GLÒRIA, ACTE ARCABUSSERIA I GLÒRIA INFANTIL ALCOI 2026

Pregonant Nostra Festa, els gloriers van desfilar pels carrers d'Alcoi el passat 5 d'abril de 2026. Estem en Any Jubilar, però la Glòria va seguir el seu esdevenir habitual. Al igual que la Processó dels Xiulitets i la carrera de la Mare de Déu tancava la Setmana Santa, els timbalers i trompeters obrien el pròleg de les Festes de Moros i Cristians. El Diumenge de Ressurrecció 2026 va amanéixer solejat i calorós. Mentre que la banda Unió Musical d'Alcoi interpretava l'Himne de Festes i les campanes sonaven, es van desplegar unes banderes a la façana de l'Ajuntament. Eren del logo del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, obra de Silvia Sempere. A continuació anaven els 14 gloriers i glorieres del bàndol moro amb Mauro Camáñez com a Sargento Moro. El fester de la filà Judíos vivia la seua segona Glòria, connectant en tot moment amb el públic.  Mauro Camáñez va efectuat una majestuosa arrancà rebent fortes ovacions al so de "L'Alferis", un pasdoble antic de Josep Seva Cabrera interpretat per la Societat Musical Nova d'Alcoi.

Per a Jordi Seguí Orejuela era la seua última arrancà com a Sargento Cristià. El fester de la filà Alcodianos ha complit molts somnis aquesta dècada, incloent viure la Glòria en l'any de capitania de la seua filà. Però el comiat serà amb la filà Andaluces que té càrrec enguany, encara que el pasdoble elegit va ser "Als llaneros dianers" de Rafael Mullor Grau. La banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi va guiar els passos dels 14 gloriers cristians, rebent detalls dels 4 càrrecs festers. Jordi Seguí va fer 3 arrancaes formidables, tant a la Plaça d'Espanya com a l'Avinguda País Valencià i el Partidor. Al migdia va començar la baixada pel carrer Sant Nicolau, entre un gran ambient festiu. Ben puntual a les 14:00 es va disparar una mascletà a la Plaça d'Espanya. El Sant Jordiet, Mauro Vilaplana de la filà Llana, va encendre la metxa. Desprès dels dinars interns a les seus socials, els xiquets i xiquetes es van poder menjar la Mona de Pasqua abans de la tradicional "Entraeta del berenar". 

Un cel plomis i el fred amenaçava la jornada de la Glòria Infantil 2026. Però els glorierets, 50% xiquets i 50% xiquetes, van poder fer la comunió al Temple de Sant Jordi i esmorzar amb incertesa. Hi havia dubtes de si arrancar l'acte a les 12 desde el Partidor. La pluja estava minvant però els paraigües no es van tancar fins que els heraldos van trotar amb els seus cavalls. Malgrat els temors, la infància festera va demostrar estar per damunt de les seues expectatives. El mèrit també va ser de l'Associació de Sant Jordi, al no prendre una decisió precipitada abans del mateix diumenge 12 d'abril. La banda Agrupació Musical Serpis va iniciar la baixada amb el pasdoble "Aitana" de Tomás Olcina. Amb elegància, el Sergentet Moro va arrancar al compàs de la quasi centenària peça musical "El desitjat" d'Edelmiro Bernabeu. En el seu primer any Marc Ferrándiz Baudín, d'arrels palomines, va estar acompanyat per la banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. Pel bàndol cristià també s'estrenava Enzo Cañadas Llopis, junt a la banda Societat Musical Nova d'Alcoi. La maduresa i decisió del Sergentet Cristià va sorprendre als mirons, sent molt admirada la seguretat amb la que movia la llança. Els glorierets i glorieretes feien disfrutar als seus familiars amb el pasdoble "Tayo" de Francisco Esteve. La llum la van aportar els somriures i mirades de les 28 ànimes innocents que van baixar marcant el pas fins al Temple de Sant Jordi. La pluja va tornar a banyar els trages oficials a partir de la Plaça d'Espanya, però els xiquets i xiquetes van aguantar fins al final al carrer Santo Tomás. Van girar la formació a Sant Jordi al seu Temple i es va poder disparar la mascletà humida. 

A continuació el llistat de glorierets i glorieretes 2026= Llana: Pablo Pérez, Judíos: Javier Llopis, Miqueros: Elisa Sanus, Xanos: Jorge León, Verds: Carmen Ivorra, Magenta: Candela Carchano, Cordoneros: Edurne Baudí, Ligeros: Sofía Llorens, Mudéjares: Andrea Gomis, Abencerrajes: Guillermo Bengochea, Marrakesch: Frida Richart, Realistes: Martina Alberola, Berberiscos: Olivia Mira, Benimerines: Marc Recuerda, Andaluces: Martina Ferri, Asturianos: Gabriela Perea, Cides: Francisco Piñero, Maseros: Pau Segura, Gusmans: Alejandro Cuenca, Vascos: Pepe Valls, Mozàrabes: Lucas Llorca, Almogàvars: Sergi Llinares, Navarros: Mia Juárez, Tomasines: Pablo Rico, Muntanyesos: Mariola Barrachina, Cruzados: Rafa Ruíz, Alcodianos: Erik Gisbert i Aragonesos: Marta Lozano.

Els actes previs continuaran el dilluns 20 d'abril amb el Trasllat de la imatge de Sant Jordi el Xicotet. La Processó començarà a les 20:15 de la vesprada pel carrer Santo Tomás. Es podran veure al carrer els estandards jubilars de cada filà, juntament amb la bandera oficial del 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. Tots seran beneïts en finalitzar l'acte pel retor, com també les banderes roges especials del carrer Santo Tomás. La Relíquia del patró també eixirà desde el Temple de Sant Jordi de forma extraordinària. Es tracta d'una novetat amb motiu del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Altra particularitat serà que el 23 d'abril, al acabar el Triduo, es tornarà a portar la Relíquia de l'Església de Santa Maria fins al Temple de Sant Jordi. Serà una xicoteta Processó pels carrers Major i Sant Blai com a avís de l'Any Jubilar. L'acte culminarà amb el ritual d'obertura de la Porta Santa ubicada al Temple de Sant Jordi per als peregrins.

El Temple de Sant Jordi ha rebut intervencions de millora per a preparar-se per al Jubileu, la vessant religiosa de la commemoració del 750 aniversari de la Batalla d'Alcoi. La voluntat poètica ha fet que el sol si acompanye l'acte extraordinari del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. La Junta Directiva de Paco García Carrillo ha promogut l'exhibició d'armes d'avantcàrrega. Es buscava la participació d'altres municipis, entitats o tradicions que tenen la pólvora com a signe identificatiu. I és que l'Alardo és l'origen de les actuals Festes de Moros i Cristians, i per tant el seu valor històric s'ha de preservar i ressaltar amb orgull. Ha sigut la primera mostra d'armes d'aquestes característiques, i no sols de trabucs. S'ha fet un dinar de germanor desprès del segur repartiment de pólvora matutí. Ha arribat públic de Múrcia i Albacete, atrets per la singularitat de l'acte d'arcabusseria i els sons i tècniques de dispar. Han participat la banda Societat Musical Nova d'Alcoi, 200 persones i 70 tipus d'armes d'avantcàrrega, contant els cops de les 28 filaes alcoyanes. 

Per part d'Alcoi ha eixit un disparador, junt amb dos cartutxers i un abanderat de cada filà mora i cristiana. Per primera volta s'han vist les banderes individuals de cada filà per al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Intercalats han participat festers d'altres poblacions valencianes que celebren l'Alardo: Banyeres, Beneixama, Biar, Bocairent, Callosa d'en Sarrià, Cocentaina, Castalla, Elda, Ibi, Petrer, Ontinyent, Sax, Villena i Xixona. L'acte comptava amb presència de fora de la nostra comunitat autònoma, com és el cas dels manxegos de Caudete. En les seues Festes de Moros i Cristians cada bàndol dispara amb una arma distinta. Molt curiosa ha sigut la participació de les Festes de la Mare de Déu de Yecla, que compten habitualment amb uns 1000 tiradors. En aquest cas, les seues armes continuen encenent-se amb metxa, no amb pistons, a diferència d'Alcoi. El 7 i 8 de desembre a Yecla la Soldadesca vestida de milicians acompanya a la patrona. També han estat presents representants de les Festes dels Mosqueters de Béznar, a Granada. Les seues armes són mosquets com els de Bocairent, sent armes més llargues. Catalunya ha tingut representació a través de la Coordinadora de 80 colles de Trabucaires. En total s'han disparat 111 kilos de pólvora, alguns d'ells dels festers de Mallorca que commemoraven la victòria dels cristians a Sóller en 1561 contra els pirates turcs.

L'acte d'Arcabusseria ha començat amb una cercavila a les 18:30 desde el Casal de Sant Jordi. Tots els participants han anat pujant fins a la Font Redona al ritme de pasdobles com "Suspiros del Serpis", "El K'sar el Yedid" i "Brisas de Mariola. A la Glorieta s'han començat a escoltar els trons dels trabucaires, intercalats amb la banda interpretant la peça musical "La canción del harem de Camilo Pérez Laporta. Les filaes mores i cristianes d'Alcoi anaven intercalades en 4 torns entre els festers de la resta de pobles. Les espindargues també han sigut convidades d'honor en aquest sorollós acte. Els trabucaires catalans eren els més acostumats a baixar en trobades i processons, ja que el seu objectiu es disparar trets a l'aire per a alertar. Els granadins han disparat amb mosquet de pedrenyal, una pràctica similar a la de Bocairent. La disposició final de tots els grups a la Plaça d'Espanya ha sigut un colofó espectacular. En arribar s'ordenaven rebent amb tirs al cel a cada nou participant que entrava pel Cantó Pinyó. Un imponent castell de focs artificials ha tancat l'acte d'Arcabusseria a la Bandeja. I per la nit més Entraetes amb la participació dels cavalls de les esquadres de negres.