miércoles, 13 de febrero de 2013

ALFERECIA XANOS 2002


Mentre es feia de nit, les filaes mores d'Alcoi anaven desfilant una rere altra l'esplendorós 22 d'abril de 2002, fins aplegar al moment culminant de l'Entrada Mora: L'alferecia de la filà Xanos. Aquesta filà volia llançar un missatge de pau entre cristians, jueus i musulmans en uns anys en que el conflicte bèl·lic amb Iraq anava augmentant fins que per desgràcia va esclatar la guerra. Com ve sent habitual, l'esquadra de blancs i un grup de veterans en una jaima obrien la desfilada d'aquesta antiga filà. El boato l'iniciaven un grup de odalisques vestides de blanc i ocre, dos colors que anaven a estar molt presents en el boato que havia pensat José Moiña. La seua veterania en el mon del disseny, en 2002 complia 10 anys creant trages festers, el van portar a l'elecció de colors clars per a que destacaren en la foscor de la nit. Al mateix temps, també va elegir metalls daurats per a que refulgiren sobre les llums de l'enramada cada volta que les odalisques alçaven els braços al so de "Fadraque l'alférez xano". El muntatge principal del boato era un trepidant i sorollós mercat àrab ple de gent. Aquest zoco començava amb la guàrdia que vigilava les portes de la ciutadella. En referència a la música, s'havia passat del pas lent de l'esquadra de blancs al so de "A mons pares" a l'alegria de la fanfàrria desenfrenà "La morisca". La seguretat al zoco era molt important i es podia veure en els grups de homes que vigilaven les portalades per no deixar passar als lladres. Dones i xiquets van formar una algaravia plena de jocs i colorit gràcies als seus trages d'estil magrebí de diferents colors. Moltes tendetes amb els seus venedors i compradors es van poder veure al zoco dels Xanos. Les més destacades van ser una tenda de teles amb fils tintats al estil morú, una estància mora amb coixins, tauletes amb té i caximbes, una tenda amb hortalisses i fruites, una tenda d'espart, d'estores i altres. Aquest divertit bazar el van tancar un grup d'esclaus cristians, presoners encadenats que arrastraven algunes de les carrosses del zoco. Els xirimiters tocant "Titarós" animaven l'ambient entre les tendes i el públic va poder disfrutar del boato xano també en part gràcies al bon temps. Ana Botella va prepara un sensual ballet al ritme de "Buscant un bort". Les ballarines amb trages en blanc i daurat i tapades amb vels, rendien homenatge a una amiga que es casava. Les bodes del desert duraven moltes nits i al voltant de la novia, sentada en un tron, hi havia unes huríes amb capes llargues i vestides de blanc que tocaven cròtals amb delicadesa. Un grup de serventes de roig i blanc escampaven pètals de rosa pel terra per crear un tapís floral per a les dames. Elles desfilaven a peu amb preciosos turbants amb plomes de pavo real i uns trages rojos plens de brodats que havia confeccionat el grup de modistes que van cosint els trages de José Moiña en els mesos anteriors a les Festes. El dur treball de José Moiña també es va veure recompensat en els extraordinaris trages de les favorites. Dos d'elles anaven de groc i blanc però les més destacables van ser les tres que s'emparaven baix un arc de ferradura amb decoració d'ataurics. Fent conjunt amb l'exuberant decoració de l'arc, els trages de les favorites tenien una gran profusió de brodats en fil daurat sobre les teles que cadascuna d'elles portava d'un color: el blau, el verd i el roig. "Moros del Rif" va ser la marxa mora escollida per a aquesta part tan important en el seguici de l'alférez moro. Com a mostra d'unió entre cultures un grup de cristians, altre de musulmans i altre de jueus portaven banderes amb inscripcions de la seua religió mentre sonava la marxa mora "Cavall de foc". Custodiant l'alférez, les dones de l'harem amb llances lluïen uns bonics trages en roig i groc amb un fantàstic turbant de plomes roges i blanques. Els cavallers van desfilar a peu i així el públic va poder observar millor uns trages plens de detall però que destacaven pel color blanc dels bombatxos, per les pells de guepard, els metalls daurats, les teles roges i un original turbant fet amb xicotetes plomes i rematat per una banya. Tot açò com avantsala de la carrossa de l'alférez, que estava molt il·luminada gràcies als fanalets. I és que la carrossa simulava una estància mora amb parets fetes amb vidrieres, plenes de filigrana i arcs lobulats. I entre caximbes, coixins i estores anava plantat i desafiant el veterà José Blanes Fadraque. L'alférez moro 2002 va complir el seu somni fester emocionat i relaxat als seus 81 anys, una edat avançada. José Moiña va dissenyar un elegant trage ple de brodats que combinava teles blanques, roges i sobretot ocres però que amb la llum artificial semblaven ser d'or. Les siluetes dels brodats eren inapreciables desde la carrossa però el públic va saber premiar l'esforç amb vítols que s'entremesclaven amb les xirimites que interpretaven "Xavier el coixo". A l'alférez xano José Blanes Fadraque el seguien darrere les odalisques de roig i groc que tocaven panderetes. I els sons de percussió continuaven amb unes escandaloses guerreres vestides de blanc i marró que ens donaven pistes sobre com seria l'esquadra de negres que no es va fer esperar. Els germans Sempere sempre seran recordats per aquesta singular esquadra de negres. Una simple túnica marró i un turbant blanc amb figures geomètriques podia passar desapercebut però no quan s'afegien milers de conxes marines al trage, creant dibuixos plens de bellesa que centellejaven com espurnes per les llums de l'enramada. Una esquadra innovadora que a més a més va contar amb l'al·licient d'estrenar la famosa marxa mora "Ali Geabà-Spyros". L'alferecia dels Xanos serà recordada per dos elements originals, el màgic mercat àrab i l'esquadra de negres que va substituir els metalls per 14400 conxes marines que la van fer completament diferent a les esquadres vistes fins aquell moment. Una vegada més la filà Xanos trencava amb les costums per millorar les Festes d'Alcoi.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites