ALFERECIA MARRAKESCH 2025

Els camellers de l'inici del boato ja donaven una pista de com seria l'alferecia mora 2025 de la filà Marrakesch. I és que el primer càrrec femení de la història de les Festes d'Alcoi anava a estar ambientat en el desert. L'esquadra oficial desfilava amb la seua marxa mora oficial de referència: "Xavier el coixo". I desprès de la música folklòrica marroquí, les amazones de la guerrera Fannu exploraven a cavall les terres del Magreb. El primer trage femení del boato ja deixava clar la qualitat altíssima dels dissenys de Juan Climent. Al grup Shaza vestien amb falda blanca i teles adamascades en tons beig amb xicotets detalls en or i granate a conjunt amb el turbant. Amb uns pals esparcien fum junt al peveter amb perfum d'encens que anava darrere. La peça musical que sonava era "Dansa dels 7 vels", molt adequada per a l'ambientació de Marrakesch, ciutat on vivien els Almoràvides al segle XI. Les nòmades de les dunes portaven trages en blanc i granate amb una falda acabada amb fils i una caputxa amb brodats i turbant. Al ballet de Carmina Nadal no li feia falta llança per a fer por, les màscares africanes eren suficient. Uns pocs bruixots tribals feien uns encanteris guerrers amb instruments musicals i la cara tapada per un tocat amb canyes i plomes rojes. La vestimenta de les ballarines era realment ètnica, feta tan sols amb fils llargs en granate i blanc i una llarga màscara en tons marrons. La ja veterana coreògrafa Carmina Nadal, favorita de la filà Marrakesch en 1981, va escollir la peça musical "Judith" per a l'espectacular posada en escena. La monta i doma de tuaregs a cavall sorprenia perquè portaven els colors de la faixa ratllada de la filà Marrakesch. Els abanderats de la filatura blanca recordaven el naixement de la filà Marrakesch en 1901, molt associada a la indústria tèxtil. El ballet del ritual bereber agradava per un exquisit trage de novia kabil amb caputxa i ornamentació platejada al cap. El blanc era el protagonista de les amples mànegues i la falda, acabant totes les teles amb preciosos brodats de fil granate. Era l'altre color protagonista al ballet d'Ana Botella, molt aplaudit per l'exotisme i actitud de les ballarines berebers amb braçalets de plata i adorns al coll i la panxa. La marxa mora "Al-Khansà" feia més subtils els moviments del ballet d'Ana Botella. El boato de Juan Climent seguia amb un grup de beduïnes amb tot el trage blanc excepte les corretges i cinturó que eren marrons. La carrossa infantil tenia un arc de ferradura i la presència dels rodelles. El trage dels fills de l'alférez mora estava composat per una túnica en tons arena amb amples mànegues i un collar bereber. Les ratlles marrons de la faixa es repetien en la tela que envoltava el bonet roig del cap. Amb l'obra musical "Samarkanda" arribaven els escuders Muharibs amb teles en color morat i gris. Portaven adorns platejats, uns grans escuts amb símbols del Sahara i turbant amb teles que els tapaven el rostre. Els cavallers i dames van sorprendre per anar muntats sobre camells, ja que feia molt que no es veien en Alcoi els de l'espècie amb 2 gepes. Els cavallers vestien amb trages impressionants en tons tostats, amb coloristes faixes, bolset de cuero i capes de color Granate, Al igual que les dames, tots anaven descalços, però elles portaven més accessoris de metall platejat. Cada trage de les dames era distint, destacant els diferents turbants amb xapetes platejades, caputxes o mocadors en tons granate. El color beig dels trages de les dames combinava amb el dels cavallers com un conjunt harmònic i amb rigor històric. Fins hi tot anaven pintats amb henna i portant dagues platejades com a arma. Les capes blanques de les dames tenien vistosos dibuixos i darrere ja anava la banda de música interpretant la marxa mora "Sakasik" de Saül Gómez. La premiada ballarina Sol Picó feia una dansa individual que requeria molta força física i una teatral·lització bèl·lica. Sobre la carrossa anaven els músics tocant "Ziryab" i un mur que representava les dificultats que havia tingut que superar la dona per a aconseguir la igualtat. Sol Picó escalava el mur i es penjava dels pals per a acabar com una guerrera amb els colors de la filà Marrakesch. Perquè la integració de la dona en les Festes de Moros i Cristians eren una reivindicació de la ballarina alcoyana i també de la pròpia alférez mora. La guàrdia Kahili d'amics destacava pel granate de la capa, el turbant i la falda combinat amb teles blanques i el cuero marró del peto, les botes, el cinturó i el bolset. Els Almoràvides guiaven als camells que arrastraven la carrossa de l'alférez mora de la filà Marrakesch. Ana Gisbert Mira Perceval debutava com a alférez mora amb un trage original de Juan Climent amb una llança com a arma. La plataforma sobre la que desfilava era senzilla però distingida per estar decorada amb el blanc i marró de la filà Marrakesch i tindre fils formant la característica faixa tricolor. Amb esperit guerrer es convertia en la primera dona en desempenyar un càrrec a Alcoi, normalitzant el camí cap a la plena inclusió de les festeres en les filaes. El trage de la primera alférez mora de la història estava composat per una corassa i cinturó de metall daurat amb figures al·legòriques a la filà Marrakesch. L'estrela de 5 puntes no va faltar tampoc en un delantal de pell d'animal que tapava la falda blanca quasi fins als peus. El gran peto de cuero marró li cobria el cos i estava format per trenes i macramé realitzat a ma. El peto va tindre més protagonisme el dia els Trons, i a l'Entrada Mora del 3 de maig de 2025 estava tapat per una daga, les xapetes daurades i uns cordells amb els 3 colors de la faixa de la filà Marrakesch. El xaleco llarg lateral ple de brodats de fil d'or deixava veure les amples mànigues blanques amb molts detalls a l'acabament. L'elegància de les joies grogues berebers desapareixia en la capa feta amb trenes de color granate entrellaçades. Sobre el macramé hi havia una llança i un escut de pell de color tostat que penjava de les muscleres de metall daurat. El turbant blanc de l'alférez mora estava replet de detalls, perles, cadenes, metalls daurats i un collar. Ana Gisbert portava maquillatge i henna a l'estil de la defensora bereber Kahina, tan valent com l'alférez mora per tirar avant amb el càrrec. En realitat era un homenatge a son pare, que sent d'Alacant tenia el desig de ser capità moro abans de morir. Però com no va poder ser, Ana Gisbert va agafar el testimoni i va desfilar amb la marxa mora "Kapytan" per a recordar-lo. La soldat Fannu va passar a la posteritat per defensar a Marroc en 1147 davant l'atac almohade i Ana Gisbert escrivia una nova pàgina d'equitat en Nostra Festa inspirant-se en aquest personatge. El públic es va bolcar en recolzar a la primera alférez mora d'Alcoi, vigilada per la carrossa dels Hashimis que eren els veterans al voltant d'una taula de menjar. Amb la líder triomfant per Alcoi, a la travessia fins l'oasi sols li quedava l'arribada de l'esquadra de negres. El dissenyador Santi Carbonell recuperava l'estètica de Luis Solbes al segle XX, molt associada a la idiosincràsia de la filà Marrakesch pel maquillatge de betún. Cares negres i barbes blanques recordaven a temps passats, com també triar una antiga marxa mora de Camilo Pérez Monllor: "Moros y cristianos". Com als anys 70, el trage estava format per una túnica d'un únic color i amb un cinturó de metall daurat. Santi Carbonell ho va apostar tot a l'or en els nombrosos medallons redons i en les botes acabades en punta. Tant la túnica com la capa eren de tela roja, una tonalitat molt utilitzada per la filà Marrakesch en les esquadres de negres de 2002, 1996, 1995, 1981, 1975, 1969 i 1968. La llança i els braçalets daurats sobre la pell negra feien més tribal l'esquadra de negres 2025. El turbant blanc acabava amb un tocat de plomes roges i algunes en blau i groc per a recrear la faixa de la filà Marrakesch. L'espina dorsal daurada de davant també es repetia en la cua de pell gris de darrere. La capa amb ratlles negres estava rematada per un escut redó que dibuixava l'estrela de 5 puntes en metall daurat. A algun esquadrer de la filà Marrakesch li va costar desfilar fins l'Avinguda País Valencià, però es van complir els horaris i la primera alférez mora de la història va ser aclamada per la societat alcoyana.