La filà Llana data de finals del segle XVIII i és la única que conserva el seu nom d'origen. Abans totes les filaes mores tenien un ordre seguint el material amb el que es feia la tela dels bombatxos. La filà Llana era denominada "Primera de Llana", deixant clar que era la primera i més vella que tenia els bombatxos grocs fets d'aquest teixit. L'actual filà Verds era la Tercera de Llana i els Cordoneros la Quarta de llana. La desapareguda filà Tapiadors era la Quinta de Llana, però aquesta denominació "de Llana" va anar perdent-se en favor de noms més distintius. La filà Llana si va seguir tenint aquesta referència com la seua arrel del passat.
Alguns nombren a Francisco Llana com a fundador de la filà, però ni tan sols se sap si era el seu cognom o que estava relacionat amb la fàbriques tèxtils d'Alcoi. Casualment la filà Llana ha albergat a importants empresaris industrials de la ciutat i es considerada una filà de gent rica i de ideologia conservadora. No es pot precisar amb exactitud l'any de fundació de la filà Llana, ja que no hi ha una documentació oficial, però si que apareixia en l'acta de l'Associació de Sant Jordi de 1839 en el primer lloc de formació. Hui en dia continua sent la filà que encapçala molts actes de la Trilogia Festera Alcoyana. Un honor que comparteix amb la filà Andaluces del bàndol cristià. És la primera filà mora a la Diana, per darrere de les filaes cristianes i de la filà del capità moro. També és la filà que comença la Processó General. Fins fa unes dècades també desfilava en segon lloc a l'Entrada Mora, a no ser que desempenyara els càrrecs d'alférez, capità moro o esquadra d'enmig. La filà Llana va ser una de les que es va oposar a la Roda en 1979, ja que no la beneficiava al estar sempre en primer lloc amb l'excusa de ser la més antiga.
Groc, roig, blanc, blau i verd són els colors de la filà Llana, i no en són pocs. El disseny més antic està firmat per Pepe Mataix i té poques diferències amb l'actual. Al ser una filà molt tradicional ha guardat amb respecte el seu disseny primitiu i desde el segle XVIII porten els bombatxos de color groc que tant els identifiquen. Hi ha un escrit de 1886 que diu que el disseny de la filà Llana va ser una còpia d'uns mercaders àrabs que van veure al port de Màlaga un grup d'alcoyans. Antigament el xaleco roig era més pobre i sols tenia brodada la palmera, però no les flors negres. La camisa ja era blava, però el turbant no tenia la mateixa forma. Envés de portar capa, la filà Llana tenia una tela blanca nugada a la faixa verda.
1817 és un any veritablement important per a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Es funda al bàndol moro els Sultans, que ara són la filà Judíos. Però la filà Llana aporta la gran novetat que ho canviaria tot. Va ser la primera filà en estar acompanyada per una banda de música. La Primera de Llana va contractar els servicis d'un grup de músics militars: El Batalló de Milicians Nacionals. Era l'única banda de música que existia a la ciutat i és el germen de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. Fins aquell any sols algunes trompetes i tambors marcaven el pas en les desfilades, per això el resultat de la iniciativa de la filà Llana va ser brillant. La música que s'interpretava eren polkes, habaneres i vals perquè encara no havia nascut el gènere del pasdoble sentat. Els forts aplaudiments del públic van convèncer a altres filaes per a que també eixiren amb bandes de música. L'Associació de Sant Jordi, degut a l'èxit del Batalló de Milicians Nacionals, li va atorgar a la filà Llana el privilegi d'obrir l'Entrada Mora tots els anys. La filà Llana escoltava al capità moro fins que en 1840 Antonio Cordón va protestar perquè volia que la seua pròpia filà encapçalara l'Entrada Mora per tindre la capitania de la mitja lluna. La particularitat de que la filà Llana desfilara per davant del capità moro ja no era coherent, ja que als anys 40 del segle XIX totes les filaes ja s'acompanyaven de la seua pròpia banda de música.
La Retreta va ser instaurada com a acte oficial en 1882, any en que es composa "Mahomet" com a primer pasdoble exclusiu de música festera. L'Associació de Sant Jordi va convocar un concurs de farolets per a la Retreta i la filà Llana va guanyar el primer premi. Va ser un triomf rotund per la vistositat del farolet de 2 metres de la filà Llana, que era un minaret àrab dissenyat pel fester Antonio Soto. La Retreta de 1883 no va ser tan bonica pel fang i la pluja torrencial que va patir. Anselmo Aracil va ser un personatge fester de la filà Llana que va assumir la presidència del Casal de Sant Jordi en 1888. Va demanar subvencions a l'Ajuntament per a facilitar la tasca organitzativa de l'Associació de Sant Jordi. El conegut polític regeneracionista i liberal José Canalejas era amic d'Anselmo Aracil i va desfilar amb la filà Llana en 1890, any del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Ja en 1895 la filà Llana era la més nombrosa d'Alcoi amb 60 festers. A més a més Anselmo Aracil va ser alférez i capità moro en 1865 i 1866 i José Espí li va dedicar un pasdoble en 1891 de forma pòstuma. A les Festes d'Alcoi de 1865 la pluja va ser una convidada no desitjada.
Ximo Aracil va ser l'alférez moro 1878 i Federico Carbonell el capità moro de 1879, en uns anys de greu crisi del tèxtil a la ciutat dels ponts. Els següents càrrecs de la filà Llana corresponen a 1885 i 1886 en la persona de Federico Matarredona. L'empresari Fulgencio Aparisi va ser l'alférez moro i capità moro de 1892 i 1893, iniciant la tradició de que els càrrecs de la filà Llana serien homes poderosos i líders de la societat alcoyana. El segle XX s'iniciava amb un alférez moro llanero: José Abad. La filà Llana va compartir càrrec en 1900 amb la desapareguda filà Turcos que desempenyava la capitania mora. En 1901 el capità moro de la filà Llana va ser José Miralles.
Als anys 1912 i 1913 la filà Llana va tornar a tindre els càrrecs. Tan l'alférez moro com el correlatiu capità moro va estar personificat en Miguel Sempere Castanyer, apodat "Quaranta". Les fotografies acolorides a ma ens indiquen que va desfilar a cavall i que el seu trage era groc, el color més utilitzat per la filà Llana. Com a curiositat, la fotografia de Miguel Sempere formava part del Cartell de Festes de 1988. Les Festes de Sant Jordi de 1913 van durar més dies dels habituals, degut a que molts actes es van aplaçar a causa de la pluja.
A l'any 1921 va succeir una anècdota curiosa. La filà Granadinos era l'encarregada d'acompanyar al capità moro. Pocs dies abans de la Trilogia Festera Alcoyana d'abril la filà Granadinos es va dissoldre. Va deixar d'existir per unes fortes baralles internes. El capità moro, Francisco Cabrera, va buscar quina filà podria acompanyar-lo i les filaes Abencerrajes i Marrakesch van renunciar a aquesta responsabilitat per raons econòmiques. Va ser finalment la filà Llana qui acompanyà al capità moro de 1921, encara que no li tocava ni van variar el seu torn en la Roda. Els llaneros van tindre temps de preparar una esquadra de negres per a la capitania mora de 1921. El resultat va ser excel·lent, amb uns escuts redons de gran vistositat i les pells d'animal que mai faltaven a les esquadres de negres. En aquell any també es va celebrar el Tercer Centenari de la proclamació de Sant Mauro com a segon patró d'Alcoi, motiu per la qual a la Processó General van eixir tant la imatge de Sant Jordi com la de Sant Mauro. Miguel Primo de Rivera va visitar Alcoi dos anys abans de que s'iniciara la seua dictadura militar (1923-1930).
A proposta del pintor Fernando Cabrera Cantó, en 1924 reapareix l'acte de la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers del Rei Jaume I. La desfilada medieval es va portar a terme com a preàmbul el dia 21 d'abril i el dia 22 d'abril per la vesprada Miguel Sempere Castanyer va ser l'alférez moro de la filà Llana. El mateix senyor Quaranta va repetir com a capità moro en 1925. Al boato va destacar un genet negre a cavall que simbolitzava l'esclau que protegia al capità moro. Jorge Boronat Llorens va coincidir com a Sant Jordiet en els anys en que la seua filà tenia els càrrecs d'alférez i capità: 1924 i 1925. A més a més el xiquet també va estar acompanyat per la filà Llana en 1926, un fet prou habitual en aquells temps, quan el càrrec de Sant Jordiet durava més perquè no hi havia tants candidats. El bon temps va alegrar les Festes d'Alcoi de 1924 i 1925 però en 1926 Jorge Boronat no es va escapar de la forta pluja.
La filà Llana va tindre problemes greus als anys de la Segona República Espanyola. Els actes religiosos com la Processó General van patir canvis que li llevaven notorietat i la filà Llana ho va percebre com un atac al sentiment catòlic. Cal recordar que la filà Llana estava plena de militants de partits de dretes i es consideraven molt devots de Sant Jordi. L'Ajuntament no va veure amb bons ulls aquest desacord que tenia l'Associació de Sant Jordi per qüestions de fe. Els llaneros, junt a Miqueros, Abencerrajes, Marrakesch, Vascos i Muntanyesos, recolzaven a l'Associació de Sant Jordi i com a senyal de protesta no es van presentar en la Glòria de 1932. Els dirigents republicans ho van entendre com a una demostració de que no volien participar en unes celebracions laiques. Es va crear en 1933 una "Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians" i aquesta va criticar a la filà Llana per no participar en les Festes d'Alcoi de 1932. Com a sanció es va declarar a la filà Llana extingida. Aquesta decisió unilateral no va agradar gens als llaneros, que van veure com perdien el seu primer lloc en l'ordre d'antigüitat. La població tampoc estava contenta per la desaparició de filaes amb tanta solera com la Llana, Marrakesch o Gusmans. L'Associació de Sant Jordi va emparar a les 7 filaes vetades i les lluites i sentències judicials van crear un clima tens al voltant del mon fester. A pesar de l'ambient anticlerical, la filà Llana va tornar a les Festes d'Alcoi en 1935. Aquella divisió entre festers i la negativa d'eixir a les Entrades no va alterar el torn de la Roda i a la filà Llana li va tocar el càrrec d'alférez moro en 1936. Gregorio Moltó va lluir un simple però bonic trage de color roig, groc i blanc.
La filà Llana no va poder desempenyar el capità moro de 1937 perquè va esclatar la Guerra Civil Espanyola. Van ser 3 anys de forta tristesa i sang derramada en els que no es va celebrar cap festa. Quan el dictador Francisco Franco va guanyar el conflicte bèl·lic les Festes de Sant Jordi es va reorganitzar i els torns de capità moro van ser modificats en favor de filaes més novates. Per això el capità i alférez moro de 1940 corresponen a les filaes Ligeros i Mudéjares. Carlos Aracil Aura va ser el Sant Jordiet als anys 1942, 1943 i 1944 i en aquest últim any va estar acompanyat per la filà Llana. No era tan estrany en aquella època que el xiquet repetira en el càrrec però que canviara la filà que l'acompanyava. Hi ha que sumar les difícils circumstàncies de pobresa que hi havia en la postguerra, i per això Carlos Aracil va estar acompanyat per les filaes Abencerrajes, Andaluces i Llana en cadaún dels 3 anys en que va ser Sant Jordiet.
Salvador Doménech Aura va tindre al seu boato d'alférez moro un grup d'esclaus transportant peveters amb perfum. L'alférez llanero 1945 va recuperar la figura infantil del rodella, al menys tal i com s'entén en l'actualitat. Abans dels anys 30 el rodella portava un escut per a protegir al Capità dels dispars a l'Alardo. En 1945 el fill de Salvador Doménech va desfilar en l'Entrada Mora sobre un palanquí. El rodella li va robar el protagonisme a l'alférez moro que desfilava a cavall. El muetzí sobre burret, gossos i una sorprenent esquadra de negres van deixar gravada en la memòria l'alferecia mora 1945 de la filà Llana.
El capità moro 1946 va ser Daniel Fernández Olcina. Com la filà Llana tenia molts components no va tindre festers que repetiren en els càrrecs d'alférez i capità en anys consecutius. Açò la diferència de la majoria de filaes que durant el segle XX si que permetien que el mateix home desempenyara l'alferecia i capitania. Huries i portadors de minarets, palanquins amb rodelles, cofres, lliteres i jaimes van conformar el boato. Daniel Fernández va desfilar sobre cavall en una vesprada que amenaçava pluja. Finalment la inclemència meteorològica es va cebar amb l'alferecia mora de la filà Judíos. Encara que la Trilogia Festera Alcoyana es va desplaçar al mes de maig per la Quaresma, no es van poder salvar del mal temps i l'Alardo es va aplaçar.
José Luis Ferràndiz Carbonell sumava fins a 4 les voltes que la filà Llana havia tingut un Sant Jordiet. El xiquet va encetar la dècada de 1950 amb un trage romà on el color roig era el protagonista. El disseny va ser obra de l'estimat pintor Segrelles d'Albaida. El germà de José Luis Ferràndiz seria Sant Jordiet en 1951, però amb la filà Mozàrabes. Aixina hi tot Lorenzo Ferràndiz també és considerat com un Sant Jordiet llanero. En 1955 el músic José Albero Francés composa "Llanero i president". És una marxa mora dedicada exclusivament a Francisco Agulló Gadea, qui va ser primer tro de la filà Llana de 1953 a 1960. La marxa mora s'ha convertit en un clàssic famós de la música festera i sona tots els anys a l'Entrada Mora per a acompanyar a la filà Llana. La banda de música que la toca és la Unió Musical d'Alcoi, que fins hi tot vesteix igual que els llaneros durant la Trilogia Festera Alcoyana. Francisco Agulló va gestar aquesta íntima vinculació de la filà Llana amb la tercera agrupació musical nascuda en Alcoi.
Don Vicente Berenguer Soler va ser l'alférez moro de 1958. Un càrrec molt llanero perquè el seu trage era una versió recarregada i guerrera del disseny oficial de la filà Llana. Per tant el groc va estar molt present, no sols al trage de Vicente Berengue, sinó també als bombatxos de l'esquadra de negres. Una esquadra de negres de Rafael Guarinos que va causar sensació. Trencava amb la tònica dominant de la època, en la que totes les esquadres de negres eren d'estètica africana. La capa tenia brodada la palmera, que ja era tot un símbol distintiu de la filà, fins hi tot per damunt de la mitja lluna. La filà Llana va oferir al públic una de les esquadres de negres més elegants i senyorials d'aquells temps. I és que no hi ha que oblidar que la filà Llana és molt aristocràtica i sempre s'ha caracteritzar per fer uns càrrecs molt luxosos.
El cuiner Fernando Ponsell Cortés va ser el capità moro 1959. Era un home major molt aficionat a l'arqueologia i això es va notar al boato de la filà Llana. Fernando Ponsell lluïa un magnífic i detallista trage que es va veure realçat pel sol. El capità moro va desfilar sentat sobre un trono en una carrossa envoltada de palmiters. L'esquadra de negres de Rafael Guarinos va ser més austera que les anteriors i no és massa recordada.
A l'any 1965 la filà Llana té la seua primera esquadra d'enmig, 5 anys desprès de l'invent dels Cordoneros a causa d'una equivocació en l'any del seu fals centenari. Jorge Trelis va ser el dissenyador de l'esquadra d'enmig 1965, justament en el seu primer any com a primer tro. Els esquadrers van viatjar a Castilla la Manxa per a arreplegar les pells de bou per al disseny de l'esquadra d'enmig. L'esquadra d'enmig llanera va estrenar la marxa mora "Obeida" de Rafael Casasempere Juan. 1971 va ser un any excepcional per a la filà Llana i amb gran alegria van acompanyar al Sant Jordiet Luis Ferràndiz.
Al mateix any 1971 va coincidir que la filà Llana tenia l'alferecia mora. Don Jorge Aracil Pascual era un fester veterà d'una saga familiar molt respectada i prestigiosa. A dia de hui la família Aracil continua sent un referent de la filà Llana. L'alférez moro 1971 va desfilar sobre cavall i envoltat de nobles musulmans i palanquins amb precioses favorites. Jorge Aracil va viure la seua alferecia mora com una demostració de fe a Sant Jordi i amb molta religiositat, no sols a les Processons. A més a més es va donar la circumstància de que el dia 22 d'abril va ploure molt i es van suspendre les Entrades. L'Associació de Sant Jordi va decidir que l'Entrada Mora i l'Entrada Cristiana es celebrarien el 24 d'abril, mantenint-se les Processons per al dia de Sant Jordi. Van ser unes Festes de Moros i Cristians diferents, ja que els 4 càrrecs van estrenar els seus trages en la Processó de la Relíquia, junt al Sant Jordiet Luis Ferràndiz, també llanero. L'alférez moro portava uns bombatxos grocs i teles molt colorides per a la resta del trage. En canvi els comentaris de l'esquadra de negres van ser prou negatius i es comentava que semblaven extraterrestres. Un casc estrany roig amb xapetes redones de metall, uns leotardos negres recoberts amb una tela verda i una capa groga van donar com a resultat un dels dissenys més horribles i desconcertants de les Festes d'Alcoi. Va haver cert desordre amb les cadires, ja que per raons òbvies estaven muntades desde dos dies abans de que es celebraren finalment les Entrades. El dia els Trons es va aplaçar al 25 d'abril, que tradicionalment s'ha considerat el dia del descans.
Si l'esquadra de negres de 1971 va ser per a oblidar, tot el contrari va ser l'esquadra de negres de 1972. Una meravellosa obra d'estil tribal però amb símbols, senyes i colors de la filà Llana. Amb aquesta esquadra de negres tan recordada, els llaneros van superar la vergonya que havien patit per l'esquadra de negres de 1971, empanyant una alferecia mora de gran qualitat. Com a l'any anterior, les Entrades es van suspendre pels 27 litres caiguts, però en aquesta ocasió es van celebrar el dia següent. El 23 d'abril va tornar a ploure tant pel matí com per la vesprada, però el públic amb paraigües va eixir als carrers en massa a arropar als càrrecs de Gusmans, Vascos, Llana i Judíos. L'esquadra de negres del capità moro 1972 va arrancar sense pluja i va acabar el recorregut de l'Entrada Mora totalment banyada.
Memorable. No hi ha altres paraules per a descriure la capitania mora 1972 de la filà Llana. Enrique Vilaplana Satorre és un icònic càrrec alcoyà i alguns nostàlgics opinen que no s'ha superat la seua posada en escena. Don Enrique Vilaplana era un home seriós, un metge dedicat en cos i ànima a la seua professió, però que durant uns mesos es va convertir en capità moro llanero. I a dia de hui segueix sent molt recordat per la seua baixada pels carrers d'Alcoi sobre un camell. Està considerat el primer capità moro d'estètica nòmada i els càrrecs llaneros posteriors han seguit la seua estètica. Altres filaes van imitar el seu trage tuareg en capitanies i fins hi tot els Mudéjares d'Ontinyent basen el seu disseny oficial en el trage del capità llanero 1972, encara que canviant el roig pel verd. Aitana Martín va dissenyar per al seu sogre un trage on el blanc i el roig es combinaven amb sobrietat. El turbant era de color negre, al igual que el del rodella. Grans carrosses seguien l'esplendorós boato de Enrique Vilaplana, deixant per a la posteritat un gran càrrec que marcaria un abans i un desprès. Històric 1972 en el que les Festes d'Alcoi van durar 5 dies a causa de la pluja.
Elogiada per la seua originalitat va ser la capitania mora 1972 de la filà Llana. L'esquadra d'enmig 1978 va intentar emular aquella estètica de beduïns del desert, però el resultat no va ser tan remarcable. L'esquadra d'enmig va desfilar amb "El moro del Sinc", una peça musical tan alcoyana com la filà Llana. En 1978 Rafael Guarinos es va encarregar de dissenyar la capitania mora i també l'esquadra d'enmig de la filà Llana, com ja havia fet als anys 50. La filà Llana es negava a acceptar el canvi de la Roda, ja que li llevava la sort de desfilar sempre en segon lloc a l'Entrada Mora. A les reunions del Casal van haver enfrontament, sobretot amb les filaes Realistes i Berberiscos que sempre desfilaven als últims llocs, antecedint a la filà de l'alférez moro. Al remat, la filà Llana va tindre que adaptar-se i entrar dins la Roda. Moltes crítiques van rebre i fins hi tot es van repartir paperets reivindicatius que deien: ""El Bequetero s'encontra del tot pansit i tanmateix el llanero va de lo més devanit. Lliçó= Mentre regne el feudalisme hi haurà espavilats que amb tot el seu egoisme faran a molts desgraciats". Era un sistema d'organització poc democràtic que perjudicava any rere any a les filaes més recents. En 1980 es va posar en pràctica la revolució de La Roda i la filà Llana va desfilar darrere de la filà Judíos i davant de la filà Benimerines que s'estrenava aquell any. La Roda va ser un canvi positiu per a la majoria de les filaes i aixina i tot la filà Llana continua desfilant en segon lloc tots els anys a actes com la Diana. En 1982 tot Alcoi celebrava els 100 anys desde la composició del primer pasdoble de la història: "Mahomet". La filà Llana, per ser la primera en incorporar banda de música, va eixir en la Diana amb un trage distint al normal, fent-li un homenatge a la música festera i al compositor Joan Cantó Francés.
Una família burgesa de la filà Llana s'encarregaria dels càrrecs dels anys 1985 i 1986. L'alférez moro va ser Paco Matarredona Soler. Tan l'alférez moro com el rodella van desfilar a cavall amb dissenys idèntics. Al trage predominava el roig, amb tocs de negres i el inconfundible bombatxo groc. El blanc estava reservat per al turbant i una capa que tenia dibuixada la palmera de la filà. El boato, vist amb el pas del temps, podria ser l'últim pensat "a la vieja usanza". Ja no hi ha boatos com el de la filà Llana en 1985: Sense ballets, amb poca participació femenina, amb parasols i banderoles. L'esquadra de negres de José Miguel Romà sols tenia dos colors: El negre i el groc. A la Diana va sonar el ceremonial pasdoble "Als llaneros dianers" de Rafael Mullor Grau, que desde 1983 sona per a la filà Llana.
L'alferecia mora 1985 es va lliurar de la pluja, al contrari que el capità cristià masero, i va desfilar baix un cel encapotat. Però la capitania llanera de 1986 no anava a tindre la mateixa sort. Una forta tromba d'aigua esperava a la filà Llana a l'hora d'arrancar l'Entrada Mora al Partidor. Francisco Matarredona Pérez era una persona molt major que havia dedicat tota la seua vida al treball com a president de la Estambrera i la Unión Alcoyana Seguros i a la seua filà del cor. Com a homenatge a la seua trajectòria festera se li va concedir l'honor i responsabilitat de ser el capità moro 1986. El seu fill havia sigut l'alférez l'any anterior, però la família Matarredona va guardar estalvis per a traure al carrer una pomposa capitania mora. Francisco Matarredona Pérez volia estar al menys a la mateixa altura que Enrique Vilaplana. Certament, la capitania mora 1986 de la filà Llana va estar a una gran altura, però va ser més discreta que la de 1972. Un grup de cristians arrastrava la carrossa desde la que saludava el veterà capità moro i les seues favorites. El boato nòmada va destacar per les aiguadores amb cànters i els esquadros àrabs. Animals com camells, bous i coloms van fer molt variat el llarg boato llanero. Rafael Guarinos va dissenyar amb sobirania l'elegant trage Don Paco. Es van estrenar les obres musicals "Fanfàrria llanera" i "L'entrà dels negres" per a l'espectacular esquadra especial.
No hi ha dubte de que la Llana és una filà caracteritzada per tindre festers provinguts d'una classe social alta. Se sol dir que les famílies llaneres són benestants i sense problemes de diners, mentre que hi ha altres més humils. El poder econòmic de la filà Llana es va tornar a veure reflectit en l'esquadra d'enmig 1992. No obstant, els més joves de la filà van rogar als més poderosos i ancians que els cediren el Mig de 1992, perquè també tenien dret a fer esquadra de negres. Un original turbant i el color verd van ser lo més destacat del trage de Jordi Sellés Pascual. La marxa mora "Reige" de José Maria Ferrero Pastor es va alternar amb altres obres musicals més alcoyanes. 1992 no va ser un gran any per a Alcoi degut als problemes sanitaris de la fàbrica Ardystil.
La filà Llana arribava al final del segle XX amb admiració per part del mon fester, però amb el repte de l'alferecia mora 1999. Va ser un boato senzill que recreava un oasi d'aigua entre l'arena del Sahara i fins hi tot el ballet simulava les palmeres del desert. Francisco Sanchis Pardo va ser un peculiar alférez moro, el primer de la filà Llana que no tenia grans aspiracions. De fet es va mostrar als alcoyans com un càrrec tranquil sobre una carrossa austera amb aus de cetreria. Román Francés va reinterpretar el trage d'Enrique Vilaplana, capità moro 1972, mantenint els colors roig, blanc i negre. Francisco Sanchis no va tindre favorita, sinó que va estar acompanyat pel seu rodella amb un trage similar de tuareg. Els cavallers precedien a l'alférez moro sobre camells. Les marxes mores que es van escoltar en aquella alferecia mora 1999 van ser "Llanero i president", "Zoc", "L'entrà de la kabila Ben Kurda", "Tarde de abril" i "Marxa del centenari. Luis Sanus es va guanyar la confiança de la filà Llana com a dissenyador gràcies a una impressionant esquadra de negres amb fulles de palmera i colors fosforescents.
José Luís Córcoles Bordera va ser el capità moro de la filà Llana al inoblidable any 2000. Un càrrec aclamat per molts i també criticat per altre sector de la societat alcoyana. La realitat és que José Luís Córcoles Bordera va protagonitzar el boato més llarg de la història de les Festes de Moros i Cristians, superant fins hi tot al bequetero Lionel Grau. A la filà Llana li havia plogut consecutivament a les capitanies mores de 1972 i 1986. A l'any 2000 es va obrar el miracle i poc abans de l'arrancà al Partidor va aparèixer el sol que li havia faltat a la xopada Entrada Cristiana. La participació al boato va ser massiva, tant en grups femenins com masculins que representaven 4 dinasties del Magreb: Baladies, Muladies, Abassides i Iranís. Les 4 tribus van estar acompanyades per nombrosos trages de boato i 4 ballets de Virginia Bolufer, Ana Botella i Màsters d'Ontinyent. Es van estrenar moltes obres musicals vanguardistes i també es van recuperar marxes mores antigues com "Obeida", "Víspera" o "Aljama". José Luís Córcoles en canvi va desfilar amb la banda sonora de la pel·lícula "Ben Hur" sentat sobre una carrossa arrastrada per camells. El trage fet per Aitana Martín era noble però de gran sobrietat. Tota la imaginació del trage es concentrava en la capa blava, plena de brodats amb referències a la filà Llana. Les favorites a camell i l'esquadra de negres van crear un llarg tall que va provocar que el boato superarà l'hora de duració. Un disseny senyorial de Luis Sanus va encantar al públic alcoya, que va entendre perfectament la idiosincràsia única de les esquadres de negres de la filà Llana. Menció especial mereix la marxa mora "Al primer tro" de Rafael Mullor Grau que estava dedicada a José Luís Córcoles Bordera, qui era primer tro de la filà Llana en l'any de composició de l'obra: 1987
Si l'esquadra de negres del capità llanero a l'any 2000 va ser de bon gust, tot el contrari va ocórrer en 2006. Els espectadors portaven hores d'Entrada Mora baix la insistent pluja quan va aparèixer l'esquadra d'enmig de la filà Llana. El disseny era molt diferent i pretenia recordar al de l'esquadra de negres de l'alférez moro 1985. El canvi de colors en favor del negre i el blau va ser un error i no era un trage d'essència llanera. Però no sols açó va repercutir en el fracàs de l'esquadra d'enmig de la filà Llana. Es va produir un fet greu i sense precedents al segle XXI. A dia de hui segueix sent molt comentada aquesta esquadra d'enmig, batejada com "els pitufos etílics", encara que la pròpia filà Llana s'esforça per amagar i no parlar d'aquesta catastròfica esquadra de negres. L'esquadra de negres, amb la seua corassa platejada es recordada per ser l'antítesi d'una bona esquadra de negres, incloent les formes i el comportament. 3 esquadrers van tindre que ser retirats al llarg del recorregut per l'espectacle vergonyós que estaven fent i per les condicions en que estaven baixant pels carrers d'Alcoi. Una vesprada difícil en la que la filà Llana quasi perd un prestigi que havia mantingut durant segles. El públic va xiular amb raó a l'esquadra d'enmig 2006, fins hi tot al professional cabo batidor que feia dansar al cavall al ritme de la marxa mora "Als berebers". Al Cantó el Pinyó un dels esquadrers va ser expulsat a la força per a que no seguira a la desfilada i tot va quedar gravat per les càmeres de Canal 9 que retransmetien l'Entrada Mora en directe. Menys mal que la filà Llana ha superat aquesta etapa negra de la seua història, en la que se'ls va acusar de borratxos i altres coses roïnes.
Desprès de la mala sort i les crítiques als components de l'esquadra de negres, la filà Llana es va marcar com a objectiu recuperar l'estima dels alcoyans i alcoyanes. Era una filà molt apreciada fins i tot per la gent contrària a les idees conservadores dels llaneros, i necessitaven tornar a ser respectats. La fama i el renom de la filà Llana es va consolidar de nou en 2011. Encara que van rebre alguns comentaris desconsiderats, la idea de celebrar el bicentenari de la filà va ser ben rebuda. L'esquadra de negres dels més de 200 anys de la filà Llana va ser obra de Santi Carbonell. Un disseny que seguia els colors del trage oficial llanero, però que allargava el xaleco fins als peus. Les barbes i unes ulleres retro van cridar molt l'atenció. Els esquadrers van ser responsables i no anaven bufats, així que l'esquadra commemorativa no va baixar en un estat deplorable com l'anterior de 2006.
El següent alférez moro de la filà Llana va ser Carlos Aracil Monllor en 2013. En plena crisi econòmica la filà més gran del bàndol moro va portar a terme un boato bastant multitudinari. Els dissenys van ser de Dori Cantó i tenien una estètica que a les Festes d'Alcoi té exclusivament la filà Llana. Elegància llanera entre les dunes del desert i amb un alférez moro sereno al ritme de la marxa mora "Als Xaparros". A la favorita i les dames els va acompanyar la peça musical "Quirbilyàn" de José Rafael Pascual Vilaplana. La coreògrafa Ana Botella va preparar un ballet infantil basat en el tint dels teixits i altre d'adultes amb estrelles lluminoses al compàs de la marxa mora "Paulabel". El boato es va completar amb els cavallers a camell i en carrossa i el poble àrab tocant instruments de percussió al ritme de la "Fanfàrria llanera". L'esquadra de negres va desfilar amb la coneguda marxa mora "El president", encara que el seu trage no va ser prou digne per a tancar l'Entrada Mora 2013.
El fill del capità moro 1972 va agafar el relleu a Enrique Vilaplana en 2014. Hi havia certa expectació per si es repetiria aquell moment històric en la capitania mora de la filà Llana. Rafael Vilaplana Cantó va aparèixer en la vesprada del 3 de maig de 2014 muntant un cavall negre i amb un falcó en la ma. El seu trage negre amb brodats d'or estava creat per la seua dona, Aitana Martín que havia dissenyat altres trages per a la filà Llana i era la pintora del Cartell de Festes 2009. Desde 1982 no hi havia un capità moro a Alcoi que baixara a cavall. Els cavallers del capità moro seguien a peu al genet i amb un palmeral com a fons. Una escenografia que repetirien les dames i la favorita sobre un cavall de raça frisona. Les aus, els cavalls, els camells, les serps i les palmeres van ser els elements principals d'un boato que recordava el passat de la filà. Al ballet d'Ana Botella li se va sumar un espectacular muntatge coreogràfic del ballet Gawazi d'Alcoi. L'esquadra de negres va tindre un contratemps, però el distingit disseny de David Blasco va lluir baix el sol sense problemes.
Passats els càrrecs importants, la filà Llana va veure amb sorpresa com un xiquet de la seua filà era Sant Jordiet en 2015. Es tractava de Mauro Alcaraz que també tenia vincles amb la filà Miqueros. La filà Llana va viure orgullosa un nou Sant Jordiet, el qual portava un trage calcat del de la figura de Sant Jordi el Xicotet, obra de José Rabasa. Al 2016 Hiroshi Fujii va dirigir l'Himne de Festes el 21 d'abril i un dia desprès va acompanyar a la filà Llana en un grup de percussió. Precisament la filà Llana va ser una de les filaes que més va patir la intermitent pluja de l'Entrada Mora 2016.
La filà de la palmera a l'esquena ha tingut esquadres de negres molt comentades al llarg de la seua història. Són exemples la de l'alférez moro 1958, la de l'alférez moro 1971, la del capità moro 1972, la del capità moro 1986 que tenia una túnica de color roig. Les més alabades són sense cap dubte les dels anys 1999 i 2000, fetes per Luis Sanus que tenia família íntima en la filà Llana. Per altra part les crítiques cap als dissenys de la filà Llana s'han centrat en dos prou properes en el temps: L'esquadra d'enmig de 2006 i l'esquadra de negres de l'alférez 2013. El peto negre que tapa gran part del disseny llanero va ser la clau d'aquesta inquietant esquadra mora. Veurem amb que ens impacta la filà Llana en l'esquadra d'enmig que presentaran a l'Entrada Mora de 2020...
El total de components de la filà Llana és de 736, contant festers de ple dret, dones, joves, xiquets, jubilats i socis protectors. Això la converteix en la filà més nombrosa de les Festes d'Alcoi i tan sols els 295 festers masculins superen en número el total d'altres filaes alcoyanes. El primer tro que organitza a tots els llaneros és Jordi Soler Vañó. Al costat de la seua Junta Directiva de cognoms importants d'Alcoi, és l'encarregat de donar-li un bon futur a la filà Llana, la més antiga de les Festes de Moros i Cristians i gran defensora de les tradicions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario