Desprès de repassar la història de les 28 filaes existents a les Festes d'Alcoi, anem a fer una retrospectiva d'aquelles filaes que es van extingir entre el segle XIX i principis del segle XX. El bàndol cristià ha patit al llarg de la història diferents crisis, de tipus econòmic, social, històric i fins hi tot institucional. Les filaes eren anacròniques i no cridaven l'atenció tant com les mores. Això repercutia en la seua popularitat i també en el número de components. Per tant les filaes cristianes al segle XIX vivien una situació més fràgil, amb constants desaparicions. Renunciar als càrrecs no era estrany i suposava el final d'una filà. Són moltes les filaes cristianes d'estil decimonònic que es van extingir, mostrant-se a continuació aquelles que van desfilar a la Glòria Històrica de 2006. La primera acta existent de l'Associació de Sant Jordi data de 1839 i ja nombrava a 10 filaes cristianes. Representaven exèrcits europeus, amb els trages militars de soldats imperials. Altres tenien un caràcter més rural i localista, com les filaes supervivents Maseros i Andaluces. Els anacronismes van anar eliminant-se amb l'arribada de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. A principis del segle XX la creació de filaes medievals va eclipsar les filaes anacròniques que quedaven, incloent les filaes de Cavalleria. Poques van aguantar el pas del temps sense fer canvis en la seua idiosincràsia i anem a analitzar aquestes filaes desaparegudes del bàndol cristià:
·FILÀ ROMANS:
Aquesta filà inspirada en l'imperi de l'Antiga Roma ja existia en 1839. El trage que vestien aprofitava l'estètica de la civilització romana que va durar 5 segles fins el domini del cristianisme. La Primera de Romans portava una falda marró, faixa groga, corassa marró amb tires de cuero i un casc amb raspall. De fet el trage podria ser perfectament el d'un Sant Jordiet, però el personatge infantil no es va instaurar fins a 1882. Antonio Silvestre, primer tro de la filà Romans en 1839, va votar a favor del Reglament de l'Associació de Sant Jordi. Per sorteig els va tocar l'alferecia cristiana de 1842 i la posterior capitania cristiana de 1843 va tindre com a conseqüència una excisió de la que es van crear altres filaes inspirades en la capital italiana de Roma. La Primera de Romans va rebutjar el càrrec d'alférez cristià 1848, perdent el seu torn d'antiguitat. En 1851 si van acceptar l'alferecia cristiana, representada per Vicent Company. Miguel Candela era el primer tro dels 12 individus Romans en 1865, quan els pertocava de nou l'alferecia cristiana. Juan Pastor va ser també l'alférez cristià de 1866, sent un any amb mal temps en la Trilogia Festera Alcoyana. La filà Romans va compartir anys de càrrec amb la filà Judíos, quan es van refundar les filaes Maseros i Verds. De 1867 a 1873 el primer tro de la filà Romans va ser José Cabrera, qui es va retirar a causa de la Revolució del Petroli. Desprès de 2 anys sense Festes de Moros i Cristians, la filà Romans va celebrar el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi com la tercera filà en l'odre de formació. Desprès de que els germans Candela manaren en la filà Romans es va crear una situació difícil i la filà Romans ja no va desfilar en la dècada dels 80.
·FILÀ GUERRERS:
Se sap molt poc d'aquesta filà cristiana d'aires bèl·lics i marcials. José Botella era el primer tro de la filà Guerrers en 1839. El mateix home exerciria el seu paper en les Assemblees Generals de l'Associació de Sant Jordi de 1840 i 1841, però en 1842 la filà Guerrers ja no es presentava a les reunions, al igual que la filà Defensors d'Alcoi. El trage era el més adequat a l'Edat Mitjana que hi havia i per això podia simular als guerrers de Jaume I que van defensar Alcoi al segle XIII. Vestien amb túnica verda rivetejada en color groc, creu roja al pit, cinturó de cuero marró amb espasa, capa blanca i barret groc segons la interpretació de Fernando Gisbert.
·FILÀ ANTIGUA VENECIANA:
Miguel Pastor va presentar el disseny de la filà Antigua Veneciana en 1856. El trage constava de botes, barret amb ploma, capa curta de color blau amb la flor de lis estampada, camisa marró amb botons, faixa groga i pantalons curts abombats i a ratlles grogues i marrons. En 1859 la filà Cides va renunciar a l'alferecia cristiana i aquesta va ser acceptada per la filà Antigua Veneciana. Miguel Pastor va ser el primer capità cristià de la filà Antigua Veneciana en 1860, mentre que el primer tro era Gregorio García. Encara que eren 31 individus, la filà Antigua Veneciana va desaparèixer en 1863 sense explicar-se les raons. Era una filà valenciana que no tenia cap vincle amb la ciutat de Venècia, la filà dels canals amb góndoles i les màscares de Carnestoltes.
·FILÀ MONESILLOS:
Tal volta una filà que ridiculitzava el catolicisme no augurava una llarga vida, però és cert que la filà Monesillos és una de les més antigues d'Alcoi. És anterior a la dècada de 1830 i el seu primer tro era Paco Gisbert. No van arribar a eixir a les Festes de Moros i Cristians de 1842 segurament per les crítiques per part dels sacerdots alcoyans. El trage roig d'estil religiós suposava una ofensa per a l'època i era clarament un anacronisme que no tenia res que veure amb la Batalla d'Alcoi de 1276.
·FILÀ CAPELLANS:
En les Festes d'Alcoi de 1840 es va estrenar la filà Capellans, dirigits per Francisco Satorre com a primer tro. Prompte tindrien el seu primer càrrec, ja que en 1845 van acceptar l'alferecia cristiana desprès de la renúncia de la filà Cides, fet que també va passar en 1859. Rafael Botella era el primer tro dels 31 individus de la filà Capellans en 1858. Era una filà important al segle XIX, ja que prenien possessió del Castell de Festes i el protegien durant el 22 d'abril. A pesar de l'aparença de retors amb sotana negra, barret clerical i creu roja, portaven un trabuc defensiu com a arma. Els 26 individus de la filà Capellans van ser multats per l'Associació de Sant Jordi en 1864, any en que tenien l'alferecia cristiana. L'any següent va estar marcat per la pluja durant tota la Trilogia Festera Alcoyana, així que el capità cristià 1865 de la filà Capellans es va banyar. La pròxima alferecia cristiana seria en 1879, amb José Juan com a primer tro en un moment de crisi a les fàbriques de tèxtil alcoyanes. En 1880 el capità cristià de la filà Capellans també va patir les inclemències meteorològiques. Desprès d'un canvi en el disseny i distints primers trons, el capellà Federico Matarredona seria l'alférez cristià 1892. Degut a la seua avançada edat i dèbil salut, el capità cristià 1893 de la filà Capellans va ser Jaume Seguí i va estar acompanyat tan sols de 8 festers. José Miró era el primer tro en 1901 i va aprofitar l'oportunitat de ser l'alférez cristià i portar la bandera. El trage del capità cristià 1902 destacava pel barret a joc amb el bigot i l'elegància de les teles brodades. El mateix pantaló curt va vestir el rodella de la filà Capellans. En 1903 va començar una crisi interna que acabaria amb la dissolució de la filà al mes de maig de 1905, quan ja havien passat les Festes de Sant Jordi. Els components de la filà Capellans s'havien d'afaitar la barba obligatòriament, ja que simbolitzaven una institució de l'Església amb molta puresa.
·FILÀ SOMATENES:
La primera notícia d'aquesta filà de policies rurals de Catalunya es va trobar en les actes de l'Associació de Sant Jordi de 1840. Antonio Ferrer va ser el primer tro de la filà Somatenes durant poc temps, de fet ja va ser José Company qui va refusar l'alferecia cristiana que els pertocava en 1847. Finalment un fester de la filà Asturianos seria també el capità cristià 1848. Era una època amb una economia deficitària per als alcoyans i la filà Somatenes no va gaudir d'estabilitat fins a 1852, amb el mandat de Toni Ferrer. Aquest home va ser el primer tro de la filà fins a 1871 i va aconseguir tindre 38 individus. Miguel Pérez va ser l'alférez cristià de la filà Somatenes en les plujoses Festes d'Alcoi de 1865. En l'any de capitania cristiana 1866 la filà tenia 17 individus. Antonio Reig va ser el primer tro de la filà Somatenes en 1876, any del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Desprès de 2 anys sense celebracions per la Revolució del Petroli, els devots es van bolcar en el 600 aniversari del seu patró engalanant els carrers de forma extraordinària. Per desgràcia al trage de la filà Somatenes li quedaven pocs anys de vida. Portaven boina catalana roja a joc amb el color de la corbata i el xaleco. La camisa era blanca, la jaqueta i els pantalons d'un blau obscur i la manta de color marró. A més a més la filà Somatenes va ser la primera en realitzar el Contrabando del 24 d'abril junt a la filà Andaluces. El paper que actualment interpreten els Maseros en l'acte humorístic matutí era inicialment dels Somatenes, com a filà representant de la llei i l'ordre fins a 1881.
·FILÀ ANTIGUA ESPANYOLA:
L'aprovació de la filà Antigua Espanyola en 1841 va ser polèmica, ja que no tots estaven d'acord en acceptar-la. El mateix va passar amb la filà Antigua Francesa, que mai va arribar a desfilar pels carrers d'Alcoi, ni tan sols en 1842. Barret amb la bandera d'Espanya i una ploma blanca i una capa curta de color groc eren els símbols distintius d'aquesta filà patriòtica i amb poca relació amb la Reconquesta. La filà Antigua Espanyola portava a la camisa blava els escuts dels Regnes Hispànics: Castella, Lleó, Navarra i la Corona d'Aragó. Els pantalons rosa tenien ratlles de color granate i les botes arribaven fins als genolls. La gorguera era una prenda blanca per al coll que estava de moda al segle XVI. En 1843 ja li va tocar alférez cristià a la filà Antigua Espanyola, personificat en Antonio Valor. El primer primer tro de la filà va ser Juan Abad, que dirigia als 24 festers. En 1852 i 1853 van tornar a tindre els càrrecs principals d'alférez i capità. Luis Torregrosa va acceptar el paper d'alférez cristià 1867, repetint com a capità cristià 1868 de la filà Antigua Espanyola i acompanyat dels músics de Cocentaina. Francisco Pérez va organitzar la capitania cristiana 1878 de la filà Antigua Espanyola, ja que la filà Mariners no es va poder encarregar. A partir d'ahí va començar el declivi de la filà Antigua Espanyola fins la seua extinció a la dècada dels 80 del segle XIX.
·FILÀ ESTUDIANTS:
Encara que la filà va ser presentada per Rafael Gisbert en 1850, no van participar a les Festes d'Alcoi fins a 1851 amb el seu trage negre. A part dels pantalons llargs de mudar, portaven un barret amb la cullera i la forqueta i una bufanda blanca amb una creu roja. L'estudiant Antonio Valor va ser l'alférez i capità cristià 1856 i 1857 respectivament. Els 24 individus de la filà Estudiants en 1858 estaven dirigits pel primer tro Fernando Calatayud, mentre que en 1863 sols eren 17 festers. Rafael Satorre va ser el primer tro que a més a més va acceptar l'alferecia cristiana de 1869, continuant el seu càrrec com a capità cristià 1870 de la filà Estudiants. El següent alférez cristià els va correspondre en 1878, agafant el mandat Eugenio Mullor. Havien passat 10 anys desde els últims càrrecs i Alcoi travessava una crisi industrial molt greu que va restar participació a les Festes de Sant Jordi, així que finalment va ser la filà Navarros l'encarregada de la capitania cristiana 1879. La filà Estudiants tocava panderetes i flautes en les seues desfilades, ja que semblaven una tuna. Com a curiositat la filà Estudiants d'Alcoi va inspirar filaes amb el mateix nom en localitats com Cocentaina, Villena, Elda, Petrer o Ontinyent, on encara participen en les Festes de Moros i Cristians. L'alcoyà Alejandro Valor era el primer tro de la filà Estudiants en 1888, segons marca l'acta de l'Associació de Sant Jordi. La filà Estudiants va substituir a la desapareguda filà Somatenes en l'acte del Contrabando, així que la seua unió amb la filà Andaluces va ser molt propera desde 1881. En 1889 la filà tenia problemes econòmics i no es van poder salvar del desastre, agreujat per la fuga de festers a la filà Estudiantina Espanyola. La filà Estudiants no va tindre cap representant a la Glòria de Resurrecció i se la va declarar extinta. La Junta Directiva va ordenar que la filà Navarros li plantara cara a la filà Andaluces en l'acte del Contrabando.
·FILÀ ESTUDIANTINA ESPANYOLA:
Aquesta filà de la tuna portava un trage molt paregut al de la filà Estudiants perquè era una excisió provocada per baralles internes en 1882. Popularment se'ls coneixia com Segona d'Estudiants, al ser els octaus en l'ordre de formació per darrere de la filà Estudiants. Camilo Esteve va ser el primer tro i alférez cristià de la filà Estudiantina Espanyola en 1889, però finalment van rebutjar el càrrec. Amb la desaparició de la filà Estudiants original, la filà Estudiantina Espanyola ja no eren els Estudiants Nous, com també li va passar a la filà Tomasines Noves. La lògica indicava que la filà Estudiantina Espanyola fora l'encarregada de l'acte del Contrabando a partir de 1889, però ho va sol·licitar l'antiga filà Navarros que representava als Carlistes. En 1889 la filà Estudiantina Espanyola va passar a anomenar-se Estudiants, al no haver conflicte amb l'anterior mencionada. Van perdre el seu torn d'antiguitat al negar-se a fer l'alferecia cristiana 1889, que finalment acceptaria la filà Maseros. Anselmo Aracil era el primer tro dels 20 individus de la filà Estudiants en 1893. Francisco Peidro era el primer tro que va acceptar l'alferecia cristiana de l'any 1900. José Aura va ser el capità cristià 1901 El canvi de segle no va sentar bé a la filà Estudiants, tenint disputes amb la filà Cordoneros. L'antiga filà Navarros es va dissoldre en 1903 pels seus anacronismes i curiosament altra filà anacrònica els va substituir en l'acte del Contrabando. Van ser els Estudiants, amb les seues forquetes com a arma i els bigots que es van posar de moda a principis del segle XX. Gonzalo Blanes Colomer va dedicar el pasdoble "Visca els Estudiants" a la filà alcoyana en 1906. Juan Pardo va ser l'alférez cristià 1908 de la filà Estudiants, sent en 1909 Salvador Boronat el capità cristià amb un oratge esplèndid. Pocs anys desprès la filà Estudiants tornava a tindre l'alferecia cristiana, ja que al bàndol cristià no paraven de desapuntar-se filaes com Salomonistes o Campeadors. Francisco Seguí va ser l'alférez cristià 1912 de la filà Estudiants, amb un trage de mosqueter francés, repetint a l'any següent com a capità cristià. Les Festes de Sant Jordi de 1913 van durar més dies dels habituals, degut a que molts actes es van aplaçar a causa de la pluja. El trage estrany de la filà Estudiants havia quedat obsolet i el gust estètic es decantava per filaes medievals. El primer tro Francisco Seguí va comunicar en maig de 1915 la dissolució oficial de la filà Estudiants. Com a conseqüència, l'acte del Contrabando passaria en 1916 a estar en mans de les filaes Maseros i Andaluces, com ocorrerà fins hui en dia.
És xocant que en una ciutat sense costa ni ports marítims existira una filà Mariners. Però és que en Alcoi va haver més d'una filà Mariners, tenint també la filà de Cristòfol Colón i la dels Marinos Anglesos. A pesar de no tindre platges, la filà Mariners de 1855 podia navegar pel riu Serpis amb el seu vaixell. A Ontinyent van començar a celebrar Festes de Moros i Cristians en 1860 i els Mariners inspirats en la filà alcoyana ja van participar. Lorenzo Company va presentar a l'Associació de Sant Jordi el disseny, amb pantalons blancs, camisa amb el dibuix d'un veler, cinturó amb una ancla i barret blau. Mauro Miró va ser el primer alférez cristià de la filà Mariners en 1858 i 52 festers van participar en la capitania cristiana de 1859. Un parèntesi els va deixar sense Festes fins 1870. Desprès de participar en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi, els tocava l'alferecia cristiana de 1877. Antonio García no va poder repetir com a capità cristià 1878 ja que no tenien mitjans ni recursos, així que la filà Antigua Espanyola es va encarregar del càrrec. Aquesta tripulació de Mariners estava composada de jornalers amb pocs beneficis econòmics. La filà Mariners es va refundar en 1882, any en que es va estrenar "Mahomet" com a primer pasdoble de música festera. Portaven corbata i un pantaló blau obscur, respectant la camisa blanca de la filà Mariners nascuda en 1855. En 1886 semblaven Mariners reals per tota l'aigua i fang que es va acumular als carrers d'Alcoi desprès de les tempestes del dia 22, 23 i 24 d'abril. La nova filà Mariners de Colón es va veure en el compromís d'agafar l'alferecia cristiana 1889, encara que li tocava a la filà Estudiants. Pocs dies desprès assumien que no tenien a ningú per a personificar a l'alférez cristià i finalment la filà Maseros es va encarregar del càrrec. El mateix va passar al bàndol moro al renunciar la filà Cordoneros, acceptant l'alferecia mora la filà Verds. En 1890 la filà Mariners si va tindre al seu alférez cristià, al renunciar la filà Capellans. Als mesos previs a abril de 1890 es van organitzar jocs florals, certamens literaris, concursos de música festera i es va fer la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers de Jaume I per a commemorar el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890. La filà Mariners no es va presentar en la Glòria de Resurrecció de 1893, reapareixent a les Festes d'Alcoi de 1895 amb Salvador Baldó com a primer tro. El mateix li va passar a la filà Moros Elegants que es van reincorporar en l'any del nou Castell de Festes. La filà Mariners va deixar de participar en les Festes de Sant Jordi de 1896, reapareixent per última volta en 1897. El desastre de 1898, amb la pèrdua de les colònies d'ultramar Cuba, Puerto Rico i Filipines va deixar l'economia espanyola en una pèssima situació. Alcoi ho va notar i socialment van deixar d'existir varies filaes.
·FILÀ CAVALLERS CRISTIANS:
Aquesta filà medieval és molt desconeguda pel poc temps que va formar part de les filaes d'Alcoi. Tomás Llopis va presentar el disseny a l'Associació de Sant Jordi en 1850, junt a la filà Estudiants. Tan peculiar va ser el boceto que mai va arribar a veure's als carrers. No obstant, en 1859 es va tornar a demanar l'admissió de la filà. El trage de la filà Cavallers Cristians tenia una túnica roja amb botons, faixa marró, capa verda i mànegues a ratlles grogues. El barret quadrat tapava les orelles i era de color roig. Va durar tan pocs anys que en 1861 ja s'havien extingit i no van arribar a fer càrrec mai, tenint la història més curta de les filaes cristianes.
·FILÀ ANTIGUA ANGLESA:
Es té escasses dades sobre aquesta filà inspirada en Gran Bretanya. L'any de la seua fundació, 1859, ja eren 44 individus. Portaven falda escocesa a quadres, camisa roja amb botons i ratlles grogues, cinturó de cuero marró amb bolset, capa verda i un barret roig amb ploma blanca. Joaquim Beltrán era el primer tro de la filà Antigua Anglesa i va acceptar l'alferecia cristiana 1961. Miguel Berenguer va ser el capità cristià 1862, any en que Estats Units lluitava en la seua Guerra de Secessió. Els estats del sud tenien cotó i esclaus, mentre que els americans del nord demanaven la llibertat dels negres. Una guerra civil que els yanquis van guanyar als confederats i que va canviar el món. La economia global es va veure afectada i el creixement social i econòmic d'Alcoi es va frenar. La filà Antigua Anglesa sols tenia 12 individus en 1863 i haver tingut que afrontar els càrrecs prematurament va significar el seu final.
·FILÀ VIZCAINOS:
Els orígens carlistes d'aquesta filà cristiana no es poden passar per alt. El nom de la filà provenia d'un poble de Burgos o de la província del País Vasc. En aquell moment Espanya vivia la Tercera Guerra Carlista i Navarra era la gran defensora de la monarquia borbònica. Eugenio Moltó va presentar el disseny decimonònic de la filà Vizcainos en maig de 1870. Constava de pantalons de color blau obscur, camisa blanca amb dibuixos en tons roig, cinturó negre, botes fins als genolls i boina roja. Vicente Ribes va ser el primer tro de 1871 a 1875, estant involucrat en l'epoca de manifestacions obreres. La Revolució del Petroli va esclatar en juliol de 1873 i va deixar moltes morts en Alcoi, destacant l'assassinat de l'alcalde Agustín Albors. Desde aquell moment es va expandir la llegenda del Pelletes, arrastrat pels carrers d'Alcoi. Es van cremar edificis, es va segrestar a capitalistes, l'exèrcit va fer un setge a la ciutat i el republicà Severino Albarracín es va fugar a Madrid desprès de comandar als anarquistes. La repercussió dels fets històrics va impactar a tota Europa. Durant la Primera República Espanyola també es van produir insurreccions carlistes. El moviment cantonalista va ser promogut en Cartagena, Sevilla, Cadis, Granada, Alcoi, Alacant, Almansa, Castelló i Salamanca. El general Pavía i la Guàrdia Civil van dissoldre les Corts republicanes en 1874 i l'Associació de Sant Jordi va decidir no celebrar Festes de Sant Jordi per la tensió social que es vivia. En 1875 tan sols 8 filaes van votar a favor de les Festes d'Alcoi i es van deixar per a 1876, amb el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi i la creació d'una nova constitució. Va ser l'últim any que la filà Vizcainos va eixir a Nostra Festa, sense poder desenvolupar cap càrrec. Curiosament els carlistes es van rendir a Catalunya i Euskadi aquell any, satisfets per la restauració del rei Alfons XII.
·FILÀ GARIBALDINS:
Com s'ha vist, moltes filaes cristianes del segle XIX tenien un signe polític clar i representaven una ideologia del moment. No es tenia en compte l'historicisme i per això la filà Garibaldins també és anacrònica. Francisco Herrera va presentar el disseny en maig de 1871 amb pantalons curts de color blanc, camisa blanca amb corbata roja, jaqueta negra amb botons de plata, botes fins als genolls i cinturó negre i barret amb ploma. El nom de la filà s'inspirava en l'heroi Garibaldi, un polític i militar que va unificar Itàlia. Sols van participar en les Festes d'Alcoi de 1872 i 1873, però desprès van retornar per al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Vicente Ilario era el primer tro de 1876 a 1878. L'epidèmia de còlera va afectar la salut i economia local en 1885 i va firmar la sentència de mort de la filà Garibaldins. En aquell any es va començar a fer la Cavalcada de Reis Mags, sent la més antiga d'Espanya. La influència de Garibaldi en Alcoi no acaba en la filà Garibaldins, sinó que també és el nom d'un plat típic: Les gambetes rebossades i fregides. La filà Garibaldins es va recuperar per a la desfilada de la Cucafera en la Fira Modernista 2019 d'Alcoi.
·FILÀ ÀNGELS:
Els components d'aquesta filà descendien d'altres que havien desaparegut. Suposadament provenen de la filà Antigua Veneciana que ja no existia en 1870. Va ser Cristòfol Martínez qui en 1875 va decidir agrupar als festers repudiats en una nova: La filà Àngels. Aquest primer tro havia volgut fundar la filà Antigua Asturiana que havia sigut ignorada per l'Associació de Sant Jordi. Però per desgràcia en 1875 no es van celebrar les Festes de Moros i Cristians i la filà Àngels es va estrenar un any més tard. En el 600 aniversari del Patronatge de Sant Jordi la filà Àngels va lluir el seu trage: Pantaló curt blau a ratlles negres, faixa groga, camisa marró, capa granate amb flors brodades i barret roig amb ploma groga. La gorguera era un element blanc al voltant del coll molt utilitzada per l'escriptor de "Don Quixot de la Manxa": Miguel de Cervantes. La filà Àngels va participar fins a 1880, any de molta pluja en les Festes de Moros i Cristians. No se sap les causes de la desaparició d'una filà tan elegant, coincidint amb l'època de la Renaixença cultural valenciana.
·FILÀ VOLUNTARIS CATALANS:
L'existència d'aquesta filà inspirada en els pagesos de Catalunya és breu. Davant la negativa de l'Associació de Sant Jordi de refundar la filà Somatenes, en maig de 1897 es va presentar una filà pareguda. Rafael Jordà va ser el dissenyador de la filà Voluntaris Catalans: Barretina roja com la de Tirisiti, manta de llaurador a ratlles de colors, corbata i camisa blanca, jaqueta roja i un xicotet xaleco blau. Portaven saragüells com la filà Maseros però de color gris i unes calces i espardenyes. El primer primer tro de la filà Voluntaris Catalans va ser Rafael Gadea. L'estrena de la filà Voluntaris Catalans es va produir en l'any del Desastre de 1898, quan Espanya estava en guerra amb Estats Units i va perdre les últimes colònies d'ultramar: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Maria Cristina era la reina regent que va veure com l'Imperi Espanyol es destruïa a causa d'uns soldats incompetents i uns polítics corruptes. El tractat de pau de Paris va deixar a Espanya amb la moral pessimista. La frustració, els deutes militars i la crisi econòmica no van poder amb les Festes d'Alcoi i es van celebrar en 1898 i 1899. El regeneracionisme va ajudar a que el sistema educatiu espanyol fora més lliure i van sorgir uns escriptors magnífics i crítics: Pío Baroja, Azorín, Miguel de Unamuno, Antonio Machado i Valle-Inclán. Amb l'arribada del segle XX, la filà Voluntaris Catalans va demanar portar ganivets com a arma distintiva, però el president del Casal ho va prohibir. L'últim any de participació de la filà Voluntaris Catalans va ser 1903. En 1960 uns alcoyans afincats a Girona van voler rescatar la filà Voluntaris Catalans, però van preferir recolzar el projecte de la filà Aragonesos.
·FILÀ CAMPEADORS:
El pas fugaç de la filà Campeadors no es pot entendre sense l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. La intenció era rescatar l'historicisme del segle XIII per a les Festes de Moros i Cristians i d'aquesta corrent artística va nàixer la primera filà medieval: Els Gusmans del pintor Francisco Laporta. Davant l'èxit d'aquesta filà en 1906, es van presentar les filaes Campeadors i Vascos, també vestits amb túniques dels cavallers de l'Edat Mitjana. El cristianisme era la clau de la filà Campeadors, inspirada en els participants d'un torneig medieval. Vestien de blau amb una creu roja i cotamalla gris per tot el cos. La capa era blanca i el casc de metall platejat recordava als que s'utilitzaven en Justes de l'època. A les Festes d'Alcoi de 1909 la filà Campeadors va desfilar davant de la filà Vascos, encara que tenien la mateixa antiguitat. Sols la filà Vascos, amb disseny auster de Francisco Laporta es va consolidar en el temps gràcies a acceptar l'alferecia cristiana de 1911. La filà Campeadors va declinar fer els càrrecs per la seua efímera trajectòria a les Festes de Sant Jordi. No presagiava res bo per a la filà Campeadors i en 1912 van augmentar la llista de filaes desaparegudes. A la Glòria Històrica de 2006, any del 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla, la filà Campeadors va estar representada per un majoral de la Junta Directiva. El veterà Jorge Sorolla que va fer un gran esforç per acabar el recorregut.
·FILÀ SALOMONISTES:
Altra filà amb aspiracions a reformar l'estètica de les Festes de Moros i Cristians va ser la filà Salomonistes. Es van estrenar a la Diana i l'Entrada Cristiana de 1907, canviant la percepció que es tenia de les filaes cristianes. Aquesta nova visió també estava representada per la filà Gusmans. El públic estava entusiasmat amb l'exotisme del bàndol moro i gràcies a la filà Salomonistes es va fixar més en les filaes cristianes. L'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi no acceptava més filaes anacròniques. La filà Salomonistes va patir contratemps desde el principi, ja que en 1909 se'ls va obligar a fer l'alferecia cristiana. Amb tants pocs anys a les Festes d'Alcoi, van tindre dificultats per a trobar a un home ric que desempenyara el càrrec. Per sort, Romualdo Miró Vilaplana es va tirar avant i va lluir una túnica d'adorns florals i el casc de Jaume I el Conqueridor. El trage recordava al disseny oficial de la filà Salomonistes, amb túnica brodada de color marró, capa negra i cinturó de cuero a joc amb el barret amb ploma. Romualdo Miró també va ser el capità cristià 1910, però a pesar d'anar a cavall va ser eclipsat pel capità moro de la filà Marrakesch i el seu gran boato vingut de la ciutat àrab d'Orà. La falta de diners va portar al primer tro de la filà Salomonistes a demanar subvencions en 1911, però en 1912 van votar no a la celebració de les Festes de Sant Jordi. Amb tan sols 5 anys d'existència, la filà Salomonistes va entrar en bancarrota per desempenyar els càrrecs i ja no va participar més a les Festes d'Alcoi.
·FILÀ VISIGODOS:
En maig de 1924 es va presentar el disseny de la filà Visigodos, amb Emilio Carbonell com a primer tro. Es van estrenar a la plujosa Entrada Cristiana de 1925, junt a la filà Mozàrabes. En 1926 molts actes es van interrompre, aplaçar o suspendre així que les filaes Visigodos i Mozàrabes estaven dessolades. El disseny de la filà Visigodos estava format per una túnica de color verd obscur, cotamalla gris, corretges de cuero marró amb bolset i punyal i capa roja. El primer tro Camilo Albero va suprimir en 1928 la peluca per un casc de metall. Clarament la filà Mozàrabes va tindre més acceptació que la filà Visigodos i això va crear certa competència entre elles. Les dos filaes amb influències històriques molt diferents van compartir càrrecs als anys de la Segona República Espanyola. Arturo Gandia va ser l'alférez cristià 1930 amb una túnica de vellut, capa llarga i casc platejat. Dies desprès de que el rei Alfons XIII s'exiliara, Alcoi va celebrar les Festes de Moros i Cristians 1931 amb banderes tricolors i cançons populars. Un canvi tan transcendental en l'ordre polític va resultar una alegria per als progressistes i el proletariat alcoyà. Pedro Borja va ser el capità cristià 1931, pujat a un cavall ben engalanat. Els enfrontaments entre l'Associació de Sant Jordi i l'Ajuntament d'Alcoi es van iniciar per qüestions anticlericals en 1932 i la filà Visigodos va estar de part dels republicans. Davant els intents de suprimir la Processó General, 7 filaes van deixar de participar a les Festes d'Alcoi com a protesta. En 1933 se'ls va prohibir qualsevol dret i l'Ajuntament republicà les va declarar extingides. Abans de la Guerra Civil Espanyola de 1936, la filà Visigodos va participar sense entrar en polèmiques. La següent acta de l'Associació de Sant Jordi està firmada el 5 de maig de 1839, quan el dictador Francisco Franco ja estava al poder i havia instaurat una autarquia. Juan Bautista es va reunir en l'Assemblea General del Casal com a primer tro de la filà Visigodos. En 1940 i 1941 la filà Visigodos va participar en les religioses Festes de Sant Jordi, però la fam de la postguerra va fer impossible la seua continuació. Va ser l'única filà en no sobreviure als durs anys 40, a pesar de que Juan Bautista va intentar refundar-la en 1943.
No hay comentarios:
Publicar un comentario