El 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi va marcar la Trilogia Festera Alcoyana 2026, que va tindre una climatologia variada. Però no va ser la pluja el comentari més destacat, sinó la rapidesa amb la que van transcórrer les 2 Entrades. Tant el bàndol moro com el cristià van baixar a una velocitat mai vista, ni al 2012. Això va provocar que l'alferecia mora desfilara encara sent de dia, una costum que es va perdre als anys 90. Les desfilades es van fer curtes per als 20000 espectadors de les cadires i els boatos no es podien contemplar amb calma. Tal volta l'Associació de Sant Jordi deuria revisar les mesures estrictes que limiten molt el número de participants als seguicis, o les injustes restriccions als ballets. Això no va en benefici de l'espectacle, sinó que la prevenció contra tallons s'hauria de centrar en les 24 filaes sense càrrec. S'ha reduït la xifra de participants a les Entrades fins als 13000, encara que és degut a la baixada dels boatos. El número de festers de ple dret a les filaes continua augmentant desde 2022, en part per la integració de la dona i pel creixement post pandèmia. Com a actes previs es van realitzar processons religioses en les que va destacar el Trasllat de Sant Jordi el Xicotet o l'obertura de la Porta Santa per a l'Any Jubilar. El 23 d'abril de 2026 es va obrir la porta del Temple de Sant Jordi per la que accediran tots els peregrins durant l'any. La Relíquia del patró es va moure desde l'Església de Santa Maria i es va donar a besar als feligresos.
Un dels moments més extraordinaris va ocórrer el dissabte 18 d'abril de 2026. L'Associació de Sant Jordi va organitzar una Exhibició d'armes d'avantcàrrega pel casc antic d'Alcoi. Van participar altres municipis, entitats o tradicions que tenen la pólvora com a signe identificatiu: Banyeres, Beneixama, Biar, Bocairent, Callosa d'en Sarrià, Cocentaina, Castalla, Elda, Ibi, Petrer, Ontinyent, Sax, Villena i Xixona, manxegos de Caudete, les Festes de la Mare de Déu de Yecla, amb trabucs encesos amb metxa per milicians. A part de les 28 filaes alcoyanes i les filaes d'altres pobles, també van vindre Mosqueters de Béznar, a Granada, les colles trabucaires de Catalunya i altra tradició mallorquina. L'acte d'arcabusseria va agradar per la coordinació entre les filaes amfitriones i les delegacions, oferint un diàleg de trons que va atraure a centenars de curiosos. Es van disparar 70 tipus d'armes d'avantcàrrega, el canó de la filà Bereberes de Cocentaina i els trabucs dels cops de les filaes mores i cristianes d'Alcoi.
El 24 d'abril el cel estava encapotat però Alcoi estava preparat per al dia els Músics. La vesprada tenia aires de pasdobles amb la participació de les bandes de música en passacarrer fins la Plaça d'Espanya. La banda guanyadora del concurs va ser la de Rafelguaraf que acompanya a la filà Verds. Però va haver polèmica pel veto de les xirimites al Certamen d'interpretació de música festera. Una decisió del Casal de Sant Jordi que no van entendre les colles de xirimiters i tabaleters. Les queixes van arribar posteriorment i esperem que per a 2027 es solucione aquest menyspreu. No hi ha que oblidar que la xirimita forma part de la cultura valenciana i és necessari preservar i dignificar els instruments tradicionals.
Els adoquins ja estaven banyats, però la pluja va començar a caure amb més força just quan el xiquet Mateo Vilaplana entregava la batuta al director de l'Himne de Festes. El compositor José Maria Valls va saludar al Sant Jordiet de la filà Llana i a les autoritats amb l'elegància d'un ancià. I és que el músic veterà de la Societat Musical Nova d'Alcoi era la segona volta que dirigia "El Sig" de Gonzalo Barrachina. 42 anys desprès va tornar a pujar al púlpit com a reconeixement a la seua trajectòria professional i ser fill predilecte d'Alcoi. Al contrari que en 1984, la fina pluja el va acompanyar però no li va llevar emoció al moment de "Nostra festa ja, cridant-nos està". La multitud cantava i intentava contemplar el llarg castell de focs artificials tapats amb paraigües.
El sol va eixir just per a il·luminar la capitania cristiana 2026 de la filà Andaluces. El boato senyorial va tindre 3 ballets espectaculars de Carmina Nadal, Gabri Amador i Ana Botella. El capità cristià, Javier Ferràndiz i la seua família van lluir trages de Santi Carbonell, com també l'esquadra de negres. El mateix dissenyador va crear l'esquadra d'enmig de la filà Almogàvars. En un any tan especial, la filà Asturianos va desempenyar l'alferecia cristiana en la persona de Fernando Jordà. Les seues favorites van desfilar a la mateixa carrossa que ell, tancant el boato una memorable esquadra de negres. El membre de la Creueta, Juan Climent, va fer tots els dissenys incloent els 2 ballets de Virginia Bolufer i Ana Botella. Els símbols, naturalesa i melodies asturianes no van faltar al migdia del 25 d'abril de 2026. Al passar agost hi haurà al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ una amplia crònica dels 4 càrrecs festers.
El president de la Generalitat Valenciana va visitar Alcoi per primera volta per a aplaudir als festers. Juanfran Pérez Llorca, designat internament pel PP desprès de la dimissió de Carlos Mazón, no va voler entrar en la polèmica de fer festiu el 23 d'abril. Amàlia Garrigós, Reis Juan i Ferran Cano van ser els 3 periodistes alcoyans encarregats de comentar la retransmissió íntegra de les Entrades per À Punt. Com el bàndol moro va acabar a les 9 es va poder informar sense demora de les notícies de la televisió pública valenciana. I és que enguany no sols ha hagut puntualitat al bàndol cristià, sinó que de vesprada es van avançar a l'horari previst. Les esquadres i malditos van avançar sense parons, sols registrant-se a la Llaganya. Els petos moros i els escuts cristians li donaven altra visió als dissenys femenins que porten ja dècades convivint amb els trages masculins de les filaes. Hi ha un nou moviment renovador que aposta per "un trage una filà" per a igualar els dissenys i poder fer esquadres mixtes. Les filaes Andaluces, Marrakesch i Realistes van tindre esquadres femenines en els seus anys de càrrec, sorprenent la que va ser antiga filà de cavalleria fins a 1926.
Desprès de la interpretació de la Missa a Sant Jordi d'Amando Blanquer, els passacarrers i la mascletà, els festers i festeres se'n van anar a dinar a les seus socials. A les 6 de la vesprada desde la Font Redona es van desenvolupar la Diana Vespertina del Cavallet, en la que les filaes Realistes i Berberiscos van rememorar el seu passat com a filaes de cavalleria. Justament fa 100 anys que el Casal de Sant Jordi les va adherir al bàndol moro, donant-los l'oportunitat de fer càrrec i tindre esquadres de negres. Una commemoració que ha quedat en segon lloc per la importància del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. El clamor religiós es va notar en la Processó General, més vistosa i nombrosa que en anys passats. Les 28 filaes i els càrrecs festers van crear ambient solemne fins l'arribada del Sant Jordiet 2026. Mateo Vilaplana va ser rebut pels primers trons amb bengales al carrer Santo Tomás. El xiquet britànic de la filà Llana portava un trage romà auster en tons clars. La capa no tenia cap brodat ni dibuix i combinava amb la falda blanca. La plata era la protagonista a les sandàlies, les tires metàl·liques i la corassa amb sargantanes en relleu. El casc platejat destacava per la cua de cavall amb pèl llarg a l'estil del Màrtir de Capadòcia. El trage del Sant Jordiet llanero va ser de la seua iaia paterna, qui ja havia fet bocetos per als capitans moros de 2014, 2000 i 1972. La pintora Aitana Martín va morir en octubre, abans de veure acabada la seua obra pòstuma per al seu net Mateo Vilaplana. Feia anys que no es contemplava un trage tan senzill per a un Sant Jordiet. L'escultura del Sant Jordi Eqüestre arrastrada per bous va fer alçar a la gent de les cadires, en senyal de respecte cap al patró. Un castell de focs artificials va donar pas a la besada de la Relíquia i la Retreta nocturna. Un acte desenfadat del 26 d'abril que enguany no ha tingut tanta acceptació. La majoria de filaes es van negar a participar en la Retreta amb farolets, preferint el format amb carrosses que s'havia prohibit per seguretat.
El Contrabando va despertar als festers i festeres en el matí del 27 d'abril de 2026. Era el torn del fum i el soroll, però abans sempre hi havia que recórrer a la diplomàcia. Óscar Martínez va estrenar un nou trage d'Ambaixador Moro, obra de Juan Climent. Sobre el cavall li va exigir les claus del Castell de Festes a l'Ambaixador Cristià: Antonio Delgado. La batalla de trabucs va recordar a l'exhibició d'armes d'avantcàrrega del cap de setmana anterior. Amb el triomf de l'exèrcit musulmà, per la vesprada es van intercanviar els papers. Però una cosa va ser igual: La representació femenina a les 2 Estafetes. Tant pel matí com per la vesprada, 2 dones de les filaes Andaluces i Marrakesch van protagonitzar per primera volta el veloç galop dels cavalls desde la Bandeja fins al carrer Sant Nicolau. Les amazones van ser tan aplaudides com els capitans en les seues intervencions a les Ambaixades. El bon temps va permetre que es dispararen 2960 kilos de pólvora, sent més participatiu l'Alardo de la vesprada. El Mossén Torregrossa, Rubén Calatayud Ortiz de la filà Asturianos, va trobar al seu antagonista àrab. Es tracta del Santón, una figura recuperada per la filà Realistes i encarnat per Rafa Segura Jordà. La lluita d'espases va donar per guanyador al bàndol cristià i a continuació es va fer la Processó d'Acció de Gràcies.
El Sant Jordi el Xicotet va ser portat en andes per festeres de la filà Llana fins al Temple de Sant Jordi. La prestigiosa família Vilaplana va preparar desde Londres una gran quantitat de fletxes per a l'acte de cloenda de la Trilogia Festera Alcoyana. L'Aparició de Sant Jordi va tindre com a novetat un recentment estrenat cavallet blanc. L'anterior figura es va restaurar per a ser exposada al Museu Alcoyà de la Festa, per mediació de la filà Realistes. L'il·lusionat Mateo Vilaplana Blaak va pujar sobre el cavallet de fusta nou per a llançar milers de fletxes. El castell de focs artificials es va disparar coordinar amb les notes musicals de l'Himne de Festes. El miracle del Sant Jordiet va ser més impactant ja que enguany la filà Llana va repartir 26000 fletxes, moltes més que l'any passat. Els freds Soparets van donar pas a les filaes de càrrec de 2027: Asturianos, Cides, Realistes i Berberiscos. Queda per davant tot un Any Jubilar per a disfrutar dels actes del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario