miércoles, 8 de abril de 2009

EL PATRÓ. SANT JORDI




















La devoció a Sant Jordi degué arribar a Alcoi cap a 1245 amb la seua reconquesta i repoblació per al món cristià per part del rei Jaume I i les tropes catalanes (Sant Jordi també és patró de Catalunya). Quan el cabdill moro Al-Azraq, antic senyor de la Vall d'Alcalà i expatriat a Granada després de la seua rebel·lió en 1258, intentava recuperar els seus territoris i va atacar Alcoi a la primavera de 1276 els 40 cavallers de Jaume I van demanar l'ajuda miraculosa d'algun sant romà. És tradició la defensa que en van fer els alcoians amb Mossèn Torregrosa, que va invocar la protecció divina, i la celestial intercessió de Sant Jordi, a qui els sarraïns coneixien com a “Walí”, que amb el seu cavall blanc recorria la muralla i derrotava les hosts d’Al-Azraq, que va morir en el combat.
Segons la tradició, Sant Jordi va ser aclamat patró d'Alcoi arran d'eixa històrica batalla i els alcoians van prometre erigir-li un temple i guardar anualment la seua festa. Conta la llegenda que Sant Jordi va matar a Al-Azraq llançant-li una fletxa als seus ulls blaus. Els cristians alcoyans van guanyar la batalla d'Alcoi que desde el segle XIII és cristiana.

Ja hi havia una ermita a principis del segle XIV, que va tenir diverses restauracions i reconstruccions fins arribar al temple actual, beneït en 1921.
El dia del sant patró, el 23 d'abril, s'ha guardat de precepte local des de temps immemorial, i se celebren cultes i funcions religioses i profanes en honor seu. Els alcoyans, que el qualifiquem de fidel protector en l'himne dedicat al sant, com a agraïment per la seua ajuda aquell 1276, que ens va donar la nostra identitat i sentit de ser; els nostres avantpassats el van nomenar patró de la vila i van prometre erigir-li un temple i celebrar la seua festa anualment.
A la Festa religiosa patronal se li van anar afegint en el transcurs del temps actes típics de festa popular i lúdics, i a partir dels segles XVI i XVII la funció soldadesca, l'evolució de la qual va desembocar en la Festa de Moros i Cristians i l'Alardo, que ja va sorgir amb característiques pròpies en la primera meitat del segle XVII, i ha anat consolidant-se desde 1741 fins als nostres dies en forma de Trilogia Georgina.

Sant Jordi és el sant amb més devoció a la ciutat d'Alcoi. Hi han tres imatges d'ell:
-El Sant Jordi Eqüestre que es trau al carrer en la Processó General del 23 d'abril i que també anomenem "Sant Jordi matamoros" encara que als últims anys s'han intentat tapar amb flors els musulmans sobre les pates del cavall blanc. L'escultura i les andes daurades (arrastrades per bous) són una obra de Enrique Galarza.
-El Sant Jordi Xicotet que es trau en processó el 17 d'abril, dies abans de que s'inicien les Festes de Moros i Cristians i també al acabar l'Alardo.
-El Sant Jordi xicotet antic que creien que havia sigut destruït en la guerra civil però que va ser descobert fa pocs anys i ara s'exposa al museu de la festa.


















La relíquia que Alcoi té de Sant Jordi és un dit que es porta en processó el 23 d'abril amb unes andes daurades en les dos processons del dia (encara que el protagonisme el té en la curta del matí). La figura del Sant Jordiet és un xiquet que representa al patró i que cada any s'elegeix per sorteig eixint a Festes amb un trage especial d'estil romà el 23 i 24 d'abril. A la Rosaleda hi ha una gran escultura dedicada a les Festes de Moros i Cristians i a Sant Jordi. Fernando Cabrera va pintar un mural a l'església de Sant Jordi il·lustrant l'aparició miraculosa del Sant de Capadòcia per a salvar els alcoyans dels musulmans a la batalla d'Alcoi de 1276.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites