En una època primitiva es van establir 2 trajectes per a les desfilades del 22 d'abril. Les Entrades es caracteritzaven per seguir itineraris diferenciats per als dos bàndols. Els cristians evocaven l'eixida al camp per a perseguir als musulmans, mentre que els moros representaven la seua arribada amb intenció de conquistar la vila. L'any 1862 el reglament de l'Associació de Sant Jordi va definir oficialment els recorreguts. Els moros iniciaven la seua desfilada a la Porta d'Alacant i baixaven pel carrer Sant Nicolau fins a la plaçeta del Fossar. Els cristians començaven a la Porta de Cocentaina, passant per diversos carrers antics fins a arribar també a la plaça on estava situada l'Església de Santa Maria. Per tant els carrers del casc històric per on desfilaven els cristians eren més estrets i humils. Per això les filaes cristianes no tenien tanta fama i les filaes mores eren més nombroses perquè desfilaven pels carrers de les cases riques de la burgesia.
Les primeres dècades del segle XX van ser testimoni de diversos ajusts en els itineraris per tal de respondre a les necessitats dels festers i l'augment d'espectadors. L'any 1905 el recorregut dels cristians es va modificar. Les filaes van deixar de desfilar pel carrer Sant Nicolau i van optar per un nou trajecte que incloïa el carrer de Sant Joan i l'avinguda d’Anselmo Aracil, que actualment és l'Avinguda País Valencià. Aquest canvi només es va mantenir fins a 1907, quan es va reprendre el recorregut tradicional. La filà Capellans era una filà important al segle XIX, ja que prenien possessió del Castell de Festes i el protegien durant el 22 d'abril. A pesar de l'aparença de retors, eren els encarregats d'entregar-li les claus de la ciutat al capità cristià, fins que van desaparèixer. El reglament de 1918 va traslladar l'acte d'entrega de claus a la Porta d'Alacant, on els cristians es trobaven amb el Governador. Aquest canvi va marcar un nou punt en l'organització de la desfilada cristiana, reforçant la simbologia de la seua entrada a la ciutat. Amb la dictadura de Primo de Rivera es va perdre la tradició de l'entrega de claus al capità cristià.
Durant la Segona República Espanyola els debats sobre anticlericalisme van centrar tant les disputes de les filaes que no es va pensar en canvis de carrers. En febrer de 1926 es va sol·licitar a l'Ajuntament d'Alcoi una autorització per a disposar de cadires en la Plaça d'Espanya i el carrer Santo Tomás, on acabaven les Entrades aleshores. Després de la Guerra Civil, l'any 1948 es va ampliar el recorregut de les Entrades per incloure la part del carrer Santo Tomàs fins al Temple de Sant Jordi. Aquest canvi va consolidar la parada davant de l'altar del patró, on el capità cristià rebia les claus i donava gràcies al "Insigne Mártir". A la Bandeja s'instal·lava una gran tribuna per a les autoritats franquistes.
L'any 1962, un dels canvis més significatius va ser l'ampliació el recorregut incloent la volta a la Plaça d'Espanya per a encarar el carrer Sant Llorenç i l'Avinguda País Valencià. Es va augmentar així la capacitat de públic i es van instal·lar més cadires i tribunes. Als voltants de la Casa de la Cultura i el Parterre es van aglutinar moltes persones per a veure el pas de les esquadres i boatos de les filaes de càrrec: Navarros, Xanos, Tomasines i Verds. Un dels motius de pes per a allargar tant el recorregut i donar-li la volta a la Plaça d'Espanya va ser que s'aconseguirien més diners de la venta de cadires. Els més nostàlgics encara troben a faltar aquella part de les Entrades baixant l'empinada costera del carrer Santo Tomás. Els festers veterans recorden les abraçades que es donaven els esquadrers quan les bandes de música paraven de tocar ja al Pont de Sant Jordi.
El recorregut es va instaurar en 1963 pel bon resultat de la prova en les Entrades de 1962. Hi havia que millorar les trobades al Cantó Pinyó, quan uns festers quasi xocaven al entrar i eixir de la Plaça d'Espanya. Sols les esquadres de negres de les filaes Magenta i Muntanyesos van tindre problemes en 1963. Al tancar l'alferecia es trobaven amb tots els mirons del carrer Sant Nicolau que ja s'havien alçat de les cadires i se'n anaven. En 1964 per a evitar que la gent invadira la Plaça d'Espanya les carrosses del cop no van girar van fer tapó. Els xiquets a carrossa van esperar al Cantó el Pinyó, junt als Cops de les filaes dels alferes: Cruzados i Cordoneros.
En 1965 per primera volta, moros i cristians van compartir el mateix itinerari complet: Desde El Partidor fins a l’Avinguda del País Valencià es va consolidar el format actual, excepte pel tram final quasi al pont de Cervantes. Fins aquell moment el capità cristià iniciava el recorregut a la Plaçeta de la Verge Maria, però començar al Partidor com es feia a l'Entrada Mora era més espectacular. La filà Cruzados va portar a terme un gran boato pel seu càrrec. Antonio Palacios Gisbert va desfilar sobre quadriga com a capità cristià. A part d'estrenar itinerari, va ser el primer capità cristià en rebre les claus de la ciutat, en mans d'un xiquet de la filà Aragonesos.
En 1979 es van plantejar les ventajes de que les Entrades començaren en "El Camí" i així abarcar més barris d'Alcoi i instal·lar més cadires. Però els festers no van voler renunciar a arrancar al Partidor i desfilar per la part estreta de Sant Nicolauet. Aquest canvi no es va aprovar per l'oposició de filaes com Tomasines, Judíos, Cordoneros, Andaluces, Vascos i Maseros. La concepció del boato de l'alferecia mora de la filà Abencerrajes estava pensada per a desfilar per "El Camí", però finalment els càrrecs i filaes van baixar per Sant Nicolauet. Les tribunes del final de l'Avinguda País Valencià es van convertir en un èxit desde la seua implantació a l'any 1980. Va ser l'any de l'estrena de la filà Benimerines als carrers, la més jove del bàndol moro.
En 1985 es van sumar uns metres al recorregut, ja que les Entrades passarien per darrere del Castell de Festes i no per davant com s'havia fet desde 1962. El motiu era la forma novedosa en que s'havia urbanitzat i reconstruït la Bandeja. El capità cristià de la filà Maseros va ser molt fotografiat darrere del Castell de Festes, abans de que una forta tempesta paralitzara l'Entrada Cristiana durant 45 minuts. Es van recuperar aquelles antigues estampes de les esquadres desfilant per darrere del Castell de Festes, tal i com feien quan acabaven al carrer Santo Tomás. El recorregut complet de les Entrades té una llargària de 1276 metres, lo qual equival a 1,2 kilometres.
Ja no ha hagut més canvis en els recorreguts de les Entrades als últims 40 anys. En el XV aniversari de l'itinerari actual l'Associació de Sant Jordi vol posar fi a una problemàtica: Els lladres de cadires festeres. Durant les Entrades hi ha robatoris, i això que són cadires de fusta prou incòmodes. Segons el ponent de cadires Alberto Rivas, l'any passat es van perdre aproximadament 1.000 cadires de les 17.000 col·locades. És una xifra preocupant que demostra la falta de consciencia per part del públic sobre els perjudicis que aquest tipus de robatori suposa per al proveïdor. És una realitat que es veu agreujada any rere any i per això en 2025 hi haurà més seguretat. Les cadires seran subministrades per una nova empresa i incorporaran dispositius de seguretat per a la seua localització. L'objectiu és garantir que les cadires no desapareguen una vegada han finalitzat les desfilades del dia 3 de maig. A la tribuna de la Glorieta s'ha retallat el nombre de files, passant de les 12 de 2024 a les 8 d'enguany. Suposarà una disminució en la disponibilitat d'espais i s'espera que hi haga unes 20.100/20.200 cadires disponibles, menys que en anys anteriors. Els abonats ja poden adquirir els seus seients des del passat 20 de gener de 2025 fins al 7 de març, amb una petita pujada de preu de només 1€ en algunes zones. El preu per al públic general es mantindrà igual i es posarà a la venta a partir del dilluns 10 de març de 2025.
No hay comentarios:
Publicar un comentario