ALFERECIA XANOS 1988

La filà Xanos, una filà amb molta solera, desempenyava en 1988 l'alferecia mora. Sense la presència de núvols tot el boato dels Xanos va baixar pels carrers d'Alcoi. Abanderats amb trages grocs i blancs obrien el seguici. Un grup d'homes fent malabars amb banderes precedia un nombrós grup de dones cobertes amb mocadors amb panderetes. Les dones amb trages blancs i blaus es movien amb la marxa mora "Reige". La guàrdia personal de l'alférez moro portava la cara pintada de negre. El trage ple de brodats era de color blanc, excepte la capa. Els gallardets, les concubines i un grup d'esclaus negres anunciaven l'arribada de l'alférez moro, José Luis Mansanet Ribes que a cavall i amb una portalada àrab darrere junt als rodelles, alçava la ma per demanar aplaudiments. El públic els concedia pel magnífic espectacle que els oferia amb el luxós trage blanc i daurat que va sorgir de la ment del prolífic Luis Solbes. La marxa mora "Mansanet Alférez Chano" o acabava d'adobar. I darrere d'ell el protegien els cavallers a peu i a cavall amb trages de gran riquesa en color blanc i roig. L'arquitectura àrab estava molt present al boato gràcies a una carrossa ambientada en una mesquita que era seguida per una innombrable quantitat de dones d'un poblat àrab i la percussió. Les banderes i els escuts de la filà portats per joves moretes continuaven el boato, un dels més llargs de la dècada i que seguia amb unes amazones de groc. Algunes feien piruetes i altres portaven banderes davant d'un palanquí amb xiquets sentats. Un grup de xiques de blanc, negre i groc encetaven la part infantil del boato amb unes xiquetes tocant cascavells entre arcades musulmanes. Seguint la melodia de la marxa mora "Voluntat de fer" anava el ballet "Albarca" de sensuals huríes que ballaven amb trages negres i cobertes per teles sota la direcció de Maria José Doménech. Unes beduïnes verdes i negres tocant la pandereta precedien a la carrossa de la favorita Isabel Llorca. Ella estava protegida per un eunuc i amb la marxa mora "Raschida" saludava als espectadors elegantment sentada en la seua xicoteta carrossa. Unes egípcies grogues amb turbants rallats tancaven el meravellós boato xano. Si el boato era disseny d'un gran dissenyador com Luis Solbes Payà, l'esquadra en tenia un altre però molt més jove, era Jordi Sellés que s'estrenava en el mon fester amb una esquadra que representava uns nòmades del desert amb colors tostats i un turbant molt morú. Els acompanyava la banda de Xixona que tocava per primera volta a Alcoi "Juanjo", la clàssica marxa mora, i per això utilitzaren per a la percussió una innovadora plataforma. Quasi al final del boato estava ubicada l'esquadra de blancs amb la banda de Cocentaina tocant "A mons pares". Una gran alferecia que va tancar una gran Entrada Mora, que segur que va ser molt recordada per tots, sobretot pels Miqueros i els Xanos que oferiren boatos que van batre rècords de participació ja que en aquella època les dones no eixien a les Entrades en massa i fins i tot la premsa va remarcar que 1988 marcava un abans i un després en referència a la participació femenina.