LA SOLDADESCA I LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS AL SEGLE XVIII

Les actuals Festes de Moros i Cristians són el resultats d'antigues tradicions que al llarg dels segles es van anar fusionant. A les ciutats es celebraven festes cíviques organitzades pels gremis. Es feien en moments rellevants com l'arribada d'una autoritat civil, una efemèride monàrquica o per motius religiosos. Amb l'aparició de la burgesia les festes patronals van agafar un caràcter més ostentós per a demostrar el poder econòmic a la població. Es recreava la conquesta d'un castell com es feia en Alacant a principis del segle XVII. Els gremis de les ciutat van ser abolits però en poblacions xicotetes la influència de les tradicions urbanes van prosseguir. Aquesta tradició seria el germen de les posteriors Festes de Moros i Cristians del territori valencià.

Als pobles es van seguir fent les festes patronals amb una influència agrària i estacional. Una mala collita o una epidèmia era motiu per a que es buscara una solució miraculosa, emparant-se en un patró concret. El contingut catòlic de les festes dels pobles era més intens i solemne i en ella formaven part els militars d'algunes companyies. La primera estructura primitiva de les Festes de Moros i Cristians naix desprès de l'expulsió dels moriscos i amb els atacs de pirates berberiscos a les costes valencianes.

A l'Edat Moderna cada poble escollia un patró protector i li realitzaven ofrenes, processons i misses. L'amenaça musulmana era en realitat una por a l’imperi turc que assolava el mar Mediterrani. Els vaixells de pirates otomans saquejaven les poblacions de la comarca de La Marina amb uns desembarcs que produïen el pànic de la gent. Les tropes de Felip III arribaven desde l'interior i feien actes d'Alardo i pas de revista amb desfilades militars pels pobles propers. Açò es va incorporar a les festes patronals, per exemple amb l'Alardo militar d'Alcoi en 1570 o d'Oriola en 1579.

Quan els atacs a la costa van disminuir, les milícies van caure en desús perquè ja no lluitaven contra els pirates berberiscos. Però les tropes militars van ser molt importants a la zona en la Guerra de Successió (1700-1714). I com a vessant lúdica va aparèixer la Soldadesca, generant l'embrió de les filaes. Quan la monarquia borbònica prohibeix les festes amb pólvora, la Soldadesca passa per un període crític. Però es recupera a Bocairent en 1741 on ja apareixen les figures del capità, l'alférez, el Sargento i el rodella. A més a més les companyies de milícies tenien cabos encarregats de manar dels soldats i l'abanderat tenia que saber ballar la bandera. La terminologia dels seua actes era: Retreta, Diana i Entrada militar en la que es desfilava per seccions. Hi havia una primera esquadra de gastadors i darrere la tropa de tiradors en files. La vestimenta estava formada per motxilla amb la manta enrotllada, pic i pala, delantal o peto, barbes postisses i trages a l'antiga espanyola.

A Alcoi o Cocentaina es mantenen alguns elements decoratius als trages de les filaes, així com la forma de desfilar en esquadra que era l'anomenada “gastadors”. En Villena, Beneixama o Biar es va optar per seguir amb les tropes de tiradors en files que podrien ser anomenats "batallons" o "malditos".

La Soldadesca va acabar mesclant-se al segle XVIII amb els simulacres de lluites entre 2 bàndols: Els moros i cristians. Les milícies van passar a dividir-se en 2 exèrcits: El bàndol dels catòlics cristians i el dels moros o turcs. Era una representació teatral amb armes de foc que en 1668 ja s'incloïen en les Festes de Sant Jordi d'Alcoi. Els cristians portaven trages francesos de l'època de Napoleó mentre que els moros es basaven en l'estereotip que es tenia de la vestimenta àrab, però que en realitat era més oriental i no nord-africana. La història del país està molt relacionat desde l'Edat Mitjana en la lluita entre l'Islam i el Cristianisme. La conquesta dels Regnes cristians era un orgull que es commemorava com una forma d'animar a la població en les constants guerres colonials amb països africans com Marroc o Argèlia. 

L'impuls de la Soldadesca com a festa del segle XVIII provoca l'augment de participants. Així que els dos bàndols van proliferant fins a separar-se per filaes. Les companyies militars van passar a ser grups de gent que es multiplicaven i s'agrupaven al voltant de sectors industrials, polítics o ideològics. Les filaes participaven tant en la part militar com en la part religiosa de Processons al Patró i així van acabar unint-se les celebracions. Per exemple la filà Navarros d'Alcoi al segle XIX tenia un trage més medieval que recordava a l'antic Regne de Navarra. Però en realitat la filà la van fundar anteriorment un grup d'homes que defensaven el carlisme.

Les Festes de Moros i Cristians van començar a anomenar-se així, ja que la Soldadesca no estava reglamentada en uns dies concrets de festa. Les poblacions es van veure obligades pel rei d'Espanya a organitzar les celebracions en unes dates estructurades. Per això va sorgir la primera acta de les Festes d’Alcoi en 1839. També van anar apareixent texts d'Ambaixades, amb certes idees conservadores i carlistes, com per exemple la d'Alcoi dels anys 30 del segle XIX.

La inestabilitat política d'Espanya va afectar a les crisis festeres del segle XIX, per exemple desprès de la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. Les Festes de Moros i Cristians no van perdre el seu caràcter religiós, però si un poc més la seua estructura militar per a convertir les filaes en llocs socials on es relacionava la societat civil i els treballadors de les fàbriques. Al perdre's eixa influència dels soldats es van poder adaptar als temps moderns. Nostra Festa es va saber reinventar durant el segle XIX, fins hi tot deixant enrere les marxes militars per a crear pasdobles i música festera. Sax i Bocairent celebren les Festes de Moros i Cristians en febrer, i són dos poblacions que han mantingut actes i l'estètica de les filaes de la Soldadesca. Però en 1917 a Alcoi van irrompre les esquadres de negres, canviant la percepció i el panorama de les Entrades. A la segona meitat del segle XX va ser ja quan l'esplendor de les Festes de Moros i Cristians va créixer moltíssim. El model actual s'ha consolidat i s'allunya molt de l'antiga Soldadesca.