FILAES MORES D'ALCOI DESAPAREGUDES

Desprès de repassar la història de les 28 filaes existents a les Festes d'Alcoi, anem a fer una retrospectiva d'aquelles filaes que es van extingir entre el segle XIX i principis del segle XX. El bàndol moro gaudia de més popularitat entre el públic i per això les filaes de la mitja lluna eren més nombroses. L'exotisme de vestir-se amb els bombatxos i la moda oriental de 1900 van promoure el creixement de les filaes alcoyanes d'aspecte àrab. Al segle XVIII i XIX la visió que es tenia dels moros s'associava més als turcs i per això les vestimentes no eren de xilaves. Lluïen trages de llana, per això se les denominava pel material dels bombatxos. La Primera de Llana era l'actual filà Llana i per exemple la Quarta de Llana eren els Cordoneros. Mentre que les filaes de cavalleria i les cristianes patien inestabilitat, la majoria de les mores anaven consolidant-se. Però algunes no va resistir al pas del temps i són les que anem a mostrar i a més a més van eixir en la Glòria Històrica de 2006. Les filaes anacròniques apareixien i desapareixien, guiant-se pel nom del fundador més que per raons històriques. És el cas de Miqueros i Xanos i altres extingides que nombrem a continuació. El recopilatori s'inicia amb una de les filaes que ja existien al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi en 1876.

·FILÀ DE JUAN:

En la primera acta existent de l'Associació de Sant Jordi ja es nombrava a la filà de Juan com a 6ª de Llana. Per tant és anterior a 1839 i podia avançar llocs en el número de formació si altra filà de llana desapareixia. El nom prové del seu fundador, com també passava amb la filà Domingo Miques. Juan Casanova era el primer tro en 1846 i va exercir el càrrec organitzatiu fins a 1860. En 1858 la filà de Juan tenia 23 individus, però uns anys desprès se l'anomenava filà de Carceler. El nom de la filà es devia a un membre destacat. La filà de Juan vestia amb bombatxos llargs de color groc a ratlles verdes. Posteriorment serien els mateixos bombatxos que els de la filà Mudéjares, fundada a principis del segle XX. La camisa era negra i el xaleco de color blau obscur. La manta era blanca, com el turbant amb una ploma de color roig i blau. L'alferecia i capitania mora 1862 i 1863 van estar en mans d'aquesta antiga filà, mentre succeïa la Guerra de Secessió entre el nord i el sud d'Estats Units. En 1865 la filà de Juan estava disgustada amb la pluja de tota la Trilogia Festera Alcoyana i va proposar al periòdic que les Festes de Moros i Cristians es celebraren en altra època de l'any. José Colomer va ser l'alférez moro de 1870 i desprès seria en 1871 el capità moro de la filà de Juan. Desprès seria el primer tro substituint a Joaquim Santonja. La filà de Juan va resistir la crisi social deguda a la Revolució del Petroli, però va patir les represàlies cap a la classe obrera. El seu últim any de participació va ser 1876. La filà de Juan va tindre problemes econòmics en el VI Centenari de la Batalla d'Alcoi, en la que les Festes de Sant Jordi van ser esplendoroses. Els carrers i edificis es van decorar més que mai i es va viure molta alegria al carrer desprès de 2 anys sense celebracions. La filà de Juan també va participar en el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890, però poc desprès van desaparèixer. En 1895 va haver un intent de refundar la filà de Juan, presentant-se un disseny de José Llorens. Però mai van arribar a eixir a les Festes de Moros i Cristians i en 1896 es va abandonar el projecte definitivament.

·FILÀ TAPIADORS:

El nom de la filà dona una pista sobre l'ofici dels seus individus. Algunes filaes eren gremials i es creaven a partir de grups d'homes que compartien professió. La filà Tapiadors es va fundar en la dècada de 1820 i ja apareixia a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi. En 1839 era la 5ª de Llana i era la filà de la construcció, per tant de classe obrera. La filà Capes Encarnades existia desde el segle XVIII  i van tindre l'alférez moro en 1805 i en 1839, desapareixent poc desprès. La filà Capes Encarnades amb bombatxos verds li va cedir un lloc en l'ordre d'antiguitat a la filà Tapiadors. Joaquim Bernabeu era el primer tro dels 15 components que la formaven en 1858. En 1861 i 1862 la filà Tapiadors va desempenyar els càrrecs d'alférez i capità moro. Però més tard van perdre a molta gent i en 1863 tan sols van desfilar 7 Tapiadors, suposadament perquè molts es van sumar a la filà Bacora. Aquesta va ser altra filà poc coneguda i anacrònica. No va aguantar la pressió de les revoltes d'esquerres de 1873 i ni la seua refundació en 1877 va donar resultats. La filà Tapiadors va aguantar amb pocs membres fins a 1876, desfilant en l'Entrada Mora darrere de la filà Moros Elegants. Però la filà era poc eficient i tenia pocs sobrevivents desprès de les protestes obreres. Davant aquesta falta de components la filà va desaparèixer corrent la mateixa mala sort que la filà Bacora. A pesar de l'oblit, se sap que la filà Tapiadors vestia de blanc i taronja. El xaleco marró tenia flors com a adorn i la manta i la faixa eren de color granate.

·FILÀ MOROS ELEGANTS:

Al mateix temps que es proclamava la Primera República Espanyola es presentava la filà Moros Elegants a l'Associació de Sant Jordi. Fins hi tot van poder participar en les Festes d'Alcoi de 1873, abans de que esclatara la Revolució del Petroli. La convivència local era tensa, però la filà Moros Elegants partia de 0 amb il·lusió i ganes i va participar en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La filà Moros Elegants va desfilar darrere de la filà de Juan. L'elegància de la filà es basava en els tons obscurs de les teles i un turbant amb ploma bicolor. Portaven uns bombatxos verds, faixa blava, jaqueta roja i xaleco granate amb flors brodades a les mànegues. No portaven capa, sinó manta com les filaes Judíos, Cordoneros, Miqueros, Xanos i Verds en aquella època. La manta va ser suprimida en moltes filaes posteriorment, però la filà de Juan, Granadinos i Turcos la van mantenir. La filà Moros Elegants tenia un disseny de Francisco Pla, qui també va ser el seu primer tro. Eren la 11ª de Llana i una filà molt recent quan van tindre el seu primer alférez moro en 1877. Juan Payà repetiria en el càrrec com a capità moro 1878. Un any de crisi industrial en Alcoi, sent unes celebracions fluixetes i amb poca participació. Però la filà Moros Elegants estava formada per la burgesia de la ciutat i va tindre menys problemes per a desempenyar la seua primera capitania mora 1878. Les fàbriques van seguir perdent diners en 1879 i en 1880 les Festes de Sant Jordi estagueren passades per aigua. La situació econòmica de la filà Moros Elegants va variar però seguiren desfilant fins a 1886. Tal volta una epidèmia de còlera influira en que la filà Moros Elegants deixara de participar en les Festes d'Alcoi de 1888. Però van tornar en 1889 perdent el seu torn d'antiguitat. Van ser avançats per la filà Turcos, quedant-se en 9ª posició. En 1894 la filà Moros Elegants tampoc va poder participar, reincorporant-se en 1895 amb la direcció de Francisco Cabrera com a primer tro i 14 festers. El desastre de 1898 va afectar econòmicament a tot el país i la filà Moros Elegants es va extingir per falta de pressupost. Espanya havia perdut la guerra contra Estats Units i va donar la independència a les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. La filà Moros Elegants mai va tornar a desfilar pels carrers d'Alcoi, a pesar d'un intent de refundació en 1902.

·FILÀ TURCOS:

Francisco Llorca va presentar el seu disseny: Bombatxos de color roig, faixa i manta de color blau cel, jaqueta blava amb botons grocs, xaleco negre amb mitges llunes i un turbant innovador i colorista. Tenia els colors roig i groc en referència a una bandera militar de l'Imperi Otomà que es semblava molt a la Senyera Valenciana. Era l'Assemblea Ordinària de l'Associació de Sant Jordi de maig de 1873 i faltaven pocs mesos per a la Revolució del Petroli que impactaria a tot el país. La filà Turcos es va aprovar junt a la filà Ligeros i la Imperial, però sols una d'elles va sobreviure a les conseqüències de les vagues i manifestacions del proletariat. En 1974 i 1875 no van haver Festes de Moros i Cristians i la filà Turcos no va estar preparada per a participar en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi en 1876. Per fi la filà Turcos va poder recuperar-se adequadament en 1887. Van desfilar en l'últim lloc en una Entrada Mora molt plujosa, sent la convidada no desitjada de tota la Trilogia Festera de 1887. Santiago Sanchis era el primer tro de la filà Turcos en 1888, els quals van participar en la commemoració del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890. Desprès d'un breu paró, la filà Turcos va reaparèixer en 1894 gràcies a Camilo Carbonell. Les Festes d'Alcoi de 1894 van tindre més afluència de visitants de l'habitual, gràcies al funcionament de la línia ferroviària Alcoi-Gandia: El recordat tren Xitxarra. La filà Turcos va tornar a desintegrar-se en 1895, però va ser salvada pel Círculo Catòlic d'obrers en 1896. A pesar dels problemes econòmics, la filà Turcos va acceptar l'alferecia mora 1899 en la persona de José Lorente. Per tant la primera capitania mora del segle XX va ser de la filà Turcos, compartint any de càrrec amb la filà Llana que era la primera en l'ordre de formació per la seua antiguitat. La fràgil economia espanyola desprès de perdre el seu imperi d'ultramar i els problemes industrials d'Alcoi van anar minvant a la filà Turcos poc a poc. Per desgràcia la filà dels otomans no va poder fer front a les despeses i va deixar les Festes d'Alcoi en 1906. Tenien la intenció de recuperar-se i tornar a presentar-se a l'any següent. Però l'Associació de Sant Jordi els ho va negar degut a una nova norma. Hi havia moltes filaes noves com Mudéjares, Abencerrajes i Marrakesch i no es podrien admetre més filaes mores fins que s'equilibraren en número amb les cristianes. Això no va passar fins a 1960 i mig segle més tard ningú tenia intenció de rescatar a la filà Turcos de l'ostracisme.

·FILÀ RIFEÑOS:

Als anys 1974 i 1975 no es van celebrar les Festes d'Alcoi per una revolta d'àmbit local que va repercutir greument en la vida dels ciutadans. El balanç dels successos anarquistes van ser 20 morts i nombrosos empresonaments. La Revolució del Petroli no sols va dur vagues i manifestacions del proletariat, també la creació d'una nova filà. Matías Peidro va presentar el disseny groc de la filà Rifeños per a estrenar-se en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. En 1876 van desfilar amb els seus bombatxos amples, la faixa marró, la capa granate i el turbant a ratlles. Una ancla al pit feia referència a que era una filà de mariners. El nom prové de la regió del Rif, al nord d'Àfrica i amb ports marítims per a comerciar pel mar Mediterrani. En altres localitats valencianes hi ha filaes de Rifeños i al poble de Muro hi ha una filà anomenada Moros del Rif que també es va inspirar en aquesta zona bereber entre Marroc i Argèlia. La curta història de la filà Rifeños d'Alcoi va acabar en 1878, amb Vicente Sempere com a primer tro. En maig de 1877 van renunciar a l'alferecia mora, passant-li el càrrec a la filà Llana. Quan una filà tenia problemes econòmics en any de càrrec se li oferia a la filà següent. Com la filà Rifeños era la més jove, l'alférez moro li tocava a la filà més antiga. El llanero Ximo Aracil va fer els càrrecs de 1878 i 1879 i la filà Rifeños va ser esborrada de la llista. En 1882 la filà Rifeños es va recuperar momentàniament, sent un any molt important per la creació del Sant Jordiet i l'Aparició del 24 d'abril. Però la filà Rifeños no va tindre més continuïtat a partir de 1883.

·FILÀ GRANADINOS:

Aquesta filà provinent de les terres de l'Alhambra pretenia rememorar el segle XIII i la conquesta islàmica. Es van estrenar en 1884 amb un trage en tons obscurs: Bombatxos i jaqueta granate, faixa de color sèpia, xaleco negre amb flors decoratives, manta blava i una ploma al turbant com la filà Cordoneros. La filà Granadinos tenia 21 individus en 1895 i desprès d'un parèntesi van tornar a les Festes d'Alcoi en 1901. Aquesta filà inspirada en la Granada musulmana de l'Edat Mitjana va tindre polèmiques desde un principi. Disputes amb els primers trons, falta de pagaments i canvis en el color de la jaqueta i el turbant que era taronja. El primer tro de 1903, Santiago Pérez, tenia un deute amb la filà Granadinos i va ser reemplaçat per Francisco Cerdà. Poc temps va durar perquè en 1905 es va nombrar a José Jordà com a primer tro. La poca consistència de la filà Granadinos era palpable, però amb alguns festers rics la filà podia seguir avant. La filà Turcos es va extingir i la filà Granadinos va veure prop els anys de càrrec. A pesar dels rumors, Emilio Espí Blasco va ser l'alférez moro 1908, acompanyant a la filà Granadinos la banda de música contestana. En 1909 el capità moro de la filà Granadinos portava un trage amb bombatxos, xilava a ratlles i jaqueta d'amples mànegues. La capitania mora 1910 de la filà Marrakesch va eclipsar a l'anterior de la filà Granadinos per la creació d'un boato mai vist i amb elements marroquís. A Emilio Espí no li va sentar massa bé i en 1915 va rebre una multa com a primer tro de la filà Granadinos. En 1920 Francisco Cabrera va ser l'alférez moro, desencadenant una forta crisi interna en la filà Granadinos. Sense saber-ho va ser l'últim càrrec de la filà, ja que les baralles entre els festers van provocar la dissolució de la filà Granadinos. Francisco Cabrera es va veure desemparat sense un grup que l'acompanyara com a capità moro 1921. Les filaes Abencerrajes i Marrakesch es van negar a fer la capitania mora i finalment el càrrec va recaure en la filà Llana. Francisco Cabrera va passar de la filà Granadinos a la filà Llana sense que a aquesta li tocara el capità moro per torn. Una anècdota curiosa de Nostra Festa que va ser conseqüència directa de la decadència de la filà Granadinos. Va haver intenció de recuperar la filà Granadinos, però la normativa de no acceptar més filaes noves no ho va fer possible. En 1948 el bàndol cristià seguia sense igualar-se amb el bàndol moro i la proposta d'una nova filà Granadinos va ser rebutjada, al igual que la creació de la filà Tuaregs en 1956.

·FILÀ ALMOHADES:

L'espectacular disseny de la filà Almohades va ser presentat per Enrique Vicens i aprovat per l'Associació de Sant Jordi. En gener de 1902 encara no s'havien estrenat a les Festes d'Alcoi però ja hi havia malentesos entre els festers. El primer tro de la filà Almohades va solucionar el problema i en la Glòria de Pasqua els alcoyans i alcoyanes van contemplar el trage almohade: Bombatxos curts de color verd, faixa i capa roja i jaqueta de color groc amb detalls en verd. El turbant era blanc i va causar impacte però tan sols van participar uns anys a les Festes de Moros i Cristians. Hi ha poques noticies de la filà Almohades en 1905 i en l'acta de l'Associació de Sant Jordi del 27 de maig de 1906 ja no apareixen en l'ordre d'antiguitat. No obstant, la filà Almohades va centrar totes les mirades en la Glòria Històrica de 100 anys desprès. Alcoi celebrava en 2006 el 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla i en octubre es va realitzar un acte extraordinari. Salvador Vilanova, com a Sargento Moro, va dirigir l'esquadra de filaes extingides del bàndol mahometà. Lluïa una reinterpretació de Fernando Gisbert del trage de la filà Almohades. Es representava la dinastia bereber que dominava Al-Andalús al segle XII. El seu califa va aconseguir l'expansió almohade pel Magreb, desterrant a les tribus àrabs  d'Almoràvides. Una llàstima que filaes com Almohades, Turcos o Granadinos deixaren les Festes de Sant Jordi ja que segur hagueren aportat grans moments a Alcoi.