El disseny primitiu de la filà té grans canvis respecte al de 2019. El més notable és que antigament els bombatxos eren de color rosa i es van canviar per a no confondre'ls amb la filà Judíos. També el turbant era diferent ja que tenia teles de color roig i blanc mentre que ara és totalment blanc. En 1918 la filà va decidir canviar la manta per una capa amb ratlles marrons.
La filà Xanos té un gran vincle amb la Unió Musical Contestana. Desde 1942 és la banda de música que els acompanya en les Festes d'Alcoi. Al llarg de la seua història han desfilat amb marxes mores d'autors de Cocentaina com "Buscant un bort" de Gustavo Pascual Falcó o "A mons pares" de José Pérez Vilaplana. Els primers càrrecs documentats a la filà Xanos són de 1859 i 1860, encara que ja havien fet càrrec en dècades anteriors. Juan Bautista Botí Moltó va ser tant alférez com capità moro. Igual va passar amb Miguel Sempere que va ser alférez moro en 1868 i capità moro en 1869. Dels anys següents també falten dades i és impossible saber com van ser els càrrecs del segle XIX.
La filà Xanos mai ha desaparegut de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i per tant no ha fet falta cap refundació. A més a més ni en anys difícil van renunciar als anys de càrrec i per això mantenen el se quart lloc d'antiguitat. Per exemple van desempenyar els càrrecs d'alférez i capità en 1859 i 1860. En 1888 l'alférez moro va ser Gregorio Santonja Ferràndiz, que va repetir en 1889 com a capità moro. Es conserva un gravat i una fotografia junt al rodella. El trage tenia els bombatxos rosa i flors al xaleco. En aquella època els càrrecs vestien el trage oficial de la filà amb xicotetes variacions, per exemple una ploma al turbant.
L'any 1903 marca un abans i un desprès en la història de les Festes de Moros i Cristians. Antonio Espinós Jordà desempenya el càrrec d'alférez moro per la filà Xanos. Causa sensació per ser el primer càrrec es lluir una vestimenta totalment distinta al disseny oficial de la filà. El fester bohemi i liberal era conegut com "Toni el rei" i va obtindre una gran popularitat desprès de fer l'alferecia mora. El pintor Francisco Laporta Valor va dissenyar el primer trage que trencaria els esquemes de Nostra Festa. En 1904 la filà Xanos tenia la capitania mora i va seguir aquesta línia de fantasia, sumptuositat i exotisme al boato i el trage del capità moro: Enrique Carbonell Antolí. La filà Xanos anunciava un seguici vistós per al seu capità moro a cavall i desde aleshores els trages dels capitans desperten un gran interès entre el públic. L'acompanyament del càrrec va ser molt admirat, en una època en la qual encara no existien les esquadres de negres. El capità moro portava una guàrdia àrab, cavalls, carrosses, parasol i una banda de música interpretant la marxa mora "El rei capità" de Julio Laporta Hellín.
Juan Abad Moltó va desempenyar els càrrecs de 1915 i 1916. Com a alférez moro va portar un trage completament diferent al següent com a capità moro, però els dos creats per Fernando Cabrera. Juan Abad va tindre un càrrec amb pluja i altre amb sol. Com es pot observar, la filà Xanos tenia molts components amb ganes de destacar i aportar idees innovadores a les Festes de Sant Jordi. En 1910 la filà Marrakesch va traure el primer boato, però els antecedents dels seguicis dels càrrecs van ser creats pels Xanos.
José Pons Candela va ser l'alférez moro 1927 i aquell càrrec va causar impressió per l'esquadra de negres. El disseny reproduïa la imatge clàssica dels indis natius d'Amèrica i va rebre moltes crítiques. Es tracta de les primeres polèmiques relacionades amb els trages de les Festes d'Alcoi. A més a més la filà Xanos va rebre una sanció de l'Associació de Sant Jordi perquè l'alférez moro no es va presentar a la Processó de la Relíqua. En la capitania mora de 1928 el xano José Abad Casasempere va reconduir la situació amb una capitania mora d'estil àrab plena de dignitat i complint seriosament amb els actes i responsabilitats.
La filà Xanos sempre s'ha senyalat com una filà progressista de les Festes d'Alcoi. Ja ho era als anys 30, quan el poder d'Espanya estava en mans dels republicans. De fet en 1932 i 1933 la filà Xanos va tindre 2 Sant Jordiet republicans. La filà Xanos va obtindre un gran prestigi abans del començament de la penosa Guerra Civil Espanyola. La ideologia d'esquerres de la filà Xanos va repercutir negativament al començar l'etapa de dictadura franquista. Els polítics republicans es van tindre que exiliar a altres països i la filà Xanos va perdre molts festers. Ja en 1936 un membre de la filà va dir que disfrutaren de l'esquadra de blancs perquè a l'any següent no hi hauria Entrada Mora. El dia 1 d'abril de 1939 va acabar el conflicte bèl·lic però no va haver temps de celebrar les Festes de Sant Jordi. Les filaes es van reorganitzar per a tornar a eixir al carrer en 1940. El règim nacionalcatolicista de Francisco Franco va evitar que la filà Xanos es convertira en un niu de rojos fent que s'apuntaren a la filà homes de confiança del govern. Els franquistes van aconseguir que la filà Xanos no preparara cap complot ni sublevació contra l'Ajuntament d'Alcoi. O la filà Xanos incorporava a dirigents que controlaren la filà o no eixiria a les Festes de Sant Jordi. Però la filà no va perdre els seus valors.
El conegut com el xato va ser l'alférez moro 1948. Emilio Jordà Santonja portava un trage molt colorit i va rebre forts aplaudiments damunt del seu cavall. La pluja va afectar aquella alferecia mora, però a l'any següent la filà Xanos va disfrutar d'una solejada capitania mora. El càrrec va ser Filiberto Gadea, compartint el càrrec amb altres familiars. El boato i l'esquadra de negres de 1949 van agradar molt als espectadors.
Ramón Ferrer va ser l'alférez moro de 1961 i gràcies a les fotos es sap que portava una capa a ratlles molt novedosa. Les esquadres de negres d'aquella dècada van ser molt africanes i no va ser una excepció la del capità moro 1962. El càrrec el va fer l'estimat xano Francisco Pérez Pascual. El pintor Ramón Castanyer era amic del capità moro i li va dissenyar el trage. El conegut Paco Sou no sols va passar a la història com a capità moro 1962, sinó que també va ser primer tro de la filà Xanos i un excel·lent cabo d'esquadra.
A l'any 1965 la filà Xanos va ser l'afortunada de tindre el Sant Jordiet. El xiquet José Ramón Vitòria Ripollés va lluir un trage romà amb una meravellosa corassa. Els anys 60 van ser frenètics per a la filà Xanos ja que van començar amb alférez i capità i van acabar amb la seua primera esquadra d'enmig. El boceto de Rafael Llorens per al Mig 1968 va ser molt africà ja que era una calavèrica tribu massai. A més a més en 1966 es va fer la última modificació del trage oficial de la filà. El bombatxo rosa es va substituir per un de color or vell. Seria interessant que la filà Xanos canviara el seu color del bombatxo per un més taronja per a diferenciar-se de la filà Llana. És una proposta llançada per a que cada filà es represente amb un color diferent.
La filà Xanos tornava a fer història a les Festes de Moros i Cristians en 1974. Al boato de l'alferecia mora es va incorporar un grup de xiques joves que executaven senzills passos de ball. Es tracta de la idea precedent al que van ser els irreemplaçables ballets de les Entrades. Les odalisques movien els braços per a animar la vesprada del 22 d'abril. Luis Sánches va ser l'alférez moro i Rafael Guarinos va dissenyar l'esquadra de negres d'estil egipci.
Com la coreografia de xiquetes va tindre moltes dificultats en 1974 a l'any 1975 no es va seguir amb aquesta proposta de implantar balls a les Entrades. No seria fins a 1984 quan la filà Berberiscos instaurara els ballets com una part oficial del boato, gràcies a Inma Cortés i el capità moro Rafael Insa. Però la filà Xanos si va tindre un alabat boato a la capitania mora de 1975. En una vesprada de boira van traure als carrers d'Alcoi carrosses de dracs, dels patis de l'Alhambra, parasols i palmiters, xiquetes movent capes i la jaima de la favorita. L'esquadra de negres va sorprendre per l'estil morú i perquè no portaven maquillatge. La originalitat va ser major perquè els músics si que anaven pintats de negre. El capità moro Atilano Català va patir la pluja durant els dies de Sant Jordi i de l'Alardo. El trage de noble ric estava dissenyat per Luis Solbes.
L'esquadra d'enmig de 1981 va estar formada per gent major i veterana de la filà Xanos. El disseny de Paco Aznar seguia la moda d'aquella època i combinava els colors groc, negre i morat. La banda de música de Gaianes va interpretar la peça musical "Als berebers" de José Pérez Vilaplana. Una anècdota va ser que el cabo batidor portava un ramell de clavells per a saludar i repartir entre el públic.
Un gran fester de la filà Xanos va ser alférez moro en 1988: José Luis Mansanet Ribes. Tots els festers guarden un gran record d'aquest veterà que es va involucrar 100% en el mon de la festa. Va defendre la pólvora i els dispars del dia els Trons i també va formar part de la Undef. La seua alferecia mora es recorda per la llargària del boato, replet de ballets i grups femenins. Els dissenys elegants van ser de Luis Solbes, mentre que el dissenyador Jordi Sellés es va estrenar al bàndol moro amb una esquadra de negres nòmada i que respectava la idiosincràcia de la filà.
En 1989 Enrique Grau Mullor va ser el capità moro. Mentre feia la seua desfilada sobre una gran plataforma li va ploure i li va fer sol. El temps d'abril no sempre ha sigut respectuós amb la filà Xanos, però en el cas de 1989 no va importar perquè van traure al carrer un boato esplendorós i ple de detalls. Un boato multitudinari que tancava un ballet d'huríes i l'esquadra de negres. En la majoria de dissenys de Luis Solbes Payà va predominar el color blanc. Enrique Mullor bromejava en que com a capità moro era la reencarnació del líder de la revolució iraní Jomeini.
La tercera esquadra d'enmig de la filà Xanos es per a molts la millor que ha tingut la filà. Desfilaven amb la marxa mora "Fran-Semp". El disseny de 1995 va ser dels germans Sempere i la confecció va ser un treball del contestà Ximo Pascual. Es tractava d'un moro senyorial que combinava les teles roges i de pell amb una brillant corassa daurada, encara que aquell any no va lluir el sol. De fet les Festes d'Alcoi 1995 es recorden perquè el dia Sant Jordi va nevar.
La filà Xanos va voler fer-li un homenatge a José Blanes Fadraque per ser un fester molt important. Va ser primer tro quan s'estaven redactant els estatuts de la filà i la millor forma d'agraïr-li la seua entrega i dedicació va ser nombrar-lo alférez moro. El 22 d'abril de 2002 el veterà va disfrutar de l'Entrada Mora al compàs de la peça musical "Xavier el coixo". Els trages de José Moiña, les carrosses, el mercat àrab i els ballets es recorden pel bon gust i la cohesió de tot el boato. Però el final de l'alferecia mora va ser el més remarcable d'aquell 2002. L'esquadra de negres amb disseny dels germans Sempere trencava amb tot lo vist. La túnica marró tenia cosides 14400 conxes marines formant dibuixos decoratius.
Jordi Vitòria Corella residia en Castelló però no va tindre problemes per a ser el capità moro 2003. El seu auster trage agafava els colors del disseny oficial de la filà Xanos. El boato tenia dos ballets molt ben distingits entre ells i la participació de grups teatrals que van animar molt l'Entrada Mora. Tant el capità moro com els seus cavallers van desfilar sobre camells. I de nou l'esquadra de negres va sorprendre gratament. Els germans Sempere repetien amb la filà Xanos per a presentar un disseny africà amb túnica ocre, capa de pell de zebra i molts detalls fets amb trenes marrons. La marxa mora escollida va ser "Menda capità 2002".
Desprès dels anys de càrrec, la filà Xanos va tindre que esperar fins a 2009 per a tornar a tindre protagonisme. Jordi Sellés es va encarregar de dissenyar una senzilla però cuidada esquadra de negres al centre de la solejada Entrada Mora. La quarta esquadra d'enmig de la filà Xanos va desfilar amb la marxa mora "El kabila". Dos anys desprès la filà Xanos afrontava amb alegria el càrrec de Sant Jordiet. El xiquet valencià Jorge Pérez Martínez va representar el personatge infantil del patró d'Alcoi. El trage de Germán Aracil es va estrenar baix la pluja a la Processó de la Relíquia del 15 de maig de 2011. Aquell any les Festes d'Alcoi es van aplaçar unes setmanes per motius religiosos i van acabar coincidint amb l'esclat de la revolució popular coneguda com "Moviment 15-M". Enhorabona Jorge Pérez Martínez!
La família Mestre s'ha ocupat dels càrrecs més recents de la filà Xanos d'Alcoi. En 2016 Fidel Mestre Ferràndiz va ser l'alférez moro, representant a un Al-Azraq jove. El pacte del pouet va ser el fet històric que va marcar el relat de tot el boato, amb ballets de Virginia Bolufer i Ana Botella. Aquesta coreògrafa ha creat un ballet per a cada boato de la filà Xanos al segle XXI. El curt boato de l'alferecia mora, amb obres musicals clàssiques, deixava un bon sabor de boca per l'espectacular esquadra de negres. Santi Carbonell va imaginar una tribu africana plena de detalls per a tancar l'Entrada Mora 2016 al so de "Jamalajam".
El passat 2017 va ser un any històric per a la filà Xanos per moltes raons. Fidel Mestre Moltó, pare de l'anterior alférez, va ser el capità moro. Representava a un Al-Azraq ancià que arribava a Alcoi per a reconquerir les terres que abans havien sigut islàmiques. La batalla d'Alcoi, la llegenda del Barranc de l'Encantà i el luxe nazarita van ser moments essencials al boato del capità moro 2017. Fidel Mestre Moltó, amb un meravellós trage de Jordi Sellés, va ser el segon capità moro de la filà Xanos en desfilar amb la marxa mora "No ho faré més".
Les esquadres de negres de la filà Xanos s'han caracteritzat per variar l'estètica depenent de l'època. Hi ha algunes més morunes i simples i altres més africanes i voluptuoses. Les de inspiració tribal són més recordades per la seua espectacularitat. És el cas de l'esquadra de negres de l'alférez moro 1961, dels anys de càrrec 2002 i 2003 i la més contemporània: La del capità moro 2017 que va ser una creació de Roberto Pérez Jordà.
Altre esdeveniment de gran importància per a les Festes d'Alcoi i la filà Xanos va ser la seua primera esquadra femenina a l'any 2017, quan tenien la capitania mora. Les dones de la filà Xanos van causar molta expectació perquè van ser dirigides pel Sargento Moro. Daniel Méndez i les festeres van protagonitzar l'arrancà de la primera esquadra mixta a les Festes d'Alcoi. El debat que es va crear als mesos anteriors va tindre un bon final. Cal ressaltar que la filà Xanos sempre va defendre la integració de la dona en la festa com a membre de ple dret. Fidel Mestre i el seu germà Josep Albert Mestre eren persones amb poder dins de la filà Xanos i es negaven a acceptar un disseny diferent per a homes i dones. Finalment el primer tro va proposar un disseny femení que no variava gens el disseny masculí i respectava l'estil del disseny oficial de 1966. Per motius així la filà Xanos es reconeguda com una filà progressista i renovadora a les Festes d'Alcoi. Una de les pioneres del paper actiu de la dona en les filaes, junt a Marrakesch, Vascos, Alcodianos i Aragonesos. Gràcies Xanos per recolzar la igualtat i l'evolució lògica de les Festes d'Alcoi, sempre desde el consens i el respecte a les tradicions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario