MARTIRI DE SANT JORDI

Sant Jordi és una figura universal de la religió, però també està lligat íntimament a gran part de les famílies alcoyanes. Al 2020 es compleixen 1730 anys del Martiri del sant de Capadòcia, patró de la ciutat dels ponts. Però no sols és important per a Alcoi, Sant Jordi també és el patró de Bulgària, Geòrgia, Catalunya, Anglaterra, Grècia, Sèrbia, Portugal i Eslovènia. Això el converteix en un dels Màrtirs amb més devots, sobretot al continent europeu i no sols per als catòlics. Alcoi li dedica les seues volgudes Festes de Moros i Cristians, amb nombroses processons dins del programa d'actes. Entre les més destacades la del Trasllat del Xicotet, la de la Relíquia i la Processó General. La iconografia de Sant Jordi és molt extensa, desde imatges bizantines fins a quadres del Renaixement. En Alcoi la forma més estesa de pintar a Sant Jordi és sobre una cavall blanc i amb una fletxa a la ma. El Santoral marca com a dia de Sant Jordi el 23 d'abril, encara que aquest any no es podrà celebrar per la pandèmia del Coronavirus. La millor forma de rendir-li tribut a Sant Jordi hui és quedar-se en casa resant per a que Sant Jordi ajude a acabar amb aquest problema sanitari a nivell mundial.

Sant Jordi de Capadòcia era un soldat romà que desde ben jove va destacar com a militar. Es calcula que va nàixer prop de Turquia i era fill d'un palestí. Va viure en temps de l'emperador Dioclecià, qui tenia l'obsessió d'organitzar persecucions contra els cristians. Sant Jordi es negava a obeir les ordres dels romans i va acabar sent un objector de consciència. Quan es va convertir al cristianisme va repartir les seues possessions entre els pobres. Sant Jordi va ser un defensor de la fe en Jesucrist i un gran justicier d'aquells que professaven el cristianisme. Va ser apressat, torturat i decapitat a l'any 290 desprès de Crist. El seu martiri va commoure als cristians i el seu cos va ser portat de Nicomedia a Lydda. El papa Gelasi el va santificar a l'any 494 d.C. 

Ràpidament es van crear mites sobre Sant Jordi i segles desprès els templaris van importar moltes llegendes de Sant Jordi a Europa desde Orient. Una de les més populars era la llegenda del drac, però també moltes altres històries en les que alliberava les terres del mal. En l'època de les Croades ja hi havia molts temples en honor a Sant Jordi i en Terra Santa se'l venerava molt. A la Corona d'Aragó, la devoció a Sant Jordi va arribar gràcies als almogàvers catalans al segle XII. Un dels crits de guerra era "Sant Jordi firam firam!". La repoblació de la vila d'Alcoi quan va ser conquerida per Jaume I es va fer a partir de gent provinguts del nord i per això al segle XIII Alcoi ja aclamava a Sant Jordi. Però no va ser fins a 1276, en la Tercera Revolta d'Al-Azraq, quan Sant Jordi va fer la seua providencial Aparició per a decantar la batalla en favor dels cristians. Desde aquell miracle Sant Jordi és el patró d'Alcoi i al segle XIV ja tenia una ermita. Al segle VII es van exhumar cossos dels Màrtirs per a aconseguir relíquies, com la falange de Sant Jordi. A València hi ha un os del braç de Sant Jordi, 3 dits i el fèmur. Un dels dits de Sant Jordi està exposat en les andes actuals de la Relíquia daurada. Alcoi va rebre la relíquia de Sant Jordi a l'any 1832, convertint-se en un any de profunda espiritualitat per a lluitar contra el còlera. El dit de Sant Jordi va ser rebut pels alcoyans amb vítols, bandes de música i pólvora. El talismà de fe cristiana va ser portat en processó fins l'Església Arxiprestal de Santa Maria per a ser venerat.

Temps desprès de la Guerra de Sucessió (Espanya 1701-1714), Alcoi ja celebrava Festes en honor a Sant Jordi. Hi havia actes de soldadesca i altres relacionats amb la batalla d'Alcoi en 1276. Però el moment culminant en el que apareixia Sant Jordi es produïa desprès de l'Alardo. La princesa Margarita pujava a un escenari i demanava l'ajuda de Sant Jordi. Al mateix temps, un gran drac s'acostava a ella per a menjar-se-la, tal i com narra el conte de "Sant Jordi, la rosa i el drac". Un cavaller amb la creu roja al pit apareixia i clavava una llança en la boca del drac. Aquest monstre verd amb llarga cua era anomenat Cucafera. Era tan coneguda en Alcoi que al 1741 ja s'inclou la Cucafera com l'acte més important de les celebracions alcoyanes. La Cucafera també desfilava abans de les Processons, i al ser un drac articulat molt gran tenia la funció d'obrir el pas. La forma de participació de la Cucafera va anar variant i tenia uns aparells que permetien robar els barrets als espectadors.

La primera escultura de Sant Jordi trobada a Alcoi data de 1811. Va ser una obra del moliner Miguel Gironés, que era molt devot del patró. A 1811 l'escultura va ser portada a muscles per festers de la filà Llana, a la que pertanyia Miguel Gironés. En aquesta figura eqüestre ja es reconeix al Sant Jordi Matamoros, un clàssic de la iconografia alcoyana del patró. El drac i la Cucafera és substituïda per musulmans en estat agònic. Un dels musulmans morint que es pot apreciar va ser la clau per a celebrar el bicentenari d'una filà alcoyana. El trage del musulmà era molt semblant al de la filà Miqueros. A l'any 1867 ja existia altra figura del Sant Jordi eqüestre llançant fletxes als musulmans, col·locats als peus del cavall blanc amb les pates alçades. Aquesta figura va ser destruïda a la Guerra Civil Espanyola. Al 1940 se'n va encarregar una nova més gran, aprovada pel règim dictatorial de Francisco Franco. L'artista Enrique Galarza Moreno de Picassent és l'autor de l'actual Sant Jordi Eqüestre d'Alcoi. És sorprenent que l'únic edifici del clero que va sobreviure a la Guerra Civil va ser precisament el Temple de Sant Jordi.

Alcoi va celebrar de forma esplendorosa el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890. Actes culturals, socials i religiosos van formar part de les Festes de Moros i Cristians de 1890, en la que el patró va tindre encara més importància. Anselmo Aracil Jordà era el president de l'Associació de Sant Jordi desde 1888. Als mesos previs a abril de 1890 es van organitzar jocs florals, certamens literaris, concursos de música festera i premis per al gremi que més s'involucrara en el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les Festes de Moros i Cristians es van celebrar del 20 al 27 d'abril de 1890. José Canalejas va desfilar amb la filà Llana, ja que el polític regeneracionista del Partit Liberal era amic personal de l'industrial Anselmo Aracil. També va haver repartiment benèfic de pa, arròs, llegums i altres aliments per als més necessitats. Es va representar la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers de Jaume I. El 23 d'abril es va oficiar una missa de campanya per a tots els alcoyans devots de Sant Jordi i a la Retreta va eixir una carrossa al·legòrica en la que la Societat el Panerot remarcava el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. El dia 25 d'abril es va disparar el major castell de focs artificials que una pirotècnia havia fet en Alcoi fins aquell any. L'enramada extraordinària que es va muntar va ser la mateixa d'arcs vegetals que havia servir en 1876 per a commemorar el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La Casa Consistorial també va ser il·luminada de forma especial. La filà de Juan, Cordoneros, Cides, Navarros, Tomasines Velles, Andaluces, Asturianos, Llana, Sultans Judíos, Miqueros, Xanos i Capellans van ser algunes de les filaes que van participar, sent les capitanies de Maseros i Verds i les alferecies de Mariners i Beduïns Magenta. Teodro Llorente de "Lo Rat Penat" va arribar desde València per a escriure sobre les Entrades d'Alcoi i el que més va destacar en premsa va ser les filaes de cavalleria i la seua forma terrible d'actuar amb els cavallets de cartó.

El Temple de Sant Jordi existia en Alcoi desde 1442 i desprès de varies remodelacions va quedar preciós en 1675. Al 1913 l'Associació de Sant Jordi va decidir enderrocar l'església del patró i construir-ne una nova. La proposta de Fernando Cabrera Cantó va agradar molt, ja que ell havia pintat el mural pictòric de l'altar major. Aquesta preciosa obra d'art es va restaurar per al nou Temple de Sant Jordi. L'arquitecte Vicente Pascual Pastor va ser l'encarregat del projecte i el resultat va ser una església de planta central amb dos torres. El temple d'estil bizantí es va inaugurar en 1921. La intenció de l'Associació de Sant Jordi en 1990 era fer obres de conservació en el Temple de Sant Jordi. I és que la majoria d'actes per a commemorar el Martiri del patró d'Alcoi s'anaven a fer en l'interior d'aquesta obra arquitectònica del carrer Santo Tomás. Al llarg de 1990 es va posar calefacció al Temple de Sant Jordi, es va millorar la il·luminació i es va netejar la façana. Els Majorals del Casal van preparar la majoria d'actes de culte a Sant Jordi. Van destacar les exposicions de iconografia del patró i de filatèlia, les conferències religioses i de reflexió i l'estudi sociològic sobre els coneixements que els alcoyans tenien de Sant Jordi. El XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi va passar més desapercebut que en 1890. En comparació a 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, les Festes de 1990 es van celebrar en circumstàncies normals. Es parlava ja de crisi del sentiment catòlic, mentre que els actes més festius i espectaculars de Nostra Festa seguien guanyant en popularitat. Per això en algunes xarrades es va remarcar el gest exemplar de Sant Jordi de Capadòcia en l'any 290 abans de Crist, al no renunciar a les seues creences espirituals durant la seua curta vida. Es va fer un concert d'òrgan al Temple de Sant Jordi i la composició musical d'Amando Blanquer "Missa a Sant Jordi" va sonar millor que mai el dia 23 d'abril de 1990. En el gelat matí del 22 d'abril es va celebrar la Missa del fester al Temple de Sant Jordi, abans de la Primera Diana. A l'Entrada Cristiana va destacar el boato del capità cristià de la filà Navarros: Antonio Torregrosa. Luis Jordà va desfilar sobre una carrossa alada com a alférez cristià de la filà Tomasines. A l'Entrada Mora va ser molt ben valorat el trages de la capitania mora de la filà Verds, protagonitzada per Miguel Ibàñez. I a l'alférez moro a camell, Juan Pla de la filà Magenta, el va acompanyar una forta pluja. El xiquet Sant Jordiet va ser Rafael Silvestre Gonzàlez, sent el quart Sant Jordiet d'una important família de la filà Mozàrabes. La Casa d'Andalucia va participar en el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi i també varies corals de la ciutat. El president del Casal, Octavio Rico, va presentar una medalla commemorativa de l'efemèride catòlica. Pintors com Enric Solbes, Paco Barrachina, Rafael Guarinos, Luis Solbes, Ramón Castanyer o Alfonso Saura van participar en la creació de llenços i quadres sobre Sant Jordi Màrtir i la seua mort. Durant la visita a Fontilles en octubre es va inaugurar una font al Sanatori que incloïa la figura de Sant Jordi.

El nostre patró cavalca entre el mite i la llegenda, sobretot pels seus miracles i aparicions que s'han presenciat en distintes poblacions com Mallorca, Barcelona o Osca. Sant Jordi està representat com a cavaller cristià, salvador de princeses, vencedor de dracs, protector de camps, heroi a les Croades i defensor de pobles. No és estrany que en Alcoi molts músics li han dedicat composicions sacres a Sant Jordi. Entre elles destaca la que el mestre José Espí va composar en 1890 per al XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. S'anomena "Walí, Walí", que era la forma en que els sarraïns anomenaven a Sant Jordi. Desde 1896 el patró d'Alcoi té el seu himne: "Insigne Mártir" de l'alcoyà Enrique Juan Merín. Amando Blanquer va estrenar la "Missa a Sant Jordi" en 1982, any en que es celebrava el Centenari de la Música Festera. Les 10 parts de la peça musical per al 23 d'abril van agradar per l'harmonia i ambient, realçat pels cants corals i els texts de "Cavaller del miracle". La part cantada va ser escrita pel poeta alcoyà Joan Valls. Julio Laporta Hellín i José Maria Valls també han creat obres musicals inspirades en el Walí. 

VISCA SANT JORDI!