférez i les favorites sobre unes estranyes plataformes. Per distingir entre les filles de l'alférez, una de les favorites portava un trage roig amb brodats i capa groga que era d'estètica cristiana mentre que l'altra portava un trage marró amb un turbant roig que la transformava en una autèntica favorita musulmana. Tan sols aquesta idea mereixia l'aprovat però veure a Francisco Jordà, l'alférez mossàrab, empunyant la seua espasa i portant un trage blanc que brillava per la seua sobrietat era digne de totes les lloances. L'alférez cristià 2001 es va fer esperar ja que va eixir al final del boato però la gran rebuda del públic va fer que baixara flotant com en un núvol. El seu trage complia la funció defensiva dels guerrers perquè estava cobert de cotamalla però la túnica blanca li donava un aire elegant i distingit que es va veure engrandit per un senzill casc. La rica capa roja s'allargava fins el trono de la carrossa. Al cinturó marró hi havia una xicoteta mitja lluna com a símbol àrab mentre que al pit portava una creu que l'identificava com a alférez cristià de les Festes d'Alcoi. L'acompanyaven la peça musical "Al Ayami" i un grup de mores amb llançes. Elles, amb un turbant groc que incloïa una peça metàl·lica, tancaven l'aplaudit boato mossàrab amb trages de color verd i capes roges combinades sàviament per Luis Sanus.