domingo, 9 de noviembre de 2014

ELS ORÍGENS DE LA FESTA

En 2014 es compleixen 175 anys de la Primera Acta de l'Associació de Sant Jordi, entitat que organitza les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Però els orígens de la festa són anteriors al segle XIX.




















Els antecedents de la Trilogia Festera Alcoyana els trobem als alardos de 1570 i els simulacres de batalla de l'any 1668, junt a les Processons i les guerres de dos tropes amb trabucs. Gràcies a la pólvora se li va fer un homenatge a Sant Jordi per la seua intervenció miraculosa en la batalla de 1276 en la que el cabdill moro Al-Azraq va morir. Desde l'Edat Mitjana Alcoi és una vila cristiana gràcies a aquella revolta que van guanyar els cavallers de Jaume I. A mitjans del segle XVIII les Festes Patronals es van consolidar les funcions de soldadesca com a festeig popular. Les companyies militars eren lúdiques durant les Festes i havien perdut el seu ús com a contratacants dels pirates a les zones amb mar. Les companyies militars començaren a dir-se filaes a les comarques de la Serra Mariola. Testimonis de la Soldadesca van ser pobles com Oriola, Bocairent, Castalla, Cocentaina, Sax, Villena, Petrer, Banyeres, Biar, Ibi, Onil i per suposat la nostra ciutat: Alcoi. A partir del model previ de Soldadesca es va originar la nova festa ,variant en forma i contingut pel context històric que s'estava vivint: La industrialització i la burgesia liberal com a classe social motora de la societat. Els simulacres de batalla passen a ser una dramatització dividida en tres dies. Aquest model es desenvolupa a Alcoi a partir de 1741.














A la primera meitat del segle XIX les Festes agafen força gràcies a que els grans empresaris alcoyans reforcen les filaes. Les seus socials de les filaes estaven plenes de obrers i gent de la classe treballadora. De fet moltes filaes van ser fundades en fàbriques. En l'any 1839 apareix per primera vegada el nom de Associació de Sant Jordi en la primera acta d'una reunió de la entitat organitzadora. El creixement urbà i econòmic d'Alcoi permet gastar diners per lluir-se i participar en una festa moderna que va transformar l'antiga Soldadesca en una seqüència festiva completa en honor a Sant Jordi.














En la primera acta de l'Associació de Sant Jordi apareixen 23 filaes (10 mores, 13 cristianes) i 7 cavalleries que acabarien sent filaes al segle XX (4 mores i 3 cristianes). Les filaes mores eren: Primera de Llana (actual filà Llana), Sultans(actual filà Judíos), Segona de llana (actual filà Miqueros), Tercera de llana (actual filà Xanos), Quarta de llana (actual filà Cordoneros), Cinquena de llana (desapareguda filà Tapiadors), Sisena de llana (desapareguda filà de Juan) Setena de llana (desapareguda filà Marroks) Huitena de llana (desapareguda filà Bacora) i Primera de Seda (actual filà Verds). La denominació “de llana” es va perdre en favor dels noms popular pels que la gent coneixia a les filaes (per exemple tots coneixien a la Tercera de llana per filà Chano o la Quarta de llana per filà Cordón) Les cavalleries mores eren: Àrabes, Palestinos, de Francisco Tormo i Africans. Les filaes cristianes eren: Capellans, Somatenes, Romans, Antiga Espanyola, Primera de Tomasines, Estudiants, Andaluces, Mariners, Asturianos, Cides, Antigua Inglesa, Segona de Tomasines, Antiga Veneciana. Les cavalleries cristianes eren: Húsars, Llancers i Austríacs.














Si la Festa sols necessita l'existència de dos bàndols (el moro i el cristià) perquè hi ha tantes subdivisions en filaes? Simplement perquè al segle XIX l'esperit democràtic proclamava una participació oberta i algunes filaes canalitzaven idees polítiques com a nexe d'unió entre els components. A Alcoi la ideologia absolutista, liberal, conservadora i carlista tenien una connexió amb determinades filaes. Per exemple la filà Navarros (1870) va sorgir dels carlistes seguidors de Carles V a mitjans del segle XIX, al igual que la desapareguda filà Vizcainos. La filà Navarros fins l'any 1903 vestia un singular trage que recordava al requeté, encara que l'actual va ser disseny de Luis Solbes en 1963. La filà cristiana dels Capellans s'inspirava en l'església catòlica de la època i en el rector Merino que va defendre una sublevació. Les filaes Maseros i Andaluces estaven inspirades en els llauradors valencians i els contrabandistes propis de la Guerra d'Independència del francés. Altres països europeus també van servir d'inspiració per a algunes filaes com les Tomasines Noves (Suïssa) o els Garibaldinos (Itàlia).En 1865 es va fundar la filà Beduïns que va canviar de nom perquè filà Magenta era més popular entre els alcoyans degut al color dels bombatxos. Amb la Revolució del Petroli, que va acabar amb l'alcalde Agustí Albors conegut com "el pelletes" va nàixer la filà Ligeros en 1873, preparada per a viure el VI Centenari de la Festa en 1876. Filaes desaparegudes com Cavalleria de Peaco, Cavalleria de Sequetes, Romanos, Moros Elegants i Rifeños també van participar en el VI Centenari de l'aparició de Sant Jordi, celebrada l'any 1876.














No és fins al segle XX quan comença un procés de medievalització de la Festa, adequant els trages de les filaes a l’Edat Mitjana. Són exemple les filaes Gusmans, Vascos i Marrakesch, totes amb dissenys del propulsor del canvi a l'estètica medieval: Francisco Laporta. Altres filaes nascudes a la primera dècada del segle XX són els Mudéjares i Abencerrajes (1903 i 1904). Als anys 20 es van fundar dos filaes: Muntanyesos en 1921 i en 1925 la filà Mozàrabes amb l'apodo de Gats. Durant la Segona República Espanyola la filà Almogàvars va aparèixer amb el nom de Asturs i l'apodo de Llaganya perquè al fundador li ploraven molt els ulls l'any 1933. Luis Solbes va dissenyar l'actualtrage de la filà en 1969, quan ja s'anomenaven Almogàvars. Les Tomasines Velles van desaparèixer al principi del segle XX i l'any 1941 retornaren amb el seu trage elegant i anacrònic. Rafael Guarinos va tornar a donar-li un toc medieval a les filaes dissenyant l'actual trage de la filà Tomasines, caracteritzat pels tons blaus. Encara que desde 1886 existia la Cavalleria de Realistes no es fins a 1926 quan es converteix en filà amb dret a tindre càrrec de capità moro i alférez moro. S'apunten al bàndol moro les filaes Realistes (1886) i Berberiscos (1869) que abans havia sigut la Cavalleria de Bequetes i a partir de 1926 desfilarien els últims en l'Entrada Mora fins que es va instaurar la Roda l’any 1980. 1980 també va ser l'any de fundació de la filà Benimerines. La filà més jove de les Festes d’Alcoi va ser aprovada per l'Associació de Sant Jordi després de varies peticions durant els anys 70 com a Primera de Tergal. Durant la postguerra, en el dur any de 1945 va eixir per primera vegada a les Festes d'Alcoi la filà Cruzados, encara que el nom inicial era filà Bravos. La filà Alcodianos estava present en les Festes de 1911 però va desaparèixer i els alumnes del Col·legi Salesians la van refundar en 1960 representant els antics pobladors de la vila medieval d'Alcoi. Però més va tardar en refundar-se la filà Aragonesos. Perquè ja en 1859 es nombrava a les actes de l'Associació de Sant Jordi a la Antigua Aragonesa i després de altibaixos al segle XX perd l'existència i el seu ordre d'antiguitat abans de la Guerra Civil. Gràcies a Luis Solbes i als habitants del barri de Batoi la filà Aragonesos va tornar a eixir a les Festes d’Alcoi en 1961. La filà tenia pensat anomenar-se Ballesters i per això la seua arma és la ballesta. Les filaes Aragonesos (1961) i Benimerines (1980) van completar les 14 filaes del bàndol cristià i moro de les Festes d’Alcoi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites