Analytics

jueves, 16 de abril de 2020

CAVALCADA DELS 40 CAVALLERS DE JAUME I

A l'any 1882 l'Associació de Sant Jordi tenia entre mans varies propostes per a engrandir les Festes de Moros i Cristians. Dos són de sobra conegudes: El primer Sant Jordiet representat per un xiquet i el naixement de l'acte culminant del 24 d'abril: L'Aparició de Sant Jordi. Per en aquell mític 1882 va haver altre acte nou, una innovació que va calar a finals del segle XIX però que es va anar perdent. Es tracta de la "Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I". L'acte consistia en una desfilada a cavall de 40 homes vestits de forma medieval. És important comprendre l'impacte de veure 40 cavallers amb túniques de l'Edat Mitjana. En 1882 les filaes cristianes no vestien indumentària bèl·lica del segle XIII, sinó anacrònics vestits militars del segle XVIII. Al bàndol cristià existien filaes tan allunyades de la Reconquesta com Capellans, Garibaldins, Estudiants, Somatenes, Mariners, Austríacs o Monesillos. Totes aquestes van desaparèixer al segle XX i les restants van anar reformant-se cap a un historicisme que van començar les filaes Gusmans i Vascos en 1906 i 1909 gràcies a Francisco Laporta.


Per tant, la Cavalcada Històrica dels 40 Cavallers de Don Jaume I pretenia recrear l'arribada heroica d'uns guerrers enviats desde Xàtiva pel Conqueridor. La base real d'aquest esdeveniment estava demostrat en manuscrits de 1276, on es parla de l'enviament de Jaume I a la vil·la d'Alcoi. La població estava assetjada per les tropes àrabs d'Al-Azraq. El visir musulmà tenia intenció de conquerir Alcoi, encara que a la batalla va trobar la mort. Al-Azraq ja era un ancià quan va preparar la Tercera Revolta contra els cristians, el fet històric que es conta a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Els 40 cavallers van vèncer a les tropes musulmanes amb l'ajuda dels repobladors d'Alcoi i l'aparició miraculosa de Sant Jordi, anomenat "Walí" pels sarraïns. Va ser Mossèn Torregrosa qui per mitjà de tocs de campanes va alertar als alcoyans. El clero es va emparar en Sant Jordi per a aconseguir la victòria cristiana del 5 de maig de 1276. La invocació divina de Sant Jordi va tindre resultat i les tropes musulmanes van fugir atemorides al veure el final d'Al-Azraq. Els 40 cavallers de Jaume I es van dirigir al Barranc de la Batalla, on els musulmans van preparar una emboscada. Però sense la presència d'Al-Azraq, no van tornar a atacar la vil·la i els alcoyans van viure tranquils baix el mandat del rei de la Corona d'Aragó. Jaume I el Conqueridor tenia l'objectiu de reconquerir Sharq Al-Andalus, es a dir les terres de Llevant de la Península Ibèrica. La seua vida com a rei va estar marcada per fer front a les insurreccions dels mudèjars i per fer pactes amb els àrabs.

L'acte dels 40 cavallers es celebrava el 21 d'abril, vespra de la Trilogia Festera Alcoyana. Consistia en que els genets del Regne de València, en nom de Jaume I, partien a cavall per a lluitar contra els sarraïns que amenaçaven Alcoi. L'estampa evocadora dels soldats comandats per Jaume I va congregar a molt de públic en aquell 1882. Per això la Cavalcada dels 40 Cavallers es va seguir fent als anys 1883, 1884, 1885 i 1886. Al 1883 el mal temps i el fred no van ser obstacle per als abanderats a cavall, encara que el més recordat va ser la Retreta plena de fang a causa de la pluja torrencial. Un grup d'amics del Casino eren els encarregats d'organitzar aquesta desfilada triomfal a les 4 de la vesprada. 130 músics acompanyaven als genets i a Jaume I. El monarca amb les claus de la ciutat encapçalava la comitiva. Jaume I no portava un trage de rei, sinó una cotamalla amb detalls daurats. A l'any 1889 la figura de Jaume I va passar a ser representada per un xiquet. Tal honor va recaure en Miguel Mas, molt orgullós a cavall en les Festes de 1890, any del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Clarins i timbals anunciaven l'arribada dels 40 cavallers, els escuders i el Penó de la Conquesta amb les 4 barres roges sobre fons groc. A l'acte també participava Mossèn Torregrosa que era molt aplaudit. El recorregut de la Cavalcada Històrica arrancava al carrer Santa Elena i passava pel casc antic fins desembocar en la Plaça d'Espanya desde el carrer Sant Llorenç. Allí Jaume I rebia les claus de la ciutat i continuava per més carrers.

1882 també és recordat pels músics. Aquest any va marcar el naixement de la música festera. Juan Cantó Francés va composar un pasdoble sentat que havia sigut pensat exclusivament per a les Festes de Moros i Cristians. Estem parlant òbviament de "Mahomet", l'origen dels pasdobles dianers. 1882 va ser tan important per a les Festes d'Alcoi, que a l'any següent es van reprogramar els actes. L'Aparició de Sant Jordi va tindre millores en la il·luminació i electricitat. A l'any 1884 la Societat el Fènix es va encarregar de la Cavalcada dels 40 cavallers de Jaume I, ja que no podien pertànyer a cap filà. En 1885 el còlera tenia atemorit als alcoyans, però la desfilada dels 40 cavallers es va celebrar baix la pluja gràcies a un grup jove del Círculo Industrial. Entitats benèfiques i recreatives s'involucraven any rere any en la Cavalcada del 21 d'abril. Per culpa la climatologia, en 1887 no es va celebrar la Cavalcada de Jaume I i altres actes es van tindre que aplaçar per la pluja. Per sort en 1890, any del XVI Martiri i mort de Sant Jordi, un cel sense núvols va permetre la Cavalcada. A la crònica de 1894 es recalcava que desde els balcons es llançaven paperets amb poesies per al genet infantil que feia de Jaume I. A finals del segle XIX ja no es nombrava la desfilada dels 40 cavallers i sembla que va anar desapareixent del programa del dia els músics.


Al 1924 va haver un intent de recuperar la Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I. L'impuls el va donar un notable membre de l'Associació de Sant Jordi: Fernando Cabrera. El pintor va treballar desde febrer de 1924 per a que el 21 d'abril ressuscitaren els 40 cavallers amb trages fets per ell mateix. El ressorgir de l'acte va tindre el beneplàcit del públic, sorprès per la riquesa i solemnitat dels genets a cavall. A la desfilada van participar en aquest ordre heralds, trompeters, adalids, banda Primitiva d'Alcoi, banderes i la Senyera, nobles i governadors, Mossèn Torregrosa, clarins, 40 cavallers i per últim la banda Nova d'Alcoi. Com no, també va tornar la figura a cavall de Jaume I el Conqueridor. Però en 1925 no va haver continuïtat per a la Cavalcada Històrica i es va perdre una volta més. Els capitans Jorge Vilaplana i Miguel Sempere de les filaes Cides i Llana, no van voler que la Cavalcada de Jaume I eclipsara a les Entrades. Finalment va ser la pluja la que va deslluir l'Entrada Cristiana de 1925. Tal volta en 1924 es va fer de forma extraordinària la Cavalcada dels 40 cavallers de Jaume I degut a la desaparició d'una filà cristiana un any abans. L'Escuadrón de San Jorge va participar en les Festes d'Alcoi de 1910 a 1923, amb constants problemes econòmics. La seua relació amb les filaes de cavalleria fa que siga probable que en 1924 alguns components de la filà cristiana s'apuntaren a la desfilada del 21 d'abril. A més a més Fernando Cabrera ja havia sigut el dissenyador del trage oficial de l'Escuadrón de San Jorge i tenia moltes amistats.


A l'any 1926 la borrasca va fer que la majoria d'actes de les Festes de Sant Jordi s'aplaçaren a dies posteriors. La Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I no es va celebrar, quedant en l'oblit per a les noves generacions. Desprès de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil, se li va donar una nova oportunitat a l'acte. En 1940 el nou règim dictatorial va aprofitar les Festes de Moros i Cristians per a transmetre les seues consignes polítiques. Una arribada de cristians a cavall va ser ben vist per l'Ajuntament franquista i va permetre la Cavalcada del 21 d'abril. La comitiva va ser austera i no tenia el mateix esplendor aconseguit al segle XIX. La postguerra feia impossible que als anys 40 hi haguera una gran pompositat en les desfilades. Per això la pròpia Associació de Sant Jordi va desestimar el projecte en 1941, preferint realçar les Entrades del 22 d'abril. Una iniciativa de 1973 va pretendre restablir la peculiar parada bèl·lica. L'artista Luis Solbes va voler rescatar les antigues vestimentes de cotamalla i entre els dirigents de la idea estaven Rafael Coloma, Adrián Espí, José Giner i Alberto García. Va haver moltes reunions i peticions a l'Associació de Sant Jordi per a traure al carrer la Cavalcada de Jaume I. Hi havia optimisme, però va sorgir un greu problema: No hi havia 40 cavalls per a portar a terme la desfilada. Les dificultats van ser tan grans que es va contactar amb la filà Maseros per si els podien prestar matxos, però l'ajuda era impossible ja que ells no eren propietaris ni dels burrets que traïen a l'Entrada Cristiana. Jorge Silvestre era el president del Casal i advertia als promotors que hi havia un risc amb l'horari i itinerari, ja que en 1973 ja es celebrava la festa del pasdoble abans de la interpretació de l'Himne. La proposta es va avortar definitivament al no aconseguir suficients persones que participaren en la Cavalcada dels 40 cavallers del 21 d'abril.


També es va proposar que la Cavalcada de Jaume I fora una de les commemoracions especials del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Però l'impulsor d'aquesta idea, Adrián Espí, era el capità cristià 1976 de la filà Navarros i estava centrat en el seu boato. De fet a la vespertina Entrada Cristiana de 1976 van desfilar genets a cavall simulant els 40 cavallers de Jaume I. Altres càrrecs que han fet al·lusió als 40 cavallers als seus boatos han sigut els capitans de la filà Alcodianos en 1994 i 2008 i el capità cristià 1989 de la filà Almogàvars. Amb la situació actual és inviable una Cavalcada del Conqueridor dins del Guió d'actes de les Festes de Moros i Cristians, però ha sorgit una nova celebració alcoyana que podria ser el ressorgiment de la desfilada dels 40 cavallers. Cada any l'Associació de Sant Jordi prepara alguna sorpresa per a la Fira Modernista i en 2019 ja van recrear l'antic acte de la Cucafera. Actes com aquest o la Cavalcada Històrica són demostracions del passat gloriós de la ciutat d'Alcoi.

1 comentario:

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites