domingo, 10 de marzo de 2013

ALFERECIA NAVARROS 2003





 L'Entrada Cristiana de fa 10 anys acabava igual com havia començat, amb aires bèl·lics i un cel encapotat que no va deixar que el boato de la filà Navarros brillara totalment, a pesar de que alguns raigs de sol anunciaven un canvi en l'oratge. Però tampoc feia falta perquè l'alférez navarro i el dissenyador Alejandro Soler havien imaginat un boato ple de colorit i trages guerrers com el de les dones amb les cadenes del Rei Sancho que desfilaven als sons de "Al Simón" amb un casc metàl·lic i el negre en la falda. Les cadenes, com a símbol de Navarra, eren les protagonistes del boato al igual que ho foren en la batalla de "Las Navas de Tolosa". L'explicació del boato es repartia en paperets que xiquets donaven al públic acompanyats de la carrossa d'una abadia. Els integrants de la filà Navarros es dividien en els tradicionals malditos, en la carrossa de les banderes i en l'esquadra de blancs al compàs de "L'ambaixador cristià". La carrossa de la catapulta va sorprendre per les seues grans dimensions i damunt d'ella i també a peu desfilaven unes ballesteres de marró i negre amb una capa roja i un casc que com molts complements estava feta de metall. Era l'hora de la dansa, la primera de la alferecia que s'acompanyava de xirimites i de panderetes que tocaven les ballarines, vestides de negre i roig amb faldes que tenien estampats. Però aquestes ballarines no estaven soles, també rebia aplaudiments el grup de bous negres que dansaven acaçant a les ballarines com als "encierros de San Fermín", una de les festes més conegudes d'Espanya, els correbous de Pamplona. Seguia el boato les llanceres femenines amb trages confeccionats quasi al complet per metalls. Els llancers vestien amb una sobretúnica de rombes damunt una falda blanca precedint la carrossa de la torre d'assalt desde on unes dones de gris amb un meravellós casc metàl·lic saludaven al públic, content per un boato sense talls a una hora acceptable. Una vegada més el ball era imprescindible en el boato de l'alférez. La coreògrafa Inma Cortés va preparar un dels ballets més atractius que es recorden. De l'interior de dotze reis gegants barbuts eixien unes donzelles amb recargolades cabelleres i trages rojos amb amples faldes fins als peus i mànegues blaves. Ballaven amb elegància al compàs de la marxa cristiana "Gloria". El públic quedava bocabadat per l'altura dels gegants de fusta amb capes roges i verdes i túniques blaves i grogues. Inma Cortés demostrava la qualitat de la seua acadèmia de ball amb la colorista coreografia de "La cort del rei Sancho". Un poble medieval repartia pa entre el públic mentre unes dones vestides de blanc i verd com unes camperoles portaven als braços gerres de fang. Un carro i un grup de llenyaters de blau i groc amb caputxes portaven afilades destrals i darrere d'ells sonava una melodia popular navarra: "Txiqui". Una tropa de guerrers marrons portaven espases per protegir el cavall blanc de l'alférez i els seus cavallers. Amb una discreta corona, cotamalla i una túnica roja adornada amb cadenes saluden els cavallers amb guants grocs damunt d'una xicoteta carrossa envoltada de escuts. Meravellosa va ser l'entrada de l'alférez cristià 2003 de la filà Navarros sobre una carrossa amb dos grans rodes de tres metres de diàmetre amb cares de bous. Santiago Llorca Gomis acompanyat pel seu fill com a rodella disfrutava de la marxa cristiana "Batallers" al mateix temps que complia amb la responsabilitat de ser l'alférez cristià de les millors Festes de Moros i Cristians que existeixen. Encara que el boato fora obra de Alejandro Soler, que ha mort aquest any, Santiago Llorca va confiar el disseny del seu trage a Jordi Sellés. La elegància, sobrietat i senzillesa són els millors calificatius per descriure el trage de l'alférez on predominava el blau d'una túnica amb algun toc de roig i plena de medallons de fil daurat, destacant un de més grandària amb l'àguila al centre rodejada de la inscripció "benedictus dominus deus meus" que traduït del llatí significa "beneït siga Déu el meu senyor", al·lusió a la fe catòlica que els nobles tenien a l'Edat Mitjana quan el cristianisme ja s'havia expandit i cristians i musulmans lluitaven per conquerir territoris com Navarra. El rodella també portava el mateix trage amb la corona daurada i la capa blanca, feta a la seua mesura, que òbviament era inferior a la del seu pare Santiago Llorca. El confeti queia sobre uns xiquets i la guàrdia femenina de la favorita que portava una túnica de dalmàtica de color roig i tostat amb una capa i una diadema. La simbologia de la flor de lis va estar present durant tot el boato fent digna la presència de la favorita amb un trage blanc amb brodats i metalls daurats que li donaven un regust noble al auster trage de la favorita. Acompanyada en la reial carrossa per les seues dames amb senyorials vestits en roig, blanc, blau i tostat la favorita saludava al públic bambolejant les amples mànigues del seu trage al ritme de "La morisca". La favorita, que en la vida real és la dona de l'alférez es mostrava commoguda per les ovacions que li dedicava el públic com també va ser ovacionada l'esquadra de negres a la qual li obria el camí un grup de llanceres de roig i daurat amb cuero marró al voltant del coll. La solemne marxa cristiana de Amando Blanquer "Tino Herrera" va sonar majestuosa per a l'esquadra de negres de la filà Navarros en el seu any d'alferecia. Es pot dir d'aquest disseny de Michel Abietar que era fantasmagòric i original. Els ferotges esquadrers amb destrals estaven envoltats de misteri pel maquillatge rugós de color gris que va ser motiu d'elogi. No van necessitar metalls per agradar sinó que utilitzaren materials naturals com el suro, canyes, cordes, bastons, cotamalla, pedra i escorça d'arbre per confeccionar l'esquadra que va donar una nova visió de les habituals esquadres de negres. La particularitat del disseny es que sols es va gastar tela per confeccionar una llarga capa blava. La filà Navarros reinventava la festa amb una intensa i vibrant alferecia plena de referències a Navarra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites