miércoles, 6 de junio de 2012

ALFERECIA LLANA 1999








La més veterana de les filaes alcoyanes desempenyava en 1999 l'alferecia mora, l'alferecia de la Llana. Una torre de vigilància era el primer toc d'atenció d'un seguici curt però impactant que intentava representar la vida d'un poble del desert. Darrere la torre, que va tindre alguns problemes durant l'Entrada, apareixia la porta del poble amb decoració d'ataurics i de llaçeria ja que la religió musulmana prohibia la representació de figures humanes. Un grup de genets vestits amb senzillesa però amb molts colors obrien el boato llaner amb els seus cavalls al so de la percussió d'unes dones de negre amb turbants de colors. Una carrossa amb uns homes morunos tocant els timbals tancava la primera part del boato que també va destacar per unes dones de negre i roig que exparcien olor d'herbes aromàtiques cremades en uns farolets. L'esquadra de la filà desfilava amb "Llanero i president" la marxa mora que els correspon. El poble nòmada del desert començava amb unes dones de groc, que és el color de la filà. Elles portaven unes botiges per a omplir-les d'aigua al oasi. Al trage, obra de Luis Sanus, portaven el símbol de la filà, la palmera, i un turbant negre. Sonaven les xirimites amb la peça musical "Zoc". Un altre grup de dones portaven un trage groc i roig amb un turbant de gran bellesa. Darrere, una gran quantitat de dones amb vestits de roig i verd portaven cànters per transportar l'aigua fins el poblat nòmada. També les burretes servien com a animal de càrrega al igual que els carros. Els trages del boato eren similars però amb combinacions de colors diferents: les que continuaven el seguici portaven xicotets fanals de ceràmica i trages blancs i negres amb alguns brodats. Un grup d'homes nòmades amb túnica marró i capa i turbant negres obrin el pas al ballet de Marina Espí. Una aficionada al ball que va crear un espectacular ballet inspirat en les palmeres que, a més a més d'estar presents als oasis del desert, també apareixen difuminades a l'escut de la filà. Al ballet tornaven els colors negre i groc però lo més cridaner del trage eren les fulles de palmera que portaven al cap i a les mans. La mobilitat del ball feia que semblaren de veritat unes palmeres mogudes pel vent i amb imaginació es podia pensar que el confeti era l'arena que es mou en una tempesta del desert. Mentre caïa la nit, els músics interpretaven una meravellosa peça musical: "L'entrà de la kabila Ben Kurda". Un grup de dones i xiquetes amb pals de pluja i trages de color negre, roig i groc iniciaven la part del zoco junt a una carrossa que representava una jaima amb productes àrabs. Un zoco és un mercat on es venen menjars i teles del Marroc. Els cavallers de l'alférez amb cotamalla daurada i bombatxos rojos desfilaven sobre camells amb una llarga capa negra desde on els penjava un escut redó. Amb les seues espindargues defenien a l'alférez moro que va aparèixer a continuació acompanyat d'un grup de cetreria que mostrava aus com mussols i falcons. La carrossa representava una gàbia per tancar les àguiles. Com la cetreria era una activitat practicada pels nobles, l'alférez moro Francisco Sanchis Pardo vestia un trage de senyor del desert amb els colors roig i blanc. L'austeritat del trage dissenyat per Roman Francés quedava patent pels pocs detalls que tenia i l'estètica seguia el mateix plantejament que el capità llaner de 1972. Xicotets brodats i metalls platejats realçaven un disseny amb una senzilla capa negra. El seu fill com a rodella l'acompanyava en la carrossa amb el mateix trage i a la part posterior de la carrossa dos homes portaven uns falcons a les mans. La cèlebre marxa mora "Tarde de abril" posava la part musical de l'alférez moro de la filà Llana. Els bous que arrastraven la carrossa van estar a punt d'envestir als espectadors sentats a les cadires del Cantó Pinyó. Abans de l'arribada de l'esquadra de negres, unes dones de ocre i blau repartien obsequis entre el públic simulant un mercat àrab amb les típiques tendes d'un zoco. I esperada amb anhel, l'esquadra de negres de l'alférez llaner arribava aportant colors fosforescents a la nit d'abril, un poc gelada per la brisa i l'aire fred que havia bufat durant tot un dia marcat per la bona climatologia. A la túnica de l'esquadra es barrejaven com un trencaclosques els colors groc i morat. També el roig tenia el seu protagonisme, sobretot a la capa. "Marxa del centenari" sonava per a l'esquadra de negres de la aristocràtica filà Llana. Per a molts, el més impactant del trage va ser el casc de grans proporcions, amb els colors roig per a unes xicotetes plomes que rodejaven el turbant groc. La part més alta estava coronada amb fulles de palmera amb el característic verd i uns colors fluorescents molt utilitzats en les obres del pintor Luis Sanus. El dissenyador fester va ser qui va oferir aquest original conjunt per tancar l'alferecia de la Llana, que havia ensenyat el símbol de l'escut, la palmera en diferents parts del boato del alférez moro 1999.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites