Les Festes d'Alcoi tenen un component pirotècnic important que les fa més especials. La pólvora està molt present en la cultura valenciana i a Alcoi és la protagonista de l'últim dia de les Festes de Moros i Cristians. L'Alardo és realment una batalla de trabucs en la que s'enfronten dos bàndols i es consumeixen 3000 kilos de pólvora. També hi ha espectacles pirotècnics de primera categoria, amb coets, mascletaes, traques i castells de focs artificials nocturns. A les Festes de Sant Jordi està datat que ja es gastava pólvora en 1552 amb concursos de tir i també es llançaven coets al Temple de Sant Jordi. L'acte de l'Alardo es va documentar en 1658 i uns segles desprès ja es llançaven castells de focs artificials. L'any 1858 va haver un accident amb ferits per el llançament perillós d'un castell de focs. Al Cartell de Festes de 1862 hi ha un llarg text que redacta tots els actes de les Festes d'Alcoi i entre elles es destaca un castell de focs disparat a la Plaça d'Espanya.
Va ser al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi quan es van llançar 3 castells de focs artificials pagats per l'Ajuntament i els gremis de la ciutat: El 26, 27 i 30 d'abril de 1876. També en 1890 pel dècim sisé centenari del Martiri de Sant Jordi es van llançar castells de focs artificials durant 3 dies consecutius. Però habitualment els espectacles pirotècnics es guardaven per a desprès dels dies centrals. Passades les Entrades, els espectacles pirotècnics es muntaven entre el 25 i 30 d'abril. Així va ser fins a la meitat del segle XX, ja que a partir de 1956 el castell de focs artificials es llançava el dia del descans per la nit. A partir de 1962 es disparaven 2 castells de focs artificials: Un la nit del 23 d'abril per ser el dia Sant Jordi i l'altre com una cloenda el dia 25 d'abril. És en 1965 quan es va canviar el lloc per a encendre la metxa i la pirotècnia esclatava desde el pont de Sant Jordi. La celebració del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi es va celebrar en maig de 1976 per culpa la Setmana Santa. Va haver 4 castells de focs del 27 al 30 de maig, sent el més impressionant el del dia del patró per estar sonoritzat amb la melodia de l'Himne de Festes. De 1977 a 1991 els focs artificials van il·luminar el cel alcoyà el dia Sant Jordi al acabar la Retreta. A partir de 1992 s'incorpora un nou castell de focs cada 21 d'abril al finalitzar la interpretació de l'Himne de Festes. També desde aquell any es dispara un castell de focs quan la figura eqüestre de Sant Jordi Matamoros acaba la Processó General. A l'arribada del xiquet Sant Jordiet ja s'encenien bengales per a rebre al patró, però el castell de focs artificials li va sumar més emoció al moment religiós.
El dia 1 d'abril es descobreix el Cartell de Festes d'Alcoi i als anys 90 s'amenitzava amb un xicotet Correfocs a la Bandeja i alguna traca. No és fins al 2003 quan es dispara un castell de focs al destapar el Cartell de Festes, tancant el senzill acte. Desde 2013 es dispara un castell de focs desde la Plaçeta del Fossar mentre el Sant Jordiet llança fletxes en l'Aparició de Sant Jordi. Són espectacles pirotècnics del segle XXI més recents però que s'han consolidat. Pel que fa a les traques, hi ha documentada una "gran traca" el 25 d'abril de 1895 i en 1902 un testimoni anglès descriu una traca al migdia. Una corda amb petardos es va enrotllar a les faroles de la Plaça d'Espanya i es van llançar coets, petardos i serpentines. En 1892 es llançaren morterets per a rebre a Jaume I i els seus 40 cavallers en la Cavalcada Històrica del Conqueridor. Al segle XX una traca que recorria carrers del casc antic es disparava la nit del dia dels Músics. La traca de 1901 tenia 1500 metres, la de 1906 tenia 2000 metres i la de 1907 tenia 4000 metres. La denominació "traca japonesa" apareix als programes d'actes de 1921, 1923 i de 1948 a 1951. A partir dels anys 50 se l'anomena "fantàstica traca valenciana".
La novetat del Diumenge de Ressurrecció de 1956 és que es va programar una "gran traca" a la Plaça d'Espanya al acabar la Glòria Major. Les empreses pirotècniques valencianes havien introduït noves tecnologies i efectes que van derivar en les mascletaes actuals. Desde 1956 Alcoi té una mascletà el 23 d'abril al finalitzar la Missa a Sant Jordi. En 1965 desfila per primera volta la Glòria Infantil però no va ser fins a 1966 quan es va sumar altra mascletà en honor dels glorierets. També és tradicional que quan els festers ixen de les seus socials durant la Glòria també es disparen traques. S'utilitzen per a rebre als càrrecs importants de les filaes com capitans, alferes, Sargentos, Sergentets o gloriers. És notori que la pólvora forma part de Nostra Festa desde els seus orígens antics, tant per l'Alardo com pels meravellosos castells de focs i les solemnes mascletaes diürnes patrocinades per l'Ajuntament d'Alcoi.
I no ens podem oblidar del castell de focs més impactant que té Alcoi: El del 5 de gener durant la Cavalcada de Reis Mags. És en l'Adoració a la Sagrada Família quan es dispara desde l'Església de Santa Maria un grandiós castell de focs artificials que ompli de màgia la Plaça d'Espanya. Milers de persones contemplen com Melchor, Gaspar i Baltasar li ofereixen or, encens i mirra al Jesuset mentre sona la coneguda melodia coral de "Haleluya" de Haendel. El més recent és el de Ses Majestats en 2024, però cal dir que en 2023 va ser molt més original i per això el recordem a continuació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario