ALFERECIA VERDS 2003

La reducció de participants a les filaes de càrrec de l'any 2003 va permetre que en gran part del recorregut l'alferecia de la filà Verds poguera desfilar sense la foscor de la nit. Quan l'arc de ferradura que obria el boato de l'alférez moro eixia del Partidor encara estava fora el sol. La palmera i un grup de xiques de tostat i roig agarrades a unes tires verdes servien d'anunci per avisar que ja estava en marxa l'alferecia mora 2003. Per a recordar l'efemèride es va estrenar la fanfàrria "Verdes 2003". L'argument d'aquesta clàssica alferecia va ser bastant criticada pel públic per ser fins hi tot massa curta. La filà Verds tenien guardat un guió de boato de l'any 1989 que finalment no va eixir al carrer. Els encarregats del boato el recuperaren sense fer ningun canvi per a l'alferecia del 2003, servint com a homenatge al desaparegut dissenyador fester Luis Solbes que en altra època havia dibuixat uns bocetos que estaven inèdits i que per fi es van fer realitat en un seguici compacte i de poca duració. Darrere la part de l'ambaixada, on Rubén Mullor s'estrenava amb un trage marró, sorgiren els cavallers de l'alférez, cavalcant cavalls com solien eixir els cavallers anteriorment. Els elegants trages de Luis Solbes estaven dominats pel blanc i el granate. I sense més preàmbuls, quasi al principi del boato apareixia la carrossa on estava l'alférez moro 2003 acompanyat del seu harem d'huríes roges i blanques. Protegit per un simple parasol verd, l'alférez moro 2003, Luis Carbonell Llopis semblava un poderós sultà d'una cort àrab amb un trage elegant i de gran bellesa pels brodats de fil daurat sobre nobles teles granate. Una capa totalment decorada creava una meravellosa estampa per a un alférez que era el centre d'atenció gràcies a les parts blanques del trage i d'un preciós turbant coronat amb plomes blanques. La solemnitat de la carrossa en andes envoltada d'una guàrdia femenina es veia augmentada per la interpretació de la marxa mora "Moment de festa". Un palanquí amb xiquetes i un grup de llanceres de roig i blanc demostraven la uniformitat del boato. Predominaven el granate i el tostat, com es va poder veure en el grup de palmiteres amb turbants rojos i bombatxos blancs. Amb les seues plomes verdes creaven un marc incomparable per a l'arribada de la carrossa de la favorita i les rodelles amb trages similars. Les dames estaven en una posició inferior i les dos filles de l'alférez davant de la senyorial favorita. Amb uns bombatxos rosa fort i ropatges en blanc i marró amb un turbant de plomes paregut al de l'alférez, rebia les ovacions del públic als sons de "Moro de Granada". Un grup femení de omeyes amb metalls daurats van desfilar a tanta velocitat que es va crear un deplorable tall de 10 minuts que va ocupar tot el carrer Sant Nicolau. L'esquadra de blancs, a pesar del fantàstic acompanyament musical de "Moros Verdes" i del preciós trage oficial de la filà amb els bombatxos verds, no va estar a l'altura pel comportament d'alguns membres. El boato continuava amb unes mores de tostat i roig repartint clavells entre els espectadors i protegides per un grup d'arquers que, com tots els dissenys del boato, també portaven el roig i el blanc com a colors d'identitat. El boato el tancava la banda de música tocant la marxa mora "Baix de la figuera". La nit arribava després d'una vesprada d'esplèndida primavera. Les antorxes il·luminaven el camí als africans esquadrers que eren els protagonistes del moment culminant de la jornada festera. Era l'hora dels negres que triaren un encertat disseny de Germán Aracil per baixar els carrers amb "Any d'alferis", remarcant el càrrec que la filà Verds va desempenyar en 2003. La salvatge i guerrera esquadra portava una túnica de ratlles roges i grogues, alguns complements metàl·lics i un escut redó a la capa negra. Però l'element més destacat del trage va ser el casc amb multicolors plomes blanques, roges i algunes blaves que li van donar alegria al ferotge disseny. La tribal esquadra de negres tancava una oriental alferecia en la que es va trobar a faltar algun ballet, motiu que va propiciar algunes queixes, com les que estan rebent la pròpia filà Verds aquests dies de 2013 per denegar a dos dones l'ingrés com a membres de ple dret en la filà. Malauradament els Verds tornen a ser els abanderats de la discriminació sexual a les Festes de Sant Jordi.